Conten els vells , però molt vells que :

Hi havia una vegada una família que vivia al món de la

felicitat .
Un dia caminaven pel bosc i es van trobar una porta,
sota de la porta hi havia una clau, van posar la clau al
pany i es van trobar el món real.
Quan van obrir la porta el que van veure no els va
agradar gens. Gent barallant-se i pegant-se, guerres
per tot el món, odi, ràbia, fam, pobresa; malalties...
I el nen va dir :
-Que podem fer per a que això no passe ?
La seva germana li va contestar:
-Aniré on hi hagi pobresa i els ensenyaré a cultivar, a
plantar, regar, a cuinar, a criar: cabres, vaques, ovelles
i més animals.
I així es va fer.
El nen va dir :
-Jo aniré on hi hagi guerra i ho arreglaré tot fent
pactes.
El pare va dir:
- Jo aniré als hospitals i donaré medicines als malats.
I així es va fer.
La mare va dir:
-Jo, acompanyada del vostre pare, contaré acudits i
faré pallassades als malalts per a fer la malaltia més
suportable.
I tots 4 van complir la seva paraula, però allò no era
tan fàcil de fer, no tenien tants diners per fer allò, van
recollir gent de tot el país, per a que els ajudessin.

També van trobar gent d’altres països com : Sud

Amèrica, Nord Amèrica, Xina, Japó i més.
Però no tenien casa per a dormir i els van oferir una
habitació i cada dia quan es despertaven veien el mar
i des d'aquella setmana el món va ser millor.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos,
i aquest conte ja s'ha fos.

Jordi Acacio Prat 3r A