PETITA RECERCA

Les petites recerques són investigacions cientifiques duites a terme amb el grup d’alumnes sobre
alguns problemes reals que necessiten solució.

En el nostre cas concret, vam iniciar una petita recerca per averiguar quina forma “de peix”
s’enfosaria més i comprovar que la forma dels peixos no és un simple caprici de la natura. ;-)
PRIMERA SESSIÓ

Les sessions es desenvolupen desdoblant el grup. Per tant es repeteix la sessió dues vegades.
En aquesta primera sessió observam les diferents formes de peixos i la mestra els fa la pregunta de quin tipus de peix
troben que s’enfonsaria més si fessin un bot. Demana també com ho podem comprovar.
Preparam l’escenari per realitzar el nostre experiment de comprovació.
Triam i “construim” tres tipus de bòtils que representen tres tipus de peixos, fem diferents tipus d’hipòtesi sobre quin
s’enfonsarà més i si tots pesen o no pesen igual. Pensam quin aparell ens prodria ajudar a pesar els nostres “peixos” i
on podríem fer el nostre experiment.
Aquestes són les converses.

Grup 1

Una filleta duu a la classe un mural de peixos i s’aprofita per observar les diferents formes
que tenen el peixos. Entre tots es descriuren diferents formes.

1. Peix espasa que acaba en punta

2. Peix que acaba en forma rodona
3. Peix que acaba en forma de triangle
4. Forma llarga com una serp

Quin d'aquests tipus de peixos trobau què si fes un bot, s'enfonsaria més?

o Angela: peixos en forma de peix espassa.

Perquè? Perquè tenen l'espassa i pesen més i cauen més.
 o Nicte: peixos en forma rodona.
Per què? Perquè té sa coa que li pesa més.
o Joan: es peix que pesi més s'enfonsarà més.

Però si tots els peixos pesen iguals?

o Pol: peixos en forma de triangle.

Perquè? Perquè va més avall que els peixos.
o Judit: peixos espassa.
Perquè? Perquè amb s'espassa és més feixuc.
o Aaron: peixos en forma de triangle.
Per què? Perquè té sa coa molt grossa.
o El peix espasa.
o Per què?
o Perquè amb s'espasa se'n va més endins

I si tots pessesin igual?

o Valentina: peix en forma rodona.

Per què? Perquè té es cap pesat i gros.

I perquè no feim un experiment? Com podem comprovar quin peix se'n va més avall, però sense tenir peixos?

Hi ha un bòtil situat (estratègicament ;-) devora la pissarra.

Aquest bòtil, simularia un peix espassa perquè acaba en punta.

En Joan, proposa tallar els bòtils per aconseguir altres formes de peixos.
En Pol, proposa que si giren el bòtil tindran una altra forma de peix, simulant la forma rodona.

En Joan, continua fent aportacions i indica a n'Angels per a on ha de tallar i ajunten dos bòtils per fer una tercera forma.

Ara que tenim, les diferents formes, com podem comprovar quin s'enfonsa més?

o Valentina: agafam una cosa molt grossa, i posam aigua i podrem veure quin s'enfonsa més.
o Joan: posam aigua dins els bòtils, a tots tres i posam la mateixa quantitat.

Però, com podem saber que tots tres pesen igual?

o Valentina: posam aigua fins dalt, i així hi haurà el mateix i pesarà igual.
o Judit: hi ha peixos que pesen més, i hi ha peixos que pesen menys.

Però a casa, quan el papà o la mamà vol saber el pes d'una cosa, com ho fa?

o Pol: amb una cosa que et diu que pesa i pitges un botó i tu diu.
Grup 2

Els peixos tenen la mateixa forma?

• No

Quines formes tenen?

• Forma en punta
• Forma rodona
• Forma triangular

Quina d'aquestes tres formes, si fa un bot, arribarà més avall?

o Marc: forma en punta, perquè aquest pesa molt

o Clara: forma en punta, perquè fa bots molt grossos
o Nico: forma en punta, perquè té una coa molt llarga
o Alex: forma rodona perquè pesa més i l'aguanta s'aire
o David: forma rodona perquè és el més petit
o Irina: forma rodona perquè és més gros

Però si tots fossin iguals? El bòtil simila peixos.

o Marc: proposa girar-lo i tindrà forma rodona.

o David: es bòtil en punta rodona, que tenguin punta, i així farem sa forma triangular.

En Joan, ha propost tallar-ho, i ha sortit aquest forma. (el mostra)

D'aquests tres, quin s'enfonsaria més?

o Jaume: és qui té dues botelles perque té més cosa (forma que té dos bòtils ajutats)

Com ho podriem fer perquè tots tres pessessin igual?

o Marc: que mengin més

Què podem posar dins perquè mengin més?

o Clara: posarem aigua

o Nico: formigues
o David: posarem pa

Però com a què li podem posar perquè pessin iguals?

o Clàudia: tres litres als tres.

o Jaume: però aquest (el què té dos bòtils), pesa més que els altres dos i per açò no hem de posar la mateixa aigua.

Però hi ha colque eina que ens digui què pesa?

o David: una balança

o Clara: però si no ne tenim cap, com ho farem?
o David: en durem una

Durem una balança, i ho comprovarem. Divendres qui vé, la durem i ho comprovarem.

Quan tinguem les mides dels tres, després, com podrem comprovar quin s'enfonsa més?

o Marc: amb una balança

 o Alex: si un dia anam amb un barco, ho tiram i així ho veurem

Però, no podrem veure com cau davall?

o David: podem anar a ca sa tia que té una piscina i ho podem veure. Està molt neta!

Però som molts, no anirem a ca sa tia tots.

o Jaume: agafam una buola, posam aigua i ho tiram.

o David: perquè pesin iguals aquests dos, posam sa mateixa quantitat i a l'altre un poc menys.

Però com ho veurem quin s'enfonsa més?

o Jaume: amb els ulls

SEGONA SESSIÓ
A la segona sessió, hem duit una balança i pesan els diferents peixos-bòtil, fem diferents hipòtesis de com ho hem de
fer perquè pesin igual. Aconseguim fer-ho posant més o menys aigua i pesant cada vegada els peixos-bòtil.
Finalment cercam alguna cosa per dins la classe que ens pugui servir per fer la nostra petita comprovació de quina
forma de peix s’enfonsarà més. Trobam una caixa de color taronja però comprovam que no es veu res a través d’ella,
llavors veim que necessitam alguna cosa que sigui transparent, per casualitat n’hi ha una per dins la classe (;-)) que ens
permetrà veure fins on s’enfosen els nostres “peixos”, finalment decidim posar-hi un metre per veure ben bé fins on
arriben.
A la pròxima sessió ho comprovarem però abans la mestra vol saber què pensa cadascun de nosaltres sobre el què
passarà amb els “peixos”.
Aquestes són les converses.

Grup 1

Quin d'aquests tres bòtils de formes diferents s'enfonsa més? Recordau que en Jaume va dir que aquest pesaria més (forma dos
bòtils junts).

o Jaume: si, perquè n'hi ha un tros més.

o Irina: aquest s'enfonsa més perquè pesa més
o Jaume: posam dos litres en aquest i tres litres en aquests.
o David: en els altres dos en posam un poc més.

Preparem la bàscula i els pesem:

o 2 bòtils pesen una retxa

o 1 bòtil pesa dues retxetes
Com podem fer per què pesin iguals?

o Marc: posem un poc d'aigua als tres.

Com sé jo l'aigua que he de posar?

o Irina: li tires: un, un i un.

Però, com a què és un?

o Irina: un got

I aquí dins hi cap un got?

o Jaume: medim s'aigua amb sa bascula i posam la mateixa quantitat.

Què pesa aquest got?

o Jaume: tres retxes.

Posam un poc d'aigua i així pesa dues retxetes. És pròxim bòtil, posem un poc d'aigua, no arriba a dues retxes, tornem a posar i
els pesam. En tornem a llevar i pesa dos.

S'altre bòtil pesa dos i no hem de posar-hi res. Però aquest bòtil (triangular) quan el tirem es mourà.

o Marc: ho aferram amb pegamento.

o David: no, amb celo

I ara, com ho podem comprovar? Què necessitem?

 o Irina: una buola (la va a cercar). Posam aigua

Però veurem a on cau? I què troba que és prou grossa? Què en tenim cap més dins sa classe?

o David: si (agafa la buola taronja).

Però què ho veurem? Com hauria de ser?

o Júlia: transparent

Així que ho veurem?

o Tots: si!

Ara ja tenim la idea: tots els bòtils pesen iguals, tenim la capsa, ara ens falta...

o David i Marc: posar-hi aigua

Ara ens queda saber com a què davall aniran: 20, 40, 50...

o Clara: ho medim amb es metro

I com ho feim? Ho deixam aferrat?

o Irina: si.

Així quan hi posem aigua i ho tirem haurem de veure fins a on arriba.

o Irina: ara?
Ara no! Jo ara vull saber el que pensa cada fillet.

o Jaume: iguals
o Clàudia: s'enfonsarà el de dos
o David: jo també

I tu Melany, què penses?

o Melany P.: el de dos

o Marc: jo també
o Julia: jo també

Però Irina, si pesen iguals, quin s'enfonsarà més?

o Irina: el de dos
o Nico: el de dos
o Marc: tots tres perquè pesen iguals
o David: el de punta per avall perquè jo ho vaig comprovar quan vaig anar a sa platja amb es papà i jo m'enfonsava per
avall i m'enfonsava més que ell. Bonu, no ho vaig comprovar amb es papà, sinó amb ses ulleres que vaig veure com
un peix baixava i vaig comprovar que s'enfonsava més que un que pujava.
Grup 2

S'altre dia, vam començar averiguar i mirar les formes dels peixos. Quin d'aquestes formes s'enfonsarà més? Però què va passar?
Què noltros vam veure que no pesaven iguals? Com podem saber i com podem mesurar-ho?

o Melany C.: amb una pesadora

o Valentina: amb una balança

o Ayrton: tots pesen iguals

Fixeu-vos que la retxa es damunt el zero.

o Yoel: una retxa

Què trobau què pesarà?

o Valentina i Angela: iguals

I aquest?

o Valentina: més perquè té dos bòtils

2 retxes?

o Valentina: jo ho he dit

Com pesaran iguals?

o Luna: feim com aquest afegim un altre forma.

Pensa que volem que pesin iguals però diferents formes. Com ho puc fer perquè pesin iguals?

o Angela: hi posem aigua

o Ayrton: però poqueta

Com ha de pesar?

o Angela: dos

Nicte avam vine a pesar-ho. Perfecte, dues retxes

o Yoel: aquest pesarà més perquè n'hi ha molt.

Si pesa tres, n'hem de llevar.

Perfecte, tots pesen dos.

Ara tenim un altre problema. Com podem comprovar quin s'enfonsa més?

o Valentina: amb un poal

o Luna: amb açò

Però amb aquest no es veu.

o Angela: amb un de transparent

I què en tenim cap?

 o Ayrton: jo si, dins sa motxilla

Però així de gros?

o Ayrton: no és petit
o Luna; mira, si, aquest.

Com ho podem comprovar?

o Joan: amb un metro

o Luna: aquest pesa més (triangular)

No, perquè tots tres pesen iguals.

o Luna: però aquest té dos bòtils.

No, tots pesen iguals, l'unic que farem serà tirar formes diferents.

o Yoel: jo trob que flotarà

o Luna: jo trob que farà sa voltereta
o Angela: jo trob que s'enfonsarà molt a poc a poc
o Ayrton: peix espasa perquè té ses aletes més grosses
COM HO FAREM (DIBUIXA EL NOSTRE EXPERIMENT)
COM HO FAREM (DIBUIXA EL NOSTRE EXPERIMENT)
CADA FILLET FA LA SEVA HIPÒTESI
JO CREC QUE EL PEIX-BÒTIL QUE S’ENFONSARÀ MÉS SERÀ EL QUE TENGUI AQUESTA FORMA: (RETALLÀ I AFERRA LA
FORMA QUE CREUS QUE S’ENFONSARÀ MÉS):

PER QUÈ?
CADA FILLET FA LA SEVA HIPÒTESI
JO CREC QUE EL PEIX-BÒTIL QUE S’ENFONSARÀ MÉS SERÀ EL QUE TENGUI AQUESTA FORMA: (RETALLÀ I AFERRA LA
FORMA QUE CREUS QUE S’ENFONSARÀ MÉS):

PER QUÈ?
CADA FILLET FA LA SEVA HIPÒTESI
JO CREC QUE EL PEIX-BÒTIL QUE S’ENFONSARÀ MÉS SERÀ EL QUE TENGUI AQUESTA FORMA: (RETALLÀ I AFERRA LA
FORMA QUE CREUS QUE S’ENFONSARÀ MÉS):

PER QUÈ?
RESULTATS FORMULACIÓ HIPÒTESI
13 Fillets/etes creuen que el bòtil que s’enfonsarà més serà:
Aquestes són les raons que els duen a la formulació
de la seva hipòtesi:

• Perque acaba en bòtil

• Perquè té un bòtil més
• Perquè té dues punxes
• Perquè té dos bòtils
• Perquè és més fort
• Perquè és més alt
• Perquè menja coses més grosses

7 Fillets/etes creuen que el bòtil que s’enfonsarà més serà:

Aquestes són les raons que els duen a la formulació
de la seva hipòtesi:

• Perquè acaba en espasa

• Perquè acaba en punta

3 Fillets/etes creuen que el bòtil que s’enfonsarà més serà:

Aquestes són les raons que els duen a la formulació
de la seva hipòtesi:

• Perquè té el cap rodó

• Perquè va per dalt
• Perquè va per amunt
CADA FILLET FA LA SEVA DEDUCCIÓ

SI ÉS CERT QUE LA FORMA ÉS LA QUE S’ENFONSARÀ MÉS

LLAVORS QUAN JO TIRI AQUEST PEIX-BÒTIL A DINS L’AIGUA .....

QUÈ PASSARÀ?
TERCERA SESSIÓ
Realitzam el nostre experiment. Omplim la ribella d’aigua. Nombram un parell d’observador que seran els que ens
hauran de dir fins on arriben els bòtils.
Què passarà? Quina deducció serà la correcta?
QUE HA PASSAT?
QUAN HEM TIRAT ELS PEIXOS-BÒTILS A DINS LA BUOLA D’AIGUA. FINS ON HA ARRIBAT?

9 2 3

QUIN ÉS EL QUE S’HA ENFONSAT MÉS?

CONCLUSIÓ
Entre tots hem realitzam l’experiment i és gràcies a tots, amb les hipòtesis falses i amb les vertaderes amb les que hem
arribat a la nostra conclusió.
Amb aquest experiment hem après que la forma que acaba amb punxa (la que es sembla més a la forma de peix espasa)
és la que s’enfonsa més. Però com podeu comprovar, després de llegir tot el procés, el que importa menys és el
resultat.

“El peix espassa quan neda i fa un bot, s'enfonsa molt”.

LA MEVA HIPÒTESI ERA VERTADERA:

LA MEVA HIPÒTESI HA AJUDAT A TOT EL GRUP

Dibuixa una cara mostrant si estàs content o no d’haver ajudat a fer aquesta recerca