“LO QUE EL CORAZÓN QUIERE, LA MENTE SE LO MUESTRA”

Durant el meu últim any d'universitat vaig cursar una asignatura que parlava de les 
emocions. I en ella ens van fer reflexionar sobre la relació entre aquestes emocions i el sistema 
inmunologic. Segons deien esta demostrat que la “glàndula” que regula les emocions i el sistema 
inmunolgic es troben tan aprop que una condiciona l'altre. En moment de molt estrés tendim a 
posar­nos més malalts, quan estem més tristos iguals, però en el moment en que estas content, 
tranquil, feliç sembla que costa més que et possis malalt.
A l'aula jo intento sempre fer sentir bé els meus alumnes. Moltes vegades els mestres, tendim 
a només donar improtància als errors i no als encerts. Jo intento que als alumnes amb més 
dificultats, concretament, siguin valorats per tot el que fan i no només per mi, si no per tot el seu 
grup­classe. Evidenment els alumnes,anomenats ordinaris, també els hi reforço els aspectes 
positius, sense deixar de puntualitzar els negatius, però sempre deixant clar que sé que ells ho poden 
fer.
Segons Mario Alonso Puig, la respiració abdominal ens serveix per millorar la nostra 
comunicació interior i en resum, millorar la nostra salut. En la música, alhora de cantar es fa servir 
la respiració abdominal, doncs és la que ens permet acumular més aire, així que almenys una vegada 
a la setmana els nens i nenes al meu càrreg aconsegueixen o comencen un camí per la seva 
estabilitat entre els dos hemisferis. En aquest cas, les activitats de relaxació també ajuden.
Actulament, vivim en una societat de l'exigencia, nosaltres mateixos ja ens exigim més del 
que seria raonable. Però, alhora, la societat et diu que si no ets un directiu d'una gran empresa, no 
tens millons al banc, una casa i un parell de cotxes no ets ningú. Que l'esforç és profitos? Estic 
totalment d'acord ens hem d'esforçar per arribar als nostres objectius, però els objectius han d'ésser 
realistes. Hem de proposar­nos objectius que ens fagin feliços a nosaltres no a la nostra societat.
Una frase del senyor Puig que m'ha cridat l'atenció ha sigut: No vemos el mundo que es, 
vemos el mundo que somos”.Moltes vegades canviem la realitat, el que veiem no es exactament el 
que es, sino és el que imaginem o intuim. És com el mite de la caverna de Plató, les ombres que ells 
veien no era el món real, era només la part d'aquest que ells veien. I a nosaltres ens passa el mateix, 
el món que nosaltres veiem és el que ens deixen veure i el que ens permetem veure, no és el real.
Però com al mite de la por els impedia a molts d'ells enfrontar­se a la realitat, a sortir d'alló que ja 
coneixien i començar una nova vida a la realitat.
Durant un temps vaig treballar en una empresa que es dedicava a anar de casa en casa per 
vendre productes de telefonia. L'experiència tot i que economicament no va ser gaire gratificant, 
moral i emocionalment si que va ser­ho. Vaig coneixer persones de totes tipologies possibles. El cas 
és que abans de sortir al carrer a treballar durant mitja hora teniem una formació dedicada 
exclusivament a motivar­nos, a fer­nos sentir vàlids a pujar­nos la moral, a celebrar els triomfs dels 
companys i companyes. Ells sabien que l'estabilitat emocional i la positivitat eren garantia d'èxit.
A l'aula s'ha de procurar ser sempre positiu, si un dia no ha anat bé, saber que la pròxima 
vegada anirà millor. Motivar­te a tu mateix per que això sigui així. La motivació i la salut i educació 
emocional són fonamentals tan pels nostres alumnes com per nosaltres mateixos.