Pàgina 165

Ex 4.

-El tret més característic d’aquest fragment seria el de problemes

socials, és a dir, podriem deduïr que la Marta ha sigut “utilitzada” en
l’àmbit amorós i que en Manelic que pertany a una clase social més
baixa la vol consolar i declara el seu amor. També podem destacar
l’ús d’un diàleg més coloquial per al públic.
Característiques Exemple

Repecticions Déu meu, ací baix, anem-hi...

Interjeccions Oh, ai!...

Dialectismes Amarganta

Expressivitat Mossegar-te fins l’ànima

-“A saber-ho, sí; mes no ací baix, Marta, que el cel s’ha enterbollit amb lo
baf de tantes misèries, i Déu no et veuria la cara quan parlessis.”

-Sí, perquè segons el Romanticisme la civilització ha malmès els valors

de l’home.
 • Aigua de muntanya: és més pura i inevitablement
ha de trobar-se amb l’aigua de mar.

• Aigua de mar: és amargant, és a dir, no és pura

com l’aigua que prove dels cims de les muntanyes.

En aquest cas torna a apareixer la comparació entre terra alta (aigua de

muntanya) i terra baixa (l’aigua de mar).

Pàgina 177

Ex 15.

Narcís Oller va escriure totes les seves obres exclusivament en català, degut a
que ja que ell era català i representava a Catalunya escriure en unaltra llengua
resultaria insultant i ofensiu pels catalans, s’ha de representar d’on ets. També
comenta que escriure en català l’ajuda a inspirar-se, asimila conceptes més
facilment i ho compara amb l’olfacte.

Ex 16.

Té un gran valor históric, ja que es descriu amb molta cura els detalls del Liceu
en aquella época i en la última part es descriu a la burgesia com “un món
elegant”.

Ex 17.

No era la noia més bonica del barri, però el seu cabell castany li tapava
uns ulls d’immens blau. Les seves orelles eren petites i semblaven acompanyar
aquella mirada de llàstima arreu del món. Sempre solia sortir-se’n de la situació
més incomode i embolicada, utilitzant la seva agilitat per la parla, tot i que
sovint era tant bona que era un tou d’inocent, però en aquella oficina ningú la
prenia de bon grat des d’aquell moment. Qui ho faria, sinó, després de que
l’acusessin per enveja d’haver tingut una aventura amorosa secreta amb el fill
de la directora de l’empresa... Es trobava a casa seva, sense tenir un ral ni cap
companyia, només la presencia del soroll dels motors i frens dels vehicles de la
ciutat. La seva ment tant reprimida envers el món l’ajudava davant d’aquestes
situacions en la que tot sembla acabat ; sempre es mostrava impassible i
tranquila, inocent del que pogués ocórrer.
Activitats del blog.

Pg 164 nº 10

Hurí: A l'Islam, una hurís és una de les joves perpètuament verges que esperen
els creients en el Janah el dia del Yaum al-Qiyamah.

Aquestes donzelles, que tenen el do de l'eterna joventut i estan dotades de tota

mena d'encants, simbolitzen per a alguns musulmans l'eterna benaurança.
El fet que Guimerà presenti personatges mestissos com Saïd, és degut al seu
origen canari, ell va néixer a Santa Cruz de Tenerife, ja que la seva mare era
canària i ell es troba entre aquests dos mons, Catalunya el lloc on resideix i
d’on prové la familia del seu pare i les Illes Canàries, lloc del seu naixement i
d’on prové la seva família materna.

Pg 164 nº 11

Perquè afegeix trets realistes al drama romàntic. Presenta fets reals,

acreditables i els mescla amb les característiques principals del drama
romàntic.

Pg 179 nº 1

Brancal: (1) Costat del mur que limita lateralment un portal, una porta o una
finestra, especialment quan és de pedra.
(2) Pedra col·locada a la part inferior de la porta.
Saca: Sac gros d’uns 4 o més pams d’ample.
Traginer: Persona que tenia per ofici traginar mercaderies mitjançant una
haveria o bèstia de càrrega.
Musc: Morat fosc. Barretina musca.
Enlluernar: En entrar en un lloc de poca claror, no veure res per efecte de tenir
els ulls acostumats a una claror més viva.
Cautelós: Que procedéis amb cautela.

Pg 179 nº 4

L’Oleguer começa a treballar de bon matí i es planta davant de la porta

esperant als clients, però també treballa dins del magatzem.

Sortia de seguida que veia que algun client s’havia aturat davant de la seva
botiga.

Pg179 nº5

Hi ha dues idees en el text, la presentació d’un dia de feina de l’Oleguer i la

reacció que prenia vers els clients.

Pg 179 nº 6

Quotidianitat de la vida d’un dels personatges de l’obra, l’Oleguer.

Pg 179 nº 7

Un narrador omniscient que fa servir la tercera persona.

Pg 179 nº 9
(1)Se la passaven a raig fet de l’una mà a l’altra com rajolí d’or. (Terme
imaginari).
(1)Es cambiaven els grans de blat d’una mà a l’altra repetidament. (Terme
real).
(2)No trigava ni un segon a eixir l’amo, del seu amagatall, dreturer i cautelós,
com l’aranya de l’albenc. (Terme imaginari).
(2)Sortia rápidament del magatzem a atendre als clients.
(Terme real).

- Mar i cel

Va ser escrita per Àngel Guimerà l’any 1888. Es tracta d’una tragèdia
romàntica, escrita en vers i de tipus històric.

Tracta la història de Saïd, el capità d’un vaixell pirata algerià que han assaltat
una nau cristiana i tenen presoners
als seus tripulants. Com que Saïd,
en acabar el combat, estava malferit
va fer cridar a una noia cristiana, la
Blanca (que estava presonera
juntament amb el seu pare, Carles,
el seu cosí, Ferran i altres
mariners), perquè li curés les
ferides. Per mostrar el seu
agraïment envers la cura, Saïd dota
a Blanca de més privilegis que la
resta dels presoners, però amb els temps se n’enamora. Quan Saïd li explica a
Blanca la història dels seus pares (el seu pare va ser assassinat i la seva mare
s’ en va anar amb la expulsió dels moriscos de 1609), aquesta s’emociona tant
que també s’enamora d’ ell. Aquest sentiment deixa atonits a ambdós, ja que al
pertànyer a móns tan diferents saben que el seu amor serà mal vist per molta
gent.

Joanot, un renegat cristià que esta amb els bàndol musulmà, allibera als
cristians, que maten als pirates i prenen el control del vaixell.

Quan Carles s’assabenta de l’amor entre la seva filla i Saïd, aquest dispara a
Saïd, però Blanca s’hi interposa i es ferida. Saïd agafa a Blanca i es tira al mar,
i tots dos moren junts, cosa que simbolitza que la única manera que tenien de
estar junts era la mort. Viuen en dos móns oposats, un és el mar i l'altre el cel,
que només s'ajunten a l'horitzó que és la mort.
El 1988, la companyia teatral Dagoll Dagom va fer una representació d’aquesta
obra, la millor que han fet en tots els temps. Per commemorar l’éxit que va
tenir, el 2004 (el 30é aniversari de la companyia) en van fer una altra adaptació,
16 anys despres.

- Maria Rosa

És una de les millor peces teatrals creades per Guimerà. Ha estat traduïda a
l’anglès, el francès, l’ alemany, l’ italià, el portuguès i el txec.

L’ obra descriu les passions amoroses i el desig sexual reprimides en un

triangle amorós format per la Maria Rosa, l’ Andreu i en Marçal, tres obrers que
es coneixen en les obres de construcció d’una carretera. Maria Rosa, que es
casa amb l’Andreu, veurà com aquest serà acusat de la mort del capatàs de la
obra, i serà executat. Marçal, el culpable de l’assassinat, es casa amb la vídua,
cosa que volia des de que es van conèixer. Quan Maria Rosa descobreix la
veritat, es produeix el desenllaç fatal.

En el 2004 es va fer una representació teatral d’aquesta obra, dirigida per

Àngel Alonso i protagonitzada per Rosa Renom (Maria Rosa). Va rebre una
bona opinió de la crítica. Joan-Anton Benach va dir que era una obre
“angelicalment conservadora”, i Juan Carlos Olivares va comentar que “es la
darrera llosa del mausoleu de Guimerà”.
L’escanyapobres: Obra ambientada en una societat rural que s’està
industrialitzant, Narcís Oller aconsegueix personificar els diners i l’avaricia en
els seus dos personatges: Oleguer i la seva esposa. En aquesta obra es fa un
gran anàlisi del context social i polític que viu al societat catalana del moment.
Té un caràcter plenament realista, ja que el vocabulari i la forma que s’usa en
l’obra dona un aire totalment, creïble, amb variabilitat de situacions, i una
Técnica d’expressió molt depurada i adaptada al moment.

Era altot i ossut, però magre i cappetit. Com a bon moreu, tenia negres els
cabells, sempre arranats, i eren tambe negres nines les dels seus ulls, fredes i
escorcolladores mentre escoltava, guspirejants o dolces quan la seva paraula
ho requeria. Gairebé barbamec, tenia, no obstant, gruixudes celles, unides
sobre el seu nas llarguet i cantellut. Però el que més caracteritzava aquella
figura era la boca, tirada endavant com la del furó, amb els seus llavis tan
prims i cenyits a l'os, que no podia badar-los sense fer l'efecte que ensenyava
les dents per mossegar.

En aquest fragment de l’escanyapobres es pot observar com en la descripció

dels personatges s’usa un registre coloquial, ja que el realisme estava plagat
de paraules les quals els lector pogués entendre sense ser un erudit de la
literatura. També es pot veure com fa ús d’un tipus de paraules que denoten un
cert aire molt desagradable que pretén inspirar una certa desafecció cap a la
societat, i sobretot cap a les persones poderoses.
Papallona: És la seva primera obra, i una de les més conegudes. Sambienta
en un dels barris antics de Barcelona, enmig d’una societat que està en un
canvi ideològic i industrial. Existeix una forta limitació social en aquesta obra, ja
que la protagonsita es protegida per els fabricants de Portaferrisa, en una casa
molt ben detallada per Narcis Oller. La novel·la ens presenta una ciutat com a
espai, però, sobretot, com a vivència. Una ciutat: canviant com és també
canviant el paisatge interior dels que la viuen.

De sobte, en Lluís, amb veu enèrgica, preguntà:

- Vol una prova?

- De què? -saltà la Toneta, tremolant.

- Fora papereries. Toneta: jo l'estimo; vostè m'estima. Les grans felicitats són
les temudes...Vostè tem...Jo temeria, també, si no em sentís , aquí dins, un foc
que em dóna força, que m'aixeca, que em fa home per primera vegada; però
home resolt, ferm i ardit per a salvar-ho tot, per a guanyar-ho tot.

La Toneta es posà com una brasa, el mirà, sorpresa, de fit a fit, i, de sobte,
envaïda d'estrany dolor, deixà caure de les mans la feina per apoderar-se del
mocador i amb ell amagar-se la cara i tapar-se ben fort la boca per ofegar-se el
sanglot.

- Vostè plora, Toneta...féu l'estudiant, més enardit cada volta i agafant-la

amorosament pel braç. La cosidora sacsejà el colze , i, aixecant-se, entrà a la
sala, deixant-se lliscar per la paret, fins a caure per la cadira més pròxima.

- Sí, Toneta: plora, plora a doll! ...Obre'm el pit...desfoga el cor! - I amb veu
suau, emmelada, però trencada pel sentiment, afegia, quasi a cau d'orella: - Jo
t'estimo , t'estimo amb tota l'ànima; com tu, sí, com tu. En vols una prova?
demana-me-la.

Amb aquest fragment es demostra la brutal sensibilitat que s’inverteix en l’obra

de la Papallona, ja que presenta situacions tan profundes com poden ser l’amor
reprimit d’una noia, el dolor que sent per la acusació d’un amic etc. Aleshores
podem deduir que la Papallona es una obra que presenta una trama molt
sentimental, plagada de enganys y desenganys, de dolor, i d’emocions
reprimides per part d’algun personatge.
La febre d’or: Assoleix el ple domini de les tècniques realistes-naturalistes.
Podem considerar-la, doncs, aquesta novel·la com el punt culminant de la
narrativa d'Oller i, per extensió, del realisme català. És una novel·la llarga i
complexa, que vol retratar la societat catalana de la Restauració, i que integra
personatges i ambients ja apareguts en novel·les anteriors. Els paral.lelismes
amb l’escanyapobres són ben evidents: en tots dos textos, hi ha una intenció
moralitzadora, hi ha una defensa del capitalisme productiu i un rebuig de
l'especulatiu. També es denuncia l'extremisme, la irreflexió, la gasiveria, la
roïnesa d'esperit...
-Bé , doncs - féu en Foix per acabar i ben satisfet de l'obsequi que ja
esperava-: vostè seurà a la meva dreta; la Pauleta a l'esquerra; al costat seu
en Bernat; després la Catarina; l'Eudaldet allà baix; ara, tu, Delfina, entremig
d'en Francesc i l'Eladi; i tu, Jordi, al costat de la mare. Està bé? Doncs som-hi.
Tots s'assegueren; però en Gil s'ixecà de seguida, i recolzant els punys a la
taula començà:
- Ara, si visqués el senyor oncle, el pobre mossèn Pere, ell beneiria la taula. I
(deixeu-m'ho dir) - continuà prenent l'accent oratori a què tan tendia - dues
absències lamento: l'una, la d'ell, disposada per Déu, l'acato amb resignació;
l'altra arrenca del meu cor una protesta que no vacil.lo a fer aquí, davant de
tots, encara que sense rancor. Ja ho sabeu: el meu deliri és la família: no en
tinc prou amb els que porten sang de la meva sang, que vull també aquells
amb qui sols llaços d'afinitat em lliguen. A tots vos estimo, per a tots treballo. Si
Déu no em trenca la protecció que m'ha portat de senzill fuster a ser amo de la
casa de banca que estrenarem per Cap-d'any, i que vull fer-me la il.lusió que
avui inaugurem amb benediccions i goig de tots, tots en tocareu els resultats.
En aquest fragment es mostra una clara similitud amb l’escanyapobres, ja que
es mostra realment com és la societat burgesa catalana, també fa una forta
crítica contra aquesta fen una simple descripció de com funciona la ideología
de l’estament hegemónic del momento.
Pilar Prim: Presenta la doble problemàtica psicològica de la dona jove, vídua i
mare que, per un costat, s’enamora del mateix home que la seva filla i, per
amor a ella, renuncia a disputar-li l’afecte de l’home estimat, i per l’altre, segons
els costums testamentaris, l’usdefruit de l’herència la condiciona a no tornar-se
a casar. Els dotze capítols es reparteixen en plantejament, nus i en un
desenllaç obert. Pilar Prim és el més aconseguit dels personatges femenins de
l’autor, en contrast amb el de la seva filla Elvira i amb els matisos que d’ella
donen les amigues.