1.Resum del text.

Soló era un atenès de família noble que va ser elegit legislador,

reconciliador, i arcont, per du a terme una reforma a la ciutat d’Atenes. Va
aprovar la cancel·lació de deutes, i la prohibició de préstecs que fiquessin
com a garantía a una persona, la institució de classes de ciutadans segons
al seva fortuna , la creació del consell del 400, I LA REFORMA de la moneda i
els costums. Soló va viatjar a Egipte, a l’Àsia menor, i Xipre, per així
conèixer més cultures. Es va dedicar a la poesia, i una de les seves elegies
mes destacades és: Bon Govern. La qual parla de la responsabilitat dels
ciutadans de fer el bé o el mal.

2.Valoració dels versos.

Cada vers expressa una cosa totalment diferent. Però a la vegada són
conceptes que estan totalment enllaçats, ja que podem observar com
afirma que la ciutat d’Atenes mai morirà, I AL VERS SEGÜENT DIU QUE PER
TANT aquesta s’ha de mantenir en bon estat, i que ha de ser preservada
pels propis ciutadans. A molts dels seus versos emprèn un caràcter
dogmàtic, es a dir pretén fer entendre al lector que la ciutat ha ser ben
governada i ben ADMINISTRADA PERQUÈ SIGUI UN LLOC IDEAL. També
recalca que tot el que succeeix a la polis, es culpa dels propis ciutadans i no
del déus ni del destí.

3.Moment històric
Soló nasqué l’any 638 aC i visqué fins el 558 aC. Aquest període històric
pertany a l’època arcaica.

4.Etimologia de les paraules: Ευνομια i Δυσνομία.

Ευνομια: Així és anomenada en la mitologia grega, la deesa de la llei i la
legislació, i era traduïda com Eunòmia. La traducció del seu nom equival a
l’expressió Bon ordre. Considerada la filla de Zeus i Temis.

Δυσνομία: Així és anomenada en la mitologia grega, la deessa del desordre

civil i la ilegalitat. Desnomia pot ser considerada un esperit o bé una alma
perturbadora. Era filla de Eris i no tenía pare propi.

5.Poetes lírics grecs de l’època arcaica.

- Calin, el més antic dels elegíacs grecs.
- Alcmán (al voltant del 630 aC), autor dels Parteni.
- Arquíloc de Paros (712 - circa 664 aC), que va perfeccionar el vers de
l'Yamba, que es feia servir per a la crítica satírica.
- Safo (c. 650-580 aC), amb la seva Oda a Afrodita i Al estimat.
- Tirteo (segle VII aC), autor d'Elegies dedicades als combatents en la
segona guerra de Messènia.
- Mimnerm de Colofó, del segle VII aC C.
- Alceu de Mitilene (c. Dècada del 630 aC - prop 580 aC).
- Anacreont (572-485 aC), cantor dels plaers de la taula, el vi i l'amor.
- Píndar (518-438 aC), autor d'Epinicios sobre els guanyadors dels jocs
grecs, dividits en quatre sèries: Olímpiques, pitis, ístmics i Nemeas.
Xenòfanes, poeta filosòfic.
- Focílides, poeta GNOMÒNIC o sapiencial.
- Teognis, cantor de la vida aristocràtica.
- Soló, el legislador, qui també va escriure poesia moral.
- Simònides de Ceos, autor de lírica coral, que afirmava que "la poesia és
pintura que parla i la pintura poesia muda",
- Baquílides, autor d'himnes als déus i epinicis
- Capra ibex, cantor d'amors homosexuals.
- Estesícoro, el poeta dels mites.