LA COMÈDIA GREGA

ORÍGENS DE LA COMÈDIA

Aquest gènere
literari és una mica Sembla ser que té
posterior a la l’origen en
tragèdia.
processons
burlesques, que
Neix a Atenes al s V foren autèntiques
aC en un moment festes plenes
delicat, on els d’obscenitats.
atenesos i els
espartans lluiten pel
poder de l’Hèl·lade. O bé en antics
festivals agraris.
 ETIMOLOGIA

El nom deriva del grec κωμοδία, que

vol dir

“cant del seguici”, fent referència

probablement a aquelles processons.

La comèdia apareix associada a Dionís,
igual que la tragèdia.

Es representava especialment en les

festes “Lenees” > gener – febrer .

També en les Grans Dionisíaques >

març – abril, instituïdes durant la
tirania de Pisístrat.
 PARTS D’UNA COMÈDIA
Les comèdies d’Aristòfanes presenten, pel que fa
a la forma, un aspecte semblant entre elles.

1) PRÒLEG > 1 o 2 personatges fan una exposició

prèvia de la situació inicial de l’obra.

2) PROÀGON > aquesta escena presenta els

protagonistes de l’àgon que ve a continuació.

3) ÀGON > és un debat verbal; és la part més

característica de la comèdia.
4) PÀRODE > és l’entrada del cor a l’escena, el qual
no ocupa un lloc fix.

5) PARÀBASI > el cor talla l’acció i, en nom del poeta,

s’adreça al públic per fer atacs directes als
espectadors, sempre enfrontaments de temes
d’actualitat política.

6) ESCENES IÀMBIQUES O DIALOGADES > ens exposen

què ha passat fora de l’escenari mentre ha tingut
lloc la paràbasi. És on es troba el diàleg antic més
acurat.

7) ÈXODE > el cor surt d’escena i s’acaba la comèdia

amb elements rituals com ara la processó o un
casament.
 ETAPES DE LA COMÈDIA

1) Comèdia Antiga “ὰρχαια” > fins al 400 aC

- Context històric.

- Característiques:
* la comèdia satiritza els temes més
dramàtics de la ciutat i manté alguns
elements tradicionals com la “parabàsi”.
* El cor té molta importància en l’acció i pot
estar format per personatges tan estranys
com : ocells, granotes o núvols. Són
personatges de faules, que aconseguiran per
unes hores que tot sigui un conte.

* L’acció és viva i variada; barreja realitat amb

fantasia i caricatura, paraules vulgars amb
mots d’alt nivell poètic.

* L’obscenitat i la sàtira política i ciutadana són

la base de l’acció, ja que es ridiculitzen
contínuament personatges notables d’Atenes.

* Un final alegre i feliç és obligat en aquest

gènere.
2) Comèdia mitjana “μέση” > fins al 320 aC

- Característiques:

* Ja no és una producció destinada només a

Atenes.

* Els temes eròtics i les intrigues substitueixen

la sàtira política de la comèdia antiga. La
paràbasi ha desaparegut.

* Es creen personatges tipus: la prostituta, el

soldat, el paràsit, el cuiner, l’esclau, l’alcavota
o el fanfarró.

* Les obres tenen un final feliç.

3) Comèdia Nova “νέα” > fins al 250 aC

- És la culminació de tots els elements que es

troben en la comèdia mitjana. El seu màxim
representant és MENANDRE.

- Característiques:
* Se serveix d’elements més propers a la burgesia
i s’oblida dels trets grollers i de mal gust.

* Intena fer oblidar als ciutadans la crua realitat

política que els envolta; només mira d’entretenir.

* Sempre hi ha un FINAL FELIÇ.

 ARISTÒFANES (444-385aC)
Se li atribueixen 44
comèdies, però només en
conservem 11: - Lisístrata
- Les Tesmofòries
- Els Acarnesos - Les Granotes
- Els Cavallers
Els Núvols
- Les Aus
-
- Les Vespes - Les Assembleistes
- La Pau - Plutus
Totes parlen de la relació del poeta amb la
vida política i literària d’Atenes.

Les comèdies d’Aristòfanes apareixen en un

moment en què trontolla la democràcia a
Atenes, i aquesta ciutat serà el seu tema
d’inspiració.

Els personatges que ens mostra són REALS,

CIUTADANS AMB PROBLEMES QUOTIDIANS...

Però les Solucions que proposen els

personatges són IRREALS i ABSURDES.
 La seva obra té com a missió copsar
escenes de la vida quotidiana amb la
intenció de fer una crítica a la societat.

Temàtica diversa:
- Educació
- Pau
- Misogínia
- Corrupció política
- Riquesa
- Etc