1 CONFERNCIA OBERTA DE LA VEGUERIA PENEDS

Lloren del Peneds, 4 d'octubre de 2008

Comunicaci pel debat sobre leix: LA VEGUERIA PENEDS MOTOR DE LA
TRANSFORMACI SOCIAL DEL PENEDS

Autor: Daniel Garca Peris, professional turstic i impulsor de la Penedesfera (comunitat
de blocaires de lAnoia, lAlt i Baix Peneds i el Garraf)


El Peneds, una oferta turstica per a Catalunya i Barcelona

Vs al Peneds, Veu el Peneds, Beus el Peneds, Peneds: Terra i Cel,
Peneds: Vinya a la platja, Peneds: Sol i Mar, Vi i Cava tots aquests podrien ser
eslgans per una marca turstica a lmbit de tota la Vegueria Peneds. Aix s ms a
prop desprs que el govern de la Generalitat va decidir impulsar un Pla Turstic Integral
de lmbit de la Vegueria del Peneds. Hem de felicitar liniciativa per dos motius.
Primerament pel reconeixement del Peneds com una entitat nica per primer cop a
crrec del govern de Catalunya. Segon per apostar decididament per un Peneds turstic
i no noms receptor de complexos logstics i corredor dinfraestructures vials. Anem a
veure doncs perqu el turisme pot ser una activitat econmica molt important per
lmbit de la Vegueria Peneds.

Cal esmentar el paper clau que t lactivitat turstica pel desenvolupament sostenible,
doncs s un factor que contribueix a endrear el territori i beneficiar la poblaci resident
i els sectors complementaris. Prcticament no hi ha infraestructura exclusiva del sector
turstic. La major part d'aquesta estructura s infraestructura compartida amb altres
sectors, i en la majoria dels casos representa una inversi fixa. El turisme permet tamb
una millor redistribuci dels ingressos doncs dna oportunitat destablir-se tant a les
grans empreses de serveis com als petits empresaris locals i permet als comeros un
servei amortitzat grcies a latenci tant al resident com al visitant. Tamb per les seves
especificacions el turisme cultural i paisatgstic s al.li a la deslocalitzaci industrial i
lestandaritzaci dels llocs de producci de baixa qualitat. Un dels trets especfics del
turisme s que els compradors consumeixin en el moment de la producci, i s aqu on
el comer local trobar la seva dinamitzaci definitiva grcies a lespecialitzaci, en la
mateixa lnia amb el sector de la restauraci i liniciativa dallotjament.

Segons lOrganitzaci Mundial del Turisme, el turisme constitueix avui dia lindustria
ms important del planeta, amb ms de 657 milions de persones que viatgen fora de les
fronteres dels seus respectius pasos, convertint-se s la tercera font internacional de
guanys per exportaci al mn, noms superada pel petroli i els vehicles a motor.
Espanya s la tercera potencia turstica mundial, desprs de Frana i els Estats Units.
Catalunya s la principal destinaci turstica de lEstat Espanyol i una de les ms
importants dEuropa grcies a la seva posici geogrfica, clima i accessibilitat que
beneficien el desenvolupament turstic. El turisme s una de les principals fonts de
riquesa per a Catalunya amb l11% del PIB, 13.470 milions anuals dimpacte sobre
leconomia catalana, 25 milions de turistes i 180.000 persones ocupades directament al
sector. Aquestes dades fan que el turisme sigui una de les prioritats estratgiques de
Catalunya, i el govern de la Generalitat el.labors el Pla Estratgic del Turisme a
Catalunya 2005-2010. Per al desenvolupament daquest Pla, la Secretaria de Comer i
Turisme del Departament dEconomia i Finances destinar, entre 2006 i 2010, un
pressupost total de 180 milions deuros. Una quantitat similar tamb ser destinada,
especialment a promoci, pels Patronats provincials. Lanlisi demostra el gran atractiu
que Catalunya posseeix com a destinaci turstica, amb gran varietat de recursos i
atractius diferencials que es poden convertir en productes turstics, amb molts elements
per a la diversificaci i lespecialitzaci de loferta. Aquesta s una gran oportunitat
dacci per als propers anys i s una prioritat dactuaci dins el Pla Estratgic.

Parlem que la capital de Catalunya, el mateix centre econmic que, ara per ara, noms
veu al Peneds com a receptora dactivitats logstiques i industrials, s el mateix pols
datracci per a ms de 5 milions de turistes a lany, xifra superior a la que reben alguns
pasos sencers com Austrlia o lArgentina. Barcelona s una de les destinacions
turstiques ms importants del mn, la qual mostra smptomes de saturaci, de manera
que sest posicionant a favor del turisme ms rendible de congressos, convencions i
creuers. Hi han puntes darribada simultnia daproximadament 18.000 creuristes al
Port de Barcelona. Tot un mercat de consumidors delevada despesa turstica a pocs
minuts del Peneds. Grcies a la transversalitat de lactivitat turstica, aquest pot exercir
de punta de llana que revitalitzi leconomia local millorant els serveis, sense augmentar
la poblaci ni agredir el territori, tot al contrari, formulant una rendibilitat monetria a la
seva conservaci i manteniment del benestar social. Encara millor, podrem canviar la
percepci del Peneds per part de leconomia barcelonina. Haurem aconseguit convertir
les nostres amenaces en avantatges i de la manera ms intel.ligent, potenciant el millor
que tenim.

Voler una vegueria prpia per tot el Peneds no ens ha de fer caure en lunitarisme
absolut. Tursticament la costa, la plana i el nord del Peneds sn espais turstics
diferenciats. Malauradament el denominador com de la costa s el ciment del turisme
residencial. Aix no ho pot canviar ning i necessita un posicionament clar en el sector
del turisme de lleure i esbarjo. Per la seva banda el nord del Peneds, lAnoia, el turisme
pot representar un interessant repte per tal de transformar el patrimoni industrial basat
en el txtil, en una oferta turstica innovadora i atractiva per al nou turista a la recerca de
la proximitat. Finalment, les possibilitats de linterior penedesenc passen per aturar
duna vegada la inrcia de polgons industrials i desplegament dinfraestructures. s
impossible vendre la tranquil.litat de la maduraci del ram amb vistes a un complex
logstic o a remor duna atapeda autopista. Si volem assemblar-nos a les valls
californianes de Napa i Sonoma caldria comenar per fixar-nos quina s la xifra de naus
industrials i vies rpides en aquests espais: zero. Potenciant el Peneds com una
demarcaci turstica unitria es pot aconseguir fer compatible el creixement econmic
per a Catalunya amb la continutat dels valors socials i naturals propis del territori.


Gelida, a 22 de setembre de 2008