Actualment, a moltes de les escoles de Catalunya, els falta alguna o les tres potes de les que parla 

Manuel Segura. L'educació ha canviat, obligada pel canvi dels alumnes que ara tenim. Crec que, en 
el moment que estem vivint, com diu és importat treballar el “saber pensar”, el “control de les 
emocions”, els “valors morals” i, al meu parer, ensenyar on i com trobar informació. Amb aquests 
quatre punts podem formar éssers competents, que potser no saben tota la llista de reis d'Espanya, 
però saben on buscar aquesta informació, si algun dia l'han de menester, que pot ser no en saben ni 
un borrall d'economia però que, pensant, poden relacionar­ho amb quelcom que si que saben, éssers 
empatics i que sabran llegir­se a ells mateixos sabent els seus punts febles i els seu punts forts, amb 
uns valors que no només provoquin que la societat avanci, si no que també avanci cap a un lloc 
millor. Sé, que aquest pensament és molt utòpic, però, d'alguna manera, Manuel Segura fa trenta 
anys, potser, també ho pensaria, i lluitant i treballant ha aconseguit, potser no la totalitat del que 
desitjava si una educació millor.

Posa molt d'èmfasi en l'aprenentatge de les emocions. Moltes vegades ni tan sols els adults responen 
correctament a les emocions, només cal mirar les pàgines de successos del diari. No podem 
demanar als nens/es que ho realitzin sense una educació anterior. A l'escola manca una educació en 
aquest sentit, i al meu parer hauria de ser una assignatura obligatòria, tractar­la amb normalitat. 
Com és possible que una societat que actua per emocions no treballi amb elles i per elles. Amor, 
tristesa, rebuig, dolor... qui no ha sentit mai una d'aquestes emocions? Com diu Manuel Segura “Ser 
persona es relacionarse”, com em de fer­ho si no ens donen un cop de mà. Ara mateix, però cada 
vegada menys, en el “control de les emocions” fem a l'alumnat autodidàcta, i mai pensaríem de fer 
el mateix en matemàtiques o en català.

L'últim punt que m'agradaria destacar, és la importància que dona al diàleg. Crec que és la base per 
relacionar­se, per resoldre conflictes, fins i tot per escollir quina pel∙lícula anar a veure al cinema 
amb als amics o la parella. Hem d'ensenyar que per resoldre un conflicte em de seguir els quatre 
passos; “diagnosticar el problema, buscar alternatives, pensar en les conseqüències i posar­se en el 
lloc de l'altre”, perquè els futurs adults tinguin les eines necessàries perquè quan surtin de l'escola 
puguin ells sols resoldre els seus propis conflictes, però crec que és també molt important que 
nosaltres com a docents donem exemple. Hi ha mestres que resolen els conflictes de l'aula sense 
seguir els passos que ells mateixos prediquen.

Em de passar de com deia Antonio Machado “una de cada diez cabezas piensa y nueve embisten” a 
que totes elles pensin. I que a part de pensar, escoltin, dialoguin i s'emocionin.