CARRER115
febrer 2010
D’ENTRADA
2
AlbERT RECio
professor d’economiai vicepresident de la favb
Telefónica ha format part dela nostra vida quotidiana desde fa molts anys. I malgrat queel mercat telefònic s’ha libera-litzat, segueix controlant unabona part del mercat tant de
telefonia xa como de mòbil
(43,8% del mercat) i d’accésa Internet (55,9%). I segueixcomptant-se entre les empre-ses més cares de la Unió Euro-pea, com recentment ha deixatpalès un estudi de la Comissiódel Mercat de Telecomunicaci-ons pel que fa a Internet (veure“El País” del 18 de desembre de2009). La seva prepotència no esmostra tan sols en la imposiciód’uns preus abusius. En moltsbarris tenim experiència de laforma com tracta d’implantarles discutides antenes de tele-fonia mòbil, de la seva resis-tència a acatar les sentènciesque han declarat la il·legalitatd’una antena. Però aquest arti-cle no tracta de com funciona elseu negoci principal, les teleco-municacions, sinó d’un aspectecol·lateral: el de la seva acti-vitat immobiliària. Una versióparticular d’allò que ha estatun dels grans espais de negoci ala nostra ciutat. Un espai en elqual el paper del sector públic,especialment de l’Ajuntament,hi té molt a veure.
El conveni urbanístic
El 23 de novembre de 2005l’Ajuntament de Barcelona,Telefónica S.A. i Telefónica deEspaña SAU signen un conveni
que preveu alterar les quali
-cacions urbanístiques dels equi-paments de Telefónica a la ciu-tat. De resultes d’aquest acord
nalment s’aprova una modi
-cació del Pla General Metropo-lità (PGM) en data d’abril del2007. L’objectiu palès d’aquestacord és el de generar fons de
nançament perquè Telefóni
-ca construeixi una nova seu al22@. I la manera d’aconseguir-ho és convertint la seu actual,
l’edici Estel de l’avingudaRoma, en un edici d’habitat
-ges privats.Per fer possible aquesta mo-
dicació calia, però, mecanis
-mes de compensació que la fes-sin legal i legitimable. I aquestés el contingut del conveni i
del document de modicaciódel PGM. Tal i com es justica
en l’apartat 1 de la proposta de
modicació, l’objectiu de tot
el procés és doble:a. “L’adequació de la plani-
cació urbanística de les n
-ques propietat de Telefónicade España SAU a la ciutat de
Telefónica fa la seva ambel beneplàcit municipal
El trasllat de la seu de Telefónica al 22@ haimplicat rèdits urbanístics per al gegant de les comunicacions que incompleixen un conveni signat pel propi Ajuntament. Els barris hi perden
l
El conveni que permetguanyar espais deTelefónica per aequipaments se signaa canvi que l’empresapugui fer habitatges al’avinguda Roma
3
Casc Antic
Edifci Mercaders (Mercaders, 26)
3
Sagrada Família
Edifci Sant Pau (Sant Antoni M. Claret, 250)
3
Esquerra de l’Eixample
Edifci Arenes (Gran Via, 393)
3
Sant Antoni
Edifci Paral·lel (Marqués de Campo Sagrado, 22)
3
Les Corts
Edifci Loreto (Bordeus, 18-20)
3
Font d’en Fargues
Edifci Horta (passeig Maragall, 397-403)
3
Gràcia
Edifci Carmel (Alegre de Dalt, 36-38)
3
Prosperitat
Edifci Sant Andreu (Boada, 18)
3
Sant Andreu Nord
Edifci Torres i Bages (Cinca, 39-47)
Barcelona motivada, per unapart, pel seu desús com a con-tenidors d’infraestructures detelecomunicacions a causa del’evolució tecnològica i, per al-tra part, pel trasllat de les ac-tivitats de la companyia a unanova seu dins la ciutat.”b. “El desús tecnològic de
les edicacions possibilita que
la major part d’elles es puguindestinar a altres activitats comequipaments millorant la ca-pacitat dotacional del barri enquè s’ubiquen.”La forma de dur a terme
aquest acord és mitjançant uncanvi de qualicacions. D’una
banda, la seu de l’avinguda
Roma passa a ser qualicada
com a habitatge. Per compen-
sar aquesta requalicació s’in
-clouen diferents actuacions:- Telefónica cedeix gratuïta-ment a l’Ajuntament l’interiord’illa de Roger de Llúria-Pro-
vença-Pau Claris-Diagonal i elterreny qualicat com a 6a a
l’avinguda Roma-Viladomat.- Es compensa amb la pèrdua
d’edicabilitat que Telefónicatenia a dues nques protegides(dos edicis modernistes) a Re
-pública Argentina 227 i Proven-
ça 231.- Es passa a qualicació 7a
(equipament de titularitat pri-vada) nou centrals de Telefóni-ca repartides per la ciutat, alscarrers Mercaders (Ciutat Ve-lla), Arenes i Paral·lel (Eixam-ple), Loreto (les Corts), Carmel(Gràcia), Horta (Horta Guinar-dó), Sant Andreu (Nou Barris),Torres i Bages (Sant Andreu) iSant Pau (Sant Martí).Aquests últims són els edi-
cis que en un termini de deu
anys poden convertir-se enequipaments. Explícitament esdiu que “la destinació del sòl
qualicat de sistema d’equi
-paments haurà de concretar-se en un Pla Especial entre elstipus d’equipaments següents:docents, sanitari-assistencials,culturals i religiosos, esportius irecreatius, d’abastament i sub-ministrament i tècnic-adminis-tratius i de seguretat”. Encaraque es preveia titularitat priva-da, queda clar que l’objectiués reconvertir centrals obsole-tes en equipaments.En el conveni signat entrel’Ajuntament i l’empresa (puntsegon) s’explicita a més que“cuando se proceda a la nuevaconstrucción o a la rehabilita-
ción integral de los edicios,
entendida ésta como de obrasque afecten a la mayor parte
del edicio (…) la actividad re
-lativa al servicio de telecomu-nicaciones no podrá superar el
50% del techo edicado actual
del inmueble.”El conveni té molts punts
poc clars. No xa terminis
temporals de transformació.Durant deu anys Telefónica témans lliures. I la proposta del50% fa difícil la seva aplicació
en el cas de reformes d’edi
-cis, ja que és complicat com-
patibilitzar en un mateix edici
un equipament telefònic i und’una altra mena. Aquesta am-bigüitat es manifestarà desprésen el seu funcionament.
El cas de Prosperitat
Un dels nou edicis requali
-cats, l’anomenat Sant Andreu,al carrer Boada, està dins elbarri de Prosperitat (Nou Bar-
ris). És un edici que portava
un cert temps desocupat. En unbarri d’una altíssima densitat,manca d’espai i problemes enels equipaments existents.Des que es va anunciar elconveni, l’Associació de Veïnsi Veïnes va veure que era unapossibilitat per obtenir un es-pai d’equipaments necessari.
Que estigués qualicat d’equi
-pament privat era el menysimportant perquè sempre espodia renegociar la compra. Elprimer cop que ho va plantejarl’associació, l’Ajuntament ja vadir que no s’havia entès bé, que
l’edici era per a Telefónica i
que l’Ajuntament no hi pensava
Els edifcis que podrien ser
equipaments