Professional Documents
Culture Documents
Universitat de Pares
Bocairent
Queridos amigos:
Me gustaría que fueseis conscientes de la importancia que tiene lo que estáis haciendo en
Bocairent. En vez de quejaros acerca de lo mal que está la educación, o lo difícil que es educar, hab-
éis decidido actuar. Os habéis preguntado “¿Y yo qué puedo hacer?”, y habéis obrado en consecuen-
En aquest número: cia.
La Universidad de Padres surge para ayudaros, para tranquilizaros también, y para daros
una visión optimista de la educación. JUNTOS PODEMOS EDUCAR BIEN A NUESTROS
NIÑOS Y ADOLESCENTES. Este es un proyecto animoso y alegre, en el que debemos colaborar pa-
dres, docentes, autoridades municipales, médicos, abogados, medios de comunicación….. Todos
podemos ayudar y beneficiarnos de esta iniciativa.
Os deseo un gran éxito en este “regreso a las aulas”. Espero que lo hagáis tan bien que en
poco tiempo podamos hablar de un “modelo Bocairent” de Universidad de Padres. Sería algo de lo
que todos podríamos sentirnos muy orgullosos.
Notícies de la UP
Col·laboració amb el projecte “Units
“Tú també pots
contra la SIDA d’UNICEF”
col.laborar amb
UNICEF. Unix-te a la
Els membres de la Universitat de Pares de Bocairent han col·laborat amb la seua matrícula en el pro-
Universitat de Pares jecte d’UNICEF: Units Contra la SIDA. Cal destacar que fins a la data s’han recaptat 765 euros. Segons
Bocairent amb la el director de la UP Óscar González: “Encara queda gent per realitzar la seua col·laboració. Açò vol dir
lluita contra la SIDA” que rondarem els 800-900 euros la qual cosa està molt bé perquè cada vegada és més necessari impli-
car-se en activitats d’aquest tipus i si estan relacionades amb la infància, molt millor. M’agradaria
donar des d’ací les gràcies a tots aquells que fan possible que cada dia este món siga un poc més habi-
table”.
Página 2
Número 1
VAIG A DIR-TE
intel.ligènCIa emocional
Són els temps en què vivim, els que bueix amb només un 20% al nostre sentiments o conductes emotives,
ens exigeixen a les persones cuidar èxit en la vida , el 80% restant és el la qual cosa podria modificar la
al màxim les relacions interperso- resultat de la intel.ligència emocio- nostra personalitat. La intel.ligència
nals bàsiques per aconseguir la nal, que inclou factors com emocional no modifica la nostra
convivència , que és base indispen- l´habilitat d´auto motivació, la manera de ser, modifica la forma
sable per al desenvolupament i persistència, el control dels impul- d´actuar, respondre o fer front als
benestar tant individual com social. sos, l´empatia,… esdeveniments que se´ns presen-
ten. D´aquesta manera som capa-
Temes com “conflictes a les Tots sabem per experiència pròpia ços de saber ser i saber estar, vivint
aules, desordrens d´atenció, fills que les nostres decisions i les nos- millor el dia a dia.
enfrontats a pares, transtorns de tres accions depenen tant - i a
l´alimentació, la violència de gène- voltes més - dels nostres senti- Els bons resultats obtinguts per
re, el bulling (assetjament escolar), ments com dels nostres pensa- Goleman -i altres experts- en la
conductes delictives, ansietat, ments. Hem sobrevalorat la im- seua aplicació, posen de relleu la
depresió, mobing (assetjament al portància dels aspectes puramente necessitat de treballar la inte-
treball)”, entre d´altres, estan racionals (de tot el que mesura el l.ligència emocional en els centres
presents en la nostra vida quotidia- CI) per a l´existència humana però, escolars -com a prevenció i per
na a través dels mitjans de comuni- per a bé o per a mal, en eixos mo- ser l´etapa de major formació per-
cació i/o de la nostra vivència per- ments en que es veiem conduïts sonal-. I donat que l´educació emo-
sonal. Es tracta de problemes per les emocions, la nostra inte- cional és un procés continu que
personals i socials que afecten des l.ligència es veu clarament desbor- necessita tota la societat, s´esten al
de la infantesa fins la vida adulta i dada. llarg de tota la nostra vida i a tots
són una mostra del que pot fer A la pregunta són intel.ligents les els ambits -personal, interpersonal
l´analfabetisme emocional. nostres emocions? Probablement i profesional-.
sí, però podrien ser- ho encara
Apleguem ací al concepte més. Atorgar a les emocions la Done la benvinguda a la U P
d´intel.ligència emocional, que és categoria d´ intel.ligència, és possi-
i a vosaltres lectores i lec- “Qualsevol pot enfadar-se, això
segons Daniel Goleman, “una habi- ble i molt recomanable.
litat humana que ens permet guiar tors. és ben senzill. Però enfadar-se
millor els nostres pensaments i Tots tenim la possibilitat d´educar amb la persona adequada, en el
comportaments” millorant així el -les i en este sentit tenir inte- Per molts anys! grau exacte, en el moment
nostre rendiment i benestar i com l.ligència emocional significa bàsi-
a conseqüència, la convivencia cament “prendre consciència de les
oportú, amb el propòsit just i de
social. nostres emocions per poder regu- Montse Vañó la manera correcta, això,
lar-les millor”.Això fa que ens ajude Professora del CEIP Lluís Vives Bocairent certament, no resulta tant
a sentir-nos bé amb nosaltres ma- senzill.”
Són intel.ligents les nostres emo- teixos i amb els altres. Quan una
cions? persona se sent bé, no necessita
agredir, ni drogar-se, pot controlar Aristòteles
En parlar d´intel.ligència fem la seua ira, tolera la fustració i fins i
referència al Coeficient Intelectual tot augmenta la seua autoestima i
(CI) que avalua les ments de les motivació.
persones. Un alt CI correspon als
millors i més brillants estudiants.
Ara bé, per què algunes persones
estan dotades d´un do especial
que els permet viure bé, i en canvi
no són les que més destaquen?,
per què no sempre l´alumne més
intel.ligent acaba sent el més
exitós?, per què uns són més capa- Arribats a aquest punt ens podríem
ços que altres per enfrontar-se a preguntar. És convenient exercir un
contratemps, superar obstacles i control sobre les nostres emo-
vore les dificultats baix una òptica cions? No hi ha cap problema en
diferent? controlar els nostres impulsos quan
entenem que es tracta d´adequar
Existeix una visió alternativa i l´expressió emocional a un context,
pluralista de la ment. Tal i com situació i/o persones implicades.
argumenta Goleman el CI contri- No vol dir que s´hagen de reprimir
Página 3
Universitat de Pares Bocairent
Un niño que llega a casa del colegio a las 5 de la tarde y pone la tele, ¿qué puede ver? Como muestra, un botón: la serie “Yo soy Bea” que
es un culebrón a la española donde se tratan temas como la infidelidad, el rencor, la ambición por ganar dinero y ser el mejor a costa de
todo (el fin justifica los medios siempre), etc. Y yo me pregunto, ¿son esos los valores que queremos transmitir a nuestros hijos?, ¿son esos
los valores con los que usted como padre desea educar a su hijo? Pues la televisión sí lo está haciendo, los está EDUCANDO. La tele educa
a nuestros hijos: bien o mal pero está realizando esa función educativa.
Hay que tener presente que la responsabilidad para que cambie la programación televisiva y en general en horario infantil es de todos ya
que continuamente reclamamos a las cadenas televisivas su responsabilidad (que la tienen) y a los poderes públicos (que también la tie-
nen) pero, ¿y nuestra responsabilidad como padres? Cuando nos dirigimos a las cadenas televisivas y les decimos que la programación
que nos ofrecen es una basura contestan “que la audiencia manda” y “es lo que reclama la gente”. Por tanto no veamos ese tipo de televi-
sión, arrebatémosles ese argumento. Apaguemos las teles…y denunciemos la nefasta tele para nuestra infancia.
El Jutge Emilio Calataiud és famós dins i fora de les En este llibre Javier Urra du a terme la radiografia més
nostres fronteres per les seues sentències exemplars i completa i actual sobre els secrets que guarden els
el seu sentit comú a l’hora d’aplicar la Justícia sobre adolescents, les seues mentides, els temes tabú en les
els menors d’edat. En este llibre, ens conta com va famílies,el que callen també els seus progenitors, etc.
començar el seu camí, la seua opinió sobre l’educació Basant-se en les 4.895 respostes obtingudes en una
que els pares estan donant actualment als seus fills i enquesta elaborada per ell mateix.
els casos del seu Jutjat de Granada que més sorpresa
Un estudi que busca trencar el silenci i promoure el
han despertat en la societat.
diàleg.