ATE

centre d’informació
d’entitats i col·lectius
de sant cugat del vallès

NE U
A N Y 7, N Ú M E R O 151 DIJOUS 4 DE MARÇ de 2010

93.675.38.54
redaccio@ateneu.cat

Xavier Martorell:
“La meva responsabilitat
m’obliga a posar càmeres”
pàgina 5

Què mires?
(el debat de la videovigilància)
Coneix per dins els 450
metres quadrats de la
futura Sala Polivalent
pàgina 7

e l’A te neu
ta llers d
curs os i
e s 10 i 11
v etats als le s pà gin
no a ció a
nform
tota la i Dani Gómez-Olivé:
“El deute extern s'ha pagat
amb escreix, però en canvi
no ha parat de créixer”
pàgina 16
 editorial
TV3 a València
El passat 2 de febrer, el
Parlament de Catalunya
va aprovar una declaració
d'adhesió a la Iniciativa
Legislativa Popular (ILP)
"Televisió sense
Fronteres". Amb la seva
declaració el Parlament
s'afegeix al cada vegada
més unànime consens
entorn d'aquesta
iniciativa impulsada per
Acció Cultural del País
Valencià. Tots units per un
dijous 4 de març de 2010
Els joves i l’Ajuntament
Darrerament s'han sentit veus crítiques sobre les accions
-més ben dit, la manca d'accions- per part del nostre consis-
tori respecte els i les joves de Sant Cugat.
Un dels plats forts és l'oci. Com molt bé diu el portaveu
de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, l'Ajuntament
no és l'encarregat de promoure l'oci nocturn de la ciutat.
Promoure'l potser no, però és l'encarregat de posar-hi tra-
ves? No demanem a l'Ajuntament que organitzi actes de
lleure per al jovent, però sí que compleixi els acords presos
en el ple municipal. Per posar un exemple, al ple d'abril de
2008 tots els partits van acordar facilitar a les entitats juve-
nils i culturals de la ciutat l'organització d'activitats d'oci a
través de la creació d'un protocol àgil per la concessió de
permisos d'ocupació de la via pública i el suport logístic per
I per posar un darrer exemple de l'esforç que s'està rea-
litzant en polítiques de joventut des del consistori: la redac-
ció del nou Pla Local de Joventut 2009-2011 (PLJ). A prin-
cipis de 2008 es va acordar per unanimitat elaborar el nou
PLJ mitjançant un procés participatiu. Però aquest va que-
dar reduït a una única reunió amb joves convocada amb dos
dies d'antelació i amb una difusió escassa i precària, i en reu-
nions de caràcter consultiu als Instituts i amb la Coordina-
dora d'Entitats d'Educació en el Lleure. Dos anys d'hipotè-
tica participació, ventilats amb una única reunió i l'aprova-
ció a corre-cuita del PLJ per no quedar-se fora de les ajudes
de la Generalitat. Si no fos per això, segurament Sant Cugat
encara no tindria PLJ. Perquè al cap i a la fi, els i les joves
no som la prioritat de l'Ajuntament. Gemma Mayol i Ricart

mateix objectiu: fer
possible la legalització de
les emissions de TV3 al
País Valencià i el
reconeixement del marc
nacional de comunicació.
Però una ILP implica molt
més que una sèrie
d'adhesions i
declaracions favorables
2 més o menys entusiastes:
implica, concretament, en
aquest cas, la necessitat
d'aplegar 500.000
signatures vàlides de
ciutadans i ciutadanes
majors d'edat. I és en
aquest punt que s'ha de
concretar tot aquell
consens: perquè el futur
del català (que ens ateny
al conjunt de la comunitat
lingüística) passa, en el
segle XXI, molt
particularment perquè
sigui possible crear el que
s'ha anomenat "un marc
nacional de comunicació".
Per això, i afegint-nos al
consens articulat al
voltant de la declaració
del Parlament de
Catalunya, diversos
mitjans hem acordat de
publicar aquest editorial
conjunt com una crida a la
ciutadania perquè estigui
a l'altura del repte i
col·labori activament en la
recollida de signatures -
que ja és en el seu tram
final- per fer possible un
pas endavant. Per TV3 i
per la llengua catalana.
organitzar-los. Així mateix, es preveia crear una taula amb
la participació de tots els agents implicats per elaborar un Una Sala de Concerts insuficient
mapa d'espais per desenvolupar-hi les activitats d'oci i cul-
tura així com els seus horaris d'ús. Cap dels punts de la Després d’haver estudiat el projecte de Sala de Concerts
declaració institucional s'han acomplert, i si això no és posar que ha presentat l’equip de govern i després de conèixer les
traves a aquells que volen mantenir el poble viu, que m'ho dimensions de la nau que allotjarà la futura Sala, creiem
expliquin! que l’actual proposta és insuficient. 450 metres quadrats es
D'altra banda, fa anys que diversos col·lectius i joves no queden molt curts ja que l’equipament ha d’acollir també
associats demanen una sala de concerts dotada amb bucs bucs d’assaig així com tots els serveis que exigeix una Sala
d'assaigs; i és ben cert que per primera vegada l'Ajuntament de Concerts (escenari, camerinos, bar, lavabos, guarda-roba,
ha recollit aquest espai en el nou Pla d'Equipaments (val a accessos i sortides d’emergència, etcètera).
dir que és el primer Pla d'Equipaments de la ciutat). Ara bé, L’equip de govern no concep la Sala de Concerts com un
serà una sala adequada al volum de joves de Sant Cugat? O equipament central sinó que ho veu com un espai secunda-
per tal de poder-ne gaudir aquest any -i inaugurar-la poc ri de l’activitat cultural de la ciutat, relegant-lo per a espec-
abans de les eleccions municipals- serà un equipament petit tacles de petit format i fent inviables concerts de grups relle-
d'entrada? La feina mal feta cal fer-la dues vegades! vants amb gran audiència. A més, el projecte és poc ambi-
Però més enllà de l'oci hi ha altres temes en matèria de ciós i es limita a sortir del pas davant la pressió que exercei-
joventut on el més calent és a l'aigüera. I és que el Pla xen els joves de la ciutat. JERC i ERC de Sant Cugat
Integral d'Aules d'Estudi s'ha aplicat només en part.
Malgrat s'han habilitat espais d'estudi pels exàmens univer-
sitaris del primer semestre, cal considerar que ha estat úni-
cament per un mes i no se n'ha fet cap difusió. No s'han tin- cartes dels lectors
gut en compte les èpoques d'exàmens de les diferents uni- Vols fer sentir la teva veu? Envia’ns una carta donant-
versitats ni s'ha habilitat un espai amb horari ininterrom- nos la teva opinió sobre qualsevol tema relacionat
put. Així doncs, un exemple més de la feina feta a mitges. amb Sant Cugat a redaccio@ateneu.cat
L’esmolet: un ofici gairebé desaparegut
Esmolet, esmolador o afilador... Tres noms
diferents per a una professió que molts joves no
saben que existeix i que potser aviat molts no
sabran ni que mai hagi existit... Tot i que algun de
tant en tant encara es deixa veure pels carrers de
Sant Cugat. Antigament anaven a peu o amb un
ruquet, després amb bicicleta i modernament ja
motoritzats. Precedits pel so del seu característic
xiulet o bufacanyes, la seva feina consisteix a
aturar-se en places i cantonades per afilar tota
mena d’eines domèstiques amb una petita mola
giratòria. La qualitat dels metalls que s’utilizen
actualment, sumada al baix cost que tenen i a la
cultura de l’usar i llençar, ha fet que els esmolets
hagin anat desapareixent progressivament.

Centre d’Informació
d’Entitats i Col·lectius

Edita: Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Consell de redacció: Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon Redacció i maquetació:
Oriol Sumsi Correcció: Isabel Carreño Han col·laborat en aquest número: Eduard Anguita, Associació Catalana de la Premsa Gratuïta, Ignasi
Bea, Riki Benito, Isabel Carreño, Anna Fernàndez, Miquel Montserrat, Gabriel Moreno, Gerard Pintó, Voravit Roonthiva, Clara Vergés Disseny
original: Andrés Herrera, Panorama Zero, Estudi Kunste Pictogrames: Sergi Barnils Impressió: Imprintsa Dipòsit legal: B-2869-2004 Tirada:
6.000 exemplars Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.
societat
Videocàmeres sense consens
L’Ajuntament té previst instal·lar,
abans que acabi l’any, un total de
55 càmeres a diferents punts de la
ciutat. D’aquestes, 32 seran per
controlar el trànsit, però 13 servi-
ran per això que s’anomena “vide-
ovigilància” i que té per objectiu
“millorar la seguretat dels ciuta-
dans”. El projecte té un cost de
479.000 euros, i serà finançat pel
Fons Estatal d’Ocupació i Sosteni-
bilitat Local (FEOSL), l’anomenat
Fons Zapatero, que a diferència del
de l’any passat permet el finança-
ment de projectes de “modernitza-
ció tecnològica” i que vagin, per
tant, més enllà de l’avorrit asfaltat
de carrers i del simple “rentat de
cara” de mercats.
No cal dir, però, que la qüestió
de la videovigilància aixeca un re-
cel que no aixequen altres coses.
Sense anar més lluny, el president
de la Federació d’Associacions de
Veïns de Sant Cugat, Manel Sán-
chez, assegura que “la videovigi-
lància comporta divergències d’o-
pinió entre la ciutadania”. Si bé els
Les càmeres són, ja,
ben presents en la nostra
vida quotidiana, a Sant
Cugat n’hi ha centenars
comerciants estan d’acord amb tot
allò que millori la seva seguretat i
la dels seus clients, com de fet
demostren quan són ells mateixos
s’instal·len les seves pròpies càme-
res per vigilar els seus negocis,
segons el líder veïnal “la privacitat
dels santcugatencs té un valor
inqüestionable i els consens ha de
ser de tots, veïns i comerciants”.
Per la qual cosa, conclou Sánchez,
“la instal·lació de les càmeres hau-
ria de comptar amb un procés par-
ticipatiu de les zones afectades”.
Però pel regidor de Seguretat
Ciutadana, Xavier Martorell, i com
es pot veure a la pàgina 5, tot ple-
gat es redueix a una qüestió tècni-
ca, i afirma que a Sant Cugat hi ha
el “nivell suficient” de delictes com
perquè la instal·lació de càmeres
estigui plenament justificada. I si a
algú li molesta, ja s’hi acostumarà.
De fet, una simple passejada pel
centre de la ciutat ens fa adonar
que de càmeres de videovigilància,
de fet, ja n’hi ha. I no enfocant dins
dels negocis, és a dir, restringides a
la propietat privada o público-pri-
vada (com seria el cas de l’estació
dels Ferrocarrils), sinó enfocant
cap al carrer (com es pot apreciar a
El centre de Sant Cugat és ple de càmeres amb capacitat de gravar el carrer. / ATENEU les fotografies de l’esquerra). Dos
dels casos més flagrants són els de
les joieries Sardà i Lins, situades
respectivament al carrer de Santa
Maria i a l’avinguda de Rius i Tau-
let. Allà no és que tinguin càmeres
a dins que enfoquen una mica cap
a fora, és que directament tenen
càmeres a fora que atrapen tot el
que passa al carrer.
L’ús d’aquests aparells està regu-
lat per llei, però tots coneixem
l’ample marge que separa allò que
està prohibit i allò que està permès.
Dit d’una altra manera, la laxitud
dijous 4 de març de 2010
amb que es fan complir segons qui-
nes lleis. Si el zel amb què la policia
La videovigilància genera
una sèrie de qüestions
ètiques que no s’haurien
de deixar de banda
controla les infraccions de trànsit
s’apliqués al compliment de totes 3
les altres lleis de tots els altres
codis, i no només el de circulació,
el país es podria tornar irreconeixi-
ble. Ningú posa en dubte que, si
l’Ajuntament instal·la càmeres, ho
farà de manera completament le-
gal, és a dir, sense violar cap ni una
de les lleis en vigor. El que no es
pot saltar a la torera, però, és que la
videovigilància comporta tota una
sèrie de qüestions ètiques que no
s’han de deixar de banda.
“Res a amagar”
Una opinió força extesa és la que
diu: “Total, per unes quantes cà-
meres més, no passarà res... Si ja
ens tenen controlats completa-
ment... Amb el DNI, naixem fit-
xats... Els bancs i les caixes conei-
xen tots els nostres moviments a
partir de les nostres targetes... Amb
els mòbils anem amb un GPS
incorporat... Quan ens connectem
a Internet, curiosament, els anun-
cis apareixen personalitzats... Els
satèl·lits ens fotografien o ens gra-
L’argument bàsic per
defensar les càmeres, a
part de la seguretat, és
que “ja no ve d’aquí”
ven amb la més gran facilitat... I la
policia o un hacker qualsevol pot
accedir a tota aquesta informació
molt fàcilment, per la simple raó
que, aquesta informació, existeix...
No vindrà, doncs, d’unes quantes
càmeres al carrer Santa Maria...”
(continua a la pàgina següent)

A 13.846
euros la càmera
Com que no sóc un malpensat ni un
esquerranós de massa barba i dutxa
escassa, estic completament d'acord
amb la implantació de les càmeres
de videovigilància. Confio en el
regidor de Seguretat Ciutadana i en
els criteris esotèrics i/o metafísics
que l'hauran dut a decidir que la
millor manera d'emprar els diners
del Fons Estatal per l'Ocupació i la
Sostenibilitat Local és instal·lar 13
càmeres de videovigilància al centre
de la nostra ciutat. De la mateixa
manera, no crec en absolut que la
dijous 4 de març de 2010
seva -diguem-ne debilitat- per la
seguretat ( treballava en una empre-
sa del sector, es va encarregar del
desplegament dels Mossos i oferia
classes a l'escola de policies...) hagi
influït de cap de les maneres en
aquesta decisió. Després d'una ràpi-
da i senzilla operació, veig que cada
càmera costarà 13.846 euros. Més
de 2 quilos de les antigues pessetes.
4 Una ganga, vaja.
Ens sobren els calés
És clar que sí. En una ciutat on no hi
ha problemes d'ocupació -tothom
sap que la majoria de treballadors
de la Delphi són de Rubí- ni de sos-
tenibilitat local, la millor manera de
gastar els 180.000 euros és fent-ho
en càmeres. Tot i això, caldrà ade-
quar el nomnclàtor dels carrers per
tal de reflectir aquest nou clima de
tranquil·litat, on ja no haurem de
patir perquè cap immigrant, ionqui
o prostituta ens robi la cartera a
altes hores de la matinada en ple
carrer Santa Maria. Propostes?
Carrer de la Llibertat Duradora,
Justícia Infinita, Seguretat Perenne
i, en homenatge a la llibertat d'ex-
pressió i contra quatre intolerants
que no representen ningú, carrer
d’en Jordi Casas.
No m'agrada que em fotografiïn la titola
No obstant això, i encara que sigui
per practicar el noble esport de dur
la contrària, hi ha una cosa que
m'inquieta en tot aquest assumpte
de les càmeres: no m'agrada que em
fotografiïn la titola. M'explicaré:
Posem per cas que a les 3 o 4 de la
matinada tens ganes de miccionar i
et trobes al centre de la ciutat. Les
ganes apreten i no hi ha res obert
(ai quina tranquil·litat), així que aca-
bes optant per l’opció de calmar les
teves necessitats fisiològiques, en un
lloc que no és el més adequat, abans
de rebentar. Les càmeres t'immorta-
litzaran i, tal i com està el món,
segur que les imatges acaben en
facebooks, youtubes i APM's varis.
Pensem-hi. Ignasi Bea
Els costos de la seguretat
(ve de la pàgina anterior)
Com passa amb tantes altres
coses, el que d’aquí es tracta és de
cap on volem avançar. Si sucum-
bim als pensaments que acabem de
descriure, certament ja no ve d’a-
quí. És com qui diu que el món,
com que ja està tan brut, no li ve
de que li aboquem unes quantes
La qüestió és si volem
tendir, o no, cap a una
societat cada cop més
controlada i vigilada
més escombraries... És una qüestió
de tendència. De si volem anar cap
a una societat més controlada o
cap a una societat més lliure.
Els defensors de les càmeres
argumenten que aquestes només
són un problema per als malfac-
tors, ja que si no tenim res a ama-
gar ni cometem cap delicte, no ens
hem de preocupar de res. Tant per
tant, si del que es tracta és simple-
ment d’evitar delictes, hem d’estar
contentíssims que apareguin ginys
cada vegada més sofisticats que
serveixin per controlar amb crei-
xent precisió els moviments de les
persones, ja que una vegada més,
esclar, si no tenim res a amagar,
En blau i grana, recorreguts “alternatius” entre l’estació i el Monestir. / ATENEU
ens ha de ser igual que ens facin
fotos, ens gravin, ens escanegin,
ens palpin, ens posin xips, o el que
calgui. Tot per la nostra seguretat.
Un altre argument habitual en
els debats sobre seguretat i llibertat
és aquell que diu que “per ser lliu-
res, hem d’estar segurs”. És a dir,
que totes aquestes càmeres i tots
aquests sistemes de control per-
meten que puguem viure amb
tranquil·litat, sense ser atacats pels
“hostils” que volen destruir la nos-
tra manera de viure, sigui robant-
nos, violant-nos o fent-nos “allu-
natges”. Amb tot el respecte a les
persones que han patit agressions,
no sembla que la solució passi per
omplir de càmeres tots els carrers,
de la mateixa manera que, per evi-
tar que la gent se suïcidi tirant-se
daltabaix d’un edifici, la solució no
és obligar a construir-los tots d’una
sola planta. Sempre, sempre, que-
darà un racó sense filmar, sempre
hi haurà una manera de fer o de
fer-se mal. No ens enganyem: el
control fa que tots, siguem “bons”
o “dolents”, siguem menys lliures.
Fent encara una altra comparació,
es pot veure el que passa a Israel /
Palestina i els seus murs de formi-
gó. Els “dolents” no poden passar
a l’altra banda, però els “bons”, al
capdavall, tampoc. Redacció
societat
ASPECTES LEGALS
La imatge gràfica de les perso-
nes físiques és un bé protegit
per l’ordenament jurídic des
de diferents àmbits, i està pre-
sent, explícitament o com a
producte de l’evolució juris-
prudencial, en diferents drets
fonamentals reconeguts en la
Constitució i en els principals
textos internacionals (art. 12
DUDH; art. 8 CEDH; art. 17
PIDCP; art. 7 CDF-UE). Article
18.1 CE: “Es garanteix el dret a
l’honor, la intimitat personal i
familiar i la pròpia imatge”.
Àmbit Civil: Llei Orgànica
1/1982: Dret a l’Honor, Dret a
la Intimitat personal i familiar,
Dreta la Pròpia Imatge.
Concepte de dignitat (art.
10.1 CE: “La dignitat de la per-
sona, els drets inviolables que
li són inherents, el lliure des-
envolupament de la personali-
tat, el respecte a la llei i els
drets dels altres són fonament
de l’ordre polític i de la pau
social.”). Des de l’àmbit de la
protecció de dades, es parla de
la problemàtica d’un registre
sistemàtic, intencionat i periò-
dic mitjançant l’ús de diverses
tecnologies, dels moviments i
activitats de les persones en
espais públics i privats; de
registre, classificació i tracta-
ment de la informació (imatge)
personal amb “altres” finali-
tats (creació de perfils); “d’e-
fecte psicològic” de la vídeovi-
gilància (sensació de control o
de seguretat?); de col·lectius o
llocs especialment sensibles
(centres escolars o sanitaris).
MARC JURÍDIC
• Àmbit general: LOPD i RLOPD
+ LO 1/1982 + Llei 23/1992, de
Seguretat Privada.
• Àmbit policial: Llei orgànica
4/1997 + Reial decret 596
/1999 (Àmbit de Catalunya:
Decret 134/1999 i Ordre de
29.6.2001) + LO 1/1982 + LOPD
i RLOPD.
• Àmbit laboral: Estatut dels
Treballadors i normativa labo-
ral + LOPD i RLOPD + LO
1/1982.
• Casos específics: Entitats
financeres: Llei 23/1992, de
Seguretat Privada + LO 1/1992,
sobre Protecció Ciutadana.
societat
Xavier Martorell: “No farem res il·legal”
Per què volen posar càmeres?
Perquè creiem que poden incre-
mentar la seguretat dels nostres ciu-
tadans. L’experiència, els docu-
ments i els estudis demostren que
les càmeres incrementen la segure-
tat. En els dos vessants: l’objectiu,
que és la disminució dels delictes
que es cometen, i el subjectiu, ja que
en la seva immensa majoria, la gent
se sent molt més segura.
Actualment, quina taxa de delictes
hi ha a Sant Cugat?
Nosaltres tenim una ciutat que és
còmoda, a nivell de seguretat. Això
no vol dir que no passin coses.
Sempre hi ha dues perspectives, la
d’aquell que mai li ha passat res, i la
d’aquell que l’han atracat, o assaltat,
o que li han entrat a casa, i que
pensa que passen moltes coses. Si
ens emmirallem amb l’entorn, som
una ciutat que té uns índex de segu-
retat sostinguts, és a dir, que no és
que no passi res, sinó que no passa
el que pot passar a altres municipis
del voltant. Sí que és cert, però, que
allà on hi ha un gran flux de perso-
nes, com és el nostre eix de vianants,
s’hi cometen cert tipus de delictes.
El delinqüent és delinqüent, però
no és tonto, i per tant busca la màxi-
ma rendibilitat.
Diu, però, que el nivell de delictes és
sostingut... Que no hi ha hagut cap
increment que faci que ara calgui
posar càmeres.
Sant Cugat no és aliè a la resta de
Catalunya, on en conjunt ha pujat
més d’un 15%. Aquí no tant, però hi
ha uns tipus de delicte que pugen. A
nosaltres els furts i els robatoris de
més de 400 euros se’ns incremen-
ten, i se’ns incrementen precisa-
ment en aquesta zona.
Em pot fer un calendari del procés
d’instal·lació de les càmeres?
La idea és, si es pot, entrar aquesta
mateixa setmana el projecte a la
direcció general de la policia del
departament d’Interior. A partir
d’aquí, la direcció general de la poli-
cia ho eleva a la comissió de videovi-
gilància... Els processos de licitació
ja estan preparats perquè surtin... I
a partir d’aquí la comissió de vigi-
lància pot fer diverses coses, o auto-
ritzar-les totes, a partir del qual ja
podríem començar a treballar... O
autoritzar-ne unes sí i unes altres
no, a partir del qual començaríem a
treballar en les que sí que fossin
autoritzades i aportaríem més infor-
mació per tal de justificar les que no
fossin autoritzades.
Xavier Martorell és regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament. / ATENEU
Nascut el 17 d'abril del 1963,
Xavier Martorell és llicenciat en
dret per la Universitat de Bar-
celona, màster en criminologia i
execució penal per la UAB i
Programa d’Alta Direcció d’Em-
preses (PADE) de l’IESE. Tècnic
en prevenció i seguretat ciuta-
dana a l'Ajuntament de Barce-
lona (1989-1994), va col·laborar
activament en la seguretat dels
Jocs Olímpics. Assessor jurídic a
la Diputació de Barcelona (1994-
1995), cap de Gabinet del Con-
seller de Governació (ara d’Inte-
rior) de la Generalitat (febrer de
1995 - març de 1996), director
general de Seguretat Ciutadana
de la Generalitat (març de 1996 -
gener de 2004) -va ser el res-
ponsable de dirigir el desplega-
ment dels Mossos d’Esquadra-,
i director d’expansió i desenvo-
lupament de l’empresa Provinen
Seguridad des del gener de
2004 fins que el 2008 es va con-
vertir en director de seguretat
corporativa del Futbol Club Bar-
celona. Actualment compagina
aquesta tasca amb la de regidor
de Relacions Institucionals i
Seguretat Ciutadana de l’Ajunta-
ment de Sant Cugat.
En què es podrien basar per no
autoritzar una càmera?
En que no hi ha prou volum de de-
lictes. No perquè no n’hi hagi, sinó
perquè no n’hi ha prou. En tot cas,
la decisió no és nostra, sinó exclusi-
vament de la comissió de videovigi-
lància, encapçalada pel president
[la presidenta] del Tribunal Superi-
or de Justícia de Catalunya.
Pot ser que no n’autoritzin cap?
Sí, però no crec que passi.
El número 13, qui l’ha decidit?
Nosaltres.
Creu que seran suficients?
Sí, hem fet un estudi, hem mirat
camps de visió, com amb el mínim
de càmeres es pot cobrir el màxim
d’espai, i surten 13 càmeres entre la
plaça de Lluís Millet i la plaça d’Oc-
tavià, l’eix de vianants.
Als districtes res.
No, perquè en aquest moment no hi
ha un embalum suficient de delictes.
Sé que si proposés posar una càme-
ra de seguretat ciutadana, per
exemple, a Mira-sol, la comissió de
videovigilància diria que no. Amb
les ràtios que tinc d’incidències, ja li
dic jo que és impossible.
I de quin embalum estem parlant?
Quants furts o robatoris són “neces-
saris” per instal·lar una càmera?
Jo dades no te’n donaré. Primer
perquè no sóc el titular exclusiu de
les dades, ja que pertanyen també al
departament d’Interior. I segon
perquè forma part de la confiden-
cialitat d’aquestes dades.
No les donarà a ningú?
Jo en el seu moment als partits polí-
tics els explicaré els percentatges,
però dades exactes no en donaré.
dijous 4 de març de 2010
Entre altres coses perquè no puc
fer-ho legalment.
Seguim. Quan es col·loquen aques-
tes càmeres, no es produeix un des-
plaçament dels delictes?
No. Els últims estudis del departa-
ment d’Interior francès demostren
que les càmeres provoquen un efec-
te de disminució de les incidències i
una no translació a altres zones. És 5
fàcil d’entendre. Si el 80% de la gent
es mou per un espai, i les càmeres
controlen aquest espai, el delin-
qüent no actua per on no passa
ningú. Se’n va. Va a un altre lloc.
Els diners del projecte són per a la
instal·lació de les càmeres. El mante-
niment com es pagarà?
A través de despesa ordinària.
Què costarà?
Sóc incapaç de dir-ho.
M’imagino que el projecte el durà a
terme l’empresa que guanyi un con-
curs públic.
Indiscutiblement.
Com veu la resposta de la gent en
relació al projecte?
Si em regeixo pel que em diuen a
mi, molt bé.
Perquè han buscat un consens abans
de tirar-ho endavant, suposo.
Jo crec que una cosa és la seguretat
ciutadana i una altra les opinions de
cadascú. Si la realitat demostra que
la presència de videocàmeres incre-
menta la seguretat ciutadana, la me-
va obligació com a responsable de
seguretat ciutadana de Sant Cugat
és fer tot el que pugui en aquest sen-
tit. A la gent li pot agradar més o
menys, però és la meva responsabi-
litat i hi ha un marc legal que m’ho
permet. Cal remarcar que la video-
vigilància està extremadament re-
gulada, i tot el que farem. incloses
totes les qüestions relacionades amb
la privacitat, serà absolutament con-
forme a la llei. Oriol Sumsi

El Dia de la Dona s’allarga quatre setmanes
El Dia de la Dona és, oficialment, el
8 de març, però els actes per com-
memorar-lo s’allarguen, aquest any,
des d’avui mateix, dia 4, fins al dia
23. Seran doncs, 20 dies amb un
total de 15 actes programats que
començaran amb la projecció de La
caja de Pandora, de Yesim Ustaolglu,
a les sales de Cinesa, i que s’acaba-
ran amb una tertúlia al Club Mun-
tanyenc sobre homes i igualtat a
càrrec de l’Associació d’Homes per a
la Igualtat de Gènere.
Entremig, hi haurà de tot (podeu
dijous 4 de març de 2010
consultar la informació detallada a
la nostra agenda, a la pàgina 14). El
Teatre-Auditori acollirà dos especta-
cles, primer teatre amb El meu nom és
Un Sant Medir passat per aigua
6 ha estat la imatge de l’aplec d’en-
Si alguna imatge resumeix la passada diada de Sant Medir és el gris d’aquest cel hivernal. / ORIOL SUMSI
Nou llibre de la santcugatenca Estrella Cardona
L’autora santcugatenca Estrella Car-
dona Gamio acaba de publicar un
nou llibre titulat La canción de la
manzana, una novel·la d’humor l’ac-
ció de la qual passa a Lantornia, un
imaginari país europeu que no fa
frontera amb cap altre. L’acció té
lloc a l’any 2005 cromilià, ja que, com
s’explica al text, Lantornia no es
regeix pel calendari gregorià.
Segons l’autora, La canción de la
manzana no és altra cosa que un con-
tinu de situacions delirants i sorpre-
nents que arrenquen constantment
la rialla al lector. Cardona assegura
que “es tracta d’una novel·la humo-
rística la lectura de la qual, tot i que
no soluciona els problemes, allunya
societat
Rachel Corrie, la història d’una nord- Grupo de Mujeres Inmigrantes; el
americana que va anar a Palestina a dia 7, una taula divulgativa de l’as-
fer d’escut humà i va morir atrope- sociació Noestasola, que informarà
llada per una excavadora de l’exèr- sobre els problemes de les dones en
cit israelià, i després música, amb un situació de maltractament; el dia 8, a
concert de Malú. Mira-sol i a la Floresta es parlarà de
Pel que fa al cinema, i a part de corresponsabilitat en les feines do-
La caja de Pandora esmentada, es mèstiques; el dia 9, hi haurà una
podran veure dues pel·lícules més: taula rodona sobre la relació entre
primer Agua, de Deepa Metha, en les dones i la política, al Club Mun-
un cinefòrum organitzat pel Grup tanyenc; el dia 10, un taller explica-
de Dones de la Creu d’en Blau, i rà com una dona pot tirar endavant
després una altra caja, en aquest cas un negoci a partir d’una bona idea;
La caja de música, de Costa-Gavras, al i finalment, el dia 11, la Casa de
Club Muntanyenc. Cultura acollirà una conferència
El que hi haurà, i molt, seran sobre la relació entre les dones i l’ai-
xerrades, conferències i debats. El gua i la seva presència en l’art de
Un fotograma d’Agua, de Deepa Metha.
dia 6, una tertúlia organitzada pel totes les èpoques. Redacció
Jo ploc, tu plous, ell plou. Aquesta
guany, descelebrat ahir dimecres:
un cel grisot de pluja fina, constant i
molesta... Molesta perquè ja fa
massa dies que plou i perquè aquest
any segur ja és segur que no hi
haurà sequera... Molesta perquè
Sant Medir és només un dia a l’any i
fa ràbia que plogui. La incertesa es
va mantenir fins al mateix matí, ja
que no estava clar si plouria poc o
molt. Finalment es va suspendre tot
(menys la inauguració del nou pont
de Can Borrell) i no hi va haver, per
tant, milers de vilatans a l’esplanada
de l’ermita, ni cobla, ni sardanes, ni
castells, ni missa, ni costellada, ni res
de res... A part d’un munt de sant-
cugatencs desenfeinats mirant per la
finestra el cel plujós d’un Sant Me-
dir passat per aigua. Redacció
les preocupacions posant els lectors relats i contes infantils. Ha col·labo-
de molt bon humor”. rat durant molts anys a la premsa
Els seus protagonistes són Tris amb articles temàtics i relats curts.
Dass, un jove periodista sense diari Entre els seus títols publicats, hi ha
on escriure, ja que els seus textos El otro jardín, La dependienta, Taller
són massa trencadors i iconoclastes; libre de literatura, Adriel B., La trampa
la seva veïna, Battyanna Rannera, de ser mujer, El abrigo de Clark Gable y
una noia de 20 anys que, com diu otros relatos i l’infantil El abuelo que no
Tris Dass, mai diu les coses pel seu sabía explicar cuentos.
nom si són difícils d’explicar; i La canción de la manzana compta
Vitolio Trozidetroci, conegut com el amb un pròleg de Mikel Urmeneta,
Caníbal-Vegetarià, arquitecte de artista polifacètic i empresari, cone-
professió, notable poeta, exquisit gut pels seus productes de la marca
gourmet i filantrop vocacional, consi- Kukuxumusu. El llibre, a part del
derat una espècie d’heroi nacional a tradicional format en paper, també
la imaginària Lantornia. es troba com a eBook. Més informa-
Llicenciada en Belles Arts, Estre- ció a la pàgina web www.estrellacardo-
Imatge de la portada del llibre. / CEDIDA
lla Cardona és autora de novel·les, nagamio.com. Redacció
societat

Ja sabem com és, per dins, la sala polivalent

De moment se l’anomena Sala de
Concerts, però en la seva presenta-
ció als mitjans de comunicació les
autoritats insistien que la voluntat és
que s’acabi convertint en una autèn-
tica Sala Polivalent. “L’ideal és que
serveixi per a quantes més coses
millor”, aclaria l’alcalde, Lluís Reco-
der. Preguntat pels periodistes, ex-
plicava que aquestes “coses” poden
incloure el cicle de concerts Mou-te,
espectacles de teatre, música, dansa,
actes per a joves i per a infants i per
a gent gran, és a dir, tot, sense des-

dijous 4 de març de 2010

cartar festes i balls com podrien ser
el Cap d’Any i el Carnaval i sense
descartar, tampoc, que l’equipament
inclogui bucs d’assaig. Vol dir que
serà suficient, aquesta sala, per a tot
això? Caldrà veure-ho. Primer cal
redactar el pla d’usos que ho haurà
d’aclarir tot. Mentrestant, les úni-
ques dades donades com a certes
són que la sala té una superfície de
planta de 450 metres quadrats, amb 7
un altell de 150 metres quadrats
més. Que la nau del costat (l’edifici
consta de quatre naus) serà llogada
com a magatzem (que substituirà el La futura sala polivalent, situada al sector de Can Solà, té una superfície base de 450 metres quadrats. / ATENEU

que l’Ajuntament té ara mateix al

carrer Orient) i que els dos espais
estaran comunicats, obrint la porta a
una possible ampliació “en un fu-
tur”. I pel que fa als diners, l’Ajunta-
ment es farà càrrec del cost de l’o-
bra, que ha anat a càrrec de Promu-
sa, la factura de la qual puja a uns
400.000 euros. La resta del pressu-
post destinat a la sala, és a dir,
400.000 euros més, serviran per a
l’adequació de l’espai, que consistirà
en la implantació de mesures de se-
guretat, millora de l’acústica, ins-
tal·lació d’equips... No cal dir que no
hi ha data d’inauguració. Redacció L’equipament ocupa una quarta part de l’edifici. / ATENEU Un altell suma 150 metres quadrats a la sala. / ATENEU
 Amb el suport de: practicat

HO SABÍEU?
En les diades típiques de Cata-
lunya de Sant Josep o Sant Jordi o
en període de Quaresma, els res-
taurants acostumen a elaborar
diferents tipus de menges com
ara la crema cremada, el pastís
de Sant Jordi o bé les coques de
El playback del practiCAT: “L’enèsima cançó d’amor”
Entra a www.myspace.com/lapuertadelossuenos, escolta la cançó “L’enèsima cançó d’amor”, del grup santcugatenc
La Puerta de los Sueños / La Porta dels Somnis, i segueix la lletra:
Sobre la lluna, el mar, No és molt original
t’escoltava dir molt suau, però crec que ho escriuré
per què no reprenem encara que això sigui
allò que un dia vam deixar estar. l'enèsima cançó d'amor.

Sobre les ones jo, Podria ser, que encara em quedin ganes
sols vaig poder escoltar de patir el teu mal humor.
si no va funcionar,
per què ara hauria de canviar. Cada cop que et veig capgires el meu món,
pot sonar-te cursi la cançó,
Podria ser, que encara em quedin ganes però demano al cel que em doni temps
dijous 4 de març de 2010

de patir el teu mal humor. per poder coneixe’t encara més.

Cada cop que et veig capgires el meu món, Cada cop que et veig capgires el meu món,
pot sonar-te cursi la cançó, pot sonar-te cursi la cançó,
recapte, les de llardons i els pa- però demano al cel que em doni temps però demano al cel que em doni temps
nadons. En català no utilitzem els per poder coneixe’t encara més. per poder coneixe’t encara més.
termes crema catalana ni tarta o
torta, sinó que parlem de crema Tu estàs dormint aquí Sobre la lluna, el mar,
cremada, pastís i coca. sento que ets a prop de mi t’escoltava dir molt suau,
els teus cabells em porten encara que això sigui
8 Si circuleu amb moto, recordeu la nit, el mar, les ones. l'enèsima cançó d'amor.
que l'ús del casc és obligatori i
que s'han de tenir a punt els
amortidors o esmorteïdors i el tub
d'escapament. També és impor-
tant que el selló sigui prou còmo-
de per poder fer trajectes llargs i
que, quan aparqueu, deixeu el
cavallet ben falcat perquè la
moto no es tombi.

Per les vacances de Setmana

Santa, per anar a l'aeroport, els
autobusos i trens llançadora us
poden transportar des de la ciu-
tat fins a la terminal de passat-
gers a més bon preu que un taxi.
Si us voleu desplaçar amb el vos-
tre vehicle, el podeu deixar al
pàrquing de l'aeroport durant el
temps que us interessi i si feu
servir la vorera de comiat us hi
heu d'estar el temps just per aga-
far l'equipatge i acomiadar-vos.
La Puerta de los Sueños / La Porta dels Somnis durant un dels seus concerts acústics. / PHOTOJORDI
ateneu

Assessora’t a l’Ateneu:
Interessants novetats als cursos de l’Ateneu Gestió de les emocions
S’acosta el bon temps, i com cada feina (més útil que mai) i que s’o- El tema de les habilitats i la intel·li-
any s’acosta també el moment de bre un grup d’alemany inicial i un gència ens ha ocupat dos mesos, i
participar en els cursos de prima- nou grup de lectura. avui acabarem aquest tema amb la
vera de l’Ateneu, que n’hi ha per a Si els més petits de casa són allò Gestió de les emocions lligada amb les
totes les edats i tots els gustos. que se’n diu “mogudets”, segur habilitats emocionals.
Entre les novetats, destaquen el que els encantarà participar a les Les emocions difereixen de la
taller de pa, el taller d’eco-conser- dues novetats que hi ha pensades racionalitat i sembla que a vegades
ves, i el que ens ensenyarà com fer per a ells: la iniciació als malabars i tinguin vida pròpia, ens interessa
un hort al balcó. Amb ells apren- als equilibris, i la iniciació al claqué poder gestionar-les adequadament.
drem a estalviar fent coses a casa i body percussion. Si aprenem a identificar-les, com-
en comptes de comprar-les. Des- Més informació a les pàgines 10 prendrem en tot moment què ens
L’Ateneu t’ensenya a fer un hort al balcó.
taca també un taller de cerca de i 11, i a www.ateneu.cat. Redacció està passant. Això suposa:
-Prendre la iniciativa en la comu-
nicació dels sentiments, no estar
esperant el moment ideal.
La DVDteca de l’Ateneu ja supera els 250 títols -Descarregar l'ansietat de les emo-

dijous 4 de març de 2010

Els més puristes asseguren que les
pel·lícules només es poden veure a
les pantalles de cinema, que per
això les van fer, i diuen pestes d’a-
questa nova moda que és baixar-
se-les d’Internet i veure-les a la
“minúscula” pantalla de l’ordina-
dor. Però entre poc i massa. Són
moltíssims els que últimament
s’han comprat un gran televisor,
amb la pantalla més o menys plana
L’associació Tinkuna es presenta a Sant Cugat
La Sala d’Actes de l’Ateneu acolli-
rà, a partir del dia 15 d’aquest
mes, una exposició que explica les
activitats de l’associació solidària
Tinkuna, dedicada a la creació de
projectes educatius a la zona rural
i minera de Potosí, a Bolívia.
Tinkuna treballa a partir de la
col·laboració amb dues contra-
parts locals de la zona. D’una ban-
da, l’organisme Investigación So-
cial i Asesoramiento Legal de Po-
i més o menys panoràmica, sovint
completada amb un conjunt d’al-
taveus que permeten dir això de
“a casa tinc un home cinema”...
Doncs per a tots aquests l’Ate-
neu posa en circulació les més de
250 pel·lícules de la seva DVDteca,
que, com tots els socis i amics de
l’entitat saben, és un servei gratuït
de préstec amb un fons perma-
nentment in crescendo. Algunes de
tosí (ISALP), que proporciona
manutenció, allotjament i escola-
rització als nens i joves sense
recursos, mitjançant l’atorgament
de beques i la construcció d’inter-
nats i menjadors. I d’altra banda,
Tinkuna fa de pont també amb el
Comité de Defensa de la Familia
(Llallagua), que té un projecte de
creació de biblioteques i centres de
reforç escolar. Més informació a
www.tinkuna.org. Redacció
les últimes incorporacions són: Un
paseo por las nubes, Su juego favorito,
Retorno al paraíso, El invisible
Harvey, Canción de cuna para un
cadáver, Magnolia, El rey y yo,
Obsesión, Sucedió en Manhattan, Un
regalo para papá, Conspiración de
silencio, Algo que contar, Como el
perro y el gato, Una mujer se rebela i
Confidencias de medianoche. No te
les perdis! Redacció
Un dels menjadors d’ISALP. / CEDIDA
cions contingudes i fer-ho de mane-
ra física i mai dirigida a les persones.
-Reconèixer que les emocions no
són ni bones ni dolentes, només l'ús
que en fem ho determina.
-Estar atents a l'aparició de senyals
emocionals (físics i psicològics)
-Investigar les situacions que des-
encadenen aquestes emocions.
-Expressar els sentiments a la per-
sona que els ha provocat sense acu-
sar-la, centrant-nos en com ens afec- 9
ten les coses.
Un estudi fet a més de 6.000 per-
sones va mostrar que les que se sen-
tien millor amb si mateixes tenien un
patró comú de conducta que consis-
tia a marcar una meta a la qual arri-
bar, fer-la real (posant-la per escrit o
explicant-la al seu entorn) i establir
aquest camí per arribar-hi amb peti-
tes metes assolibles on es felicitaven o
es feien autoregals.
El coaching ajuda a establir les
metes i les passes per a iniciar-nos en
el camí de millora personal.
A l'Ateneu trobareu assessorament
personal i tallers pràctics de cerca de
feina i habilitats i coaching. C. Vergés

PROPERES SESSIONS DE SUPORT A LES PERSONES A L’ATENEU

Seminari: Com motivar equips
Dia: 16 de març - Hora: 10h - 14h - Preu: Preu: 20€
Aprendrem què motiva les persones amb les quals col·laborem i tècniques generals per aplicar a qualsevol entorn
Cal inscripció prèvia a través de recursoshumans@ateneu.cat o al 93 674 51 95

La Bergman, un glamour intel·ligent
Una reflexió. D'algunes actrius antigues en pots
parlar als que no són cinèfils, perquè saben qui
són. La Marilyn, la Garbo, la Loren, la Kathe-
rine i l'Audrey (Hepburns), la Dietrich, en certa
manera la B.B., i tres mes, entre elles la que
avui recordaré. Les altres “grans” en canvi que-
den per a nostàlgics -i per als entesos en gene-
ral, és clar-, ja que no tingueren una caracterís-
tica única que perpètuament les deixés visibles
pel “pueblo llano”. No importa que fossin -algu-
nes- grandíssimes actrius, que fossin -la majo-
ria- maquíssimes, que fossin -totes- tres vegades
més bones que la Naomi Watts, perquè elles, les
dijous 4 de març de 2010
12
Stromboli (1949) va marcar el canvi decisiu.
antigues, ja no et poden sorprendre a cada
nova pel·lícula, i resulta que això és important
en el vertiginós món actual.
Uns ens estimarem més aquella Shirley
McLaine en plena forma que qualsevol de
nova, uns altres no oblidaran mai la primera
“espatarrant” que ells van veure (fos o no fos
una Ava Gardner, una Kim Novak, la Hayworth
o la Cardinale). Però tots els altres estan només
per l’“última arribada”, ja que, senzillament, és
la que estan veient promocionada a la TV i les
revistes. Amb la tan europea Ingrid Bergman
(nascuda al 1915 a Stockholm) no hi ha dubtes,
no se l’oblidarà.
La raó real, a part dels seus mèrits intrínsecs
-per dintre i per fora-, o a part del recordatori
que li fan les periòdiques aparicions de la seva
filla Isabella Rossellini, o a part del seu brillant
currículum, o a part de la “melena curta” que
ella va imposar, la raó, dic, és que no us podeu
imaginar la quantitat de gent que ha vist més de
cinc vegades Casablanca. Un film a l'elit dels
simpàtics per excel·lència. Un film que per cert
es filmà de pura casualitat, i en el qual la Berg-
man hi anà a parar encara més de casualitat. (I
en què fins al darrer moment no li van dir si
figurava que s'havia d'estimar el Bogart, o no.
Qui ho diria!).
Una enquesta al 2005, tan inútil com qualse-
vol altra, donava com a millors actors de cine de
la Història Cary Grant, John Wayne i Tom
Cruise, completament diferents. Megamagmà-
ticament diferents podríem dir! (I que d'ells
només “Grant” podria ser qualificat d'actor!
Però ja entenem que la cosa va més de “presèn-
cies”). Ara, el més curiós és que la llista era
mixta, i que el quart lloc l'ocupava la Bergman!
(Com algú pot comparar amb solvència les fei-
nes -ni el glamour- d'un actor amb les d'una
actriu, això ja mereixeria un estudi a part). Bé,
cal dir que l’enquesta la promovia la revista
Première, per tant els deu primers havien de ser
hollywoodencs nats. Com és que hi intercalaven
una fifty-fifty? (A la qual successivament havien
rebut de fora, aclamat, premiat, rebutjat a fons,
expulsat, tornat a acceptar, tornat a premiar,
etcètera). Doncs perquè li tenen un fort respec-
te. I per què li tenen? Perquè en un temps van
poder descobrir que era una dona que pensava
per si sola (sense deixar de donar una imatge
molt femenina) en circumstàncies difícils. No,
no és tan “normal” això en el món de la faràn-
dula del cine. Ara mateix tenim com a “sòlides”
només l’Streep (que està a un dit de passar a
“antiga”), l'Uma Thurman, alguna d'italiana,
grega, palestina, índia, xinesa o argentina, i
para de comptar.
Parlàvem del currículum
Aquesta alta (i no prima) sueca d'or té una fil-
mografia irregular, i de gens fàcil seguiment.
En un article com aquest no us faré la llista
exhaustiva, però podem i devem exercitar el
plaer de recordar-ne alguns. Dels films inicials
jo destacaria (i diguem primer que la seva jo-
ventut fou d'una potència inusual) la per ella
decisiva Intermezzo (primera versió) de Gustav
Molander, i Casablanca. Després “domina” a Luz
que agoniza, segona versió (Cukor, i primer
Oscar) i a tres Hitchcock i passa a la famosa
època Rossellini (sis més). Madurarà amb
Renoir, Litvak i Donen, i ja com a “senyora” no
tria bé els films, fins que es recupera amb aque-
lla enganyosa Asesinato en el Orient Express de
Sidney Lumet. I el darrer Oscar. En retirada,
s’acomiada a gran nivell amb Sonata de otoño, del
no-parent seu Ingmar Bergman, tot fent un
potent duet “musical” amb Liv Ullman.
Quan aparegué en una pantalla sense
maquillar, a tot el món minvaren les vendes de
cosmètics. Quan era més criticada, un admira-
Ingrid Bergman no serà oblidada,
però no pels seus mèrits, sinó per
la quantitat de gent que ha vist
més de cinc vegades Casablanca
dor seu baixà, a peu, des de Suècia a Itàlia amb
una ovella, perquè li volia regalar. En els dar-
rers anys va fer alguns serveis sociopolítics
intel·ligents. No captivava amb el somriure sinó
directament amb uns riures constants (tot i una
veu una mica d'home, que lligava amb les seves
passes en caminar, tan amples que semblava
que corria). Fou la que en teatre pogué inter-
pretar en cinc idiomes diferents. La que comen-
çà de tímida i acabà de lleona. La que després
de dues mastectomies de pit encara li quedà
empenta per fer, en quatre hores de TV, de
Golda Meïr! I guanyant l'Emmy. Un talent
indiscutit, molt seductor, i potser la diva més
“natural” que es recorda. Miquel Montserrat
cultura
Una epopeia inquietant
La darrera pel·lícula del director francès Jacques
Audiard, Un profeta (2009), ens ofereix una inte-
ressant i trencadora versió del cinema de gènere
criminal i carcerari. El protagonista és un jove
d'origen àrab que entra a la presó per complir
una condemna de sis anys. La seva situació de
vulnerabilitat (analfabet i sense coneguts ni fora
ni dins de la presó) el situa com a víctima poten-
cial del grup de presos corsos que, amb la com-
plicitat d'alguns funcionaris, governen de facto la
presó. Les seves demostracions de coratge, però,
li permetran guanyar-se la confiança d'aquest
grup i ascendir en les seves estructures de poder.
La lluita per la supervivència l'ha obligat a
adaptar-se a un medi criminal en què només
sobreviuen els més forts. Així, amb el pas del
temps, el jove angelical i desvalgut que havia
entrat a la presó ha acabat esdevenint un membre
influent d'una màfia criminal amb un important
radi d'actuació. D'autèntic pària social amb un
futur incert ha passat a accedir a una posició de
poder vinculada a grans negocis. L'epopeia que
ha hagut de superar, en primer lloc, per aconse-
guir sobreviure dins de la presó, i posteriorment,
per assolir un posició privilegiada, li acaba confe-
rint, als ulls de l'espectador, una certa aureola
d'heroïcitat.
No ens trobem, però, davant de la figura
arquetípica de l'heroi moralment infalible que
actua de forma altruista en la recerca del bé
col·lectiu. En aquesta pel·lícula, Jacques Audiard
dibuixa un personatge que esdevé membre d'una
màfia criminal (per tant: roba, mata, traeix...) i
que, principalment, cerca el seu benefici perso-
nal. El que li confereix l'estatut d'heroi és el fet
d'haver sobreviscut -i haver triomfat- en un
entorn d'extrema hostilitat. Allò que l'ha impulsat
no ha estat l'ambició ni la maldat; simplement ha
actuat en defensa pròpia, motivat per un instint
de supervivència difícil de reprovar moralment.
Però alhora que provoca una extraordinària
empatia, aquest personatge també sacseja alguns
El francès Tahar Rahim protagonitza la pel·lícula.
dels nostres preceptes morals més interioritzats.
Al cap i a la fi, ha seguit el camí contrari a l'espe-
rat (o desitjat) per la societat; que a la presó, efec-
tivament, es rehabilités. A més, la gravetat dels
seus actes ens situa entre l'espasa i la paret. Segu-
rament, si la pel·lícula no ens mostrés la seva epo-
peia carcerària difícilment afloraria l'empatia. En
definitiva, Audiard construeix un personatge tan
fascinant i magnètic com contradictori i descon-
certant. Un personatge d'aquells que provoquen
reflexió. Riki Benito
cultura
Eugenio es transforma, no desapareix
Cartell promocional de l’espectacle Reugenio (www.elsabenaquelquediu.com).
El fill de l'extraordinari humorista
Eugenio, Gerard Jofra, presenta el
muntatge Reugenio, un espectacle en
homenatge a la figura del seu pare,
que ens va deixar ara fa 8 anys.
En què consisteix Reugenio?
Reugenio és fruit d'una casualitat.
Consisteix en tornar a pujar als esce-
naris uns acudits o contes, com ell
deia, a un escenari que és on mereix
ser-hi i tot fet de la meva mà com a
homenatge.
Què ens pots explicar sobre l'imita-
dor que assumeix el seu paper a l'es-
Pere Sanglada: de Flandes a Barcelona (i 2)
Tancada la compra de la fusta ne-
cessària per al nou cor a Bruges,
Sanglada torna de seguida cap a
Barcelona. Forma el seu equip de
treball i comencen les obres del cadi-
rat a partir de 1394. Mentrestant, el
carregament adquirit és enviat per
vaixell, creuant part de l’Atlàntic, el
mar Cantàbric, passant per les cos-
tes de Portugal i entrant al Medi-
terrani per l’estret de Gibraltar.
Indubtablement el viatge de for-
mació de Sanglada fins a Bruges és
decisiu per a la configuració del nou
cor barceloní, malgrat desconèixer
quins són els seus referents més
directes. És més, és àmpliament
reconegut l’important paper que
aquest viatge té en la introducció
d’un nou estil a Catalunya, ja sigui
gràcies als mestres que coneix San-
glada al llarg del camí, ja sigui tam-
bé per les diverses obres que té l'o-
portunitat d’observar de primera
mà in situ. Es tracta d'un estil que
deixa de banda el món italià i que
comença a prendre com a models
pectacle i que “clava” el personatge?
El que puc dir que a l'hora de conei-
xe'ns, i sense saber a què ens porta-
ria, he pogut coneixe'l com a perso-
na i he de dir que és una gran per-
sona. Per a mi era una responsabili-
tat molt gran i estic plenament satis-
fet a nivell personal amb la posada
en escena després de estar-ho treba-
llant durant un mesos.
I per què manté l'anonimat?
Manté l'anonimat per diversos mo-
tius. En primer lloc, em demostra el
tipus de persona que és en no voler
donar-se a conèixer a nivell perso-
els estils imperants de les corts de
París, Berry o Borgonya, tot afavorit
per l'ambient afrancesat dels regnats
de Joan I el Caçador i Martí I
Aspecte actual del cadirat de la catedral de Barcelona. / V. ROONTHIVA
l’Humà. A aquest nou estil se l'ano-
mena “gòtic internacional”.
El cor de la catedral de Barce-
lona, amb les fascinants misericòr-
dies que talla Sanglada i el seu obra-
nal, quan estem fent un homenatge
a un gran de l'humor. Això l'honora.
A més, no estem fent res que no fes
el meu pare. Ha estat un personatge
popular durant 40 anys però total-
ment desconegut, del qual fins fa
molt poc no se sabia ni el seu segon
cognom, ni quina era la seva profes-
sió o si tenia un fill i una filla. En
definitiva, si en 40 anys no s'ha
conegut l'autèntic Eugenio, per què
es vol saber amb sis mesos de vida
qui interpreta aquest personatge?
Com han acollit els seus admiradors
i admiradores que hagis descatalo-
gat l'històric primer disc d'Eugenio?
És un luxe veure que la gent es
pugui baixar aquests acudits i, a
més, puguin votar el seu preferit.
M'omple d'orgull i són quasi 15.000
visites en 3 mesos que té la pàgina.
Espero que arribi a tothom i ho
pugui veure molta gent.
On creus que es troba la clau de l'es-
pectacular èxit d'Eugenio?
La clau de l'èxit de l'Eugenio és la
simplicitat i la connexió a l'hora
d'explicar històries o acudits, com
ell deia. Amb un posat seriós, ama-
gat sota una barba i unes ulleres fos-
ques i la facilitat de la paraula, amb
la barreja del català i el castellà que
formava part de la seva naturalitat.
dor, és una de les primeres mostres
d'aquest estil internacional, el qual
es difon ràpidament en l'àmbit reli-
giós, però també de manera notable
en l'àmbit civil i reial, com es veu en
el disseny de la façana antiga de la
Casa de la Ciutat de Barcelona o en
el palau de Martí I l’Humà al mo-
nestir de Poblet.
No era un posat, funcionava així.
Ho feia igual a Madrid, Sevilla o
Barcelona. De fet, no hi havia molta
diferència a sobre o fora de l'escena-
ri. És, potser, unes de les claus del
seu èxit: la naturalitat i la sinceritat.
Una persona molt respectuosa, es
comportava sempre igual i era amic
del seus amics.
Per què creus que actualment no
s'expliquen tants acudits com abans?
Hi ha diversos motius. El primer és
que la gent està desencantada, ens
dijous 4 de març de 2010
sentim utilitzats i potser no ens dei-
xen pensar com voldríem. A més,
d'un temps cap aquí, els acudits han
passat de ser explicats per qualsevol
de nosaltres, a fer-ho via Power-
point. El que jo he volgut fer amb
aquest projecte és donar-hi un punt
de diversió i alegria als que no van
tenir l'oportunitat de veure el meu
pare a sobre d'un escenari.
13
El que és curiós és que, malgrat tot,
els seus acudits no caduquen.
Hi estic d'acord. De fet, amb Reu-
genio estem posant en escena acudits
de fa 40 anys i no han caducat. El
secret és que segueixen sent actuals
i, que encara avui s'està parlant d'un
home que, tot seriós, feia riure.
Potser d'aquí a 50 anys segueixi sent
recordat. Ramon Texidó / ACPG
El primer cor projectat per Pere
Sanglada s’acaba l'any 1399, però
serà objecte de modificacions en
anys posteriors. Així, a mitjans del
segle XV s’amplia. A finals de segle,
l’alemany Michael Lochner realitza
els delicats dosserets calats que coro-
nen el conjunt, i el 1518, amb motiu
de la celebració del capítol Toisó
d’Or (l’únic celebrat a l’actual Estat
espanyol), el cor és parcialment poli-
cromat pel pintor Joan de Bor-
gonya. Tanmateix cal esmentar les
magnífiques talles del rerecor que
realitza el castellà Bartolomé Ordo-
ñez, un dels millors escultors renai-
xentistes hispans. El resultat final és
un conjunt que configura una de les
obres més riques i impressionants
que la història de l’art ens ha llegat.
Sens dubte es tracta d'un cor molt
“internacional”, tant pels diferents
estils que presenta, com pels mestres
que hi van treballar, així com pels
diversos materials amb els quals està
fet, entre ells, la fusta de roure de
Flandes. Voravit Roonthiva
 agenda

HISTÒRIA ACTES DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Salvador Espriu Dijous 4 de març D’11.00 a 14.00 20.00
Avui, en aquesta columna, recordem els 25 anys de la Plaça d'Octavià Club Muntanyenc
mort de l'escriptor Salvador Espriu. Espriu va néixer a 19.30 i 22.00 Taula divulgativa de Club de lectura: Mort
Santa Coloma de Farners l'any 1913, va ser un dels Cinemes Sant Cugat l'associació “Noestasola” de dama, de Villalonga
escriptors més significatius de la postguerra i un dels Cinema: Informació a dones en Organitza: CMSC
poetes catalans més importants. La caja de Pandora, situació de maltractament
L'any 1929, als quinze anys, va publicar el seu primer de Yesim Ustaolglu Org: Associació
llibre, Israel, escrit en castellà. L'any següent, va ingres- Org: Cinesa, Ajuntament “Noestasola” Dimecres 10 de març
sar a la Universitat de Barcelona per realitzar les carreres
de Dret i de Filosofia i Lletres. La seva primer novel·la De 18.00 a 20.00
publicada en català és de l'any 1931 i porta per títol El Divendres 5 de març Dilluns 8 de març Club Muntanyenc
doctor Rip. Al cap de poc temps, va escriure la seva pri- Taller: Dona, tens una
mera obra teatral publicada, La revolta dels sants. 22.0o 17.00 idea? Pot ser un negoci
Salvador va viure l'època de la preguerra civil espa- Teatre-Auditori Casal Cultural de Mira-sol Organitza: CMSC
nyola, de gran vitalitat cultural sobretot a Barcelona, i es Teatre: El meu nom és Dia a dia
va relacionar amb intel·lectuals com Bartomeu Rosselló- Rachel Corrie, d'Alan i coresponsabilitat
Pòrcel, Ferran Soldevila i Carles Riba. En iniciar-se la gue- Rickman i Katherine Viner Dinamització d'activitats Dijous 11 de març
rra, el van mobilitzar amb destinació a la columna Macià- Organitza: Ajuntament per a tota la família
dijous 4 de març de 2010

Companys, a la secció d'Arxius de l'Auditoria de Guerra Organitza: Ajuntament 19.30

on va estar fins al 1939. Un cop acabada la guer-ra, amb Casa de Cultura
les llibertats catalanes abolides de manera absoluta, és Dissabte 6 de març 18.00 Conferència:
quan va viure el que més tard es coneixerà com el seu Centre Cívic la Floresta Dones i aigua en l’art
exili interior. 17.00 Conta contes per a tota Organitza: Ajuntament
L'obra d'Espriu s'ha de definir a partir de dos eixos Club Muntanyenc la família: Som iguals,
bàsics: la recerca de la diversitat (marcada per la relació “Tertulia, risas y sabor”, som diferents
amb la quotidianitat, per la pluralitat de gèneres i per la a càrrec del Grupo de Organitza: Ajuntament Dimecres 17 de març
diversitat de tècniques compositives que conviuen fins i Mujeres Inmigrantes
tot dins d'un mateix llibre) i l'aspiració a la unitat (amb Organitza: CMSC 18.00 21.00
14 un entramat temàtic, moral i filosòfic que determina les Centre cívic Club Muntanyenc
relacions entre les diferents obres). 22.00 Molí de les Planes Cinema: La caja de
El 22 de febrer de 1985 va morir a Barcelona i va ser Teatre-Auditori Cinefòrum: Agua, música, de Costa-Gavras
enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, la seva mitificada Concert: Malú vive de Deepa Metha Organitza: CMSC
Sinera. Tal i com va denunciar el diari El Punt en el seu Organitza: Ajuntament Organitza: Grup de Dones
editorial del dia 22 de febrer, “esporàdiques edicions de la Creu d'en Blau
dels seus llibres i muntatges escadussers d'algunes de Dimarts 23 de març
les seves obres teatrals no han estat prou per recuperar Diumenge 7 de març
una obra que en vida del seu autor semblava que Dimarts 9 de març 19.30
hagués de ser vigent sempre”. Anna Fernàndez 11.00 Club Muntanyenc
Centre cívic 19.30 Tertúlia: Homes i
Molí de les Planes Club Muntanyenc igualtat, a càrrec d’AHIGE
FILOSOFIA Exposició de Patchwork Taula rodona: (Associació d'Homes per
Organitza: Grup de Dones Dones polítiques a la Igualtat de Gènere)
Zenó (III) de la Creu d'en Blau Organitza: CMSC Organitza: CMSC
Jo, la veritat, mai he entès les matemàtiques. I ho he
intentat, eh? Però els mètodes que van utilitzar per
ensenyar-me-les van fracassar completament. El profes-
sor que vaig tenir a COU, per exemple, duia les patilles
afaitades fins més amunt de les orelles, i per mi aquest L’AGENDA
enigma no feia sinó complicar encara més la resolució DE VALLDOREIX
de les incògnites. Sense cap ganes que això es conver-
teixi en una ridícula autobiografia, afegiré només que
durant diversos estius vaig haver de suportar la càrrega Divendres 5 Dilluns 8 Dimarts 12
d’haver de pensar que, a part de les onades i les noies,
m’havia de concentrar en els logaritmes neperians. És 18.30 19.30 22.00
per això que encara ara, quan llegeixo que el matemàtic Nau de Cultura Biblioteca Vall d'Or Nau de Cultura
Bertrand Russell deia sobre Zenó que “havent inventat Celebració del dia Grup de Lectura en català Cinema: Le diable
quatre arguments incommensurablement subtils i pro- de la dona a Valldoreix: i castellà: La presonera, probablement,
funds, la grolleria dels filòsofs posteriors va dictaminar Diverses lectures, peces de de Malika Oufkir de Robert Bresson
que ell fos un simple prestidigitador enginyós, i els seus teatre, contes i tast (entrada lliure, prèvia (a proposta de
arguments res més que sofismes, però després de dos multicultural a càrrec de inscripció al Casal de Valldoreix, Espais Naturals)
mil anys de contínua refutació, aquests sofismes van ser mestresses de casa Cultura de Valldoreix) Organitza: EMD
rehabilitats, i van produir la fundació del renaixement Organitza: EMD Organitza: EMD
matemàtic”, no sé què vol dir. Que cadascú es cregui el Dissabte 13
que vulgui. I abandonem Zenó, que sinó no acabarem Diumenge 7 Dijous 11
mai. I per omplir l’espai que queda podem parlar d’un Tot el dia
altre deixeble de Parmènides, Melissos de Samos. 19.00 17.30 Sortida als Castells
D’aquest encara se’n sap menys, bàsicament que va Casal Cultural de Valldoreix Biblioteca Vall d'Or de la Segarra
corregir el mestre dient que, si tot el que existeix és u, i Teatre: Magnòlia cafè, Expliquem Contes: (informació i reserves
continu, i etern, no pot ser finit, sinó infinit en totes d'Àngels Aymar Soldadets de plom, trucant al 93 674 38 11)
direccions. Quins homes, aquest Parmènides i els seus (programació continuada) amb Susagna Navó Org: Valldaurex, Centre
deixebles, que confonien la seva lògica particular amb la Org: Grup de teatre Espiral Org: EMD Valldoreix d'Estudis de Valldoreix
realitat! Ai, això em sona. Oriol Sumsi
agenda
Dijous
4 de març
20.00
Monestir
Conferència: Entenent
l'arquitectura del segle XX
Organitza: Firart
21.00
Local social dels Castellers
Cinema: Teléfono Rojo,
volamos hacia Moscú,
d’Stanley Kubrick
Org: Castellers
23.00
La Bohemia
Concert: No hay 2 sin 3
(flamenco-latin-jazz)
Organitza: La Bohemia
Divendres
5 de març
17.00
Casal de Joves TorreBlanca
Torneig de Poker en viu
Organitza: Ajuntament
18.30
Dterra
Inauguració exposició:
Els tresors de la infància
Organitza: Dterra
17.30
Centre Cívic
Molí de les Planes
Taller: Plantes aromàtiques
Organitza: Ajuntament
Dissabte
6 de març
ZEM Rambla del Celler
17è Trofeu Ciutat de Sant
Cugat de Balls de Saló
(també diumenge)
Org: Club Ball Esportiu SC
11.00
Pati de Llibres
Taller per a adults: Lectura de David Mengual Maitia Trio
la imatge en llibres infantils Organitza: Jazzenviu
(cal inscripció prèvia)
Organitza: Pati de Llibres
17.00
Pou d'Art
L'Art en família
Visita-activitat sobre
l'exposició d'Isabel Feliu
Organitza: Pou d'Art
18.00
Terra Dolça
Documental i xerrada sobre
el coreògraf Salvador Mel·lo
(dins els actes dels 15 anys
del Grup Mediterrània)
Org: Grup Mediterrània
18.00
Casa de Cultura
5a Jornada de solidaritat
amb el poble de Palestina
Documental i presentació de
les conclusions del Tribunal
Russell sobre Palestina
Organitza: Asecop, CASC
23.00
La Unió Santcugatenca
El Ball dels dissabtes
amb Grup Doble Swing
Org: La Unió Santcugatenca
Diumenge
7 de març
9.00
Club Muntanyenc Sant Cugat
Passejades per Collserola:
Descobreix Can Castellví
i el salt d'aigua
Org: CMSC, Ajuntament
De 9.00 a 14.00
Casal Cultural de Mira-sol
Jornada d'Escacs del
Campionat de Catalunya
d'Escacs per Equips
Org: Club Escacs Sant Cugat
De 10.00 a 14.00
Carrer de Santiago Rusiñol
Mostra d'art al carrer
Organitza: Firart
10.30
Centre Cívic
Molí de les Planes
Taller de planter ecològic
i llavors autòctones
Inscripcions fins al dia 5
Organitza: Ajuntament
14.00
CEIP Pins del Vallès
Calçotada dels Castellers
(oberta a tothom, 12 euros)
Org: Castellers de Sant Cugat
19.30
La Bohemia
Jam Session amb
Dimarts
9 de març
20.00
Monestir
Conferència: Els llocs de la
Diada Nacional de Catalunya,
Organitza: Òmnium Cultural
20.30
Casal de Joves TorreBlanca
Fòrum TorreBlanca:
Idees, suggeriments
i queixes sobre el Casal
Organitza: Ajuntament
Dimecres
10 de març
19.00
Arxiu Nacional de Catalunya
Conferència: L’autonomia
dels corresponsals
Org: Amics de la Unesco
Dijous
11 de març
19.30 i 22.00
Cinemes Sant Cugat
Cinema d'autor: V.O.S
del director Cesc Gay
Org: Cinesa, Ajuntament
20.00
Lloc per determinar
Primera reunió de la
Plataforma mobilitzadora
de Sant Cugat
Org: PMSC
20.00
Alexandria Llibres
Presentació del llibre:
L'Ajuntament de Barcelona
(1931-1939), de Ferran Aisa
Org: Alexandria Llibres
21.00
CEIP La Floresta
Xerrada-col·loqui sobre el
menjar ecològic a les escoles
Org: Comissió d’Ensenyament
Públic de Sant Cugat
Divendres
12 de març
19.00
Casa de Cultura
El Deute Extern a debat
(10 anys de la consulta per
l'Abolició del Deute Extern)
Org: Campanya “Qui deu a
Qui?” i Observatori del
Deute en la Globalització
Dissabte
13 de març
De 9.00 a 14.00
Plaça de Pep Ventura
Mercat de Pagès
Org: Ateneu Santcugatenc
22.00
Terra Dolça
Concert del cantautor
Cesk Freixas (Vilafranca)
Organitza: Terra Dolça
Si voleu publicar les vos-
tres activitats, poseu-vos en
contacte amb nosaltres a:
redaccio@ateneu.cat
NUTRICIÓ
Alimentar-nos o nodrir-nos (II)
Alimentar-se bé és una de les claus que obre la porta de
la salut. El nostre organisme rep amb els braços oberts
moltes de les coses que mengem, i aquesta espècie
d'acte de bondat que té l'hem de saber gestionar per
evitar malalties. Si allò que li donem és bo, respondrà
amb salut, acte d'agraïment molt més que gratificant,
però si li donem coses dolentes o inadequades, el mal-
metem posant en perill la nostra salut.
Abans d'aprofundir en aquests temes, és bàsic saber
com s'ha de distribuir el nostre dia a dia des d'un punt
de vista nutricional. La meitat o una mica més de la nos-
tra dieta ha d'estar formada d'hidrats de carboni, un terç
de greixos, i la resta (el 15% aproximadament) de proteï-
nes. La majoria els trobem a tots els aliments, pe-rò en
diferents quantitats. L'aigua en forma d'uns 2 litres dia-
ris, les vitamines, els minerals i la fibra són bàsics per-
què la correcta aportació dels altres ens serveixi.
dijous 4 de març de 2010
Els hidrats de carboni són el nutrient energètic més
important. Els trobem en aliments com els cereals
(millor integrals), llegums, tubercles, i en la font més
interessant, que és la que trobem en fruites i verdures, ja
que aquestes contenen moltes vitamines i minerals.
Consumir farines i derivats o sucres, si sobrepassa el 5%
de la dieta, comporta un risc per a la nostra salut.
Els greixos són els més energètics, però aquests
s'emmagatzemen com una reserva que utilitzem només
quan no obtenim “combustible” dels hidrats de carboni.
Els trobem en forma saturada en la mantega, la nata, el 15
greix de la carn i qualsevol greix sòlid a temperatura
ambient fresca. Els insaturats els obtenim dels olis, grei-
xos líquids a temperatura ambient. Aquests són molt
més interessants per la presencia dels omega, dels
quals ja parlarem.
Les proteïnes que consumim han de ser completes.
Els aliments d'origen animal com carn, peix, i sobretot
l'ou, ens ho garanteixen, però combinar cereals amb lle-
gums, o llegums amb llavors, també ho fa.
Coneixeu la quinoa, l'amarant i el blat sarraí? Són ali-
ments amb les característiques d'un cereal però, a part,
de proteïna completa. Com diu el meu germà, l'alimen-
tació és com invertir a la borsa: guanya qui més infor-
mació té! Gerard Pintó
Arròs amb verdures al Wok
El Wok és una mena de paella de base bombada tradi-
cional de l’Àsia que serveix per preparar tot tipus de
plats i aconseguir diferents tipus de cocció. La seva filo-
sofia és la pròpia de la cuina xinesa: els aliments han de
ser modificats el menys possible per l’ésser humà.
Ingredients: 1 tomàquet - 1 ceba - 1 carbassó - 1 pebrot
vermell - 1 pebrot verd - 1 pastanaga - 2 tasses d’arròs
basmati - 5 tasses d’aigua - sal - oli d’oliva
Elaboració: Talleu les verdures en forma de daus o tires.
Bulliu-les amb aigua i sal durant 10-15 minuts. Poseu a
bullir les cinc tasses d’aigua, amb sal, en un altre reci-
pient. Coeu-hi l’arròs durant uns 15 minuts. Col·loqueu el
Wok amb el foc al màxim. Quan estigui ben calent, po-
seu-hi una miqueta d’oli, molt poc. Salteu les verdures
prèviament bullides. Afegiu-hi l’arròs ja cuit, barregeu i
continueu saltant durant 5 minuts (també s’hi pot afegir
carn cuita a part, o un ou). Gabriel Moreno

“El deute extern s'ha pagat amb
escreix però en canvi ha crescut”
Dani Gómez-Olivé és investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització. / ATENEU
El 12 de març de 2000 es va celebrar,
arreu del país, una Consulta per
l’Abolició del Deute Extern. Aquell
dia, que coincidia amb unes eleccions
generals, prop de 15.000 santcuga-
tencs van pronunciar-se, el que va re-
presentar un terç del cens d’alesho-
res i la meitat de la gent que va anar
a votar. Just deu anys després, l’Ob-
servatori del Deute en la Globalitza-
ció organitza un acte per commemo-
rar-ho i reprendre el debat. Per fer-
lo ha triat la ciutat de més de 10.000
persones que va aconseguir més vots,
en termes relatius, a favor l’abolició.
Serà el divendres 12, a les set de la
tarda, a la Casa de Cultura.
Al món hi ha prou recursos pels gai-
rebé 7.000 milions de persones que
hi vivim?
Sí, no hi ha un problema de manca
de recursos sinó de com estan distri-
buïts. Per exemple, la Terra té capa-
citat per alimentar tothom, però cada
dia moren persones de fam.
Com explicaries les desigualtats entre
Nord i Sud?
Històricament, el colonialisme ha ge-
nerat tensions entre el Nord i el Sud,
en les quals el Nord ha dominat mili-
tarment i econòmicament el Sud. Per
altra banda, el Nord aplica polítiques
econòmiques, comercials i financeres
que són absolutament desiguals i in-
justes per al Sud. Per posar un cas,
apuntaria el tractat de lliure comerç
que la Unió Europea imposa a
Colòmbia i al Perú que, a canvi de
poder vendre'ns productes amb els
quals aquests països són competitius,
han de liberalitzar serveis i eximir
d'impostos dins el seu territori a les
nostres empreses transnacionals.
En tot plegat, què significa el deute
extern per als països pobres i què sig-
nifica per als països rics?
Cal dir que ara també és comença a
parlar del deute extern dels països
rics. Per exemple, la Gran Bretanya
està molt més endeutada que alguns
països del Sud. Per què no se'n parla?
Perquè hi ha un doble criteri: als paï-
sos del Sud se'ls exigeixen condicions
macroeconòmiques de reestructura-
“L’origen dels crèdits es
troba als anys 70, quan
als països empobrits
hi manaven dictadors”
ció de la seva economia per poder fer
front al pagament del deute que no
se li exigeixen als països del Nord.
Amb els països rics s'ha mirat cap a
una altra banda perquè es considera-
va que eren potències que se'n sorti-
rien en el marc de l'economia de
mercat, però tenim països que estan
arribant al col·lapse, com Grècia. Per
la seva banda, als països del Sud, el
pagament del deute i els plans de
reestructuració econòmica els ha
suposat no poder atendre necessitats
bàsiques de la població. I els del
Nord no tenen excusa econòmica per
no abolir-lo: el deute acumulat total
és de 3,5 bilions de dòlars, exacta-
ment la meitat del que ha suposat
rescatar els bancs en l'actual crisi, que
ha suposat 7 bilions de dòlars.
El deute extern forma part del debat
econòmic i financer, però des de
l'Observatori també parleu de moral i
legitimitat. Per què?
L'origen dels crèdits que ara s'exigei-
xen al Sud es troba als anys 70, en un
moment en què en els països empo-
brits hi manaven dictadors o governs
corruptes o directament titelles im-
posats per Occident. Amb tot, el
Nord no va tenir cap problema per
donar-los crèdit, i és per això que
som moralment corresponsables de
la situació. A més, aquests crèdits no
van servir per ajudar al desenvolupa-
ment d'aquests països, sinó que van
anar a parar a les butxaques de les
elits corruptes o a la compra i venda
d'armament precisament per mante-
nir-se al poder. Per exemple, està
provat que Mugabe va rebre crèdits a
canvi de que les transnacionals euro-
Dani Gómez-Olivé
pees, nord-americanes i japoneses
poguessin explotar les matèries pri-
meres del Congo. El que demanem,
doncs, és que s'auditi l'origen de cada
crèdit, de cada deute, per veure si és
legítim demanar-ne el pagament.
Això s'ha fet amb l'Equador, on s'ha
conclòs que la majoria dels deutes
que té amb altres països són d'origen
il·legítim i, per exemple, Noruega ha
abolit el deute. Exigim que l'Estat
espanyol faci el mateix.
És compatible la cooperació i la soli-
daritat amb la no abolició del deute
extern?
Hi ha dues xifres a nivell internacio-
nal molt rellevants respecte això: la
primera, que per cada dòlar que es
“Cal acabar amb els
paradisos fiscals, que
ofereixen impunitat a
les grans empreses”
dóna en forma de cooperació i soli-
daritat, es reclamen cinc dòlars en
concepte de deute extern; i la sego-
na, per cada dòlar que es devia a
l'any 70 avui ja s'ha pagat aquest
dòlar per cent vegades, però a més el
deute s'ha multiplicat per cinquanta
(això és així perquè, per fer front als
pagaments, els països empobrits de-
manen refinançar el crèdit i se'ls con-
cedeix amb interessos més alts). El
deute s'ha pagat amb escreix, però en
canvi ha crescut. Mai el deixaran de
pagar si no hi ha abolició.
Posem-nos en un escenari en què el
Nord cancel·la el deute amb el Sud.
N'hi ha prou per combatre la des-
igualtat global?
Evidentment no, si poséssim a zero el
comptador del deute però no fem res
més, d'aquí a 10 anys probablement
ens trobaríem en la mateixa situació.
Cal una nova mirada en les relacions
econòmiques, financeres i comer-
cials. Cal un sistema responsable i de-
mocràtic, en el qual tots els actors
internacionals tinguin el mateix pes.
Cal acabar amb els paradisos fiscals,
que ofereixen impunitat a les empre-
ses transnacionals. Sense paradisos
fiscals totes les operacions comercials
serien transparents. Hem de posar
l'economia al servei de les persones. I
hem d'apostar per un model econò-
mic més integrat, més regional, més
proper, on les mercaderies no vagin
de punta a punta del món: aquest sis-
tema és, a més, el més sostenible
ambientalment. Eduard Anguita