REFLEXIÓ FINAL

Sobre el curs de formació

En primer lloc m’agradaria esmentar el fet de, després de la nostra jornada laboral,
altres possibles cursos que estiguem fent, alguns alumnes estudiant per les oposicions
i compromisos diversos, un altre curs pel mig em va semblar personalment carregar
un horari ja de per si complet. Tot i això, considero que ha valgut la pena aquests
mesos amb vosaltres, tant mestres com companys, cursant aquesta formació que de
ben segur serà molt rentable per a docents com nosaltres que tot comencem en la
nostra professió.

La tutoria quasi bé personalitzada de la Maria Lourdes. La docència, encara que en

menys sessions, del Lluís. Les aportacions dels companys de qui també es pot
aprendre moltíssim. Totes aquestes experiències han sigut un compendi
d’aprenentatges valuosíssim al meu parer per a la nostra formació com a
professionals de l’ensenyament. Hi ha cursos que realment no valen la pena fer-los i
et deixen amb un mal sabor de boca quan s’acaben. Aquest ha sigut el contrari. El
bon ambient de les sessions juntament amb les explicacions dels mestres, les
activitats realitzades, les dinàmiques de grup, tractant quasi bé tots els temes
possibles a tractar com són el Decret, les Competències Bàsiques, la resolució de
conflictes i les dinàmiques d’aula, la relació amb les famílies i serveis externs,
orientacions per a una bona unitat de programació, diversitat, interculturalitat i
educació emocional, entre d’altres, penso que han sigut uns continguts molt ben
seleccionats i elaborats que ens han ajudat a comprendre en major mesura els
diferents àmbits que un mestre ha de tractar dia a dia.

Evidentment l’experiència i els anys ens ajudaran a millorar i a eliminar possibles

errors, però crec que hem aconseguit una base sòlida per tal de progressar. A la
Universitat hi ha temes molt importants relacionats amb la docència que o ni es
tracten o es tracten mínimament. Això seria un tema a parlar-ne i a valorar
l’aprenentatge que s’està realitzant avui dia a les universitats de Magisteri, els quals,
encara que evidentment molts en són ben profitosos, d’altres haurien d’aparèixer
com a més importants. Aquí, hem pogut aprofundir en diversos aspectes que,
almenys jo, no tenia gaire clars.

Per tant i a mode de resum, destacar el bon record que m’emporto d’aquestes 12
sessions amb vosaltres i de la sensació de no haver estat perdent el temps les tardes
del dimarts.
Sobre la pròpia pràctica docent
El meu primer any d’interinatge, a diferència d’alguns dels meus companys, també
és el meu primer any en la professió. Pel mes de setembre, tot just havent acabat la
carrera al juny, amb un número bastant alt dins les llistes, em va sortir la possibilitat
de treballar durant tot l’any al CEIP Puig d’Agulles de Corbera de Llobregat, localitat
situada a uns 10 minuts d’on jo visc, Sant Andreu de la Barca. Només hi havia un fet
que em feia dubtar en si agafar o no la feina, i és que es tractava del famós terç de
jornada, novetat d’aquest curs 2009-10. Seguidament, pensant en les grans
possibilitats que hi havia de que es convoquessin oposicions, i de la proximitat del
centre de treball, em vaig decidir per agafar-lo, valorant també no haver d’anar
d’escola en escola i amb la possibilitat d’estar algun temps aturat.

5 mesos després puc dir que no em penedeixo en absolut de la meva decisió. Primer
pel lloc de treball. El centre acull uns professionals valuosíssims per al feina de
docent, dels quals fins ara he pogut aprendre moltes coses. A part, l’ambient de
treball i la qualitat humana del claustre fan que, tot i no aparèixer tots els dies per
allà, m’hagi sentit integradíssim des del primer dia. A més, es tracta d’una escola
molt tranquil.la on no hem puc queixar en absolut, al meu parer, dels alumnes amb
qui treballo.

La meva tasca consisteix en realitzar els reforços de Matemàtiques de 5è, els

desdoblaments de la mateixa àrea de 1r i una hora a la setmana de comprensió
lectora i producció de textos amb 3r, relatius a l’àrea de llengua catalana.

Amb els primers cal dir que tenen un nivell general bastant fluix i que ha costat
bastant entrar en la dinàmica de treball. Els nens i nenes que em van arribar el
primer dia estaven desmotivats amb l’estudi i no tenien molts aspectes consolidats i
apresos. En tot aquest temps, tot i que ha costat, hem pogut aconseguir, amb la
inestimable ajuda de les tutores, que tinguin una il.lusió per l’estudi i intentin fer el
màxim possible per, tot i les seves dificultats, tirar endavant amb les tasques. Potser
ha sigut el grup amb qui pitjor ho he passat pensant en dinàmiques, solucions, etc.,
però de ben segur que al final serà el que més recordaré.

Amb els segons ha estat un treball en el que intercalo desdoblaments amb mig grup
amb una tasca de reforç dins l’aula amb la tutora, depenent dels criteris d’elles a
cada moment. Són dos grups, tant 1r a com 1r B molt agraïts i que faciliten molt la
feina del mestre.

Per últim, els de 3r me’ls van etiquetar (em sona aquesta paraula del curs) com nens
i nenes esverats i fins i tot agressius en alguns casos. Jo he de dir ben el contrari, ja
que la nostra relació, tot i haver moments on si he hagut de cridar l’atenció, ha sigut
correcta en tot moment i estic molt agust amb ells l’única hora setmanal que els
tinc.

Per concloure, dir que aquesta primera meitat de curs com a mestre ha sigut molt
bonica i no m’ha fet penedir-me de la decisió de la qual parlàvem abans. Tot el
contrari. Cada dia que vaig suposa una nova experiència i mai acabo la meva jornada
sense algun bon moment o situació. Destacar finalment, la tasca de l’equip directiu,
tant professional en el treball com humà en les relacions.