Ciutadania T.4 HOMES | DONESet aqui que una vegada en un pais molt llunya vivia un cep conegut amb el nom de Floquet de Neu, perque tenia la olt blanca i delicada. El princep, a més, era molt dolg, ten- zi guapot, i es comportava d'una manera amable amb tothom, raixd es va guanyar |'estimacié de totes les persones que el ixien. Aen Floquet li encantava la musica, la pintura, la lectura i dia amb els animalets del bose: ocells, esquirols, mofetes.... quan sortia a passejar amb els seus amics pels senders, li dava cantar-los cangons boniques. El nostre princep estava enamorat de la princesa Paula, ano- da La Valerosa per la seva intel-ligéncia i valentia. Filla t el rei, era coneguda a tots els regnes veins perqué sempre disposada a lluitar contra les injustices i a defensar dels ats dragons els princeps i les princeses segrestats a la torre és alta dels seus castells. Un dia que en Floquet i la princesa van sortir a passejar pel $c, van descobrir una caseta molt graciosa. Sense dubtar-ho un moment, van entrar-hi i a dins tot estava fet un veritable sstre. Tot els petits mobles i altres estris estaven regirats, la ba tota escampada i hi havia deixalles de menjar per totes les bitacions. " ~Quin caos! Qui hi deu viure, aqui? Esta tot fet una porqueria ja comentar en Floquet-. Ho ordenaré. Alcap d'una estoneta van sentir el cant d'unes veuetes: ~Aibé! Aib6! A casa a descansar! Aibé! Aibé! Es tractava de les set nanes que tornaven de treballar. Quan van entrar a la seva caseta i la van trobar tan ordenada i van veure que el princep feia una sopa, van exclamar: ~Ostres! Un gegant i una gegantal Superostres, el gegant esta cuinant! En Floquet i la princesa es van girar cap a les. set nanes que estaven aturades al llindar de la porta, i el princep els va dir: ~Com podeu tenir una casa tan desendrecada? -A nosaltres no ens han educat per fer aquestes feines. Nosaltres fem coses impor- tants, com recollir llenya... ~O cagar al bosc.... -O fer cabanes per a les llenyataires...-O sembrar el gra al nostre camp petit... ~O construir un tancat per resguardar-lo.... ~Quines animalades dieu? -les va interrompre en Floquet-. Totes les tasques sén igualment importants. -Res d'aixo! Hi ha tasques que hem de fer nosaltres id'altres que les heu de fer vosaltres. Aixi és i aixi ha de continuar —va dir la Florinda, una de les nanes, amb aire molest. Just en aquell moment va aparéixer el bruixot Pirujo disfressat de vellet, que sempre havia tingut gelosia del princep per la seva sensibilita, iva regalar una poma molt maca. ~Apa, formés princep! Fes-hi una queixaladeta, no me la menyspreis, si us plau -li va dir el bruixot. En Floquet de Neu, davant la seva insisténcia, va ‘™mossegar la poma i, a instant... Patapam! Va caure a terra tan llarg com era, Davant la sorpresa dels pre- sents, el bruixot Pirujo va sortir corrents fent unes grans i desagradables riallades. Perd la princesa no estava disposada a consentir aquesta crueltat i es va inclinar sobre el princep, li va obrir la boca i |i va treure el trosset de poma amb unes pinces. A I'instant, en Floquet va obrir els ulls i va dir: -Es pot saber qué ha passat? La princesa li ho va explicar i va sortir a buscar el bruixot. Quan el va trobar, el va fer presoner i se'l va ‘emportar al seu castell i el va tancar en una masmorra, Poc temps després, la princesa i en Floquet es van casar i van viure molt feligos per sempre. QUAN EL GRUP VA ACABAR LA REPRESENTACIO TOTS VAN APLAUDIR. ENTU- SIASMATS, NOMES UN DELS PETITS SEMBLAVA QUE NO COMPARTIA LEMOCIO DELS AL TRES, — PERO, ES QUE AQUEST CONTE NO ES AIXi —VA DIR EL NEN. — PER QUE HO DIUS, AIXO? —UI VA PREGUNTAR EL PROFESSOR. = PERQUE ELS PRINCEPS NO SON COM EL PRINCEP D'AQUEST ‘CONTE -VA RESPONDRE EL NEN- A MES, SEMBLA UNA NOIA.a vaurarn | IDENTIFIGUEM EL SESISME Les investigacions de la Telella la porten a aquestes conclusions: — Els personatges masculins son més forts, valents i poderosos; alguns semblen superherois. — Els personatges femenins acostumen a ser més debils, dolcos i delicats. Moltes vegades son com princeses capricioses. Algunes paraules noves i desconegudes per a la Telella expli- quen aquesta situacié: Idea dominant sobre les caracteristiques que han de compartir un grup de persones, per exemple: ~ Siets noi has de ser valent, no has de plorar, sempre thas de mostrar fort. ~ Siets noia has de ser abnegada, dolca, fragil i mos- trar-te sempre bonica. Discriminacié de les persones per raé de sexe. Aquests trets no son casuals, son ESTEREOTIPS, fruit duna série de normes de comportament per als nois i dunes altres per a les Noies, establertes per cultura, costum o conveniéncia. Aquestes normes socials son com una mena de guid teatral que els diu el que és adequat fer i el que no ho és. A més, aquests Papers no es poden canviar si no es vol patir rebuig, burla i dis- criminacio en molts casos. « Detectem el SEXISME quan, en una situacié donada, canviem els papers de noi i de noia i el resultat ens xoca, ens sembla poc natural. Oues persones amb ides estereoti pades potser dirien: "Aquest xaval 5 tot un home! Com pega!" Un observador de mentalitat sexist dirias "Aquesta nena sembla un ne Tot el dia escalant en comptes da- judar a casa!"| joguines lla va de compres i sempre es para a la zona de jogui- observa alguna cosa estranya que vol comprendre. bla que han separat les joguines en dos grups: per a nens i nenes. Perd... una pilota és una joguina Només per a nens? | 2 | un cotxe teledirigit? estranyes i rovellades son les ides de molts humans!, laTelella. jocs destinats als nens sovint necessiten forca, acid: cot- pilotes, guerrers... En canvi, les joguines destinades a les ne- ‘on més reposades: ocupar-se de la llar i dels nens petits, cu- rmalalts 0 crear perruqueries i centres de bellesa. La Telella observa que hi ha families mot diferent en algunes bia mare i pare; en daltres, només mare o només pare.. En al- gunes families conviven ala mateixa casa (av o lava, 0 tots dos, Algunes families romés tenn un filo una fila; en daltres hha malts germans i germanes. Cada faa és diferent, pero totes sassemblen en alguna co- ca Per exemple, ui fa a majoria de les tasques de la casa?La publiitat La Tella examina amb lupa alguns nunc de a elev, | descobreix qu utititzen paraules Suggeridres i imatges atracti Ves perque la gent comptes products que anuncien, {a Tell Sadora que svi la publica seria ai Canes papers de nl de ncaen mots anuncs, erat en semblaria “estrany’, Per exemple, quina cara fais si un Senyor amb davantal jun Daquet de Super 3ala ma digués amb un somriure ampli: "El meudetergent Super 3 renta més blanc"?ra ja tenim algunes pistes per identificar i superar estereotips maneres d'actuar sexistes. Sera la nostra contribucié per anar eant un “mon en igualtat”, ee I Els nois han de mostrar que s6n forts, va Tothom ha d'intentar ser fort i valent. To- lents i no han de plorar. thom pot plorar si esta trist. Les noies s'han de mostrar dolces, atentes — Tothom s'ha de mostrar amable i atent i submises. amb els altres, pero no servis. Els nois i les noies no fan les mateixes Les noies i els nois poden fer les mateixes coses. coses, si ho volen fer.