Capacitats perceptiu-

motrius:
Relaxació, respiració i
control tònic

Grau d’educació infantil

Curs: 1r tarda Grup: 1I “B”
Assignatura: Educació física
Professora: Sara Figueras
Autoras: Sandra Porqueras Ortiz
Mireia Riera Mas
Raquel Rodríguez Garcia
Maria Rodriguez Aguado
Soraya Rodriguez Iglesias
Data lliurament: 04-10-2009
 FPCEE Blanquerna: Capacitats perceptius-motrius: relaxació, respiració i control tònic

ÍNDEX:

1) INTRODUCCIÓ CAPACITATS PERCEPTIU-MOTRIUS

2) RELAXACIÓ; RESPIRACIÓ I CONTROL TÒNIC
2.1. DEFINICIONS
2.2. BENEFICIS/OBJECTIUS TERAPEUTICS I PEDAGÒGICS
2.3. TIPUS DE RESPIRACIÓ; FASES I VIES
2.4. TECNIQUES FÍSIQUES I MENTALS DE LA RELAXACIÓ (0-6)
2.5. ASPECTES RELACIONATS AMB LA RELAXACIÓ (ALIMENTACIÓ I ENTORN)
3) JOCS MOTRIUS DE RELAXACIÓ, RESPIRACIÓ I CONTROL TÒNIC.
4) BIBLIOGRAFÍA

2
 FPCEE Blanquerna: Capacitats perceptius-motrius: relaxació, respiració i control tònic

1. INTRODUCCIÓ CAPACITATS PERCEPTIU-MOTRIUS

La psicomotricitat es planteja dins d’una àrea global de l’educació infantil que

s’anomena “Descoberta d’un mateix”, que treballa tots els aspectes que fan
referència al control i consciència corporal, a les capacitats perceptives i la
higiene.

Totes les activitats humanes impliquen moviment i des de l’escola es pot potenciar la
seva descoberta i evolució en els estadis primaris de la vida. Per tant, l’Educació Infantil
té un paper important en el treball de la Psicomotricitat.

Nosaltres treballarem tres aspectes (objectius que es desenvolupen a l’Educació Infantil)

que van relacionats entre ells sobre el control i consciència corporal que son la
respiració, la relaxació i el control tònic.

Explicarem en que consisteixen, els seus objectius i beneficis, els tipus de fases i vies
que existeixen en la respiració, i altres aspectes relacionats amb la relaxació com
l’alimentació i l’entorn.

Acabarem l’exposició amb diferents propostes de jocs motrius de relaxació, respiració i

control tònic.

2. RELAXACIÓ; RESPIRACIÓ I CONTROL TÒNIC

2.1. DEFINICIONS

-Relaxació muscular: consisteix en aprendre a dirigir l'atenció, que és una funció

essencial del cervell. Durant la relaxació, el subjecte (nen) toma consciencia del estat
dels seus músculs i després els relaxa, d'aquesta manera aprèn a controlar la seva
atenció.

La introduirem com descans després d'activitats molt dinàmiques i per afavorir la

interiorització de la imatge corporal. Deu oscil·lar entre dos i cinc minuts, es convenient
respectar la posició del cos i dels ulls que li sigui més còmode. El mestre deu parlar-lis
amb veu suau, donant consignes de benestar o simplement música suau.

- Relaxació: La relaxació consisteix en una expansió voluntària del to muscular

acompanyada d'una sensació de repòs. En la educació psicomotriu, el treball específic
d'aquest camp busca els següents objectius: l'equilibri tònic i emocional, l'adaptació i
regulació del to a l'acció, la disminució de tensions i la reducció de la hipertonia. La
aplicació de la relaxació es el millor auto-coneixement del subjecte i en la estructuració
de l'esquema corporal.

3
 FPCEE Blanquerna: Capacitats perceptius-motrius: relaxació, respiració i control tònic

Per a un nen hi ha dificultats en els exercicis de relaxació que impliquin inamovibilitat i

concentració. Si més no, ens serà relativament fàcil, conduir-li a una relaxació global
sobre la base de:

- La utilització de les sensacions internes i externes del nen.

- La limitació del temps de inamovibilitat, especialment en nens de temperament

nerviós o contret, per evitar un augment de tensions que tendeixen a produir-se si les
sessions son llargues.

- L'elecció del moment de la jornada escolar pot proporcionar un clima de calma i

concentració. Resultaria imprudent, per exemple, buscar una major consciencia
després d'una gran excitació dels nens o de l'educador.

- La pràctica d'exercicis de respiració, de manera simultània amb els exercicis de

relaxació. Des del punt de vista psicofisiològic ambdós aspectes estan íntimament
lligats i s'impliquen entre si.

Contribueix a la relaxació i la concentració l'ús d'imatges mentals. Per exemple,

proposem als nens fer de marionetes, quedar-se sense força i sense pes, dormits, jugar
al robot, ser una estàtua de pedra, una màquina parada i moltes altres imatges que
resultin útils en la mesura que s'adaptin a l'ambient sociocultural del nen, als seus
coneixements i vocabulari.

- Respiració: Funció vital que guarda relació amb el psiquisme, la afectivitat i altres
elements vitals del cos.

Els moviments de la respiració pulmonar, anomenats de inspiració i expiració

respectivament, son contraccions del diafragma i dels músculs costals. Quan el nen
toma consciència dels dos moviments, aprèn a controlar-los i a corregir les
insuficiències de la respiració que observem en la majoria de persones.

Les deficiències provenen, en primer lloc, del "descuido" del moviment expiatori, Si es
deixa incomplet el moviment, com passa amb freqüència tan en nens com en adults,
nomes s'omple d'aire una quinta part dels pulmons, que resulta una quantitat
clarament insuficient.

Per un altre banda, no n'hi ha prou que la respiració tingui lloc nomes a nivell del tòrax,
sense la participació de l'abdomen i viceversa.

Adquirir consciència d'aquests moviments es un dels objectius principals en una

educació de la respiració.

4
 FPCEE Blanquerna: Capacitats perceptius-motrius: relaxació, respiració i control tònic

Control tònic: Estat permanent de lleugera contracció en el qual es troben els músculs
estriats.La finalitat d'aquesta situació és la de servir de teló de fons a les activitats
motrius i posturals"

Per a la realització de qualsevol moviment o acció corporal, cal la participació dels

músculs del cos, fa falta que uns s'activin o augmentin la seva tensió i uns altres
s'inhibeixin o relaxin la seva tensió. L'execució d'un acte motor voluntari, és impossible
si no es té control sobre la tensió dels músculs que intervenen en els moviments.
L'activitat tònica és necessària per a realitzar qualsevol moviment i està regulada pel
sistema nerviós. Es necessita un aprenentatge per a adaptar els moviments voluntaris
a l'objectiu que es pretén. Sense aquesta adaptació no podríem actuar sobre el món
exterior i el desenvolupament psíquic es veuria seriosament afectat, degut al fet que,
en gran mesura, depèn de la nostra activitat sobre l'entorn i la manipulació dels
objectes com punt de partida per a l'aparició de processos superiors. L'activitat tònica
proporciona sensacions que incideixen fonamentalment en la construcció de l'esquema
corporal. L'activitat tònica està estretament unida amb els processos d'atenció, de tal
manera que existeix una estreta interrelació entre l'activitat tònica muscular i l'activitat
tònica cerebral. Per tant, a l'intervenir sobre el control de la tonicitat intervenim també
sobre el control dels processos d'atenció, imprescindibles per a qualsevol aprenentatge.

El to muscular és la base de qualsevol "coreografia" que pugui desenvolupar el nostre

cos. Trobem tres tipus de condicions en la que es pot trobar el to muscular:

1. To muscular de base o contracció mínima del muscle en repòs. Variarà en funció de la

situació, sigui cansament, relaxació, edat, emoció, nutrició, ...

3. To postural o estat previ a l'acció. És el que mantenim contra la gravetat.

4. 3. To d'acció o el que acompanya a una acció. Depèn molt de la força que es tingui i de
la força que s'hagi de vèncer.

2.2. BENEFICIS/OBJECTIUS TERAPEUTICS I PEDAGÒGICS

OBJECTIUS DE LA RELAXACIÓ

 Millora de la capacitat de percepció i autopercepció:

• Millora del coneixement i control del propi cos.

• Evitar contraccions segmentàries parasitàries.

• Evitar rigideses

• Aconseguir una independència segmentària

Per tant, millora de la concentració i l'atenció (visual i auditiva).

5
 FPCEE Blanquerna: Capacitats perceptius-motrius: relaxació, respiració i control tònic

 Millora del control tònic muscular.

Aquests objectius poden ser tractats des de dos punts de vista:

• Estàtic: el cos en situació de repòs.

• Dinàmic: el cos en moviment.

OBJECTIUS DE LA RESPIRACIÓ

Percepcions

• Percepció de les funcions respiratòries.

• Percepció de les vies respiratòries: nas, boca.

• Percepció de les fases respiratòries: inspiració, apnea, expiració.

• Percepció de les formes respiratòries.

• Regulació del comportament de la funció respiratòria.

Control respiratori en repòs i en moviment i domini d'aquest davant situacions

afectives i emotives:

• Adequació a la funció respiratòria en tot tipus de moviment i adequació del ritme

respiratori a les diferents activitats.

• Adaptació de la funció respiratòria a d'altres medis, concretament al medi aquàtic.

• Independència de la funció respiratòria davant situacions afectives, emotives o de

risc.

• Autoconeixement de la funció respiratòria. El nivell de coneixement variarà amb

l'edat.

Importància de respirar pel nas

• Purificar l'aire inspirat.

• Escalfar l'aire inspirat.

• Humitejar l'aire inspirat, evitant la irrigació de les altres parts de les vies
respiratòries.

• Percepció dels olors.

• Reforçar la musculatura respiratòria.

• Evitar malformacions al paladar i boca.

2.3. TIPUS DE RESPIRACIÓ; FASES I VIES

6
 FPCEE Blanquerna: Capacitats perceptius-motrius: relaxació, respiració i control tònic

Vies de respiració
Una respiració correcta significa, entre d'altres coses, utilitzar bé les estructures
orgàniques que tenim per respirar.
El procés de respiració comença pel nas, i no per la boca i el seu objectiu és netejar
l'aire, escalfar-lo i humitejar-lo perquè després pugui passar en bones condicions per les
vies respiratòries. A més a més, per tal de que aquest procés es dugui correctament les
mucoses nassals estan dotades d'una bona vascularització i d'una infinitat de pelets que
filtren l'aire.
El mecanisme pel qual respirem depèn per una banda dels moviments elàstics dels
pulmons, i per l'altra, dels moviments de la caixa toràcica on s'ubiquen. El fet de
mobilitzar bé les estructures mencionades suposa respirar d'una forma completa i
adequada.

De totes maneres, la realitat no sempre és així, i per tant, existeixen altres tipus de
respiració, algunes més apropiades que d'altres:

Respiració abdominal: actua principalment el múscul diafragma. Al respirar pel nas es

facilita aquest tipus de respiració. Normalment, quan estem relaxats l'utilitzem ja que
aporta una gran quantitat d’oxigen i produeix un efecte avantatjós pels òrgans de
l'abdomen pel massatge intern que provoca. La respiració abdominal és una respiració
profunda i és de les millors que es pot practicar.

Respiració toràcica: intervenen els músculs intercostals, les costelles i augmenta el

diàmetre transversal del tòrax. És la respiració més utilitzada en la nostra societat, però
no és completa, és deficient.

Respiració alta o clavicular: els músculs del coll tiren de les costelles superiors cap a
munt i aquestes arrosseguen les demés. L'abdomen i el diafragma intervenen poc. És la
pitjor forma de respirar, gasta molta energia i s'obté poc rendiment. Quan estem molt
tensos realitzem aquests tipus de respiració superficial.

Respiració completa: És una combinació dels tres tipus anteriors, produeix una
oxigenació òptima, és la més calmada però molt poc utilitzada ja que la tensió diària
dificulta el moviment ampli de la caixa toràcica. És molt beneficiosa per la nostra salut ja
que actua a tots els nostres sistemes orgànics.

7
 FPCEE Blanquerna: Capacitats perceptius-motrius: relaxació, respiració i control tònic

És important senyalar que l'aire dels nostres pulmons no prové totalment de l'exterior,
sinó que existeix una part de l'aire residual de l'anterior respiració. De manera que si
realitzem una respiració incompleta i ràpidem donem menys oxigen als nostres pulmons i
cèl·lules, i això fa que no eliminem tantes toxines i augmenta l'estrès. En canvi, fem una
respiració lenta i prolongada quedarà menys aire residual i entrarà més oxigen.

Fases del procés de respiració

El procés de respiració consta de dues fases alternatives, inspiració i expiració.

- Durant la inspiració el diafragma es contrau, creant una pressió a l'interior de la caixa

toràcica que genera un fluxe d'aire cap a l'interior dels pulmons. Aquest aire, al penetrar
per les vies respiratòries és filtrat, humitejat i escalfat abans d'arribar als alvèols que es
on es troba la zona d'intercanvi de gasos; on l’oxigen entra i el diòxid de carboni
s'allibera.

.- Llavors, un cop s'ha produït la inspiració, immediatament ve l'expiració, on el

diafragma es relaxa i es crea una pressió positiva que provoca la sortida de l'aire dels
pulmons cap a l'exterior, recorrent el camí invers a través de les vies respiratòries.

És important saber que la funció del nostre nas és molt important en el procés de
respiració. En l'interior del nas tenim un pelets que d'entrada filtren la pols que ens pugui
entrar, a més l'entrada de l'aire és més lenta i aquest aire un cop és dins del nas
s'escalfa per evitar infeccions de les nostres vies respiratòries. Pel contrari, si respirem
per la boca afavorim l'aparició d'infeccions, sequedat i que la respiració sigui més
superficial.

2.4. ASPECTES RELACIONATS AMB LA RELAXACIÓ (ALIMENTACIÓ I

ENTORN)

ALIMENTACIÓ

La alimentació del nen ha de ser equilibrada, prenent de tots els aliments i sobre tot
evitant el “menjar basura” i les llaminadures en excés. Lo millor és fer els cinc menjars,
menjant poca quantitat més vegades al llarg del dia. El nen no deu menjar ni beure cap
producte que contingui cafeïna després del migdia, per exemple colas o xocolata.

ENTORN
Els elements que poden estimular o no la relaxació es troben en l’entorn. En general, un
ambient ventilat, amb una temperatura agradable, sense olors desconegudes ni
desagradables, amb un grau determinat d’humitat que permeti respirar confortablement,
ajuda a relaxar-se.

8
 FPCEE Blanquerna: Capacitats perceptius-motrius: relaxació, respiració i control tònic

Els nens es relaxen a conseqüència d'una activitat que els resulta relaxant no com un fi en
si mateix.

• En primer lloc hem d'estar nosaltres mateixos relaxats.

Cada educador ha de buscar una tècnica que els ajudi depenent de la seva personalitat,
per exemple el ioga, tai-xi, un esport, relaxació musical, meditar, caminar, etc ..
• . En segon lloc crear un entorn relaxant Els més petits són molt sensibles a tot
allò que poden captar al seu voltant. El to de la veu i la forma de parlar són factors
poderosos per aconseguir atenció que es converteix en la base de la relaxació.

La relaxació sembla ser molt individual. No tothom es relaxa amb la mateixa música però
d'altra banda sabem, perquè les investigacions l'han demostrat que el predomini de la
melodia, les notes llargues, els ritmes lents, regulars i repetitius, la melodia sense canvis
bruscos ni intervals rellevants, aconsegueixen la relaxació en la majoria dels nens.
També la veu sense instruments (a capella) pot funcionar.

Si en una classe d'Escola Infantil volem relaxar als nens i nenes hem de crear un cert
ambient. Podem utilitzar la nostra veu, una cançó, un conte, escoltar el so d’un
instrument de percussió, un joc amb titelles i campanes uns exercicis d'imaginació, etc ...
Hem de tenir en compte que abans de relaxar cal aconseguir atraure l'interès i l'atenció
No sempre tots els nens es relaxen amb un relaxació estàtica. Hi ha nens / es que es
relaxen més amb el moviment lent de braços, cames, mans, cos ... Podem trobar danses
adequades o simplement amb imaginació crear petites històries per aconseguir aquests
moviments dels que parlem.
De forma general podríem dir que la relaxació es pot produir per mitjà de:
• La relaxació estàtica
• La relaxació en moviment

La Relaxació estàtica
a) L'audició d'una música
b) El cant. La nostra veu cantant una cançó
c) Explicant un conte musical
d) Música amb uns exercici específics de titelles
e) Campanes (treball no enfocat només a nivell auditiu)

9
 FPCEE Blanquerna: Capacitats perceptius-motrius: relaxació, respiració i control tònic

a) L'audició de música
Per crear un ambient tranquil, si volem utilitzar música clàssica podem escollir fragments
lents i tranquils de Bach, Mozart, Beethoven, Shubert i molts altres autors procurant que
no intervinguin massa contrastos tímbrics ni dinàmics ...
El so d'un sol instrument, una flauta, una guitarra, un violí tocant una melodia que ens
transmeti sensibilitat afectiva, sovint pot ser molt relaxant.

b) El cant
Les cançons de bressol ajuden a la relaxació. L'estimulació lenta, regular i monòtona de
les cançons de bressol indueixen a un estat de son.
S'ha comprovat que entonar aquestes cançons només amb la veu (com un murmuri)
constitueix el millor tractament per als trastorns del son en nens i nenes de qualsevol país
i cultura.
La melodia és portadora de pau, amor al nadó i qui canta transmet aquest afecte que
tranquil·litza i dóna seguretat.

c) Els contes musicals

Hem de relacionar-nos amb l'art com a creadors, com a intèrprets i com a participants. En
el cas dels contes musicals els nens poden participar escoltant la veu, la música tranquil·la
i els sons que volem ressaltar, com podria ser un so d'instrument o de la natura.

d) Música i titelles
Les titelles poden representar per als nens uns companys de joc entranyables.
Si els fem parlar, poden participar en la relaxació dels més petits com una mascota a la
classe, presentant músiques, instruments, introduint els silencis, i amb facilitat els infants
entren en el joc i la complicitat dels diversos personatges i potenciem l'escolta.
e) Les campanes
Amb exercicis molt senzills emprant les campanes poden arribar a relaxar-se
profundament. Les expectatives i la capacitat de sorpresa o de plaer poden activar-se per
mitjà de petits jocs amb instruments com les campanes. Amb aquests instruments, el joc
simbòlic ens permet la relació afectiva, i l'actitud d'espera i d’atenció ens dóna la
possibilitat de sorprendre’ls i de gaudir del plaer del so per mitjà del joc i de la relaxació.

10
 FPCEE Blanquerna: Capacitats perceptius-motrius: relaxació, respiració i control tònic

Relaxació en moviment
a) Petita dansa
b) Exercici d'imaginació i moviment

En el cas de voler relaxar als més petits podem buscar una dansa curta fent moviments
lents i senzills o també amb la nostra imaginació podem crear un joc, en el que el
moviment ens pugui portar a la relaxació aconseguint potenciar la sensibilitat musical.
No es tracta de donar una classe amb nens adormits però si ajudar a tots els nens i nenes
a conrear l'atenció per aprendre a escoltar.
Potenciant l'afecte, el respecte, el silenci de l'entorn i tenint cura de l'atenció podrem
arribar a la relaxació.

5. JOCS MOTRIUS DE RELAXACIÓ, RESPIRACIÓ I CONTROL TÒNIC.

Per poder treballar la relaxació, la respiració i el control tònic hem preparat un parell de
jocs per practicar cada element dels anteriors.

Jocs de relaxació
Títol del joc: la història imaginada.
Objectiu: intentar relaxar-se el més possible i imaginar la història que ens explicarà el
conductor del joc.
Nombre de participants: tots els que vulguin
Edat: a partir de 3 anys
Materials: reproductor de CD amb música suau
Organització inicial: distribuïts per l’espai.
Funcionament del joc: Tots els nens s’estiren a terra. Han d’estar ben còmodes. Que
triïn el lloc ells i també la posició. Es tanquen els llums i es posa música molt tranquil·la.
Els nens tanquen el ulls i el conductor del joc explicarà una història que els nens hauran
d’anar imaginant a mida que el conductor vagi parlant.

Títol del joc: les nines de drap.

Objectiu: intentar relaxar-se el més possible.
Nombre de participants: per parelles
Edat: a partir de 4 anys
Materials: cap
Organització inicial: per parelles. Una persona de la parella s’estira a terra.
Funcionament del joc: la persona que està al terra ha d’estar el més relaxat possible,
com si de una nina de drap és tractés. L’altre company li fa moure les mans, els braços, li
arrastra, etc.

Jocs de respiració

11
 FPCEE Blanquerna: Capacitats perceptius-motrius: relaxació, respiració i control tònic

Títol del joc: qui bufa més fort!

Objectiu: potenciar la respiració.
Nombre de participants: grups de 4.
Edat: a partir de 5 anys.
Materials: pilotes de ping-pong
Organització inicial: en grups, distribuïts per l’espai.
Funcionament del joc: en grups de 4. De cada grup de 4 es faran dos grups de 2
components cada equip. Les parelles es col·locaran estirades a terra enfrontades amb
l’adversari. Llavors és deixarà una pilota de ping-pong al mig de les dues parelles i a la
senyal de Mestre/a hauran de bufar la pilota perquè arribi a la porteria contraria. Guanya
l’equip que aconsegueixi introduir més vegades la pilota a la porteria contraria.
Al cap d’una estona, canvi d’adversaris.

Títol del joc: fer petar el globus.

Objectiu: treballar la força pulmonar.
Nombre de participants: individualment.
Edat: a partir de 6 anys.
Materials: globus de colors.
Organització inicial: distribuïts per l’espai o en petits grups.
Funcionament del joc: cada alumne/a inflarà un globos amb la boca, el lligarà i l’haurà
de petar amb el cul.

Jocs de control tònic

Títol del joc: les serps encantades.
Objectiu: tenir control del nostre propi cos i treballar el control tònic.
Nombre de participants: tots els que vulguin
Edat: a partir de 3 anys
Materials: reproductor de CD amb música.
Organització inicial: distribuïts per l’espai.
Funcionament del joc: els nens han de ballar al ritme de la musica com si de serps
encantades es tractessin. Quan para la música, han de tornar al seu cistell y han de
quedar-se quiets. Si el conductor del joc va baixant la música molt a poc a poc els nens
han de tornar al cistell molt a poc a poc, al ritme de la música.

12
 FPCEE Blanquerna: Capacitats perceptius-motrius: relaxació, respiració i control tònic

Títol del joc: Tensió al deixar anar.

Objectiu: tenir control del nostre propi cos i treballar el control tònic.
Nombre de participants: per parelles
Edat: a partir de 5 anys
Materials: cap.
Organització inicial: per parelles. Un de la parella estirat a terra .
Funcionament del joc: una persona de la parella s’estira a terra. L’altre fa moure alguna
part corporal (braç, cama, dits…) que ha d’estar molt relaxada. En un determinat moment,
el company ha de deixar caure aquella part corporal que ha de carregar-se de tensió
perquè no arribi a tocar el terra.

Ioga a l'escola
El ioga és una tècnica integral que treballa el cos, la ment i l'esperit. Practicar ioga com
un joc ajuda els nens a relaxar-se, concentrar-se i controlar millor el seu propi cos. A
l'integrar el ioga a l'escola intentem centrar el nen per tal d'aconseguir un
desenvolupament harmoniós de l'infant, i generar un millor ambient per treballar a la
classe. El ioga estimula la capacitat natural de tot individu a relaxar-se, escoltar-se i
saber escollir en la vida. Com més aviat s’estimuli millor!

Alguns dels beneficis que la pràctica del ioga proporciona als nens són:

• Millora del to muscular i la flexibilitat.

• Millora dels hàbits posturals de la columna vertebral.

• Massatge dels òrgans interns.

• Millora en els hàbits de la respiració.

• Estimulació de la circulació sanguínia.

• Adequada canalització de l'energia física.

• Augmenta l'autoestima.

• Baixa el nivell d'estrès infantil.

• Desenvolupament de l'atenció, concentració i la memòria.

• Desenvolupa la creativitat.

• Harmonització de la personalitat i del caràcter.

13
 FPCEE Blanquerna: Capacitats perceptius-motrius: relaxació, respiració i control tònic

• Millora la comprensió i interacció amb els altres.

Els nens gaudeixen enormement d'una sessió de ioga dissenyada per a ells. En general,
milloren en el seu rendiment escolar i aprenen a respectar les diferències, així com a anar
més enllà davant dels reptes de la vida.

Massatge infantil

El massatge infantil ajuda a crear i a nodrir els llaços-vincles afectius entre mare/pare/fill-

a, que tan importants són en la relació i comunicació entre ells.

S'estableix una relació comunicativa molt forta entre mare/pare/fill-a sobre la que s'anirà

construint el desenvolupament positiu de la seva persona.

Aquest vincle es pot establir tant amb la mare com amb el pare. El massatge diari, permet

als pares trobar una relació intensa des dels inicis.

El plaer sensorial és importantíssim per poder viure el cos i l'ésser amb llibertat, obertura,

sensualitat, sensibilitat i autonomia.

Ens permet conèixer els nostres límits corporals, que en el futur ens ajudaran a conèixer

els nostres límits respecte als altres i a respectar-los.

Avantatges del Massatge infantil

• Estimula el sistema nerviós del bebè.

• Estimula la circulació sanguinea del bebè.

• Millora el son.

• Madura el sistema gastro-intestinal i després el regula.

• Regula el sistema respiratori.

• Contribueix a millorar la pell, la seva textura, elasticitat i consistència.

• Fomenta la coordinació muscular.

• Indueix a un estat més relaxat en el nen/a.

14
 FPCEE Blanquerna: Capacitats perceptius-motrius: relaxació, respiració i control tònic

• Produeix alleujament a tot el cos.

• Reconforta el cos i alleugereix el dolor.

• És la preparació perfecta per coordinar els moviments i la mobilitat.

• Ajuda a drenar el sistema limfàtic suaument.

• Relaxant i tonificant de la musculatura.

El quadrat de la respiració

La respiració és la porta de la relaxació. Si aprenem a respirar correctament i sabem

mantenir una fluïdesa en el ritme respiratori, sense arribar a bloquejar-nos, i si al mateix
temps posem atenció en el moviment de l’entrada i la sortida de l’aire és molt probable
que en poques respiracions arribem a un cert estat de calma.
D’entrada cal que els alumnes sàpiguen què és la inspiració, l’espiració i l’apnea. Aquí no
entendrem per apnea la retenció de l’aire ( tal com farien els esportistes subaquàtics) sinó
el fet de no haver-hi moviment respiratori ( amb els pulmons plens o buits).
Aquest exercici es pot fer a l’aula, però també al pati o al gimnàs.

1. Ensenyem als alumnes a imaginar un quadrat d’una mica menys d’un metre
de costat. Els demanem que el ressegueixin amb el dit.
2. A continuació els diem que sincronitzarem el moviment del dit, que anirà
resseguint el quadrat, amb la respiració, seguint el diagrama adjunt.
3. Anem repetint el cicle unes quatre o cinc vegades, demanant atenció i
seriositat en l’exercici.
4. Aquest exercici constitueix una bona forma de “crida d’atenció”, silenciosa i
força efectiva:

1: Inspiració
2: Apnea amb aire
3: Espiració
4: Apnea sense aire

6. BIBLIOGRAFÍA
- Activitats psicomotrius en la educació infantil. P4-COR
- Activitat psico-motriu a l'escola- bressol P4-ACT
- Educación psicomotriz en preescolar y ciclo preparatorio. P4-FER
15
 FPCEE Blanquerna: Capacitats perceptius-motrius: relaxació, respiració i control tònic

http://www.esenciatarragona.com/ninosCAT.htm

http://creixerbcn92.blogspot.com/2009/10/ioga-per-nens-i-nenes.html

http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200203/resums/llopez.html

http://www.xtec.cat/~mllado/

http://www.esenciatarragona.com/ninosCAT.htm

http://www.esenciatarragona.com/infantilCAT.htm

http://www.niuioga.com/nens.php

http://www.auraioga.cat/menu/ioganens.html

http://www.xtec.cat/practicomp/pdf/ceipmediterrania.pdf

http://www.xtec.cat/~mmusson3/resums-temes-opos/Tema11.pdf

http://personal.telefonica.terra.es/web/eulabad/RelajacionPeques.pdf relaxació
amb música

http://www.fcs.uga.edu/pubs/PDF/FDNS-E-SP-68.pdf nutrició nens en

general

16