Bernat Metge (Barcelona entre 1340 i 1346 - 1413) fou un escriptor, traductor i primer

representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes catalans,
introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran
sornegueria.
Les seves primeres obres foren Llibre de Fortuna e Prudència (1381), Sermó humorístic i paròdic, i
la traducció del llibre segon del poema llatí De vetula, d'Ovidi.
Sant Vicent Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419) va ser un dominic valencià que
recorregué mitja Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. D'elevada formació
intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en l'elecció de la dinastia
castellana dels Trastàmara per regnar a la Corona d'Aragó.
Francesc Eiximenis (Girona, entre 1328 i 1332 - Perpinyà, 1409) fou un frare franciscà que
escrigué literatura per tal de divulgar de manera senzilla els principis fonamentals de la religió i la
filosofia.
Francesc Eiximenis,Àngels e demonis, Quaderns Crema, Barcelona, 2003. Francesc
Eiximenis,Prosa, Teide, Barcelona, 1996. Francesc Eiximenis, Regiment de la cosa pública,
València, 1499 (hi ha edició Fac-simil de Llibreries Paris València, València, 1991).