Fa molt de temps en un país hi havia un poble molt conegut que li

deien: “El poble de la màgia”. Molts li deien el “Món de la màgia”.

Al poble hi havia: Amistat,Amor,Pau,Companyia i Solidaritat.
En aquell poble vivia en Joaquim, un nen amable, amb els ulls
marrons i el pèl negre. Tenia 9 anys. Era mig estudiós. Quan no
tenia col.legi, ajudava als seus pares per tenir més diners, ja que
eren una família de pobres.
Treballava al camp, portava les ovelles a pasturar, recollia palla pels
cavalls. Els dissabtes pel matí, repartia llet per les cases i repartia
diaris.
Els pares d´en Joaquim es deien Rosa i Joan. Els 2 eren molt
treballadors, eren pagesos. La seva collita no era bona i els faltava
menjar.
Cap a la tardor tota la família va anar a collir castanyes i bolets...
- Oh! Que es això tan lluent! Va dir en Joaquim sorprès.
Es va apropar semblava un bolet d´or. Rapidament va cridar als
seus pares:
- Papa, mama, veniu!
En Joan i la Rosa van contestar...
- Què et passa fill?
- Mireu quin bolet he trobat, és molt bonic i brillant sembla d´or!
El pare i la mare es van quedar parats.
-Amb això podriem ser rics, oi, Rosa?
-Sí, molt rics, va contestar la Rosa.
Els pares es van ficar molt contens tot pensant que no passarien
gana mai més.
Quan estaven a punt d´agafar-lo, es va començar a moure, el bolet
no era d´or però era màgic. Els hi va dir:
- Si em porteu amb vosaltres, cada vegada que demaneu una
cosa, vos la concediré, però a canvi el poble anirà perden la seva
armonia i la pau.
Malgrat sentir les seves paraules, van decidir emportar-se´l.
El primer desig va ser... tenir més diners.Van obrir la caixeta de
fusta on havien guardat el bolet i n'estava plena.
Ells no s'adonaren dels canvis que estaven passant al poble, però
passats uns dies, quan van anar al poble tot havia canviat “els
habitants del poble, s'havien tornat desconfiats”.

El segon desig va ser... demanar una casa més gran, i just al

moment de demanar-la aquest desig també s'havia complert.

Al cap de poc la gent del poble va començar a discutir per les coses
més petites i impossibles: per una trepitjada, per haver estornudat
davant seu, per posar la catifa malament...

En un tres i no res s'havia organitzat una gran baralla, on hi havia

implícada la meitat del poble.

A mida que anaven demanan coses, el bolet s'anava tornant cada

cop més petit, alhora que al poble la amabilitat s'anava deteriorant.

Un dia mentre berenaven a casa, en Joaquim, la Rosa i en Joan

van sentir molt xibarri i es van adonar que el poble havia perdut tot
l'amor, la pau, la solidaritat i l'armonia.

En Pau va dir:
-Era veritat!. Aixó ja ens ho havia dit el bolet!.
-I ara, què podem fer?-va dir la Rosa.
-Potser podriem tornar-lo al bosc i així tot tornaria a ser igual-
Va proposar en Joaquim.

-Provem-ho!!!

Quan van obrir la caixeta per tornat-lo al seu lloc, es van adonar que
el bolet havia desaparegut.

Es van quedar molt preocupats sense saber que fer, fins que en
Joaquin va veure unes petjades de nen petit. Havia plogut la nit
anterior i el terra estava ple de fang.

Tot curiós va començar a seguir-les amb l'ajuda dels seus pares.

Fàcilment van anar corrent pel camí de petjades fins que van veure
que provenien d'una petita cosa situada a l'altre costat.

Mentres es dirigien cap a la casa van adonar-se que un nen sortia

d'aquella casa amb una bosseta a la mà i en direcció al riu.
Ells van pensar que s'enduia el bolet màgic i per això el perseguien
desesperats però aquell nen que corria es va embolicar i va caure i
la bosseta va saltar pels aires i va caure al riu.
La força de l'aigua arrossegava el bolet riu avall i tots van veure
com el nen s'aixecava del terra i intentava rescatar-la agafant-se a
unes branques que estaven sobre el riu.
Quan la Rosa el Joaquim i en Joan es van adonar que la vida
d'aquell nen perillava es van espantar tant que de cop i volta van
veure lo que realment era important.
En Joaquim rapidament va agafar al nen perque no caigues al riu i
van decidir deixar anar el bolet màgic riu avall.

El noi tot nerviós i tremolant els va explicar de seguida que es va

recuperar una mica, que ell volia amagar el bolet perquè tot tornés a
ser com abans. L'entristia molt la desconfiança de la gent, les
baralles que es produien per no res i que el poble hagués perdut
l'amor, la pau, l'armonia, el millor que tenien.

En Joaquim, la Rosa i el Joan li van donar les gracies a aquell nen

que els havia obert els ulls, era molt més important ser feliç com
abans que, tenir tantes comoditats i riqueses si això havia de
suposar que la gent es tornés dolenta, desagraïda i embustera.

D'aquell bolet ja mai més es va tornar a tenir notícies.

Tant pronte van arribar al poble es van adonar que la pau, la

tranquil·litat, l'amor i el companyerisme era com abans.

El seu estimat poble havia recuperat les seves virtuts i tot el seu
amor.

Joaquim Limbos Martin

4rtB