La construcció d’una

economia solidària
Jordi Garcia Jané
(jordi@apostrof.coop)
març de 2010
 QUINA CRISI?
Crisi financera o crisi de civilització?
 CRISI SOCIAL (I)

30.000 persones moren de

fam cada dia (17.000 són
infants)

La crisi (2008-2009) ha fet

augmentar en 200 milions les
persones que passen fam.
Avui 1 de cada 6 persones
passen fam

La riquesa de 225 persones

equival a la de 3.000 milions

El 20% de la població utilitza el

80% dels recursos
 CRISI SOCIAL (II)
• Els salaris mitjans, així com els
costos laborals per hora de treball,
de l’Estat espanyol són els més
baixos de la UE-27.
• Hi ha més de 4.2 milions d’aturats
a 31-12-09 i 4,5 milions de
contractes temporals
• Hi ha més d’11 milions
d’assalariats mileuristes
• Caritas va haver d’alimentar
800.000 persones durant els 10
primers mesos de 2009. 500.000
pesones més que l’any anterior

Els rics han augmentat un

30% més el seu patrimoni
empresarial durant el 2009
 CRISI ECOLÒGICA

Espai bioproductiu: 12.000 milions d’hectàrees 1,8 hectàrees per cap

Avui consumim, com a mitjana, 2,2 hectàrees per cap
 CRISI CLIMÀTICA
Segons investigadors del Global Carbon Project, anem cap al pitjor dels
escenaris previstos al darrer informe del Panel Intergovernamental per al
Canvi Climàtic de l’ONU de 2007:
6% de pujada mitjana de les temperatures a finals de segle

• La teoria…
reduir com a mitjana les
emissions de CO2 un 5,2%
entre 2008 i 2012 en relació
amb 1990 (Protocol de
Kioto)

… I la realitat
les emissions de han
augmentat entre 1990 i 2008
un 41%

“Quina època tan terrible aquesta en què uns idiotes condueixen uns cecs”
Shakespeare
ES REPETIRÀ LA HISTÒRIA DEL TITÀNIC?

“Amb tota la meva experiència, mai m’he trobat amb un

accident… de cap tipus digne de menció. En tots els
meus anys al mar, només he vist un vaixell en situació
difícil. Mai he vist cap naufragi, ni m’he trobat en cap
situació que amenacés a acabar en cap desastre”
E. J. Smith, capità del Titanic, el 1907 (el vaixell es va enfonsar la
nit del 14 d’abril de 1912)
 SORTIR DE LA CRISI
O SORTIR DEL CAPITALISME?
JA EXISTEIX UNA ALTRA ECONOMIA…
 QUÈ ÉS L’ECONOMIA SOLIDÀRIA?
L’economia solidària és el conjunt d’actes de producció, comercialització,
consum i crèdit que:

persegueixen la satisfacció de necessitats en comptes del lucre

es regeixen pels valors de cooperació, solidaritat, democràcia, igualtat i
sostenibilitat.

Estem parlant de:

 Cooperatives
 Associacions d’intervenció social
 Societats laborals
 Empreses d’inserció
 Fundacions d’intervenció social
 Xarxes d’intercanvi
 Treball autònom
 Moviment de programari lliure
 Horts comunitaris
 Microeconomies comunitàries
…
 UNA DOBLE DIMENSIÓ

Acció col·lectiva
Sector econòmic Moviment social
 ECONOMIA SOLIDÀRIA I CICLE ECONÒMIC
Producció
cooperativa
(coop. treball i agràries,
slab, associacions,
empreses d’inserció…)

Finances Comercialització
justa
ètiques
(tendes de comerç
(banca ètica, bons
just, coop. consum i
solidaris, xarxes
serveis…)
d’intercanvi amb
moneda social…)
Consum
responsable
(consumidors
responsables:
persones, empreses,
entitats i
administracions)
 PRODUCCIÓ COOPERATIVA

Propietat col·lectiva de l’empresa

Gestió democràtica per part dels
treballadors:
-en el lloc de treball
-en la distribució dels
excedents
-en les decisions més
importants (pressupost,
objectius estratègics,
condicions de treball…)
-en l’elecció dels seus
representants
 COMERCIALITZACIÓ JUSTA

La comercialtizació justa és un sistema comercial

basat en el diàleg, la transparència i el respecte,
que busca una mayor equitat en l’intercanvi entre
productor, intermediari i consumidor.

Nord-Sud

Sud-Sud

Nord-Nord
 CONSUM RESPONSABLE
Es creen coses positives amb cada
euro que gasto?
Es fan guerres per controlar els
recursos que utilitzo?
Contribueixo a mantenir empreses que
danyen el medi ambient o exploten els
treballadors?
Hi ha altres persones (i altres espècies
animals) que pateixen a causa del meu
nivell de vida?

Consum:
Cooperatiu
Ecològic
Solidari
Frugal
 FINANCES ÈTIQUES
Entitats financeres que en la seva activitat prioritzen l’obtenció d’un benefici
social per sobre del benefici econòmic

Combaten l’alienació de l’estalvi

Promouen l’ús social dels
estalvis i les inversions
Coop57
 Fiare
 CAF
Triodos Bank
Banca Popolare Italiana
NEF
 JAK
 Banco Palmas
…
 1. RESISTIR

L’economia solidària resisteix millor que l’empresa mercantil:

Menys tancaments d’empreses

Més empreses creades

Creixement en socis, volum de negoci i capital
 2. ATRAURE

Transformació d’empreses mercantils en empreses de l’economia solidària

Coop. Nou Indret Coop. Els Cargolets

 3. AVANÇAR

Segell Ethsi
Recuperació de la memòria cooperativa

Coop57 Galícia Koopera Merkatua

1r. L’ECONOMIA SOLIDÀRIA COM A
APARADOR

Les empreses d’economia

solidària demostren diàriament
la seva superioritat:

De la producció cooperativa
respecte al treball assalariat

Del comerç just respecte al
comerç que escanya els
productors

Del consum responsable
respecte al consum depredador

De les finances ètiques respecte
a les finances irresponsables
2n. L’ECONOMIA SOLIDÀRIA COM A
LABORATORI

En quins casos créixer i

com?

Com crear empreses
participatives?

¿Com feminitzar la gestió de
les empreses?

Com convertir el treball en
un plaer i en font de creixement
personal?

Com no tancar-se en els
èxits del propi grup?
3r. L’ECONOMIA SOLIDÀRIA COM A ESCOLA

Escola de ciutadania activa:

Solidaritat

Democràcia

Compromís

Iniciativa

Hàbits sostenibles

…
 4t. L’ECONOMIA SOLIDÀRIA
COM A CREADORA DE SUBJECTE

Prosumidor/a responsable
Persona que practica:

la producció cooperativa

el consum responsable

les finances ètiques

la ciutadania activa
 5è. L’ECONOMIA SOLIDÀRIA COM A
INSPIRADORA DE CANVI SOCIAL
Joseph Stiglitz
La clau de l’exit és un sistema
econòmic plural, amb un sector
privat tradicional, un sector públic
eficaç i un sector creixent
d’economia social i cooperativa.
Aquest darrer és un sector
fonamental que afavoreix
l’equilibri econòmic.
David Schweickart
L’estructura econòmica del model que
proposo té, com una de les seves tres
característiques bàsiques, que cada
empresa productiva estigui dirigida
democràticament pels seus treballadors,
com ho estan actualment les cooperatives
PER UNA ECONOMIA COOPERATIVA
“Revolucionar és
transformar… La feina a fer
no és de mera reacció contra
allò existent, sinó i
principalment, d’acció a favor
del que ha de venir… La labor
cooperativa és una labor
d’acció social, eminentment
positiva i de construcció d’un
nou món”
Salas Anton, 1901, Revista
Cooperativa Catalana
 ECONOMIA SOLIDÀRIA I CICLE ECONÒMIC
Producció
cooperativa
(coop. treball i agràries,
slab, associacions,
empreses d’inserció…)

Finances Comerçialització
ètiques justa
(banca ètica, bons (tendes de comerç
solidaris, xarxes just, coop. consum i
d’intercanvi amb serveis…)
moneda social…)
Consum
responsable
(consumidors
responsables:
persones, empreses,
entitats i
administracions)
 MERCAT SOCIAL
Objectiu: desconnectar l’economía solidària de l’economia capitalista tant
como sigui possible
El Mercat Social és una xarxa
estable d’intercanvis de béns i
serveis entre empreses solidàries,
consumidors responsables i
estalviadors-inversors ètics que,
amb aquests intercanvis, acaben
cobrint una part significativa de les
seves necessitats
 LA CRISI COM A ALIADA
Aprofitar la crisi per
passar:

• De l’austeritat obligada al
consum responsable
• De la passivitat i
l’individualisme a
l’emprenedoria col·lectiva
• De l’atur al treball cooperatiu
• De la insolvència a l’autogestió
financera
CONCEPTES INSPIRADORS

Integralitat producció-consum-crèdit

Intercooperació Demanda interna

Territorialitat Benviure
EINES PER CREAR EL MERCAT SOCIAL (I)

1. Moneda social

2. Comercialitzadors i
promotors de mercat
social

3. Fons d’inversió
col·lectiva orientats
estratègicament

4. Eines d’identificació i
localització de l’economia
solidària
EINES PER CREAR EL MERCAT SOCIAL (II)

5. Triple compromís econòmic de

cada entitat: producció cooperativa,
consum responsable i finances
ètiques

6. Triple compromís econòmic de

persones de les entitats: producció
cooperativa, consum responsable i
finances ètiques

7. Organitzacions de segon grau

8. Cadenes productives
d’economia solidària
 ENVEJAR, NO ADMIRAR

El Mercat Social només pot

créixer si aconsegueix generar
avantatges per als seus
membres:

Productors:
sou digne i satisfactors no
materials (participació, temps,
conciliació, sentit...)

Consumidors:
oferta similar a la del mercat
capitalista en preu i distribució,
millorada per la participació i la
qualitat ecosocial
 L’ECONOMIA SOLIDÀRIA,
UN BONSAI?
Té límits l’economia solidària per desenvolupar-se?

1. Sector minoritari (10% Pib)

2. Sector minoritzat

3. Procés de mercantilització:

Tecnocràcia

Egoisme de grup

Economicisme
 L’ECONOMIA SOLIDÀRIA:
UNA PEÇA IMPRESCINDIBLE PER AL CANVI SOCIAL

Cancel·lació del ←Decreixement de

deute extern→ la producció

Renda bàsica i renda ← Ecoeficiència i

màxima→ energies renovables

Pressupostos
participatius→ ←Autodeterminació

Distribució equitativa del ←Gratuïtat i ampliació

treball domèstic→ dels béns comuns
LA NOSTRA HORA

És tard
però és la nostra hora.
És tard
però és tot el temps
que tenim a mà
per fer el futur.
És tard
però som nosaltres
aquesta hora tardana.
És tard
però és matinada
si hi insistim una mica.

Pere Casaldàliga
el derecho al delirio.flv