TANCAMENT DEL BLOG

Reflexió sobre el curs de formació

Quan em vaig assabentar que havia de realitzar aquest curs de formació per a professors
novells la primera reacció no va ser gaire positiva. Ja que, era un aspecte que no tenia
present i això incrementava el volum de feina i de dedicació diària que fins al moment
tenia, pel que fa a tot allò que envolta la nostra professió. És cert que treballem amb
persones, persones que conviuen en un món canviant i complex i nosaltres els mestres
hem d’estar involucrats i familiaritzats directament amb aquesta realitat que ens envolta.
Per això, no només ens hem de quedar amb allò que aprenem o que ens ensenyen a la
universitat, sinó que hem d’aprendre i formar-nos sobre nous aspectes contínuament i al
llarg de la nostra professió. Però, en el meu cas, aquest curs m’ha arribat en un moment
de la meva vida on hi ha presents altres objectius, també relacionats amb el món de
l’educació, molt importants per a mi. És per això, que la dedicació i motivació
dipositada en aquest curs ha estat més aviat escassa. Les tasques diàries que suposa
portar una tutoria, l’estudi d’unes oposicions i les activitats a realitzar pel curs m’han
suposat un cúmul important de feina.
Tot i així, l’experiència personal que m’emporto és gratificant i enriquidora. Per una
banda, a nivell d’aprenentatges he pogut aprendre coses de les quals no havia sentit molt
parlar, com és l’educació emocional i salut docent o les dinàmiques de grups i altres
tècniques tutorials. A més, tots els continguts s’han treballat sota unes bases teòriques i
sobretot, i el més important, a partir d’experiències pròpies o de companys i d’activitats
pràctiques realitzades a les diferents sessions. Personalment, he après molt de les
experiències, consells i vivències que s’han explicat, tant per part dels companys com
dels formadors. Crec que nosaltres que treballem a les escoles i ens enfrontem amb el
repte de l’educació diàriament podem ajudar-nos més que ningú altre perquè sabem el
que hi ha. És per això que un dels aspectes que més m’ha agradat del curs ha estat el fet
de poder comentar, opinar i buscar solucions als problemes que anaven sorgint a les
nostres escoles, els que ja ens havíem trobat algun cop o els que ens podrien anar
trobant amb el pas del temps. El fet de poder compartir-ho amb la resta de companys
ens pot oferir altres punts de vista que no havíem tingut en compte o assabentar-nos
d’altres recursos que no coneixíem. Doncs, sempre tots podem aportar alguna cosa nova
a la nostra pràctica educativa.
Al curs s’han tractat molts temes d’interès, des de aspectes més teòrics i funcionals com
les programacions o les competències bàsiques, fins a d’altres més personals i
significatius com el darrer taller d’educació emocional. Però, tot i que alguns giren en
un marc més teòric, penso que la majoria de continguts s’han tractat des de
l’experiència personal de cada mestre/a.
Comentar també, que el fet d’utilitzar el blog com a eina de comunicació entre tots ha
resultat ser un recurs molt beneficiari per mi. Com ja he comentat a l’apartat de
potencialitats educatives d’un blog, quan vaig saber que tot el que es treballaria al curs
giraria entorn a un blog em vaig espantar una mica, ja que era un instrument que mai
havia fet servir. Però ara que ja començo a dominar aquest tema penso que el fet de
poder penjar les nostres activitats, materials, articles o altres recursos d’interès al blog
ha estat molt positiu, ja que tota aquesta quantitat d’informació que tenim ens podrà
servir per la nostra pràctica docent quotidiana.
Per acabar, aportar un petit comentari sobre els infants que un dia una companya em va
passar i que vaig trobar molt interessant perquè realment cada nen és diferent i hem de
dirigir la nostra feina en aquest sentit.

L’Infant te 100 llenguatges, 100 mans, 100 pensament, 100 maneres de pensar, de
jugar i de parlar; 100 sempre, 100 maneres d’escoltar, de sorprendre, d’estimar, i 100
alegries per cantar i entendre.
Loris Malaguzzi