“Lo que el corazón quiere, la mente se lo muestra”

Mario Alonso Puig amb aquest article ens vol transmetre que són els nostres
pensaments els que transformen i creen el nostre món. Segons com ens
enfrontem als nostres problemes, i a la vida en general les coses poden
variar molt. El tema central de l’article és com les nostres paraules poden
tenir la energia i la capacitat d’interactuar amb el organisme i produir canvis
físics importants. És cer que quan anímicament no estem bé físicament
tampoc ho estem, i a la inversa. Quan en el nostre interior existeixen
pensaments i emocions negatives aquestes alteraran el nostre estat físic,
provocant nerviosisme, preocupació... Penso que les nostres emocions i els
nostres pensaments poden arribar a tenir molta força, però com ens diu
aquest cirurgià és molt important canviar la nostra ment, quan ens
envaeixen els pensaments negatius. Una de les frases que m’ha agradat
més en aquest sentit ha estat la següent: “Lo que el corazón quiere sentir,
la mente se lo acaba mostrando”.

Trobo una estreta relació amb tot el que ens explica aquest doctor i la
nostra professió com a mestres. Nosaltres treballem diàriament amb
persones (adults i infants)i estan presents molts sentiments i emocions.
Hem d’aconseguir que els problemes o les situacions difícils que sorgeixen
no ens afectin de tal manera que perjudiqui també la nostra salut. Després
de llegir aquest article i l’altre que vam llegir a la classe estic segura que
treballar sota una visió optimista millora tant l’ambient de treball com la
teva pròpia actitud per afrontar-te a nous problemes i reptes. Davant de
possibles adversitats hem d’intentar girar-les i treure alguna cosa positiva.
Això és el que hem d’intentar diàriament transmetre als nostres alumnes.
Per als nens n’hi ha aspectes que tenen un valor i una importància molt
gran, per això ens trobem amb conflictes diaris que alteren l’ambient de la
classe i les emocions dels infants. Tot i que per nosaltres no tingui tant de
valor, ens hem de posar en el seu lloc i intentar que reflexionin per arribar
sempre a un resultat o solució positiva per a tots.

Hem de treballar perquè els nens, tot i que són ells mateixos els que
desenvolupen els seus pensaments a partir de les seves experiències,
puguin modelar les seves emocions i arribar a ser optimistes davant els
problemes.

Per últim, comentar una frase que m’ha agradat força de l’article: “Todo ser
humano, si se lo propone, puede ser escultor de su propio cerebro” (Ramon
y Cajal). Les nostres paraules, els nostres sentiments i els pensaments
tindran conseqüència en el funcionament del nostre cervell, i per tant,
també al nostre estat físic.