Un dia de

Sant Antoni

Un hivern de molt de fred, una vinjolita es va despenjar de les seves

companyes quan se n´anaven a cercar llocs més càlids.

Mentre la vinjolita cercava on poder protegir-se del fred, perquè era l´hivern,
va volar per damunt una illa que es deia Menorca.

Volant, volant va veure molta gent pels carrers i va pensar que devia ser un
dia de festa perquè si no fos així, els fillets i fillletes serien a l´escola i els
pares i mares a la feina.

Encuriosida per tal gernació va aturar-se damunt una palmera; així com s´hi
posava sentia la gent que deia:

- Ja ve la processó, ara faran els tres tocs!

Esbadalida no entenia res, sols veia que en aquell lloc passaria alguna cosa
important perquè cada vegada s´hi arreplegava més gent.

Mentre esperava al seu costat s´hi va posar un sibil.lí que li va dir:

- Què també vens a veure Sant Antoni?

La vinjolita no va saber què li demanava.

- Sí, avui és sant Antoni i a Menorca recorden el fet que durant un temps hi
van viure els àrabs fins que els catalans amb els seu rei n´Alfons III, van venir
a viure l´illa.

Quan li acabava de dir açò la vinjolita va veure com apareixia una comitiva de
gent que anava cap a la plaça on hi havia la palmera on ella s´havia posat i
altres palmeres.

Van aparéixer tres cavalls, amb tres caixers i el de davant duia una bandera.
Uns altres senyors damunt el coll duen una imatge d´un vellet amb un vestit
fins es peus amb una caputxa posada, un llibre en una mà i a l´altra un bastó
amb una campaneta, i al seus peus un porc negre. Els seguien uns senyors
molt mudats que anaven en fila i uns altres vestits amb un vestit també llarg i
blanc que cantaven una cançó.

Així com s´atracaven va sentir que la gent deia:

- Xiiiit, silenci, que faran els tres tocs…

La vinjolita va pensar que algú li pigaria, li donaria tres tocs, i va fer menció d
´anar-se´n però el sibil.lí li va dir:

- No te´n vagis, sentiras una cosa que ens farà posar les plomes de punta.

La vinjolita entre retgirada i encuriosida va decidir quedar. I sí, allà es va fer

un silenci que semblava impossible amb tanta gent. Només es van sentir un,
dos i tres tocs que va donar un senyor damunt una creu de terra a la plaça de
les palmeres, amb el garrot d´aquella bandera que duien els de la processó.

La gent després va rompre a picar de mans.

- Els ha agradat? va demanar la vinjolita al sibil.lí.

- Sí, sempre els agrada, amb aquests tres tocs va ser com fa molts d´anys els
àrabs van obrir les portes als catalans que havien arribat a Menorca. Unes
portes molt grosses que abans hi havia i així els catalans van quedar-se per
sempre a l´illa.

La vinjolita es va alegrar d´haver quedat aquell hivern a Menorca per poder

viure amb els menorquins el dia de la seva festa, la diada del poble de
Menorca.