Les coves litorals de Mallorca serven la

PARAULES CLAU:
espeleocronologia,
geomorfologia,
oscil·lacions del

informació sobre els distints nivells

nivell del mar, carst
litoral, Pleistocè,
Holocè.

que la mar assolí durant el Quaternari

El projecte encapçalat pel doctor Joan J. Fornós ha aconseguit KEYWORDS:

desxifrar la corba d'oscil·lacions del nivell de la mar durant els darrers speleochronology,
goemorphology,
sea-level oscillation,
300.000 anys a partir de cristal·litzacions de carbonat littoral karst,
pleistocen,
de calci i magnesi anomenades espeleotemes holocene.

oscil·lacions són nombroses i, a vegades, molt

pronunciades, evidentment relacionades amb
alteracions de tipus climàtic.

Un projecte del Departament de Ciències de la Terra,

del qual és investigador responsable el doctor Joan J.
Fornós, va posar en marxa fa uns quants anys l'estudi
sistemàtic de les oscil·lacions del nivell del mar en un
altre període interglacial, concretament el que s'estén
arreu del Pleistocè mitjà i superior, entre les A l’esquerra es
glaciacions del Riss i del Würm, quan aparegué a pot apreciar el
regruix de la
l'Africà l'Homo sapiens, i que és conegut com l'estadi cristal·lització en
unes estalactites.
isotòpic número 5, de característiques molt semblants La gràfica inferior
mostra els
a l'època actual. distints tipus
d’espeleotemes
que es poden
Els treballs realitzats per geòlegs i paleontòlegs els trobar a les
coves.
anys seixanta ja ponderaren la importància estratègica
que Mallorca tenia per a l'estudi de les oscil·lacions del
És sabut que el planeta es troba en allò que hom
nivell de la mar. Mallorca, per la seva situació al
anomena un estadi interglacial des de fa uns onze
Mediterrani occidental, molt allunyada del continent, es
mil anys, quan acabà la darrera glaciació (Würm);
comporta com una illa oceànica, és a dir, sense gaire
dit d'una altra manera, ens ha tocat una època càlida.
influència continental (aportaments fluvials, etc.). Es
També és sabut que els períodes glacials es
caracteritzen entre altres moltes coses per un
descens molt pronunciat del nivell del mar (fins a 130
metres per davall de la cota actual) i que, acabats
aquests períodes, la mar torna a pujar fins a abastar
més o menys el nivell que té ara. Aquesta descripció,
però, com que és molt general, és inexacta. En
realitat, durant els períodes interglacials com el que
ara vivim, el nivell de la mar oscil·la. Si bé es veritat
que no arriba a cotes tan extremes com les
esmentades per a períodes glacials, ens sobtaria
saber que la càlida tranquil·litat no és tal i que les

Un espeleotema converteix, així, en un excel·lent laboratori per estudiar
en una
estalagmita, per les oscil·lacions del nivell de la mar sense
davall del nivell interferències.
actual de la mar.
Ara bé, els primers estudiosos dels anys seixanta i
setanta, sobretot empraren els dipòsits litorals (platges
i sistemes dunars fossilitzats, etc.) per reconstruir el
passat geològic, i els dataven, per manca dels
mètodes avui existents, d'una forma relativa sobre la
base de la biota (més termòfila, més atlàntica, etc.)
que presentava cada nivell.
Avui dia els mètodes de datació permeten afinar molt
més els resultats i, a més, s'han detectat noves restes
sobre les quals es pot fer una reconstrucció més
exacta, testimonis que gairebé han romàs inalterats
amb el seu registre multisecular. Es tracta dels
espeleotemes freàtics, una de les formacions del carst
més característiques de les coves litorals de Mallorca.
Efectivament, l'estudi de les formacions càrstiques -
formacions anomenades així perquè foren observades
per primer cop a la regió de Karst (Eslovènia) i que
defineixen el procés erosionador del CO2, que, en
determinades condicions de pressió i temperatura, es
combina amb l'aigua per formar àcid carbònic, que
afavoreix la dissolució del del carbonat càlcic de la
roca, i han donat lloc a innombrables coves i avencs
arreu de la geografia de l'illa- ha revelat unes
estructures, els espeleotemes freàtics, que serven al
seu interior tota la història recent del Mediterrani.
Els espeleotemes freàtics no són sinó engruiximents
que presenten les parets i les estalactites i
estalagmites de les coves litorals càrstiques. Amb una
particularitat essencial: aquests engruiximents formats
per concreció de calcita i/o aragonita sols es formen
en relació a la superfície del llac subterrani. Com que
els llacs que contenen les coves litorals es troben al
mateix nivell que la mar oberta, és obvi deduir que
cada espeleotema correspon a una situació concreta
del nivell del mar.
El que quedava per fer era complementar la cota a la
qual es trobaven amb els espeleotemes amb un
mètode de datació del precipitat que fos molt acurat.
D'aquesta manera es podria saber amb molta
exactitud de quina magnitud havien estat les
oscil·lacions i quan s'havien produït. L'equip ha
investigat una vintena de coves de Mallorca i algunes
de Menorca i de Sardenya.
Els investigadors observaren, a més, que mitjançant
els estudis dels espeleotemes encara podien filar més
prim, ja que cada un presenta tot un rang d'amplitud
entorn d'una amplitud màxima pot indicar no solament
el nivell freàtic existent en determinada època sinó el
Els resultats indiquen que el planeta
passà ja en èpoques anteriors per
canvis calimàtics globals de
considerable abast i que les
oscil·lacions del nivell de la mar en el
passat varen ser molt ràpides, més
del que molts dels actuals models
indiquen
rang de variació dins una mateixa època. Cal dir aquí
que perquè es formi un espeleotema és necessària
certa estabilització del nivell marí. Els investigadors
han calculat que l'amplitud mínima necessària per
formar-se està entre els mil i els dos mil anys.
El contacte amb altres equips de recerca va permetre
al doctor Joan J. Fornós realitzar datacions de tipus
radiomètric i en concret per carboni 14 i sobretot el
mètode U/Th, que calcula la velocitat de transformació
de l'urani en tori, i que per aquest tipus de material
carbonatats és capaç de donar resultats d'una gran
precissió.
Una de les novetats més considerables que presenta
aquest nou mètode d'estudi de les oscil·lacions del
nivell de la superfície de la mar, que el diferencia
d'altres anteriors, és que l'anàlisi dels espeleotemes
permet localitzar i datar rastres de nivells de la mar per
davall de l'actual cota de la superfície. L'equip, gràcies
a l'ajut del Grup Nord de la Federació Balear
d'Espeleologia, encapçalat per Francisco Gràcia i
dedicat a l'espeleobusseig, ha pogut estudiar els
espeleotemes submergits en llacs subterranis fins a
cotes de menys trenta metres. Aquesta fondària
encara no s'ha pogut superar, atès que per trobar
fondàries més elevades cal introduir-se molt a la cova,
amb tot el que això suposa de complicada
infraestructura.
comprovar que dins un període interglacial com el que
ara vivim, una època càlida, el nivell de la mar no és
estable ni de molt, sinó que presenta variacions del
voltant dels vint metres i que la velocitat d'ascens i
descens se situaria entorn dels setze metres cada mil
anys, és a dir, gairebé un metre i mig cada segle.
Aquestes dades sorprenen pel rerefons, quant a les
condicions climàtiques que pogueren originar unes
oscil·lacions tan grans i a unes velocitats tan elevades.
I sorprenen encara més si hom té present l'actual
debat sobre l'escalfament del planeta per l'efecte
hivernacle. En vista de les dades obtingues per l'equip
d'investigadors, és clar que el planeta passà ja en
èpoques anteriors per canvis climàtics globals de
considerable abast i envergadura i que les ascensions
del nivell de la mar en el passat varen ser molt
ràpides, més del que molts dels actuals models
indiquen.
L'equip d'investigadors ha abordat ara l'estudi de les
causes climàtiques que originaren les oscil·lacions tan
marcades, a través de l'anàlisi dels elements isotòpics
existents a les cristal·litzacions dels espeleotemes.

Una illa inestable

Gràcies a l'estudi dels espeleotemes, l'equip que

encapçala el doctor Fornós ha aconseguit datar els
paleonivells. En l'actualitat s'han confirmat nivells de
més de trenta metres per damunt de l'actual nivell de
la superfície del mar i al voltant dels vint-i-vuit metres
per davall.

Una primera troballa paral·lela a la recerca de les

oscil·lacions marines ha estat comprovar que Mallorca
no és tan estable com podria semblar. La comparació
dels espeleotemes de nivells idèntics (prèviament
datats) en distintes coves al llarg de tot el llevant
mallorquí ha posat de manifest que l'illa ha patit un
cert basculament i, en concret, un enfonsament global
des de la zona d'Artà cap a Cabrera. Amb aquest
mètode es pot quantificar aquest enfonsament.

Com que les investigacions han manifestat la corba El doctor Joan J.

Fornós,
d'oscil·lacions per als períodes esmentats al principi investigador
responsable del
(Pleistocè mitjà i superior), els investigadors han pogut projecte.
Projectes finançats
PB98-0132. Programa sectorial de promoció general del coneixement.
Títol: El carst i la morfogènesi litoral a les Illes Balears i la costa valenciana: la seva relació amb les oscil·lacions
del nivell marí al llarg del Quaternari
Classificació UNESCO: 250619
Centre: Departament de Ciències de la Terra. Edifici Guillem Colom Casasnovas
Investigador responsable: Joan Josep Fornós Astó
Categoria: titular d'universitat (àrea de coneixement: Estratigrafia)
Finalitzat l'any 2002

BTE2002-04552-C03-02. Programa sectorial de promoció general del coneixement.

Títol: El modelado kárstico y la evolución morfológica y sedimentaria del litoral en las Baleares, Valencia y
Cerdeña como resultado de las oscilaciones del nivel marino: morfogénesis y paleoclima en el Cuaternario
Classificació UNESCO: 250619
Centre: Departament de Ciències de la Terra. Edifici Guillem Colom Casasnovas.
Investigador responsable:: Joan Josep Fornós Astó.
Categoria: titular universitari (àrea de coneixement: Estratigrafia).
Finalització l'any 2005

Investigador responsable
Joan J. Fornós Astó
Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Balears.
Edifici Guillem Colom Casasnovas. Campus universitari.
Tel.: 971 17 31 61
E-mail: joan.fornos@uib.es

Altre membres de l’equip

loaquín Ginés Gracia, Bernadí Gelabert Ferrer, Vicenç M. Rosselló Verger, Francesca S. Segura Beltran, José E.
Pardo Pascual, Àngel Ginés Gràcia, Francesc Gràcia, Paola Tuccimei i Carles Pelejero.

Entitats i institucions col·laboradores

Grup Nord de la Federació Balear d'Espeleologia

Webs d’interès
http://www.speleogenesis.info/
http://perso.wanadoo.fr/ffspeleo/accueil.htm
http://www.karstologie.com/index.html
http://www.zrc-sazu.si/izrk/carsologica/
http://www.ual.es/asocia/sedeck/

Publicacions
FORNÓS, J.J. and GINÉS A. (eds.) 1996. Karren Landforms. Universitat de les Illes Balears. Palma de Mallorca.
ISBN 84-7632-297-8.

FIOL, L. - FORNÓS, J.J. - GINES, A. 1996. Effects of biokarstic processes on the development of solutional
rillenkarren in micritic limestone rocks. Earth Surface Processes and Landforms, 21: 447-452.
TUCCIMEI, P. - GINES, J. - GINES, A. - FORNÓS, J.J. 1997. Th/u dating of sea level controlled phreatic
speleothems from coastal caves in Mallorca (Western Mediterranean). Proceedings of the 12th International
Congress of Speleology. Les Chaux-de-Fonts (Neuchâtel, Switzerland), Symposium 7: Physical Speleology, vol
1:37-40.

TUCCIMEI, P. - GINES, J. - GINES, A. - FORNÓS, J.J. & VESICA, P.L. 1998. Dataciones Th/U de espeleotemas
freáticos controlados por el nivel marino, procedentes de cuevas costeras de Mallorca (España). Endins, 22: 99-
107.

GINES, A. - GINES, J. - FORNÓS, J.J. y TUCCIMEI, P. 1999. Dataciones isotópicas de espeleotemas

procedentes de cuevas costeras de Mallorca. Estado actual de las investigaciones. In: Andreo, B., Carrasco, F y
Durán, J.J.; Contribución del estudio científico de las cavidades kársticas al conocimiento geológico. Patronato de
la Cueva de Nerja, Nerja (Málaga). pp. 143-152.

FORNÓS, J.J. 1999. Karst collapse phenomena in the Upper Miocene of Mallorca (Balearic Islands, Western
Mediterranean). Acta Geologica Hungarica, 42 (2): 237-250 .
FORNÓS, J.J. 2000. Karren.In: Hancock, P. & Skinner, B.J. The Oxford Companion to the Earth. Oxford
University Press. Pp. 575-576. ISBN 0-19-854039-6.

TUCCIMEI, P. - GINES, J.- DELITALA, C. - PAZELLI, L. - TADDEUCCI, A.- CLAMOR, B. - FORNOS, J.J. -
GINES, A. & GRACIA, F. 2000. Dataciones Th/U de espeleotemas freáticos recolectados a cotas inferiores al
actual nivel marino, en cuevas costeras de Mallorca (España): Aportaciones a la construcción de una curva
eustática detallada de los últimos 300 ka para el Mediterráneo Occidental. Endins, 23: 59-71.

VESICA, P.L. - TUCCIMEI, P. - TURI, B. - FORNOS, J.J. - GINES, A. & GINES, J. 2000. Late Pleistocene
paleoclimates and sea-level change in the Mediterranean as inferred from stable isotope and U-series studies of
overgrowths on speleothems, Mallorca, Spain. Quaternary Science Reviews, 19(9): 865-879.

GINES, A. TUCCIMEI, P. DELITALA, M.C. FORNÓS, J.J GINES, J. GRACIA, F., TADEUCCI, A-2001. Phreatic
overgrowths on speleothems as indicators of sea level fluctuations between 150-60 ka in coastal caves of
Mallorca (Balears, Spain). Proceedings EspeleoBrasil, 2001 CD-ROM.

GINES, J. FORNÓS, J.J GINES, A. GRACIA, F., DELITALA, M.C., TADEUCCI, A., TUCCIMEI, P., VESICA, P.L.
2001.Els espeleotemes freàtics de les coves litorals de Mallorca: Canvis de nivell de la Mediterrània i paleoclima
en el Pleistocè superior. In: Pons, G.X. and Guijarro, Monografies de la Soc. Hist. Nat. Balears, 9: 33-52.

GÓMEZ-PUJOL, Ll.; FORNÓS, J.J. 2001.Les microformes de meteorització del litoral calcari de Mallorca:
aproximació a la seva sistematització. Endins, 24: 169-185.

GINÉS, J., TUCCIMEI, P., FORNÓS, J.J., GINÉS, A., GRÀCIA, F., VESICA, P.L. 2002. Los espeleotemas
freáticos de las cuevas costeras de Mallorca: su contribución al estudio del Cuaternario / Els espeleotemes
freàtics de les coves costaneres de Mallorca: la seva contribució a l'estudi del Quaternari.Boletín de la SEDECK,
3: 76-90.

FORNÓS, J.J., GÓMEZ-PUJOL, LL. y equipo ESPED. 2002. Estudio integrado del lapiaz litoral de Mallorca
dentro del Proyecto ESPED: Metodología y resultados prliminares/Estudi integrat del rascler litoral de Mallorca
dins del Projecte ESPED: Metodologia i resultats preliminars. Boletín de la SEDECK, 3: 106-115.
FORNÓS, J.J.; GELABERT, B.; GINÉS, A.; GINÉS, J.; TUCCIMEI, P.; VESICA, PL. 2002. Phreatic overgrowths
on speleothems: a useful tool in structural geology in littoral karstic landscapes. The example of Eastern Mallorca
(Balearic Islands). Geodinamica Acta, 15 (2): 113-125.

ROSSELLÓ, V.M., FORNÓS, J.J., GELABERT, B., GIMÉNEZ, J., GINÉS, J., PARDO, J.E., SEGURA, F. 2002. El
papel del karst en el "macro-" modelado litoral: el ejemplo de las calas de las Islas Baleares. In: Carrasco F.;
Durán, J.J.; Andreo, B. Karst and Environment, 329-335.

GINÉS, A., TUCCIMEI, P., DELITALA, C., FORNÓS, J.J., GINÉS, J., GRÀCIA, F., TADDEUCCI, A. 2002. Phreatic
overgrowths on speleothems in coastal caves of Mallorca: A significant record of Mediterranean sea level hisory
over the time span 60-150 KA B.P.In: Carrasco F.; Durán, J.J.; Andreo, B. Karst and Environment, 453-458.

GINÉS, J., TUCCIMEI, P., FORNÓS, J.J., GINÉS, A., GRÀCIA, F., VESICA, P.L. 2003. The Upper Pleistocene
sea-level history in Mallorca (Western Mediterranean) approached from the perspective of coastal phreatic
speleothems. Quaternary Climatic Changes and Environmental Crises in the Mediterranean Region, Universidad
de Alcalá de Henares, July, 2002. p. 241-247.

GELABERT, B., FORNÓS, J.J., GÓMEZ-PUJOL. Ll. 2003. Geomorphological characteristics and slope processes
associated with different basins: Mallorca (Western Mediterranean). Geomorphology, 52: 253-267.

FORNÓS, J.J. 2003. El karst y la evolución del litoral del Migjorn de Menorca. In: ROSSELLÓ, V.M.; FORNÓS,
J.J.; GÓMEZ-PUJOL, Ll. Introducción a la geografía física de Menorca. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 10: 101-
110. Ciutat de Mallorca. AGE, Universitat de València, SHNB. ISBN : 84-7632-823-0.

GRÀCIA, F., JAUME, D., RAMIS, D., FORNÓS, J.J., BOVER, P., VADELL, M., CLAMOR, B., GUAL, MA. 2003.
Les coves de Cala Anguila (Manacor, Mallorca). II: La Cova Genovesa o d'en Bessó. Espeleogènesi,
geomorfologia, hidrologia, sedimentologia, fauna, paleontologia, arqueologia i conservació. Endins, 25.

Comunicacions a congressos
VESICA, P. - TUCCIMEI, P. - TURI, B. - FORNOS, J.J. - GINES, A. - GINES, J. (1996). TH/U dating and C-O
isotope analyses of speleothems from coastal caves in Mallorca (Spain). 30th International Geological Congress.
Beijing China.
TUCCIMEI, P. - GINES, J. - GINES, A. - FORNOS, J.J. (1997). Th/u dating of sea level controlled phreatic
speleothems from coastal caves in Mallorca (Western Mediterranean). 12th International Congress of Speleology.
Les Chaux-de-Fonts (Neuchâtel, Switzerland).
ROSSELLO-VERGER, V. - FORNOS, J.J. - FUMANAL, P. - PARDO, J.E. - RODRIGUEZ-PEREA, A. (1997).
Elementos morfogenéticos de calas y barrancos del Sur de Menorca. Dinámica litoral-interior. Actas XXV
Congreso de Geógrafos Españoles, Santiago de Compostela, 1:245-256.
PARDO PASCUAL, J.E. - RODRIGUEZ-PEREA, A. - FORNOS, J.J. - GARCIA GARCIA, F. - CERVERA
LINARES, T. (1997). Caracterización de los fondos de las calas y los barrancos menorquines mediante sondeos
eléctricos. Actas XXV Congreso de Geógrafos Españoles, Santiago de Compostela, 1:191-203.

TUCCIMEI, P. - GINES, J. - GINES, A. - FORNOS, J.J. (1998). Datazione Th/U di speleotemi freatici provenienti
da grotte costiere dell'isola di Mallorca (Baleari, Spagna). Implicazioni paleoclimatiche. 78º Convegno SIMP
(Società Italiana di Mineralogia e Petrografia. 1-3 ottobre, Monopoli (Italia). Plinius, 20: 213.

GINES, A. - GINES, J. - FORNOS, J.J. -TUCCIMEI, P. (1999) . Dataciones isotópicas de espeleotemas

procedentes de cuevas costeras de Mallorca. Estado actual de la investigaciones. I Simposio de Geología Cueva
de Nerja. 17-20 junio de 1999.

TUCCIMEI, P. - DELITALA, M.C. - FORNOS, J.J. - GINES, J. - GINES, A. - PAZZELLI, L. & TADEUCCI, A.
(1999). Età Th/U di concfezioni freatiche su speleotemi nelle grotte costiere di Mallorca (Spagna): Oscillazioni del
livello del mare nel tardo Pleistocene. Bellaria (Italia), Settembre 1999, Sesione S5) Geologia del Quaternario,
Geoitalia, 2º Forum FIST, 1999, vol. 1: 233-234.

FORNOS, J.J. - FUMANAL, M.P. - PONS, G.X. - PARDO, J.E. - RODRIGUEZ, A. - ROSSELLÓ, V.M. - SEGURA,
F. & SERVERA, J. (1999). Holocene infilling of the "incised valley" of Algendar gully (Cala Galdana, Southern
Menorca, Western Mediterranean). 19th Regional European Meeting of Sedimentology, Copenhagen, August 24-
26, 1999, pp.88.

ROBINSON, D.A. - ANDRADE, C. - FOOTE, Y. - FORNOS. J.J. - LAGEAT, Y. - MIOSSEC, A. - MOSES, C. -

SWANTESSON, J. & WILLIAMS, R.B.G. (2000). European Shore Platform Erosion Dymanics: Monitoring the
downwearing of shore platforms in the context of the management and protection of rocky coast. EurOCEAN
2000, The European Conference on Marine Science and Ocean Technology Hamburg, Germany; 29 August-2
September.

TUCCIMEI, P. - ANTONIOLI, DELITALA, M.C. - GINÉS, J. - GINÉS , A. - FORNOS, J.J. - MUCCEDDA, M. &
TADDEUCCI, A. (2000). Il Tirreniano nel promontorio di Capo Caccia (Alghero, SS). Datazioni Th/U di speleotemi
freatici, integrate da osservazioni geomorphologiche. Convegno AIQUA, "L'Eemiano e il Tirreniano in Italia".
Verona, 11-12 settembre 2000.

TUCCIMEI, P. - ANTONIOLI, F. - DELITALA, M.C. - FORNOS, J.J. - GINÉS, A. - GINÉS , J.- MUCCEDDA, M. -
ORRÚ, P. & TADDEUCCI, A. (2000). Sea level changes during oxygen isotope stage 5 at Capo Caccia (Alghero,
Sardinia), based on U/Th datings of phreatic overgorwths on speleothems and stratigraphical and
geomorphological evidences. Convegno AIQUA, "L'Eemiano e il Tirreniano in Italia". Verona, 11-12 settembre
2000, pp.24-26.

TUCCIMEI, P. GINES, A. DELITALA, M.C. FORNOS, J.J GINES, J. GRACIA, F., TADEUCCI, A. (2001). Phreatic
overgrowths on speleothems as indicators of sea level fluctuations between 150-60 ka in coastal caves of
Mallorca (Balears, Spain). EspeleoBrasil, XIII Cong. Int. Espeleo. Speleology in the third millenium. Sustainable
development of karst environments.UIS. Brasilia, 15-22 Jul del 2001. pp.49.

GINÉS, J.; TUCCIMEI, P.; DELITALA, C.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, A.; GRÀCIA, F.; TADDEUCCI, A.; VESICA, PL.
2001. Canvis del nivell marí i paleoclima durant el Pleistocè Superior a la Mediterrània occidental: aportacions
procedents de l'estudi delsespeleotemes freàtics presents a les coves litorals de Mallorca. III Jornades del Medi
Ambient de les Ills Balears. Can Tàpera, 14 a 16 Novembre de 2001, Palma de Mallorca. p. 84.

GINÉS, J.; TUCCIMEI, P.; FORNÓS, J.J. ; GINÉS, A.; GRÀCIA, F.; VESICA, P.L. 2002. The Upper Pleistocene
sea-level history in Mallorca (Western Mediterranean) aproached from the perspective of coastal phrearic
speleothems. Ineternational Meeting on Quaternary Climatic Changes and Environmental Crises in the
Mediterranean Region. Alcalá de Henares (Madrid, Spain). July 15-18.

GINÉS, A.; TUCCIMEI, P.; DELITALA, C.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, J.; GRACIA, F.; TADDEUCCI, A. 2002. Phreatic
Overgrowths on Speleothems in coastal caves of Mallorca: a significant record of Mediterranean sea level history
over the time span 60-150 kaB.P.II Simposio de Geología "Cueva de Nerja" Karst y Medio Ambiente, Septiembre
2002

ROSSELLÓ, V.M.; FORNÓS, J.J.; GELABERT, B.; GIMÉNEZ, J.; PARDO, J.E.; SEGURA, F. 2002. El papel del
karst en el "macro-" modelado litoral: el ejemplo de las calas de las Islas Baleares. II Simposio de Geología
"Cueva de Nerja" Karst y Medio Ambiente, Septiembre 2002

TUCCIMEI, P.; GINÉS, J., GINÉS, A., GRÀCIA, F.., FORNÓS, J.J. 2003. U-series ages of phreatic overgrowths
on speleothems in coastal caves of Mallorca. New MC-ICPMS data for the construction of a sea level changes
curve for the las Interglacial in Western Mediterranean. KRIII, Climate Changes: the Karst Record III, Montpellier
(France), 11th-14th p. 169.

TUCCIMEI, P.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, A., GINÉS, J., GRÀCIA, F., MUCCEDA, M. 2003. Sea level change at
Capo Caccia (Sardinia) and Mallorca (Balearic Islands) during oxygen isotope substage 5e, based on Th/U
datings of phreatic overgrowths on speleothems. Puglia 2003 Final Conference Project IGCP 437. Otranto, Puglia
(Italia), 22-28 September. 235-237.