CARRER115
FEBRER 2010WWW.FAVB.CAT
Qui atura laTelefónica?
D’ENTRADA, pàgines 2 a 5
A n n A C A R l o T A
CARRER115
febrer 2010
D’ENTRADA
2
AlbERT RECio
professor d’economiai vicepresident de la favb
Telefónica ha format part dela nostra vida quotidiana desde fa molts anys. I malgrat queel mercat telefònic s’ha libera-litzat, segueix controlant unabona part del mercat tant de
telefonia xa como de mòbil
(43,8% del mercat) i d’accésa Internet (55,9%). I segueixcomptant-se entre les empre-ses més cares de la Unió Euro-pea, com recentment ha deixatpalès un estudi de la Comissiódel Mercat de Telecomunicaci-ons pel que fa a Internet (veure“El País” del 18 de desembre de2009). La seva prepotència no esmostra tan sols en la imposiciód’uns preus abusius. En moltsbarris tenim experiència de laforma com tracta d’implantarles discutides antenes de tele-fonia mòbil, de la seva resis-tència a acatar les sentènciesque han declarat la il·legalitatd’una antena. Però aquest arti-cle no tracta de com funciona elseu negoci principal, les teleco-municacions, sinó d’un aspectecol·lateral: el de la seva acti-vitat immobiliària. Una versióparticular d’allò que ha estatun dels grans espais de negoci ala nostra ciutat. Un espai en elqual el paper del sector públic,especialment de l’Ajuntament,hi té molt a veure.
El conveni urbanístic
El 23 de novembre de 2005l’Ajuntament de Barcelona,Telefónica S.A. i Telefónica deEspaña SAU signen un conveni
que preveu alterar les quali
-cacions urbanístiques dels equi-paments de Telefónica a la ciu-tat. De resultes d’aquest acord
nalment s’aprova una modi
-cació del Pla General Metropo-lità (PGM) en data d’abril del2007. L’objectiu palès d’aquestacord és el de generar fons de
nançament perquè Telefóni
-ca construeixi una nova seu al22@. I la manera d’aconseguir-ho és convertint la seu actual,
l’edici Estel de l’avingudaRoma, en un edici d’habitat
-ges privats.Per fer possible aquesta mo-
dicació calia, però, mecanis
-mes de compensació que la fes-sin legal i legitimable. I aquestés el contingut del conveni i
del document de modicaciódel PGM. Tal i com es justica
en l’apartat 1 de la proposta de
modicació, l’objectiu de tot
el procés és doble:a. “L’adequació de la plani-
cació urbanística de les n
-ques propietat de Telefónicade España SAU a la ciutat de
Telefónica fa la seva ambel beneplàcit municipal
El trasllat de la seu de Telefónica al 22@ haimplicat rèdits urbanístics per al gegant de les comunicacions que incompleixen un conveni signat pel propi Ajuntament. Els barris hi perden
l
El conveni que permetguanyar espais deTelefónica per aequipaments se signaa canvi que l’empresapugui fer habitatges al’avinguda Roma
3
Casc Antic
Edifci Mercaders (Mercaders, 26)
3
Sagrada Família
Edifci Sant Pau (Sant Antoni M. Claret, 250)
3
Esquerra de l’Eixample
Edifci Arenes (Gran Via, 393)
3
Sant Antoni
Edifci Paral·lel (Marqués de Campo Sagrado, 22)
3
Les Corts
Edifci Loreto (Bordeus, 18-20)
3
Font d’en Fargues
Edifci Horta (passeig Maragall, 397-403)
3
Gràcia
Edifci Carmel (Alegre de Dalt, 36-38)
3
Prosperitat
Edifci Sant Andreu (Boada, 18)
3
Sant Andreu Nord
Edifci Torres i Bages (Cinca, 39-47)
Barcelona motivada, per unapart, pel seu desús com a con-tenidors d’infraestructures detelecomunicacions a causa del’evolució tecnològica i, per al-tra part, pel trasllat de les ac-tivitats de la companyia a unanova seu dins la ciutat.”b. “El desús tecnològic de
les edicacions possibilita que
la major part d’elles es puguindestinar a altres activitats comequipaments millorant la ca-pacitat dotacional del barri enquè s’ubiquen.”La forma de dur a terme
aquest acord és mitjançant uncanvi de qualicacions. D’una
banda, la seu de l’avinguda
Roma passa a ser qualicada
com a habitatge. Per compen-
sar aquesta requalicació s’in
-clouen diferents actuacions:- Telefónica cedeix gratuïta-ment a l’Ajuntament l’interiord’illa de Roger de Llúria-Pro-
vença-Pau Claris-Diagonal i elterreny qualicat com a 6a a
l’avinguda Roma-Viladomat.- Es compensa amb la pèrdua
d’edicabilitat que Telefónicatenia a dues nques protegides(dos edicis modernistes) a Re
-pública Argentina 227 i Proven-
ça 231.- Es passa a qualicació 7a
(equipament de titularitat pri-vada) nou centrals de Telefóni-ca repartides per la ciutat, alscarrers Mercaders (Ciutat Ve-lla), Arenes i Paral·lel (Eixam-ple), Loreto (les Corts), Carmel(Gràcia), Horta (Horta Guinar-dó), Sant Andreu (Nou Barris),Torres i Bages (Sant Andreu) iSant Pau (Sant Martí).Aquests últims són els edi-
cis que en un termini de deu
anys poden convertir-se enequipaments. Explícitament esdiu que “la destinació del sòl
qualicat de sistema d’equi
-paments haurà de concretar-se en un Pla Especial entre elstipus d’equipaments següents:docents, sanitari-assistencials,culturals i religiosos, esportius irecreatius, d’abastament i sub-ministrament i tècnic-adminis-tratius i de seguretat”. Encaraque es preveia titularitat priva-da, queda clar que l’objectiués reconvertir centrals obsole-tes en equipaments.En el conveni signat entrel’Ajuntament i l’empresa (puntsegon) s’explicita a més que“cuando se proceda a la nuevaconstrucción o a la rehabilita-
ción integral de los edicios,
entendida ésta como de obrasque afecten a la mayor parte
del edicio (…) la actividad re
-lativa al servicio de telecomu-nicaciones no podrá superar el
50% del techo edicado actual
del inmueble.”El conveni té molts punts
poc clars. No xa terminis
temporals de transformació.Durant deu anys Telefónica témans lliures. I la proposta del50% fa difícil la seva aplicació
en el cas de reformes d’edi
-cis, ja que és complicat com-
patibilitzar en un mateix edici
un equipament telefònic i und’una altra mena. Aquesta am-bigüitat es manifestarà desprésen el seu funcionament.
El cas de Prosperitat
Un dels nou edicis requali
-cats, l’anomenat Sant Andreu,al carrer Boada, està dins elbarri de Prosperitat (Nou Bar-
ris). És un edici que portava
un cert temps desocupat. En unbarri d’una altíssima densitat,manca d’espai i problemes enels equipaments existents.Des que es va anunciar elconveni, l’Associació de Veïnsi Veïnes va veure que era unapossibilitat per obtenir un es-pai d’equipaments necessari.
Que estigués qualicat d’equi
-pament privat era el menysimportant perquè sempre espodia renegociar la compra. Elprimer cop que ho va plantejarl’associació, l’Ajuntament ja vadir que no s’havia entès bé, que
l’edici era per a Telefónica i
que l’Ajuntament no hi pensava
Els edifcis que podrien ser
equipaments
CARRER115
febrer 2010
D’ENTRADA
3
visual que l’edici ha crescutun nou pis (l’Ajuntament diuque aquestes instal·lacions alterrat no superen els 2 metresd’altura, però com que no s’hapogut mesurar, el veïnat no hoté clar). L’objectiu és convertirl’edici en un centre de tracta
-
ment de dades i traslladar a Bo
-
ada 75 tècnics i personal auxili
-
ar que accelerin el buidatge del’edici de l’avinguda Roma.El barri ha perdut, almenysde moment, un espai més quenecessari. I carrega amb mésmolèsties. Els primers intentsde fer funcionar els generadorsprovocaren un núvol de fumque va preocupar el veïnat.Hi ha també queixes pel sorollde la refrigeració i la conta
-
minació lumínica. I l’arribadade 75 tècnics sense un pla demobilitat (l’edici no compta
joAN liNuxbCN
Les ‘obres menors’ de Boada
La foto mostra com ha quedat el sostre de l’edici de
Telefónica del carrer Boada, al barri de Prosperitat.L’empresa va començar les obres per instal·lar-hi un centrede dades just després que el barri comencés la campanya perreclamar-lo per a equipaments. Tot i que s’argumenti que“són obres menors”, la reconversió de l’espai ha estat general
l
La política econòmicadominant és lade donar tots elsavantages perquè lesempreses tecnològiquesvinguin a la ciutat
fer res. Però es va seguir insis
-
tint. Per una banda, perquè Te
-
lefónica hi tenia instal·lada unaantena que el jutjat va decla
-
rar il·legal. Però que ha costatmés de dos anys treure-la i enel mateix període l’empresaja n’ha instal·lat una de nova.Però, sobretot, perquè els pro
-
blemes d’alguns equipamentsdel barri, en especial el Casalde Joves i l’Escola d’Adults,però també el Casal de Barri deProsperitat, tenen importantsmancances d’espai i adequa
-
ció. El moviment associatiu vallançar la campanya “Telefóni
-
ca per al barri” i la va inclourecom a proposta en les qüestionsa desenvolupar en el PAM 2007-2011. El districte va respondreque era difícil i només es vacomprometre a “fer les gestionsper veure’n les possibilitats...”.Era una forma elegant de dirque no pensaven fer res.A nals de l’any passat vancomençar a fer-se obres al’edici. I es va exigir a l’Ajun
-
tament informació i actuació.Sempre deien que es tractavad’obres menors. Però els veïnsveien que es feien grans obres,que molts dies el carrer Boa
-
da estava tallat per les obres,que es movia molt material...Cada cop que l’associació deveïns insistia, la resposta erala mateixa: tot és correcte,són obres menors... Al nal,quan ja no es podia amagarque s’havia fet una gran obra,qui ho justicava amb cara depòquer era el senyor HeliodoroLázaro, avui traslladat a la pre
-
só Model imputat per corrupcióen la concessió de llicències aCiutat Vella. I que va arribar aNou Barris procedent de l’àread’Urbanisme, que és des d’ones gestiona tota l’operació Te
-
lefónica.Que a Boada s’ha dut a ter
-
me una reconversió general del’espai és innegable. S’han po
-
sat ascensors, s’ha reordenattot l’espai, s’ha transformat totel sistema de climatització, s’haincorporat un nou sistema degeneradors per si falla el sub
-
ministrament elèctric. No calentrar a la central per veure-ho. Al terrat s’han instal·lat unanova xemeneia i tot el sistemade refrigeració amb l’efecteamb aparcament) pot agreu
-
jar els problemes d’un barrimolt dens i on s’estan portanta terme reformes urbanístiquesque redueixen (amb això l’as
-
sociació hi està d’acord) l’espaid’aparcament. De fet, un pro
-
jecte d’aparcament soterranies va desestimar al·legant quea la zona hi havia una atapeïdaxarxa de cables telefònics quefeien massa complexa i costo
-
sa l’operació. Si sumem tota laqüestió de les antenes, podemdir que Telefónica representaun continu malson per al veïnatde Prosperitat.Creiem que a Prosperitats’ha incomplert l’esperit delconveni. Que Telefónica ha duta terme una reconversió com
-
pleta de l’edici sense complirel compromís de reservar el50% per a altres equipaments.És ns i tot sospitós que, denou centrals buides a Barcelo
-
na, fos la del carrer Boada laprimera on Telefónica ha inter
-
vingut. Sembla més aviat quel’ha triada quan ha vist que albarri hi havia una demanda se
-
riosa d’espai i una mobilitzacióveïnal. Però, sobretot, ho hapogut fer amb la complicitato el suport de l’Ajuntament.El districte ha estat mentint,dient que es tractava de refor
-
mes parcials. Que tot era cor
-
recte. Si bé ara reconeixen quel’obra ha estat més important.Tenim l’evidència que els per
-
misos d’obra s’han presentattrossejats per tal d’evitar queapareguessin com una reformaglobal. Ara potser serà difícildemostrar-ho judicialment.Però estem convençuts que, uncop més, els interessos de Tele
-
fónica han estat per sobre delsinteressos del barri i la ciutat.
Telefònica i la ciutat
A Prosperitat s’ha perdut el par
-
tit. Però el conveni de Telefóni
-
ca afecta molts més barris. Peraixò des de la Favb es va plan
-
tejar la qüestió a la Comissiód’Urbanisme presidida pel Sr.García Bragado. El primer copva ser abans de l’estiu, quan lasituació ja estava prou denida.Van dir que s’ho mirarien. Lasegona va tenir lloc el passat 23de desembre i la cosa va quedarmeridianament clara.Com que no portem gravado
-
ra a les reunions, transcric allòque vam entendre. Respecte aProsperitat, queda clar que ésa l’Àrea d’Urbanisme on s’hanpres totes les decisions, i totesfavorables a Telefónica. Cap in
-
terès en fer valer la conversiód’equipaments d’ús de barri.També cap interès en negociaramb Telefónica quins edicispodrien destinar-se a cada
-
nalitat (potser una fórmula mésracional que la del 50%). Totala iniciativa queda en mans del’empresa.És més, entre les armacionsdel conseller n’hi ha dues queexpliquen el veritable esperitdels nostres regidors. Una, lo
-
cal, més o menys venia a dirque Prosperitat havia “d’agra
-
ir” l’arribada de 75 enginyers,perquè això faria augmentarel “valor afegit” del barri. Lasegona, generalitzant l’argu
-
ment, deia que potser seriabo que totes les nou centralsacabessin plenes d’enginyers.En denitiva, que l’Ajuntamentno té cap voluntat de fer ques’acompleixi una part del con
-
veni. Això només esdevindrà siTelefónica nalment no neces
-
sita alguna de les centrals.Aquest punt de vista reec
-
teix diverses coses igualmentpreocupants. La primera, mésespecíca, és que tot el conve
-
ni no era més que un farcimentperquè Telefónica s’instal·lés al22@. I per garantir-ho, la ciutathavia de pagar amb plusvàluesimmobiliàries l’operació. Lasegona, més general, és la per
-
cepció dominant en els nostresrepresentants que la millor po
-
lítica econòmica és la de donartots els avantatges a les em
-
preses tecnològiques perquèvinguin a la ciutat. Una políticaon l’única cosa que es pot ferés convertir l’espai de la ciutaten un portaavions en esperaque arribin les multinacionals.El que passa és que aquestestenen molts llocs per aterrar ino sempre tenen en compte lesnecessitats locals.La tercera, i encara méspreocupant, és la incompren
-
sió dels polítics del paper quejuguen els equipaments alsbarris. Aquests fa anys que sónl’aneguet lleig de la políticamunicipal. Sempre arriben ambretard i quan funcionen bé ten
-
deixen al col·lapse. En canvi,quan mirem amb perspectivaquè ha contribuït més a millo
-
rar la qualitat de vida social oel desenvolupament culturalde zones com Nou Barris, sensdubte han estat i segueixensent els equipaments de barriels que hi han jugat un papercrucial. I per últim, reecteixtambé un cert classisme (ovisió si més no tecnocràtica)on alguns professionals estansempre hipervalorats davant lacontribució social de molta al
-
tra gent.Telefónica imposa el seu po
-
der. Hi compta amb el suportd’uns polítics que confonendesenvolupament social ambnegoci. Que creuen que el seupaper és el de donar suport ales necessitats de les grans em
-
preses, enlloc de controlar-neel seu poder abusiu. I mentre,els barris segueixen esperantGodot, que mai no hi arriba.
Search History:
Result 00 of 00
00 results for result for
p.
More From This User
Notes
Load more
