A
N
T
E
E
U
centre d’informaciód’entitats i col·lectiusde sant cugat del vallès
93.675.38.54redaccio@ateneu.cat
ANY7, NÚMERO
151DIJOUS 4 DE MARÇ de 2010
Què mires?
(el debat de la videovigilància)
n o v e t a t s a l s c u r s o s i t a l l e r s d e l ’A t e n e u t o t a l a i n f o r m a c i ó a l e s p à g i n e s 1 0 i 1 1
Xavier Martorell:
“La meva responsabilitatm’obliga a posar càmeres”
pàgina 5Dani Gómez-Olivé:“
Eldeute extern s'ha pagatamb escreix, però en canvino ha paratde créixer”
pàgina 16
Coneixper dinsels
450
metresquadratsde lafutura
Sala Polivalent pàgina 7
Centre d’Informaciód’Entitats i Col·lectius
Edita:
Ateneu Santcugatenc
Coordinació:
OriolSumsi
Consell de redacció:
Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon
Redacció i maquetació:
OriolSumsi
Correcció
: IsabelCarreño
Han col·laborat en aquest número:
Eduard Anguita, Associació Catalana de la Premsa Gratuïta, IgnasiBea, Riki Benito, IsabelCarreño, Anna Fernàndez, MiquelMontserrat, GabrielMoreno, Gerard Pintó, VoravitRoonthiva, Clara Vergés
Disseny original:
AndrésHerrera, Panorama Zero, Estudi Kunste
Pictogrames:
Sergi Barnils
Impressió:
Imprintsa
Dipòsit legal:
B-2869-2004
Tirada:
6.000 exemplars
Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.
editorial
TV3 a València
Elpassat2 de febrer, elParlamentde Catalunyava aprovar una declaraciód'adhesió a la IniciativaLegislativa Popular (ILP)"Televisió senseFronteres". Amb la sevadeclaració elParlaments'afegeixalcada vegadamésunànime consensentorn d'aquestainiciativa impulsada per Acció CulturaldelPaísValencià. Totsunitsper unmateixobjectiu: fer possible la legalització delesemissionsde TV3 alPaísValencià i elreconeixementdelmarcnacionalde comunicació.Però una ILP implica moltmésque una sèried'adhesionsideclaracionsfavorablesméso menysentusiastes:implica, concretament, enaquestcas, la necessitatd'aplegar 500.000signaturesvàlidesdeciutadansi ciutadanesmajorsd'edat. I ésenaquestpuntque s'ha deconcretar totaquellconsens: perquè elfutur delcatalà (que ensatenyalconjuntde la comunitatlingüística) passa, en elsegle XXI, moltparticularmentperquèsigui possible crear elques'ha anomenat"un marcnacionalde comunicació".Per això, i afegint-nosalconsensarticulatalvoltantde la declaraciódelParlamentdeCatalunya, diversosmitjanshem acordatdepublicar aquesteditorialconjuntcom una crida a laciutadania perquè estiguia l'altura delrepte icol·labori activamenten larecollida de signatures-que ja ésen elseu tram
final- per fer possible unpasendavant. Per TV3 iper la llengua catalana.
Els joves i l’Ajuntament
D
D
D
a
a
a
r
r
r
r
r
r
e
e
e
r
r
r
a
a
a
m
m
m
e
e
e
n
n
n
t
t
t
s
s
s
'
'
'
h
h
h
a
a
a
n
n
n
s
s
s
e
e
e
n
n
n
t
t
t
i
i
i
t
t
t
veus crítiques sobre les accions-més ben dit, la manca d'accions- per part del nostre consis-tori respecte els i les joves de Sant Cugat.Un dels plats forts és l'oci. Com molt bé diu el portaveude les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, l'Ajuntamentno és l'encarregat de promoure l'oci nocturn de la ciutat.Promoure'l potser no, però és l'encarregat de posar-hi tra-ves? No demanem a l'Ajuntament que organitzi actes delleure per al jovent, però sí que compleixi els acords presosen el ple municipal. Per posar un exemple, al ple d'abril de2008 tots els partits van acordar facilitar a les entitats juve-nils i culturals de la ciutat l'organització d'activitats d'oci através de la creació d'un protocol àgil per la concessió depermisos d'ocupació de la via pública i el suport logístic perorganitzar-los. Així mateix, es preveia crear una taula ambla participació de tots els agents implicats per elaborar unmapa d'espais per desenvolupar-hi les activitats d'oci i cul-tura així com els seus horaris d'ús. Cap dels punts de ladeclaració institucional s'han acomplert, i si això no és posartraves a aquells que volen mantenir el poble viu, que m'hoexpliquin!D'altra banda, fa anys que diversos col·lectius i joves noassociats demanen una sala de concerts dotada amb bucsd'assaigs; i és ben cert que per primera vegada l'Ajuntamentha recollit aquest espai en el nou Pla d'Equipaments (val adir que és el primer Pla d'Equipaments de la ciutat). Ara bé,serà una sala adequada al volum de joves de Sant Cugat? Oper tal de poder-ne gaudir aquest any -i inaugurar-la pocabans de les eleccions municipals- serà un equipament petitd'entrada? La feina mal feta cal fer-la dues vegades!Però més enllà de l'oci hi ha altres temes en matèria de joventut on el més calent és a l'aigüera. I és que el PlaIntegral d'Aules d'Estudi s'ha aplicat només en part.Malgrat s'han habilitat espais d'estudi pels exàmens univer-sitaris del primer semestre, cal considerar que ha estat úni-cament per un mes i no se n'ha fet cap difusió. No s'han tin-gut en compte les èpoques d'exàmens de les diferents uni-versitats ni s'ha habilitat un espai amb horari ininterrom-put. Així doncs, un exemple més de la feina feta a mitges.I per posar un darrer exemple de l'esforç que s'està rea-litzant en polítiques de joventut des del consistori: la redac-ció del nou Pla Local de Joventut 2009-2011 (PLJ). A prin-cipis de 2008 es va acordar per unanimitat elaborar el nouPLJ mitjançant un procés participatiu. Però aquest va que-dar reduït a una única reunió amb joves convocada amb dosdies d'antelació i amb una difusió escassa i precària, i en reu-nions de caràcter consultiu als Instituts i amb la Coordina-dora d'Entitats d'Educació en el Lleure. Dos anys d'hipotè-tica participació, ventilats amb una única reunió i l'aprova-ció a corre-cuita del PLJ per no quedar-se fora de les ajudesde la Generalitat. Si no fos per això, segurament Sant Cugatencara no tindria PLJ. Perquè al cap i a la fi, els i les jovesno som la prioritat de l'Ajuntament.
Gemma Mayol i Ricart
Una Sala de Concerts insuficient
D
D
D
e
e
e
s
s
s
p
p
p
r
r
r
é
é
é
s
s
s
d
d
d
’
’
’
h
h
h
a
a
a
v
v
v
e
e
e
r
r
r
e
e
e
s
s
s
t
t
t
u
u
u
d
d
d
i
i
i
a
a
a
t
t
t
el projecte de Sala de Concertsque ha presentat l’equip de govern i després de conèixer lesdimensions de la nau que allotjarà la futura Sala, creiemque l’actual proposta és insuficient. 450 metres quadrats esqueden molt curts ja que l’equipament ha d’acollir també bucs d’assaig així com tots els serveis que exigeix una Salade Concerts (escenari, camerinos, bar, lavabos, guarda-roba,accessos i sortides d’emergència, etcètera).L’equip de govern no concep la Sala de Concerts com unequipament central sinó que ho veu com un espai secunda-ri de l’activitat cultural de la ciutat, relegant-lo per a espec-tacles de petit format i fent inviables concerts de grups relle-vants amb gran audiència. A més, el projecte és poc ambi-ciós i es limita a sortir del pas davant la pressió que exercei-xen els joves de la ciutat.
JERCi ERCde Sant Cugat
2
d i j o u s 4 d e m a r ç d e 2 0 1 0
cartes dels lectors
Vols fer sentir la teva veu?Envia’ns una carta donant-nos la teva opinió sobre qualsevol tema relacionat amb Sant Cugat a redaccio@ateneu.cat
L’esmolet: un ofici gairebé desaparegut
Esmolet, esmolador o afilador... Tresnomsdiferentsper a una professió que moltsjovesnosaben que existeixi que potser aviatmoltsnosabran ni que mai hagi existit... Toti que algun detanten tantencara esdeixa veure pelscarrersdeSantCugat. Antigamentanaven a peu o amb unruquet, desprésamb bicicleta i modernamentjamotoritzats. Preceditspelso delseu característicxiuleto bufacanyes, la seva feina consisteixaaturar-se en placesi cantonadesper afilar totamena d’einesdomèstiquesamb una petita molagiratòria. La qualitatdelsmetallsque s’utilizenactualment, sumada albaixcostque tenen i a lacultura de l’usar i llençar, ha fetque elsesmoletshagin anatdesapareixentprogressivament.
Videocàmeres sense consens
L
L
L
’
’
’
A
A
A
j
j
j
u
u
u
n
n
n
t
t
t
a
a
a
m
m
m
e
e
e
n
n
n
t
t
t
t
t
t
é
é
é
p
p
p
r
r
r
e
e
e
v
v
v
i
i
i
s
s
s
t
t
t
instal·lar,abans que acabi l’any, un total de55 càmeres a diferents punts de laciutat. D’aquestes, 32 seran percontrolar el trànsit, però 13 servi-ran per això que s’anomena “vide-ovigilància” i que té per objectiu“millorar la seguretat dels ciuta-dans”. El projecte té un cost de479.000 euros, i serà finançat pelFons Estatal d’Ocupació i Sosteni- bilitat Local (FEOSL), l’anomenatFons Zapatero, que a diferència delde l’any passat permet el finança-ment de projectes de “modernitza-ció tecnològica” i que vagin, pertant, més enllà de l’avorrit asfaltatde carrers i del simple “rentat decara” de mercats.No cal dir, però, que la qüestióde la videovigilància aixeca un re-cel que no aixequen altres coses.Sense anar més lluny, el presidentde la Federació d’Associacions deVeïns de Sant Cugat, Manel Sán-chez, assegura que “la videovigi-lància comporta divergències d’o-pinió entre la ciutadania”. Si bé elscomerciants estan d’acord amb totallò que millori la seva seguretat ila dels seus clients, com de fetdemostren quan són ells mateixoss’instal·len les seves pròpies càme-res per vigilar els seus negocis,segons el líder veïnal “la privacitatdels santcugatencs té un valorinqüestionable i els consens ha deser de tots, veïns i comerciants”.Per la qual cosa, conclou Sánchez,“la instal·lació de les càmeres hau-ria de comptar amb un procés par-ticipatiu de les zones afectades”.Però pel regidor de SeguretatCiutadana, Xavier Martorell, i comes pot veure a la pàgina 5, tot ple-gat es redueix a una qüestió tècni-ca, i afirma que a Sant Cugat hi hael “nivell suficient” de delictes comperquè la instal·lació de càmeresestigui plenament justificada. Isi aalgú li molesta, ja s’hi acostumarà.De fet, una simple passejada pelcentre de la ciutat ens fa adonarque de càmeres de videovigilància,de fet, ja n’hi ha. I no enfocant dinsdels negocis, és a dir, restringides ala propietat privada o público-pri-vada (com seria el cas de l’estaciódels Ferrocarrils), sinó enfocantcap al carrer (com es pot apreciar ales fotografies de l’esquerra). Dosdels casos més flagrants són els deles joieries Sardà i Lins, situadesrespectivament al carrer de SantaMaria i a l’avinguda de Rius i Tau-let. Allà no és que tinguin càmeresa dins que enfoquen una mica capa fora, és que directament tenencàmeres a fora que atrapen tot elque passa al carrer.L’ús d’aquests aparells està regu-lat per llei, però tots coneixeml’ample marge que separa allò queestà prohibit i allò que està permès.Dit d’una altra manera, la laxitudamb que es fan complir segons qui-nes lleis. Si el zel amb què la policiacontrola les infraccions de trànsits’apliqués al compliment de totesles altres lleis de tots els altrescodis, i no només el de circulació,el país es podria tornar irreconeixi- ble. Ningú posa en dubte que, sil’Ajuntament instal·la càmeres, hofarà de manera completament le-gal, és a dir, sense violar cap ni unade les lleis en vigor. El que no espot
saltar a la torera
, però, és que lavideovigilància comporta tota unasèrie de qüestions ètiques que nos’han de deixar de banda.
“Res a amagar”
Una opinió força extesa és la quediu: “Total, per unes quantes cà-meres més, no passarà res... Si jaens tenen controlats completa-ment... Amb el DNI, naixem fit-xats... Els bancs i les caixes conei-xen tots els nostres moviments apartir de les nostres targetes... Ambels mòbils anem amb un GPSincorporat... Quan ens connectema Internet, curiosament, els anun-cis apareixen personalitzats... Elssatèl·lits ens fotografien o ens gra-ven amb la més gran facilitat... Ilapolicia o un
hacker
qualsevol potaccedir a tota aquesta informaciómolt fàcilment, per la simple raóque, aquesta informació, existeix...No vindrà, doncs, d’unes quantescàmeres al carrer Santa Maria...”
societat
3
d i j o u s 4 d e m a r ç d e 2 0 1 0
(continua a la pàgina següent)
Elcentre de SantCugatésple de càmeresamb capacitatde gravar elcarrer. /ATENEU
Les càmeres són,ja,ben presents en la nostravida quotidiana,a SantCugat n’hi ha centenarsL’argument bàsic perdefensar les càmeres,apart de la seguretat,ésque “ja no ve d’aquí”La videovigilància generauna sèrie de qüestionsètiques que no s’hauriende deixar de banda
Search History:
Result 00 of 00
00 results for result for
p.
More From This User
Notes
Load more
