Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
ROGLE 40-Giner2010

ROGLE 40-Giner2010

Ratings: (0)|Views: 53 |Likes:

More info:

Published by: Associacio Cardona i Vives on Jan 30, 2010
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

01/30/2010

pdf

text

original

 
Giner 2010 1
 
P
UBLICACIO
 
EN
 L
LENGUA 
 V
ALENCIANA 
 
ACLARIMENT
Esta publicacio està redactadaen les Normes d’El Puig. En-cara que es una obra colectiva,l’encarregat de la redacciofinal de cada articul te llibertatper a fer-ho en la normativad’accentuacio de la seua prefe-rencia. Este tema es motiu dedebat, pero no de divisio, entrenosatres.
SUMARI
 
1
EDITORIAL:
¿CONSUMA-TUM EST?
2
LLISTAT:
ACTIVITATSCULTURALS
PATRIMONI VALENCIÀ:
RE-AL COLEGE SEMINARIDEL CORPUS CHRISTI
 3
FRUITES, VERDURES I HOR-TALICES (XXXVII):
PARLEMDE MONIATOS
PATRIMONI VALENCIÀ:
R. C.S. DEL CORPUS CHRISTI
(Continuacio)
RESENYA BIBLIOGRAFICA:
CONTAR I CANTAR
4
PASSATEMPS
RONDALLA:
 JOANOT ELBARQUER I EL SABI IM-PERTINENT
 
AVIS
Comencem un nou any enenergies renovades, i apelema, que, si te el mateix estatd’anim, no desmaye en fer irepartir fotocopies d’esteixemplar.I si es desmaya, no patixca; yael reanimarém en una copetade mistela de la botella que nos’acabaren els
Reixos 
.
LA CITA
Pilato (…) prengue aigua ise llavà les mans davant delpoble, dient: Inocent soc yode la sanc d’este just; allavosatres .
Mateu 27,24
R
OGLE
 C
ONSTANTI
LL
OMBART
 
DE
C
ULTURA 
V
ALENCIANA 
 
Apartat Correus 527
46002 Valencia ciutat
Tel: 617 030 370
“T
OT
 
S
HO
 
MEREIX
 V
ALENCIA 
.P
ER
 
V
ALENCIA 
 
TOT
.”
 
C
ONSTANTI
L
LOMBART
 
PREU: Un trosset del carbo que l’hauran deixat els Reis d’Orient per “blavero”.Giner 2010 - Numero 40
El dissabte 18 d'abril de 2009 se celebrà en laCatedral de Valencia la presa de possessio delnou Arquebisbe,
Monsenyor Carles Osoro
. Lacerimonia, que podia haver sigut perfecta,acabà embrutant-la una taca que pareix inevita-ble, la taca del catalanisme. Seguim pensanten la bona fe del Sr. Arquebisbe quan va llegiruna part de l'homilia en, segons ell digue, "lallengua que molts de
vosaltres 
haveu escoltatals braços de les vostres mares". El text integrese publicà en
Paraula 
, el diari semanal de l'Ar-quebisbat (per cert, a l’igual que l’homilia, escrittot en castella, excepte alguna concessio pun-tual al “valencià”, es dir, al catala disfrassat).Pero no, ni les nostres mares ni les nostres ya-yes hagueren entes la llengua en que s’estavaexpressant; i si molts dels assistents l'enten-gueren es perque patim la
contaminacio
diariade la RTVV, de les institucions oficials i de l'en-senyança en general, que nos adoctrinen enuna llengua aliena. Volguerem donar-li un
votde confiança
pensant que acabava d'arribaraci i encara era desconeixedor d’esta agressiollingüistica. Manteniem l’esperança en pensarque una maquiavelica ma havia esgolat entreels seus dits tan infame text, clavant-li un gol.El temps parlaria. I el temps ha parlat.Sabedors de que durant els mesos següentsel senyor Arquebisbe s'ha entrevistat en
Lo RatPenat
i en la
RACV
, que l’hauran posat al co-rrent del problema llingüistic, nos produi ungran goig llegir el titular del
Levante 
del 9 dedecembre: “
Osoro apoya el misal en valencia- no 
”. Pero quína
desilusio
en seguir llegintl’articul i entendre que a on el diari diu“valenciano” s’ha de llegir “catalán”. La noticianos informa de que ara ya no estan els bisbesque en 2004 rebujaren el missal elaborat per la
AVL
, “alegant falta de pau llingüistica”, “pau”que –diuen- s’ha conseguit -miraculosament-des de que, en 2005, la
AVL
publicara els seus(que no nostres)
Diccionari Ortogràfic 
i
Gramà- tica.
Pareix que aixo dona via lliure per a cata-lanisar els texts eclesiastics.Tambe el director de la revista
Saó 
 
(supostament dedicada a l’evangelisacio cris-tiana, pero mes preocupada en fer apostolatprogre-catalanero) califica al nou Arquebisbecom a “cómplice con la lengua autóctona”; si sereferix a l'immunda
 jerga 
en que escriu la seuadesviada publicacio estem apanyats. Pero nova desencaminat en l’us de l’expressio“compliç”, encara que no en la “llengua autocto-na”, sino en aquells que detenten el poder.¿Acas no constituix aço un eixemple caracteris-tic de la sempiterna
connivencia
entre l’Iglesiai el poder politic, en la qual el poble queda sem-pre al marge?Amparar-se en l'oficialitat es l’excusa mes ve-lla, a mes d’indigna, per
falsa
. El fet de queuna norma s’haja convertit en llei no implicaque siga bona o moralment acceptable. ¿Oacas no es eixe l’argument que esgrimix la
Conferencia Episcopal
per a opondre’s a leslleis que ha aprovat el Govern Central en mate-ria d'abort i anticoncepcio, en declarar-les ditaConferencia com a promotores de l'infanticidi?¿Per qué en uns casos es pleguen a l’imposiciopolitica i en uns atres li fan front? ¿Per qué enel nostre cas no planten tambe cara a“l’oficilitat” valenciana i es posen al costat delpoble per a evitar la suplantacio de la seua llen-gua i la destruccio de la seua identitat?L’Iglesia no es una institucio oficial, els sacer-dots
no son funcionaris
, i no tenen cap obliga-cio de catalanisar-se “per llei”. I no nos val queel senyor Arquebisbe se declare a favor de"todo lo que venga bien para anunciar a Jesu-cristo”, perque lo que ve be es parlar a la genten la seua llengua, i si no, que tornen a cele-brar la missa en
llati
.Estem
farts
de ser un calaix de sastre en elque tot cap. Farts d’humiliacions. De nou hemde soportar que vinga un atre foraster, sigal’Arquebisbe o el sursumcorda, a ciscar-se enla nostra llengua i a chançar-se dels nostressentiments, en l’excusa de l’oficialitat. Causatristea que als fidels que sentiren l’homilia adescitada no els importara que el valencià fora una
anecdota
en tan llarc discurs, i ni tan sols pare-gue molestar-los (a tenor dels aplaudiments)que eixa anecdota fora catala disfrassat.No nos cansarém de repetir-ho: tot lo que ix-ca de la
AVL
no aprofita perque es
fals
,
mani-pulador
i intrinsecament
roïn
, com inconfessa-bles i perverses foren les intencions dels que lacrearen. Si Monsenyor Osoro vol anunciar a Je-sucrist seguint els dictamens d’eixa antiacade-mia, que ho faça, pero els valencians conscien-ciats de ser-ho no ho haurien d’acceptar mai.Estes coses no nos passarien si la primeravolta que el retor en la missa, o el bisbe, ol’arquebisbe,… amollaren, un “nosaltres”, un“amb” o un “aleshores”,… la gent
s’alçara
i elsdeixaren a soles (¿o acas en son majoria elsprogres catalaners que siguen catolics practi-cants?).No dubte, Monsenyor Osoro, que a molts delsfidels deixarà de trobar-los en les iglesies quanprenga la decisio d’oficialisar el catala enl’Archidiocesis Valentina. Haurem de recordar-lique la fidelitat se li deu al
Evangeli
, i que estano s’ha de confondre en la fidelitat a l’Iglesia imenys encara en la fidelitat al
clero
.En esta vida u s’ha de banyar i prendre deci-sions, encara que a vegades no se puga con-tentar a tots, pero no se pot servir a dos amos.Que el
Espirit Sant
els allumene i a nosatresnos done força per a viure llunt de qui predicaen una llengua falsa i ignominiosa.
EDITORIAL
 
¿Consumatum est?
 
2 Giner 2010
 
ACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSACTIVITATS CULTURALSGINER DE 2010
 Trobarà mes informacio dirigint-se a les respectivesassociacions:
Cardona Vives
C/ En mig, 23-9º-27ª. 12001 CastelloTel. i Fax: 964 20 04 68www.cardonavives.com
IEV
(Institut d’Estudis Valencians)info@inev.org
PJV
(Plataforma Jovenil Valencianistawww.pjvalencianista.org
Rogle:
Vore quadro a banda en esta pagina
13
Gin (dimecres) 19:15 h. La Llar. C/ Menéndez Pelayo, 10. Alfafar.
CURS
de
Llengua Valenciana
(reanudaciode les classes)+Info:
IEV
,
PJV
i
Rogle
 
17
Gin (dumenge) 9:00 h. Museu de la Ciutat.Plaça de l’Arquebisbe, 3. Valencia C.
EXCURSIO
a Valencia C.: Bioparc i Torresde SerransEixida: plaça Fadrell (Castello) a les 9:00h.Tornada des de Valencia C., aprox. 18:00 h.+Info:
Cardona Vives
 
28
Gin (dijous) 19:30 h. Salo d’Actes de laNotaria “Arias/Frias/Serrano-Notarios”. PlaçaCardona Vives, 10. (Castello)
CONFERENCIA
: Miquel Angel Lledó: “Lapercepcio sociollingüistica de la llengua va-lenciana”+Info:
Cardona Vives
 
En el Cap i Casal del Regne de Va-lencia, fundat per
Joan de Ribera
,Patriarca d’Antioquia i Arquebisbe iVirrei de Valencia, es troba el
RealColege Seminari del Corpus Christi
,conegut popularment com
El Colegedel Patriarca
. Esta construccio se deual desig personal de Joan de Ribera,qui, en conexio en l’espirit del
Concilide Trento
de crear seminaris dedicatsa la millor formacio del clero, fundàesta institucio dedicada a la formaciosacerdotal.Les obres s’iniciaren el dia 30d’octubre de 1586 sent el mateix Ar-quebisbe qui posà la primera pedra,assistint ad esteacte, junt al
Capi-tul catedralici
, elllavors Virrei deValencia, En
Fran-cesc de Monca-da
, comted’Aytona i Osuna.El lloc del seu em-plaçament, estra-tegicament situatfront a l’edifici del’Universitat, bus-cava facilitar als futurs seminaristesl’assistencia a les classes ques’impartien en eixe centre.El conjunt arquitectonic del Colegedel Patriarca respon al gust personaldel seu fundador Joan de Ribera. Dinsdel panorama del
Renaiximent
la seuafactura està considerada d’interes ex-cepcional, destacant principalment laprofussio d’estils italians. El pedrapi-quer
Guillem del Rey
fon l’encarregatde la realisacio de la majoria dels dife-rents espais que conformen esta cons-truccio.La totalitat de les obres del Colegefinalisà l’any 1615 i, encara que s’alçàen un temps recort, foren necessarisprop de 29 anys per a la seua cons-truccio. El Patriarca intervingue perso-nalment en les obres encomanades,eleccio d’artistes, vigilancia de lesobres, correccio de plans i esbossos;tambe donava idees per a que forenrealisades pels constructors i artistes,conseguint que esta institucio arribaraa ser una obra personal seua, la qualno pogue vore finalisada puix falliabans de la seua conclusio.L’inauguracio parcial del Colege esva produir el dumenge 8 de febrer de1604 i, encara que les obres no esta-ven acabades, Joan de Ribera volgueaprofitar l’estancia en Valencia delsreis
Felip III
i la seua consort
Margari-ta d’Austria
, per a que ells inaugura-ren la
Capella
del Real Colege.Les
dos portades principals
delColege se situen una al costat de l’atraen el carrer de la Nau. La de l’esquerrapermet l’acces a l’iglesia, a través d’unvestibul, en el qual es troba el famos
Drac del Patriarca
, protagoniste d’unallegenda popular, i que en realitat esun caima, al que nomenaven Lepanto,procedent de les missions americanes.La porta de la dreta dona acces a unatre vestibul, en funcions d’atri i deporteria, i d’alli s’accedix al claustre i ala
Capella del Monument
, conegudatambe com
Capella
 
de la Purissima
.Esta porta, en llindar, es mes senzilla ipracticament sense decoracio.La portada considerada principal esla que dona acces a l’iglesia. Presentauna major decoracio, conformada peruna porta en llindar en dobles colum-nes doriques recolza-des sobre un alt ba-sament. La seuafrontera curva estàdecorada en un es-cut del Patriarca iuna data:
MDCIII.
Dalt d’esta hi ha unfrontis mes menut enl’inscripcio
CORPUSCHRISTI
.El conjunt de la cons-truccio, de plantatrapezoidal, s’organisa al voltant d’un
claustre central
ampli i allumenat, alque donen totes les demes dependen-cies de l’edifici, exceptuant les del ser-vici. Se compon de dos nivells de gale-ries i una porta en l’extrem opost. En elclaustre alt se troben les dependenciesoficials del Colege: sala d’estudi, ar-chiu, administracio, habitacions recto-rals, sala de regidors, sala de mapes.Al peu de l’escala principal està l’aula, iproxim ad ella el refectori. Les celesdels colegials i la biblioteca estan en lapart mes alta de l’edifici. Este claustreestà considerat un dels mes harmonio-sos del Renaiximent, destacant en ellles columnes de marbre de Carrara iuna estatua en el centre que represen-ta al Beat Joan de Ribera assentat,obra de
Marià Benlliure
(1895).La construccio de la
Iglesia del Cor-pus Christi
s’inicià en l’any 1590. Pre-senta planta de nau unica en dos ca-pelles obertes a cada costat.L’interseccio del creuer es cobrix enuna cupula –la mija taronja-, elementque sobreix de l’edifici, coberta enl’exterior per les tipiques teules vidria-des, en blanc i blau. La mija taronjas’alça sobre un esvelt tambor en huitfinestres el qual es remata en una llan-terna, esquema novedos en la Valen-cia del segle XVI i que sera un model aseguir per a moltes cupules d’iglesiesvalencianes, sobre tot els temples con-cebuts en estil barroc, com es el casde la Basilica de la Mare de Deu delsDesamparats. Als peus de la nau setroba el cor alt.
(Continúa en la pagina 3)
COLABORA EN EL ROGLE
Donar difusio
ad esta publicacio es la millorforma de colaborar en nosatres. Si desiges, noobstant, adquirir un major compromis, pots fer-te
soci
o
colaborador
de la nostra associacio(trobaras la fulla d’alta i mes informacio en lanostra web, o a traves dels contactes deCONTACTA EN NOSATRES).Si tens voluntat de fer alguna puntual aportacioeconomica, tambe te quedariem molt agraits. Elnostre numero de conte, en
Ruralcaixa
, es:
3082 1222 81 4622492421CONTACTA EN NOSATRES
 
Apartat de Correu 527
46002 Valencia ciutatTelefon: 617 030 370
rogle@rogleconstantillombart.com
 
Rogle 
en Internet
Tots els eixemplars editats fins ara estan, en pdf,en:
www.rogleconstantillombart.com
 
www.cardonavives.com
 
www.enkara.orgwww.pjvalencianista.org
 
CLAUSTRE
PATRIMONIPATRIMONIPATRIMONIPATRIMONI VALENCIÀVALENCIÀVALENCIÀVALENCIÀ
MªA.M.C.
 
REAL COLEGE SEMINARI DEL CORPUS CHISTI
 
Giner 2010 3
 
PATRIMONIPATRIMONIPATRIMONIPATRIMONI VALENCIÀVALENCIÀVALENCIÀVALENCIÀ
R. C. S. DEL CORPUS CHRISTI
Parlem dels moniatos bons: de la moniatera; que n’hiha d’atres (humans), ben roïns.El moniato, nom vulgar de l’espècie
Convolvulus ba-tatas,
de la familia de les
convolvulacees
 ,
és unaespècie herbácea anyal, de creiximent ràpit, de 30 cm.fins a 1 m. d’altura, en brots rosseguers o trepadors.El moniato és un tubèrcul apreciat i encara prou consumit en pobles de
América del Sur 
a l’igual que en
Indochina
, a on, junt en la dacsa, es potdir que són els aliments bàsics d’una bona part de les seues poblacions. Ací en
Espanya,
i particularment en el nostre Regne, els que ya portem més deset décades a l’esquena li tenim un afecte i carinyo especials, puix que,
després de la “guerra incivil”
i durant prou d’anys, fon un dels primersaliments que tinguerem a l’abast de manera regular; se’ls menjavem crus di-rectament collits (furtats) en el camp, bollits o torrats al forn. A la vegadafeyen de pa, que no en teniem sempre, i de companage. ¡Qué bons estaven iquants problemes ajudaven a resoldre als nostres pares! Temps de gran ca-restia de tot que anarem passant a base de moniatos, creïlles i coca de dacsa.Per a qui fins a hui no l’haja provat, li’l recomane torradet al forn; segur queserá una bona experiencia que m’agraïrà.El moniato té una gran similitut en la creïlla, encara que de forma mésirregular, allargada i acabat en punta. En el nom de
moniato
són reconegutsels tubèrculs que tenen la
molla blanca
, mentres que els de
molla rosada
 es coneixen com a
batates
. Les
aplicacions culinàries
són quantioses,sent les més naturals cuita o torrà. També s’obté un tipo de farina d’a on esproduïx un pa dolç molt apreciat en l’industria pasticera per a l’elaboració detortades i confitures, aixina com per a la conserva. Respecte a la seua
com-posició química,
conté d’un 67 a un 80% d’aigua; el 3% de substàncies mi-nerals; 0,3% de greix; 0,5% de celulosa; del 4 al 10% de sucre; del 9 al 16% defècula i del 1 al 1,5% de substàncies nitrogenades.La
collita
, per tant el seu consum, se centra entre els mesos de novem-bre fins a març. El seu consum, per cert, està en franca
decadencia
, potserperque degut a l’alt contingut de sucre i fècula favorix l’engrossament. Laseua producció en Valencia, a l’igual que en el restant d’Espanya, pràctica-ment ha desaparegut o es de caracter presencial, encara que sempre n’hi haprou per a no perdre la bona costum de poder elaborar i fruir dels famosos
pasticets de moniato
tradicionals de les festes nadalenques i dels
Reis.
 
FRUITES, VERDURES I HORTALICES (XXXVII)
F.B.U.
 
Parlem de moniatos
RESENYA BIBLIOGRAFICA
 J.M.M.
Oller Benlloch, Mª Teresa i Calatayud, Vicent R.Dibuixos d’Enric Martí. Canta: Cor Popular de LRP
Contar i cantar. Recull de narracions i cançons populars va-lencianes.
(Llibre i cassette)Col. Rodamon , 2. Lo Rat Penat, Valencia, 1994. (81 pag.)
Recomanem per als mes menuts un
recull de contes
, tots ells dramatisa-bles, que van acompanyats d’una
gravacio d’audio
, en la finalitat d’ajudar ala millor comprensio de totes les narracions, inclus si no se sap llegir, i quenos convida a recordar aquelles histories que eixien dels llavis dels nostresmajors i que nos tenien boquioberts per les emocions que nos transmetien.Un total de
nou relats
i unes atres tantes
cançons
componen esta edicio.Els continguts han segut arreplegats per
Mª Teresa Oller 
 –la nostra granmusicologa- en una labor de camp que garantisa l’autenticitat d’estos, puixestan presos directament de diferents comunicadors i transcrits i traslladatsen tota la naturalitat en que eixos relators els han contats, i nomes dotatsdel convenient estil propi de
Vicent R. Calatayud
, que els ha impregnatsen la seua forma d’escriure per a que gogem del seu valor lliterari.D’entre les histories que trobarém en esta publicacio destaquen:
Per la flor del lliri blau
,
Els masers d’Alcoy 
,
Les set cabretes
,
El Sr. Rector i l’ama
… una seriede relats que el llector podra fruir llegint, o contant si s’anima a aproximar-se ad esta obra, alhora que participar de les interpretacions musicals quel’acompanyen, interpretades pel
Cor Popular 
de Lo Rat Penat.
(Ve de la pagina 2)
La decoracio de l’iglesia es obra del pintorgenoves
Bartolomé Matarana
(1550-1625), elqual la va recobrir en pintures murals al frescque narren la vida dels sants vicentins -
SantVicent Martir
i
Sant Vicent Ferrer
-; tambe sepoden contemplar imagens de la Valencia delsegle XVI. El llenç mes destacat de total’iglesia, obra de
Francesc Ribalta
, es el quese troba en el centre del retaule major; repre-senta el
Sant Sopar
, i l’image del
Sant Caliç
,el que es venera en la Seu Valentina, presidixl’obra. El revestiment ceramic del socul quevolteja l’interior del temple es tradicional de l’artvalencià.La torre campanar se sobreeleva, com la cu-pula, sobre el perfil de l’edifici i està situada enun dels seusextrems. Es unelement que re-sulta transcen-dental en la ar-quitectura valen-ciana del segleXVII; presentaplanta en formade prisma dequatre costats iestà construidaen rajola i refor-çada en els can-tons en pedra sellar. De la seua figua destacael cos de campanes, decorat en mensules,arquerius de mig punt i coronat per pinaculsrematats en boles. Te huit campanes, la mesantiga es la
Despertadora
o
Barbera
(1550), ila mes moderna, el
Beato
(1914).El Colege alberga la
biblioteca
de Joan deRibera i el seu
archiu
, fonts d’informacio cru-cials per a l’investigacio, tant sobre el Patriarca,com sobre la seua epoca; els seus fondoss’han seguit incrementant en magnifiques apor-tacions, destacant, d’entre el contingut d’obres idocuments del sigle XVIII, l’epistolari de
Grego-ri Mayans i Siscar
, el mes importat dels ilus-trats valencians. A tot aço s’ha d’afegir el
Ar-chiu de Protocols del Colege
, unic en Euro-pa, que guarda vintinou mil registres de dos milnotaris, que comprenen des de 1370 fins a1890, i que constituix una font historica basicaper a coneixer la societat valenciana d’esteperiodo.La declaracio d’este conjunt patrimonial coma
Monument Historic-Artistic
li fon otorgadaespecialment per les seues instalacions mu-seistiques, puix en el
Museu del Patriarca
 s’expon una important seleccio de lo millor deles coleccions de Sant Joan de Ribera. En totals’exhibixen 60 obres representatives dels se-gles XVI i XVII; entre unes atres, pintures de
Paolo de San Leocadio
,
Joan de Joanes
,
J.J. Espinosa
i
F. Ribalta
.El complex del Real Colege del Corpus Chris-ti es un dels monuments mes importants delpatrimoni valencià que no pot deixar de visitar-se. L’edifici trenca en l’arquitectura tradicionalvalenciana en incorporar els nous models delRenaiximent, a banda de respondre al gustmolt personal del seu fundador, el PatriarcaRibera.
CUPULA DE L’IGLESIA

You're Reading a Free Preview

Download
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->