LES NOSTRES RAONS PER OPOSAR-NOS A LA UBICACIÓ D’UN ABOCADOR

DE RESIDUS MUNICIPALS EN FORMA DE BALES A LA PEDRERA BERTA

Davant la sentència del Tribunal Suprem respecte del recurs contenciós administratiu
per la modificació de l’art. 39 del PEPCO que permetia la restauració de la pedrera Berta
amb residus “inertitzats” procedents d’ecoparc, favorable al projecte del promotor
Franquesa – FCC, des del CEPA, la Federació Ecologistes de Catalunya i el seu grup de
treball de residus (la Plataforma Cívica per a la Reducció dels residus) i la Plataforma Cívica
per a la Defensa de Collserola fem les següents consideracions:

ens reafirmem en la més rotunda oposició a que es desenvolupi un projecte

d’abocador de bales de rebuig de residus municipals en format de bales
procedents dels ecoparcs de l’àrea metropolitana a la pedrera Berta que vam
manifestar en el seu moment quan ens vam adherir al recurs contenciós administratiu
presentat per l’ajuntament del Papiol, pels següents motius:

a) La serra de Collserola es troba en procés de ser declarat Parc Natural per

part del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. És
la mostra que els valors naturals d’aquest espai mereix una mesura de protecció
suficient per la seva preservació. Davant això, la ubicació d’un abocador de
residus municipals dins els límits del que ha d’esdevenir un parc natural és
incompatible amb la seva preservació.

b) La Serra de Collserola es troba inclosa dins dels espais de la Xarxa Natura

2000 de la UE. Un cop més, la ubicació d’una instal·lació com un abocador és
incompatible amb la preservació que aquesta caracterització comporta.

c) Les característiques hidrogeològiques de l’extractiva Berta són totalment

inadequades per la ubicació d’un abocador de residus municipals. Tal i com
 en el seu moment l’hidrogeòleg Enric Carrera, de l’Institut de Ciències de la Terra
“Jaume Almera” del CSIC, va afirmar en l’informe realitzat al respecte:

“CONCLUSIONS

1) Totes les dades disponibles sobre les granodiorites que acollirien el dipòsit apunten a que
la permeabilitat és superior als 10-9 m/s que exigeix l’article I-1 de l’annex 3 del Decret
1/1997 del Departament de Medi Ambient sobre la disposició del rebuig en dipòsits controlats.

2) La zona està constituïda per importants gruixos de "materials consolidats amb elevada
permeabilitat per intensa facturació". També es pot dir que les capes superficials es troben
alterades. Per tant, no és aplicable la consideració que es fa a l’article abans esmentat sobre
la possibilitat de fer servir una impermeabilització artificial.

3) Finalment, tot apunta en el sentit que aquesta zona viola l’esperit contemplat a la majoria
de les normatives en el sentit d’ésser fàcil de controlar. Fins i tot, no se sap cap a on flueix
l’aigua i sembla raonable pensar que no es pugui complir el criteri de bombejar l’aigua
contaminada en el cas eventual que es produeixin pèrdues.

En resum, el dipòsit controlat que es proposa no compleix les condicions imposades per la
Generalitat ni l’esperit de totes les normatives internacionals. Es pot concloure, doncs, que
no es adequat.”

d) Les característiques dels residus a destinar com a “inerts” en arribar en

format de bales no estan suficientment contrastades: l’experiència recollida per
les proves realitzades amb bales de residus municipals no és suficientment concloent
sobre el comportament que aquestes puguin tenir a llarg termini, respecte la seva
estabilitat i “no reactivitat” un cop dipositats. Serà determinant la composició dels
residus, el grau d’estabilització en que arribin, la presència de matèria orgànica, etc.,
aspectes que tractant-se de rebuig de residus municipals procedent de les
instal·lacions de tipus ecoparc està lluny de poder ser garantit al 100%. Aquest és un
aspecte crucial en aquest cas donat que la pedrera Berta es troba a la situació
tectònica de la falla del Vallès, el que fa que aquest sòl sigui inestable i permeable,
pel que les mesures d’impermeabilització a prendre no podran garantir totalment la
no afectació al subsòl. Cal tenir present que a més en aquest espai s’hi troba un dels
aqüífers més importants de la zona, amb unes característiques que fan
imprescindible la seva preservació.
e) La pedrera Berta té uns valors també a nivell mineralògic que mereixen una especial
menció per part dels àmbits de la recerca i la docència. Des de la mineralogia es fa
menció d’aquestes característiques, tal i com per exemple ens mostra el fet que un
determinat tipus de mineral com la fluorita octaèdrica de color verd que s’hi troba
sigui coneguda com “fluorita del Papiol” per la seva especificitat i el seu origen (font:
Fidel Grandia Borràs. Unitat de Cristal·lografia i Jaciments Minerals. Departament de
Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, fitxa realitzada per la Direcció
General de Medi Natural del Dep. de Medi Ambient i Habitatge).

CEPA – Ecologistes de Catalunya

Plataforma Cívica per a la Prevenció dels Residus – Ecologistes de Catalunya
Plataforma Cívica per a la defensa de Collserola

Molins de Rei, 3 de febrer de 2010