REFLEXIÓ FINAL

REFLEXIÓ SOBRE EL CURS D’INTERINS

Encara recordo quan el director de l’escola on actualment estic treballant,
CEIP Pau Vila, en va dir que havia rebut una documentació on s’apuntava
que aquest any havia de cursar un curs de formació inicial per al
professorat. En escoltar aquella notícia, el primer que vaig pensar va ser,
si us plau, amb tota la feina que tinc i ara he de fer un altre curs... Aquesta
primera reacció una mica negativa va anar marxant per convertir-se en
expectació, curiositat, impaciència...per saber tot allò que treballaríem en
el curs. La veritat és no tenia cap idea prèvia dels continguts que es
treballaven en aquesta formació tot i que, com és lògic, les hipòtesis
sortien.
Després d’uns dies d’espera va arribar aquell dimarts 24 de novembre,
data de la primera sessió. En aquesta primer toma de contacte vaig
conèixer els meus companys/es, a la formadora Lourdes i el formador
Lluís. La lourdes ens van explicar a grans trets tot els temes que
tractaríem, com seria la distribució de les sessions, la feina que havien de
fer i entregar al final dels curs...Aquesta informació inicial és necessària i
útil per tal que et situïs i puguis fer-te una idea global de com es
desenvoluparà la formació. Després de bota aquesta explicació vaig sortir
de la classe molt motivada, amb ganes de treure tot el profit en aquest
curs ja que era conscient que serien només 12 sessions i que els temes
seleccionats es treballarien d’una manera molt global; és a dir, sense
profunditzar massa donat que es tracta d’un curs d’iniciació.

Ara que ja ha acabat el curs faré una petita valoració:

En trets generals l’experiència d’aquesta formació ha esta molt

enriquidora tant a nivell personal com professional.
A nivell formatiu i/o professional he tingut la sort d’aprendre moltes coses
que he pot traslladar a la meva experiència docent, a l’aula, amb els nens i
nenes. És a dir, no ha sigut només coneixements amb base teòrica (que ja
hem estudiat a la Universitat) sinó més aviat activitats molt pràctiques.
Penso que aquest punt pràctic és necessari treballar-ho a la nostra
professió ja que a la facultat no es té molt en compte aquest aspecte.
A més, el no ser molts, al curs tots/es hem tingut l’oportunitat de parlar,
explicar les nostres experiències educatives i, el més significatiu,
compartir-les amb la resta de companys/es. A vegades, veure una situació
que t’expliquen des de fora ajuda a què puguis donar més sortides,
recursos....en el cas plantejat.
Totes les dinàmiques, activitats pràctiques que hem desenvolupament
tenien una vessant emocional molt important, el que ha ajudat a què
aquestes es fossin molt reals, com jo sempre dic, que surten des del cor. Ja
que ha sortit l’aspecte emocional, m’agradaria apuntar que a part d’omplir
la meva motxilla de recursos, estratègies... per emprar a la classe amb els
discents també he carregat el departament de les emocions; és a dir,
buscar estratègies per educar les meves emocions i obtenir un benestar.
Les emocions, en aquest cas dels professionals de l’educació, opino que és
vital que es treballin, es tractin... perquè no només hem de pensar en
l’estat emocional dels nostre alumnat i de les famílies perquè els mestres
també són una part important en el procés d’ensenyament i aprenentatge
i ens hem de cuidar. És veritat que totes les professions/feines tenen els
seus avantatges i inconvenients però en el cas dels mestres, degut a la
nostra tasca, portem una gran carrega psicològica i/o emocional. Com va
dir una dia en Lluís, “ens hem de posar crema per evitar cremar-nos”. Té
tota la raó, ja que si no ens cuidem des del principi les piles es
descarreguen molt ràpid i no podem estar al 100% davants dels nostres
nens i nenes. Per totes aquestes raons, el dedicar unes estones a fer
activitats destinades també per a nosaltres, els mestres, m’ha semblat
molt positiu i m’ha ensenyat com canalitzar la meva energia, com una ser
mes assertiva...En definitiva, no hem d’oblidar mai que la salut docent és
una de les potes del sistema educatiu. Si aquesta pota es trenca el procés
educatiu no funciona. I a més, com ensenyarem, per exemple a educar les
emocions els nostres discents si nosaltres mateixos no ho sabem fer?
Continuant amb la part emocional he d’apuntar que va haver especialment
una activitat que hem va agradar molt, era aquella on en petits grups
havíem d’escriure una cosa positiva de cadascun dels nostres
companys/es. Per mi va ser molt constructiu i enriquidor, sempre t’agrada
que et diguin coses bones sobre la teva persona i, amés, et dóna forces
per continuar formant-te no només com a professional sinó com a persona.

Per acabar només em queda dir que, tot i que abans de començar aquesta
formació les meves expectatives no eren molts altes ara que ja ha
finalitzat penso que és curs per on han de passar tots els professionals.
Recordem que no hem de deixar de formam-nos; és a dir, apostar per una
formació permanent del professorat. Per aquesta raó, aquest curs inicial
només ha sigut el principi de més i més cursos que ja tinc en ment de fer.

REFLEXIÓ SOBRE LA MEVA PRÀCTICA

DOCENT

En una part del treball aquest apartat està explicat amb molt més detall
puix que es recull també l'experiència de l'any passat, el meu primer any
com a mestra.
Aquest és el meu segon any com a docent i com ja he apuntat a l'apartat
de la presentació estic a l'escola CEIP Pau Vila. Si fem una comparació
entre aquest centre i l'anterior s'ha de dir que no tenen res a veure. Ja sé
que cada escola és un món , però aquestes dues són pols completament
oposats. Només pensant una mica, es veu que la metodologia, forma de
treballar és molt diferent, una fa servir llibres de text i l'altre, com exemple
molt clar.
Deixant de banda les comparacions que a més, com diu la meva mare “las
comparaciones son odiosas” he d'assenyalar que en aquest dos anys que
porto a la professió he après moltes coses positives i també, perquè no,
d'altres més dures (no diré negatives) que m'han ajudat a valorar més la
vida, a tenir a l'abast estratègies que et permetin, per exemple, resoldre
possibles conflictes...
Tots els nous coneixements que vaig incorporant a la meva motxilla tenen
molts transmissors com ara: els meus companys/es, professionals externs
a l'escola, família, alumnat, conserge, secretari/a... ja que tots units
formem un equip. Si no hi ha aquesta unió hi cooperació l’escola no
funciona correctament i això és negatiu per a tots/es.
Si he de parlar sobre com em trobo en l’escola on estic actualment he de
dir que estic força bé; em sento valorada, que moltes de les meves idees
es tenen en compte, que en recolçen, podem compartir experiències,
sensacions, ens escoltem...Tots aquests punts són imprescindibles perquè
lateva feina t’ompli de goix 100%. Tots aquest aspectes positius no eviten
que encara tingui dins meu una mica sentiments d’inseguretat,dubtes,
pors... que per altre banda, penso que totes aquestes emocions són
lògiques ja que acabo de començar el meu camí i l’extrany seria que cap
d’aquest sentimennts estiguès present, al menys en algun moment del
procés. Tot i això, segons el meu parer el més important és no perdre mai
la il·lusió, les ganes de millorar i continuant treballant per fer-ho cada dia
millor. Els docents mai hem de predre aquesta vocació que ens va
impulsar a escollir aquesta professió. Si algun mestre/a perd la vocació ho
amb el temps s’adona que aizò no és per ell/ella és millor que ho deixa al
moment ja que hem de tenir molt clar que estem formant a nens i nens.
Co en va dir un professor de la Universitat: “ La nostra feina no és, com
per exemple, la del treballador d’una fàbrica de mitjons on si un li surt
malament el llença a les escombraries i fa un altres. Nosaltres estem
treballant amb persones i això mai s’ha d’oblidar”.

Per últim, només em queda apuntar que aquest dos anys que porto com a
mestre han estat molt positius i que espero continuar amb aquesta
professió durant molts anys i no perdre mai la il·lusió, motivació que tinc
ara.