el 3 de vuit

29

DIVENDRES, 5 DE JUNY DEL 2015

Redacci i Seu social:

Papiol, 1 - 08720
Vilafranca del Peneds
Tel. 93 892 10 35
Fax 93 818 02 36
redaccio@el3devuit.cat
maquetacio@el3devuit.cat
administracio@el3devuit.cat

Editat amb la collaboraci de

Generalitat de Catalunya
Departament
de la Presidncia

Regull i el rac de pensar

Tinc en franca estima personal Pere Regull. Li desitjo el millor. I
tornar a compartir amb ell un pat (garantia de passar una bona
estona) o una jornada de lleure o de reflexi seria fantstic.
Aquesta darrera proposta, excuseu-me, s la que ms minteressa en aquest precs instant. Reflexi.
El cas s que fa uns anys Pere Regull va ser proclamat alcalde grcies a una moci de censura que van validar ERC i la CUP. Anteriorment, ERC havia governat amb PSC i ICV a Vilafranca. I tot el
que se li va arribar a dir a Ramon Xena no va ser pas poc. Del dret
i del revs es va blasmar aquell pacte, sobretot des de larribada de
Marcel Esteve (PSC) a lAlcaldia de Vilafranca. Feia anys i panys
que el PSC governava la ciutat i un canvi daires semblava -i dic
semblava- necessari, fins i tot imprescindible.
ERC i la CUP (s, s, la CUP tamb) van votar Regull i van liquidar
aix la carrera de Marcel Esteve i van desallotjar el PSC del Govern
de Vilafranca. Aleshores, no hi va haver cap de mena de Govern a
tres en essncia perqu la CUP va decidir fer un gest -gest determinant- per apartar-se del Govern com si els crems.
De fa un temps que CiU governa amb el PSC a Vilafranca. S, s,
amb el PSC, ladversari a batre fa quatre dies. I ara, quan ERC, amb Sergi Sol
Mnica Hill, torna a tenir tres regidors (ha multiplicat per tres) i la solibrossergi@gmail.com
CUP tamb en t tres (en tenia dos), doncs ara resulta que Regull
escull i perpetua el PSC com a soci preferent. De fet com a soci
nic perqu no ha fet cap mena de gest cap als altres, concretament cap a ERC o la CUP. La paradoxa no pot ser ms estrident. Abans lobjectiu
Fa no pas tant, lobjectiu de CiU era fer fora el PSC del Govern -i
de CiU era fer
de retruc ICV. I aix noms va ser possible grcies a ERC i CUP.
Doncs b, ara resulta que Regull governa amb PSC i que hi vol fora el PSC del
seguir governant. I aquells que li van tirar un cable -de fet, EL
Govern. Ara,
CABLE- per acabar amb lera del PSC a Vilafranca sn ara deixats
de banda. I aix malgrat que tenen els mateixos regidors que el que shi quedi
PSC, empat a tres, tres cadascun.
A tot aix, El Singular Digital, mitj digital gens gens gens hostil a CDC, publicava laltre dia un episodi de rebelli contra el 27-S dins de CDC, promogut pels sectors ms reticents al Procs. Doncs
sorpresa, una de les persones citades, que shaurien posicionat en aquesta lnia, era Pere Regull. Ho
vaig haver de llegir dos cops perqu no mho creia. Cert que ell desprs ho va matisar, en una piulada.
Per dic matisar, no pas desmentir.
Francament, com que el tinc per amic i laprecio, li desitjo al Pere tota la sort en aquest nou mandat
amb el PSC. Ara, tamb li recomano, al meu amic Regull, una pausada assentada al rac de pensar.
I parlar-ho amb el coix, a soles, que sempre va b.

De Fraga a
Ma

Vara de freixe

Publicitat Alt Peneds:

Tel. 93 892 10 35
publicitat@el3devuit.cat
Publicitat Baix Peneds:
Tel. 977 66 28 93

Delegaci Sant Sadurn:

Sant Antoni, 9
08770 Sant Sadurn
dAnoia
Tel. 93 818 35 01
Delegaci El Vendrell:
Ctra. Santa Oliva, 27-35
(Edifici RTV El Vendrell)
43700 El Vendrell
Tel. 977 66 41 61

Impressi:
Impressions
Lerigraf, SLU
Dipsit Legal:
B-43447-1982
Difusi controlada per
Membre de
Donem suport a:

Les municipals ens han

fet ms forts

el3devuit.cat

w w w . e l 3 d e v u i t . c a t
redaccio@el3devuit.cat
maquetacio@el3devuit.cat
administracio@el3devuit.cat

Les coses pel

seu nom

Des de diumenge 24 de maig tenim un pas ms fort i preparat per

encarar amb ms solvncia i garanties el 27 de setembre i el procs
constituent que nha de sortir. No cal ser cap gran analista poltic
per veure que el bloc sobiranista ha crescut ms de 300.000 vots
en relaci a les eleccions municipals de fa 4 anys, i que el bloc
partidari de lstatus quo constitucional espanyol (PSC, PP i Ciutadans) ha perdut gaireb 130.000 vots. Aix tradut a regidors significa que els sobiranistes hem crescut de 5.375 regidors a 6.080,
mentre laltre bloc es redueix de 2.595 a 1.681. En conclusi, CiU,
ERC i la CUP sumen ms del 45% dels vots als ajuntaments del
Principat de Catalunya (7 punts ms que fa 4 anys) i el PSC, PP
i Ciutadans perden ms de 7 punts, del 39% al 31,7%. Ara b, la
suma dels dos blocs representa poc ms del 75% de lelectorat, i
descomptant-hi les candidatures dindependents i partits petits,
el gruix restant va a parar a opcions que de moment no tenen ben Pol Pags
definida la seva posici entorn al debat independentista, com ara @polpages
Barcelona en Com dAda Colau, que avui dia s el gran motiu de
les controvrsies generades per lopini pblica. Lindependentisme s un moviment poltic modern i ha de servir per seduir
aquest electorat que demana canvis i que no sha volgut refugiar El front del s ha
en el reaccionarisme espanyolista.
crescut en vots
Al meu entendre s una gran oportunitat que lopci del no safebleixi encara que no sigui a costa nicament dels partidaris del s. i regidors i per
s innegable que el pas es mou i que guanyar aquell front que
primera vegada
spiga sumar ms i ser ms til a les demandes dels nous actors
que apareguin en escena. Avui dia no hi ha en lespanyolisme po- la suma dERC
ltic cap relat que impliqui que els joves davui viuran millor que
i CUP s ms
els seus pares i lnica arma ideolgica que esgrimeix s la reacci
contra el canvi promogut pel catalanisme transversal a favor de gran que CiU
lestat independent, que indefectiblement implica una millora
de la qualitat de vida de les noves generacions que han de venir.
Per tant, compte a comprar segons quins relats interessats i partidistes que diuen que el mal anomenat procs ha punxat en aquestes eleccions municipals perqu s tot el contrari. Qui ha punxat ha estat CiU, que a banda de perdre molt possiblement lalcaldia de Barcelona al mateix temps
que en el conjunt del pas la suma dERC i CUP ja la superen en vots, i que dibuixa un nou escenari
amb un independentisme cada dia ms fort i ms allunyat de les maneres de fer poltica properes
a lestablishment.

Coworking entre vinyes

La xiulada de dissabte passat en iniciar-se la final de la copa de futbol,

a lestadi del F.C. Barcelona requisat per la Federaci de Futbol, com
obliguen els protocolsva ser la prevista. Potser ms. Shavia fet tant
mullader previ que fins i tot a alguna persona podia semblar-li fluixa
El mullader posterior, que comena amb una nota del Govern central
quan encara no havia acabat el partit, tamb ha estat el previst. I segons es mirin algunes reaccions posteriors la del portaveu del PP, la
portada de La Razn...--- es poden considerar com una indigesti dels
resultats electorals.
Tamb hi ha elements de cor agre en els xiulets. Alguns poden ser estimulats pel consum de cervesa hores i hores abans del partit aquest
detall noms es pot sospesar per lambient dels seguidors bascos, que
a Barcelona els trobaves arreu! El perqu dels xiulets, per, ve de ms
endins dels xiuladors i neix, sobretot, en la societat en qu es produeixen. Catalans i bascos tenen una mala jeia estatal, dit ras i curt.
El somni duna societat hispana espanyola, siguem clarsharm- Toio Ribas
nica, plural on les llenges, els taranns i les aspiracions poltiques Periodista
siguin completes i funcioni sha quedat en somni. Dalguns azaistes, liberals, o bona fes espriuians o carrillistes Va ser a tocar amb
el clima poltic que va fer la Constituci i el primer Estatut. Sen va anar en orris aviat, potser amb les
mateixes retallades de la UCD a lEstatut, amb la LOAPA, segur, i tot el que va venir desprs.
Llus Armet, alt dirigent del PSC i duna nissaga molt catalanista desprs que el PSOE hagus redissenyat
lescut estatal, i en una trifulga per banderes, comentava et sembla fins i tot bonica parlant de la bandera
espanyola. Era azaisme sentimental. Quan els Jocs Olmpics de Barcelona els xiulets feien patir i va
dissenyar-se un operatiu complet i cronometrat per anar fonent els diferents himnes: Cant a la Senyera
(fou el motiu de la detenci de Pujol, llavors regnant...), Els Segadors i lhimne espanyol. Va anar com una
seda. Azaisme, de nou. Al cap duns dies un alt crrec de la Casa del Rei explicava que el rei va somriure i
no estigu ferm mentre sonaven Els Segadors. Sense voler, o no, ho tirava tot per terra.
Mentre no estigui resolta la convivncia poltica bona jeia o separaci amistosahi haur episodis dhimnes, banderes o desfilades La mesura presa per les autoritats esportives i el PP no sn balsmiques ni
azaistes ni espriuanes. Sn vara de freixe.

Entretoc

Barcelona comena a ser considerada dins les destinacions favorites

en lmbit mundial per acollir departaments de recerca i investigaci
de multinacionals. El clima, la gastronomia o la cultura sn atractius
turstics que no passen desapercebuts per a la captaci de talent. Un
valor afegit a considerar pels ms ben preparats i que fan servir amb
astcia els caadors de recursos humans. De fet aquest inters s
important per a qualsevol treballador en qualsevol mbit. No han estat pocs els futbolistes estrangers que han manifestat haver preferit
fitxar pel Bara, davant dofertes superiors de clubs del centre i nord
dEuropa, per tal de gaudir de lentorn ms agradable que poden trobar
a Catalunya per a ells i les seves famlies. Aix mateix, tant treballadors
com empreses establertes busquen que aquests valors no salterin i si
s possible que millorin. s possible grcies a uns sous alts que repercuteixen en una despesa superior cap a tota la infraestructura turstica
compartida amb els residents, com pot ser la restauraci, la indstria de
lentreteniment o els esdeveniments culturals. Un benefici compartit
Daniel Garcia
que genera ocupaci.
Al Peneds tenim una nova oportunitat daprofitar la proximitat a lrea
Peris
metropolitana de Barcelona. Totes les motivacions amb les quals venem lenoturisme serveixen per a la implantaci dempreses i treba- www.danielgarciaperis.cat
lladors digitals. La flexibilitat dhoraris i serveis, juntament amb la
producci descentralitzada que permet la xarxa est transformant els
hbits de vida. Tenim bones infraestructures de comunicacions, que tot i aix, com s el cas de Rodalies, poden millorar. La connectivitat tamb s bsica. Si aconseguim accelerar el desplegament de la fibra ptica,
no noms als nuclis urbans sin tamb als polgons industrials, podem tenir la partida guanyada. Per encara
ms si aconseguim fer que el nostre recurs ms preuat, el paisatge vitivincola tpic del Peneds, sigui revaloritzat. Ara que cada vegada apareixen experincies enoturstiques ms actives i innovadores, com dormir en
una barraca de vinya, noms necessitem que la connexi a Internet arribi a tot el territori per tal daccedir en
temps real a lexercici professional a escala planetria. Hem de potenciar espais compartits o de coworking
alternatius: a cellers i caves, als pobles, a la vinya... La generaci de riquesa i la competitivitat en la societat en
xarxa ja no depn de la ubicaci de loficina sin en la capacitat de gestionar la informaci i el coneixement.

El Peneds
tamb
existeix...