CAMÍ DELS CAPELLANS(BELLVER-

TALLÓ)

Distància: 10,37 quilòmetres. FITXA TÈCNICA

Desnivell: 195 metres: ascens / 195 metres: descens.

Durada: 2 hores 45 MINUTS(cal afegir el temps d’esbarjo i

d’esmorzar).

Punts d’interès: Esglésies de Santa Maria de Talló, Sant Serni de

Coborriu, Sant Marcel de Bor, Sant Julià de Pedra, Santa Cecília de

Beders i Torre de Cadell.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Aquest itinerari consisteix en la visita de tot un conjunt d’esglesioles

situades al voltant de Bellver de Cerdanya. A diferència de les altres
excursions fetes anteriorment en el curset, en aquest cas el
component paisatgístic natural passa a un segon pla i és substituït
per un component cultural representat per les cinc magnífiques
esglesioles d’origen romànic que tindrem oportunitat de visitar (totes
elles situades, això sí, en un entorn privilegiat). Aquesta excursió és
una mica més llarga en extensió però el desnivell és mínim.
El punt de partida el trobem
situat a l’aparcament de
l’església de Santa Maria de Talló
(petit nucli enganxat al sud de
Bellver de Cerdanya). Aquesta
església és considerada com la
Catedral de la Cerdanya degut a
la seva bellesa i magnificència.
Documentada des del segle X (a l’acta de consagració de La Seu
d’Urgell), va ser una de les esglésies més importants de la Cerdanya
fins al segle XIII. Té una planta trapezoïdal de dimensions notables i
un absis semicircular flanquejat per la sagristia i el campanar de
torre. L’absis, ornat amb un fris d’arquets sobre mènsules, és del
segle XI. La nau és més tardana i presenta exteriorment uns inusuals
contraforts semicirculars. La volta original no s’ha conservat. El
campanar és de finals del segle XVII. Cal destacar la porta, que
conserva la ferramenta original, i la Mare de Déu, talla del segle XIII
restaurada durant el XIX. Actualment, l’església funciona com a
parròquia rural, i sobretot com a santuari marià, on se celebren festes
i aplecs, especialment pel 15 d’agost (dia de la Mare de Déu d’agost) i
pel 8 de setembre (dia de les Mares de Déu trobades) i també en les
diades se Sant Antoni (13 de juny), Sant Joan (24 de Juny) i Tots Sants
(1 de novembre), ja que té adjunt el cementiri de Bellver.
L’aspecte actual de l’església es deu essencialment a les reformes i
restauracions del temple empreses després de la Guerra Civil (1936-
39). Fou declarada Bé d’Interès Cultural el 24 de març de 1993.
De Talló iniciem la caminada prenent la direcció de Coborriu i Santa
Magadalena, per una tranquil·la carretera asfaltada que transcorre
entre els prats (camí de l’Ingla).
Després d’aproximadament 20
minuts trobem una cruïlla on
seguirem la direcció de Bor i de
seguida veurem la petita i senzilla
església de Sant Serni de Coborriu
de Bellver amb el seu campanar
d’espadanya de dos ulls. Aquest
edifici també es troba documentat
per primer cop al segle X (Acta de consagració de la Seu d’Úrgell).
L’església fou consagrada l’any 1137 en honor a Sant Serni pel bisbe
d’Urgell Pere Berenguer qui uns anys més tard la va constituir com a
parròquia i la va dotar amb l’església de Vilavedra. Però a causa
d’una plaga de pesta es va perdre tota la població i l’any 1198 va ser
saquejada pels càtars i s’emportaren 3 llibres, tots els ornaments i
tots els béns i les robes del capellà.
Posteriorment va patir un incendi provocat pels francesos l’any 1793 i
l’última profanació la va patir durant la guerra civil espanyola. Va
quedar abandonada fins la seva restauració definitiva l’any 1967.
Després de la visita, agafarem el camí que passa per l’esquerra de
l’edifici i que ens portarà fins al mas Ponç on tornem a trobar una
cruïlla. Agafarem el camí de la dreta (si agaféssim el de l’esquerra
tornaríem a Talló) i després de travessar un petit turó arribem al Molí
de Ponç: masia on s’elaboren productes típics de la comarca (i on
trobarem cabres i vaques). Continuem pel camí i després de fer una
breu pujada arribem a una carretera asfaltada. Girem a la dreta i
després d’uns 500 metres arribem al poble de Bor on visitarem
l’església de Sant Marcel.
Aquesta església apareix documentada

des del segle X, amb el nom de "Borre".

De l'antiga construcció romànica es

conserva una bona part de l'absis i dels

murs, edificats amb pedra desigual i

molt poc treballada. Al llarg dels segles ha sofert nombroses

reformes. El portal, amb grans dovelles (a la clau hi ha gravada una

creu) i la porta amb forrellat de forja, són del segle XVI o XVII, així

com el campanar d'espadanya de dos ulls. Les capelles laterals van

ser afegides durant la primera meitat del XVIII.

Seguidament, tornem a agafar la carretera que hem

deixat per visitar l’església de Sant Marcel i

continuem uns 500 metres fins arribar al nucli de

Pedra. Ja a l’entrada veiem situada a sobre d’un petit

turó l’església de Sant Julià de Pedra. L’església està

situada en un lloc privilegiat i podem gaudir d’una bona perspectiva

de tota la vall. Té planta en forma de trapezi i la part més antiga

correspon a finals del segle X o inicis del XI. Durant el segle XII es
degué construir una volta de canó, es van fer més grans les parets

per sostenir-la, i s'alçà una nova capçalera amb absis semicircular i

dues absidioles als costats que no es veuen des de l'exterior. La porta

frontal i l'espadanya de dos ulls són molt posteriors, del segle XVII o

XVIII. Va ser incendiada el 1936 i s'esfondrà la volta i el mur de

migdia. La Generalitat de Catalunya la va restaurar el 1984.

Just als peus de l’escala que ens permet accedir a l’església neix una

pista que ens conduirà fins a Beders. Es tracta d’un camí que

transcorre durant aproximadament un quilòmetre i mig entre camps i

murs de pedra i és on tenim més possibilitats de trobar neu o gel

(caldrà, per tant, calçar-se adequadament amb unes bones botes de

muntanya i uns mitjons gruixuts).

El camí mor a una carretera asfaltada

situada just a l’entrada de Beders. Aquí

podem visitar la més petita de totes les

esglésies que veurem durant l’itinerari:

Santa Cecília. Com totes les altres data

del segle X i tampoc no es va salvar del saqueig dels càtars cap a la fi

del segle XII (1198). Era una de les parròquies més pobres del sector i

consta d’una sola nau capçada per un absis semicircular orientat a

llevant. Sobre el mur de ponent hi ha una petita espadanya d’un sol

ull. L’església té el detall singular de tenir l’entrada a la façana nord

(degut a les remodelacions que ha patit l’edifici).

Continuem per un camí que surt d’un casalot molt gran (un antic

restaurant) que actualment està en obres i que ens portarà fins la

carretera de Bor. Abans però, haurem de travessar un petit rierol

saltant de pedra en pedra (caldrà vigilar i no posar els peus a l’aigua).

També passarem al costat d’una important granja i per la Torre de

Cadell: Masia fortificada que consisteix en una construcció senyorial

molt modificada i reconstruïda.

Es tracta d’un edifici de planta quadrada, possiblement del segle XVI,

amb dos pisos d’alçada i torretes de defensa als quatre angles de la

casa, que té annexa una capella dedicada a santa Anna. Els últims

senyors de la Torre de Cadell van ser els Cahors.

No obstant, el que destaca és la història de la nissaga que la va

habitar durant molts anys: els Cadell. Família cèlebre durant el Barroc

pels seus actes de bandolerisme i pels enfrontaments amb altres

famílies importants de la zona. La seva repercussió va arribar fins i tot

a la política de la zona i es van crear dues faccions molt importants:

els cadells i els nyerros, que van arribar a actuar en les guerres

senyorials d’Aragó.

Després de passar al costat de la torre de Cadell el camí puja fins la

carretera i d’aquí tornem a agafar el camí que ens havia portat a Bor.

Tornem a passar pel molí de Ponç i arribem al mas Ponç. Aquí, en lloc

d’anar a l’esquerra i trobar-nos novament amb l’església de Sant

Serni, girem a la dreta i accedim directament al punt se sortida de

l’excursió: Talló.

DADES HISTÒRICO-SOCIALS:

En aquest apartat situarem molt breument el municipi al qual

pertanyen els quatre nuclis (Coborriu, Bor, Pedra i Beders) pels quals

transcorre l’itinerari: Bellver de Cerdanya.

Bellver (2231 habitants al 2009) és un municipi que inclou diferents

pobles, masies i pedanies que conformen un dels municipis més

grans de la comarca de La Cerdanya. És el principal nucli de la

subcomarca de la Batllia i administrativament pertany a la província

de Lleida, encara que els fets històrics i geogràfics la vinculen més

amb Puigcerdà i la província de Girona. Entre els seus llocs d’interès

hi destaquen les muralles, el barri antic i l’església de sant Jaume. El

poeta Gustavo Adolfo Bécquer es va inspirar en aquest municipi a

l’hora d’escriure un dels seus relats: La cruz del diablo.

INFORMACIONS LÚDIQUES:

Entre la grandíssima oferta cultural i lúdica que pot oferir

Bellver de Cerdanya, en aquest apartat esmentarem una de les

excursions més interessants que es poden fer a la Cerdanya: La fou

de Bor. Considerada com la cova més important de la Cerdanya al seu

interior s’han trobat restes prehistòriques que es conserven al Museu

Arqueològic de Catalunya.

Les primeres exploracions oficials daten de l’any 1885 i actualment

s’han explorat 3173mts de galeries en una autèntica xarxa

subterrània. A l’interior hi trobem grans i àmplies sales (com la sala

de la Cerdanya) i algunes zones amb aigua així com una sèrie de

sifons encara per explorar (Tuta Freda). No obstant, tota l’excursió

transcorre per una sèrie de passadissos laberíntics, estrets i

recargolats.