You are on page 1of 10

TREBALL D’AUDICIÓ D’UN CONCERT

D’ORQUESTRA SIMFÒNICA

“SHUMANN CONTRA LA BOGERIA”

Alumna: Iris Salat


Professor:Antoni
Miralpeix
Assignatura:Llenguat
ge musical
Curs: Primer semestre
Classe i grup: 1r E.I.
K, B
Data: 16/12/09
ÍNDEX

1. Introducció................................................... ...pàg. 3

1.1. Motius de l’elecció del concert.

2. Entrada del concert.........................................pàg. 4

3. Programa...........................................................pàg.4

3.1. Comentari del programa.


3.2. Els autors i les obres.
3.3. Els intèrprets.
3.4. Informació general que dóna el fulletó.

4. Publicitat del concert......................................pàg.6

4.1. Anuncis.
4.2. Premsa.
4.3. Critica posterior al concert.

5. El Concert........................................................pàg. 6

5.1. Actitud dels músics i el director.


5.2. Actitud del públic durant el concert.
5.3. La mitja part.
5.4. Aspectes musicals.

6. La sala de concerts........................................pàg. 8

7. Valoració personal del concert.....................pàg. 9

7.1. La pròpia relació amb la Música, abans i ara.


7.2. Quantes vegades has anat a un concert?.
7.3. Relació amb el treball a classe.

8. Bibliografia.........................................................pàg.
10

2
1. Introducció.

En aquest treball parlaré dels aspectes generals de la audició


d’un concert d’orquestra simfònica anomenada Schumann
contra la bogeria, que varem anar a veure en petits grups el
dia 23 d’octubre a l’Auditori.

Schumann contra la bogeria presenta dos de les grans obres del


romanticisme alemany que apel·len de manera directa a la
sensibilitat humana, ja sigui per la sensibilitat o per la situació
de tots dos compositors: Beethoven, abocat a un problema
d’oïda i Schuman, afectat d’una inestabilitat psicològica
patològica.
Abans d’aquestes obres, hi ha també l’obra d’un compositor
català, Carles Suriñach, que permet observar la importància de
la relació entre el so i el silenci.

1.1. Motius de l’elecció del concert.

El nostre grup varem escollir aquest concert, Schumann


contra la bogeria, perquè ens va semblar interessant i d’un
preu assequible per a la nostra economia.

2. Entrada del concert.

3
L’entrada del concert d’orquestra simfònica va ser molt
organitzada, ja que en tot moment hi van haver a l’entrada de la
sala acomodadors que et rebien cordialment i t’atenien en
qualsevol dubte.

El públic que va assistir al concert era de totes les edats i vestia


de manera arreglada i en general, bastant elegant.

3. Programa.

3.1. Comentari del programa.

El programa presenta a dalt de tot el títol del concert i a baix


d’aquest, els intèrprets.
Seguidament, presenta els autors i els títols de les obres,
dividides en primeres i segones parts.
També s’indiquen els tempos de les obres respectives i en
alguna, si intervé algun dels intèrprets.
A sota de cada autor, apareix lloc i any de naixement i també
on i quan va morir.

Al marge del programa, apareix el número de programa i la sala


i els dies del mes d’octubre en la que té lloc el concert. També
informa de com serà la durada i indica com serà la pausa.

3.2. Els autors i les obres.

Els autors, amb les obres respectives que apareixen en el


concert són les següents:

• CARLES SURIÑAK: Sinfonía chica.

• LUDWIG VAN BEETHOVEN: Concert per a piano i


orquestra núm. 2 en si bemoll major, op.19.

• ROBERT SCHUMAN: Simfonia núm.2 en do major,


op. 61.

3.4. Els intèrprets.

4
Els intèrprets de tota l’audició són els següents:

• ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I


NACIONAL DE CATALUNYA (OBC)

• PAUL MANN: Director.

• IVÁN MARTÍN: Piano.

3.5. Informació general que dóna el fulletó.

En el fulletó, a més del programa del concert, podem trobar


diversa informació com :

• Abonaments de la temporada de cambra 2009/10.

• Breu article del concert, de les obres i els autors,


publicat per Mercedes Conde Pons.

• Suggeriments discogràfics de cada obra, publicat pel


crític musical Xavier Cester.

• Informació bibliogràfica dels intèrprets: Paul Mann


(director), Iván Martín (piano).

• Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de


Catalunya (OBC): Directors i components, classificats
en els seus corresponents grups d’instruments.
També s’indica els col·laboradors i els assistents
durant la temporada 09/10.

• Propers concerts a l’auditori: Simfònica, Cambra,


Educa, Moderna, Coral. També la web de l’auditori,
per a obtenir més informació sobre els concerts.

• Serveis generals a l’auditori, on s’inclou:

o Sistemes de venda i informació.


o Museu de la música.
o Atenció especial.
o Servei gratuït de guarda-roba.
o Bar Llanterna.
o Aparcament a preu reduït.
o Tramvia.
o Metro.
o Autobús.
o Tren.
o Bicing.

5
• També trobem informació sobre la
propaganda i els patrocinadors de l’Auditori.

4. Publicitat del concert.

4.1. Anuncis.

Falques publicitàries a Catalunya Música del concert de


l’Auditori.

4.2. Premsa.

Es pot trobar informació a la secció de cultura i música als


diaris, i
a la premsa especialitzada.
També en els butlletins informatius de la Temporada de la
OBC i
de l’Auditori.
4.3. Critica posterior al concert.

Normalment no es fan crítiques posteriors dels concerts, a no


ser
que siguin extraordinaris.

5. El Concert.

5.1. Actitud dels músics i el director.

Tant la actitud dels músics com la del director, era entusiasta i


positiva.
Es notava que disfrutaven amb la interpretació de les obres i
amb
la seva feina.

5.2. Actitud del públic durant el concert.

L’actitud del públic en el concert era atenta i observadora.


La gent estava en tot moment centrada en les obres que es
realitzaven en el concert, es relaxava amb la música i també
s’ho passava bé.

5.3. La mitja part.

En la mitja part, que va ser aproximadament de 20 minuts, el


públic sortia a fora de la sala i comentava les obres del
concert
que havien vist en la primera part.

6
El director i els músics suposo que també van sortir a
descansar.

5.4. Aspectes musicals.

• CARLES SURIÑAK: Sinfonía chica.

- Moviments: Allegro, Adagio, Frenetico.


- Tempos: Ràpid, lent, més ràpid.
- Dinàmica: Comença ràpid, es normalitza i acaba
molt
ràpid. Forte-piano-fortíssimo

• LUDWIG VAN BEETHOVEN: Concert per a piano i


orquestra núm. 2 en si bemoll major, op.19.

- Moviments: Allegro con brio, Adagio, Rondo (Molto


allegro).
- Tempos: Molt ràpid, lent, molt ràpid.
- Dinàmica: Comença molt ràpid, més ràpid i acaba
molt ràpid. Fortíssimo

• ROBERT SCHUMAN: Simfonia núm.2 en do major,


op. 61.

- Moviments: Sostenuto assai. Allegro ma non


troppo,
Scherzo (Allegro vivace), Adagio expressivo,
Allegro
molto vivace.
- Tempos: molt ràpid, més ràpid, lent, més ràpid.
- Dinàmica: comença ràpid però no molt, molt ràpid i
i melòdic, calmat i acaba molt ràpid. Forte-piano-
forte

- Observació: Hi havien entrades a cànon i alguna imitació; hi


havia fragments que es repeteien a vegades.

- Els instruments que fan la melodia: Corda-fregada (violins,


violes, violoncels, contrabaixos i piano); vent-metall (tubes,
trombons); vent-fusta (fagots, oboès).

- La alternància dels instruments: Tocaven tots alhora però


també dialogaven a estones.

7
- La disposició de l’orquestra i els instruments amb les
seves famílies:

La orquestra estava disposada de la següent manera, seguint


aquest ordre de família d’instruments de baix cap a dalt, de
fluix a fort. En el centre estava el director i quan intervenia el
piano, s’asseia al seu costat, acompanyant la orquestra.

Corda-fregada: Violins, violes, violoncels, contrabaixos, piano,


arpa.
Vent-metall: Trompes, trompetes, trombons, tuba.
Vent-fusta: Oboès, fagots.
Percussió: Timbales, platerets, bombo, xil·lòfon.

- El director d’orquestra: Portava el compàs i donava sovint


entrades als instruments. També feia indicacions d’intensitat.

- La música: Hi havia moments que aquesta arribava en un punt


de tensió. A vegades es resolia quan anava desapareixent
lentament i suau i altres cops, acabava de sobte.

- Els silencis: Hi havia algun, però solien ser pocs i curts.

- La pulsació: Vaig poder sentir-la de manera molt clara.

- El compàs: Vaig poder escoltar-lo, el 2/4 era el més comú.

- Com entren els instruments al començament i com


finalitzen: A l’inici, van anar entrant els instruments
progressivament i van finalitzar de mica en mica, a vegades
fluix i altres fort.

- Els fragments estaven molt lligats; les notes baixaven o


pujaven fent escala.

6. La sala de concerts.

L’Auditori és un modern edifici de 42.000 metres quadrats,


inaugurat el 22 de març del 1999 i dissenyat per l'arquitecte Rafael
Moneo. L'enginyer acústic és Higini Arau.

Aquest edifici, es troba al centre del nou pol de desplegament urbà de


la plaça de les Glòries, on conflueixen les avingudes de la Diagonal, la
Gran Via i la Meridiana, a prop del nucli antic de la ciutat, del seu
Eixample, al costat del Teatre Nacional, el nus de les Glòries,
l'obertura de la Diagonal al Mar, el districte 22a i el Fòrum 2004.

8
L'edifici combina la modernitat externa amb una sala simfònica, la
Sala 1 Pau Casals, de gran atractiu per a 2.200 espectadors. També
amb la Sala 2 Oriol Martorell de 600 localitats i la Sala 3 Tete
Montoliu, de 400 places.

A la porta central d’accés es va construir una monumental llanterna


cúbica de vidre en forma d'impluvi, decorada amb una obra de Pablo
Palazuelo.

L'Auditori és la seu de l'OBC, l'Orquestra simfònica de Barcelona i


Nacional de Catalunya i també acull l'Escola Superior de Música
de Catalunya i el Museu de la Música.

7. Valoració personal del concert.

7.1. La pròpia relació amb la Música, abans i ara.

La meva relació amb la Música ha sigut sempre molt


entusiasta,
ja que m’agrada molt, encara que no toco cap instrument.
Sempre he pensat que la Música és màgica.

7.2. Quantes vegades has anat a un concert?.

Havia anat alguna vegada a veure algun concert a l’Auditori,


però també havia assistit a algun concert realitzat al Palau de
la
Música Catalana.

7.3. Relació amb el treball a classe.

El treball realitzat a classe m’ha servit a l’hora d’analitzar


l’orquestra simfònica, ja que, a més d’aprendre a observar-la
i escoltar-la, m’ha permès poder classificar i entendre com
sonen
els diferents instruments de les diferents famílies: de corda,
de
vent-metall, vent-fusta i percussió.

9
8. Bibliografia.

Publicacions

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE


CATALUNYA. Programa de mà de la temporada de
concerts 2009-2010.

Recursos electrònics

• Pàgina web:

AUDITORI. http://ca.wikipedia.org/wiki/L'Auditori
[Consulta: 14 de desembre]

L’AUDITORI. <http://www.auditori.com/>
[Consulta: 14 de desembre]

CATMÚSICA.
<http://www.catradio.cat/pcatradio/crSeccio.jsp?
seccio=cm> [Consulta: 14 de desembre]

CATCLÀSSICA.
<http://www.catclassica.cat/index_cc.htm>
[Consulta: 14 de desembre]

10

You might also like