Hi havia una vegada un noi que es deia Joan, vivia a un camp que

està situat per les afores del poble.

La família del Joan era molt pobra. Joan tenia 2 germans més,
tenien arbres fruiters, verdures i més coses...

El seu pare treballava d’agricultor al camp, Joan era el germà

més gran així que ell ajudava el seu pare; tot el menjar que
obtenien dels arbres fruiters, verdures i més coses les venien;
les que no havien venut les aprofitaven per a menjar-se-les a
dinar i a sopar.

Contava la gent gran del poble que feia molts d’anys havien viscut
famílies molt riques i que els seus tresors els amagaven baix
terra, i no s’havia sentit mai que algú hagués trobat cap tresor.

Un dia Joan es preparava per ajudar al seu pare a llaurar la

terra, sabia que era una tasca molt dura. Mentre llaurava va
notar que li costava molt arrossegar l’eina de llaurar, va anar a
mirar que passava, va veure que havia destapat un dels tresors
amagats baix terra.

Joan es va quedar que no podia parlar; havia passat de ser molt

pobre a ser molt ric, però llavors va pensar amb els pobres i va
decidir repartir la major part de la seva riquesa per donar-los
menjar, roba i ensenyament.

Emma Parrilla i Fumadó 4t A