Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Entrevista a Francesc Despuig

Entrevista a Francesc Despuig

Ratings: (0)|Views: 78 |Likes:
Published by Joan Sol
Entrevista al mestre d'aixa Francesc Despuig, una part de la qual es va publicar en el número 5 de la revista "Argo"
Entrevista al mestre d'aixa Francesc Despuig, una part de la qual es va publicar en el número 5 de la revista "Argo"

More info:

Published by: Joan Sol on Apr 02, 2010
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as DOC, PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

04/02/2010

pdf

text

original

 
Part d’aquesta entrevista va sortir publicada en el número 5 (Nov. 2009) de larevista “Argo”, a la secció “Mar a les venes”
Entrevista a Francesc Despuig
Mestre d’aixa, restaurador de l’
Islander 
Text: Joan Sol
Entradeta:
Cada vaixell té la seva història i la del quetx
Islander 
, un iot de 72 anys, amarratal Reial Club Nàutic de Barcelona i propietat d’un armador català, és moltllarga. És un dels pocs vaixells que queden de George L. Watson, un delsmillors dissenyadors navals de tots els temps. I amb Tom Blackwell al timó vabatre el rècord de navegació en solitari, amb dues voltes i mitja al món.L’
Islander 
ha passat per les mans del mestre d’aixa Francesc Despuig per recuperar l’essència del seu creador i també una bona part de la seva història.
Fitxa:
Francesc Despuig Carreres. Girona, 1957. Va aprendre l’ofici de mestre d’aixaa Anglaterra, a mitjans dels anys 80, primer en una drassana de Canvey Island,a l’estuari del Tàmesi, i després a l’empresa David Moss Boatyard, prop deLiverpool. El 1991 es va instal·lar a Cadaqués i va començar treballant per adiverses nàutiques, fins que va llogar l’antic taller del mestre Joan Nadal i es vaestablir pel seu compte. Pocs anys després va obrir Drassanes Despuig en unanau de la zona industrial de Cadaqués. Des de llavors s’ha dedicat tant a larestauració i manteniment d’embarcacions de fusta, com a la construcció denoves unitats. Ha dissenyat i construït les barques
Ulisses
,
Ossian
i
Kuyunut 
. Ientre les embarcacions de vela llatina que ha restaurat destaquen el llaüt
Sant Isidre
i el sardinal
Sant Elm
. En el camp dels clàssics va fer els pals del iot
Rosalind 
i ha intervingut en altre vaixells, com el
Kanavel 
. Amb la restauracióde l’
Islander 
, un quetx de 17 metres de 1937, Drassanes Despuig obre unanova línia de treball encaminada a consolidar una oferta de serveis de qualitatper a aquesta mena de vaixells a l’Alt Empordà.
Quan els propietaris de l’
Islander 
es van posar en contacte amb tu per restaurar-lo, sabies que era un disseny de George L. Watson?
No, no sabia quin vaixell anàvem a veure. A dins hi havia una placa que posava“construït per G.L. Watson” i això em va estranyar, perquè a mi el nom emsonava molt, però no com a constructor, sinó com a dissenyador. El problemaés que no veus mai vaixells seus, perquè en queden poquíssims, i per aixòcosta situar-lo. Però ens vam posar en contacte amb G.L. Watson & Co. deLiverpool, que encara existeix, i de seguida el van localitzar, perquè és unvaixell que no ha canviat mai de nom. Ells n’havien perdut el rastre. En teniennoticies dels anys 60 o 70 i sabien que era a Espanya, però no sabien qui erael propietari ni res. Després ens vam assabentar que aquella placa que hi haviaal vaixell no era original, sinó que l’havien col·locat en una reparació feta aFrança i, erròniament, hi constava George L. Watson com a constructor delvaixell.
1
 
Situa’ns la figura de George L. Watson en el món del disseny naval...
El George Watson se’l considera un dels millors dissenyadors navals de tots elstemps, i forma part d’aquesta generació de dissenyadors de iots i vaixells deregates de l’època daurada dels clàssics, entre els segles XIX i XX, com en NatHerrechoff als EUA i en William Fife, que també era escocès com en Watson. Amés, en Watson va fundar el primer estudi de disseny de iots del món, l’any1873, que encara funciona. Entre els vaixells que va dissenyar destaquenquatre iots per a la Copa Amèrica, el
Thistle
, el
Valkyrie II 
, el
Valkyrie III 
i el
Shamrock II 
, que li van donar molt de prestigi internacional. Eren uns vaixellsmolt moderns per l’època, perqen Watson era un apassionat de lestecnologies d’avantguarda, com la construcció amb fusta sobre una estructurametàl·lica, que va representar una gran innovació. Però, sobretot, se’l coneixper haver dissenyat el
Britannia
, el iot del rei Eduard VIIè d’Anglaterra, quedeien que era el veler més perfecte de la història. L’
Islander 
és hereu d’aquestatradició.
Quin lloc ocupa l’
Islander 
en l’obra de George L. Watson?
És el disseny Nº 570 de “G.L. Watson & Co.”, però va ser la proposta Nº 44 dela carrera del dissenyador. Les propostes eren esborranys de disseny quemoltes vegades no es duien a terme; mentre que el disseny ja es feia per encàrrec d’un client concret que comprava els plànols. El número d’esborrany ide disseny no coincideix perquè sovint s’utilitzaven propostes anteriors com abase per a nous dissenys. Sabem que hi ha un altre vaixell fet a partir delmateix disseny navegant pel món, el ketch
Venture
, avarat a Cowes l’any 1924.L’
Islander 
és de 1937 i es va construir a les drassanes A.M. Dickie & Sons deTarbet, a Escòcia.
Tot això ho vau anar descobrint a partir del moment que us vau posar encontacte amb “G.L. Watson & Co.” de Liverpool...
Sí; com deia abans l’empresa “G.L. Watson & Co.” encara existeix i avui diapertany al Dr. William Collier, que és un expert mundial en tot aquest món delsiots clàssics i està al darrera de molts projectes de recuperacd’aquest tipusde vaixells. Aquest senyor va aconseguir preservar els valuosos fonsdocumentals de Watson i evitar que poguessin sortir d’Anglaterra. Perquè hi hahaver un moment que l’empresa va anar a parar a mans d’un nord-americà quees volia endur els fons als EUA. Però com que entre aquests fons hi havia elsplànols del
Britannia
, hi va haver tot un moviment per evitar que sortissin delpaís; els van catalogar i van obligar el propietari a dipositar-los en un museud’Escòcia. En veure que no podria moure els fons documentals, aquestapersona va perdre tot l’interès en l’empresa i llavors va ser quan la va comprar en William Collier. I aquest ha fet un conveni amb un museu de Liverpool queha començat a processar tot aquest material, obrint les caixes de plànols,aplanant-los, tractant-los contra els fons, catalogant-los, etc. Quan ens vamposar en contacte amb “G.L. Watson & Co.” ens van confirmar que existien elsplànols originals de l’
Islander 
, una cinquantena en total, acompanyats de moltadocumentació tècnica; i fins i tot tenien una maqueta del vaixell.
Quan vas descobrir l’existència de tot aquest material, com et vasplantejar la restauració de l’
Islander 
?
2
 
Vam parlar amb l’armador i li vam plantejar que si haem de fer unarestauració fidel, deixant tot el que toquéssim com era originalment, seriaimprescindible disposar dels plànols originals, ja que això ens permetriaorganitzar millor la feina i estalviar molt de temps. El propietari hi va estar d’acord i llavors vam anar a Anglaterra, a la seu de G.L. Watson & Co., a fer una primera ullada als plànols. Vam quedar meravellats de com els tenien,perquè molts es guardaven cargolats en capses de cartó, tal com els haviendeixat feia molts anys, i s’havien de manipular amb guants. Altres ja els havienaplanat i els havien aplicat tot un procés de conservació. Vam demanar preuper fotocopiar-ne uns quants però, finalment, vam decidir comprar tot el lot,convençuts que era la millor manera de recolzar la restauració.
Quina valoració en fas de l’
Islander 
des del punt de vista de laconstrucció?
Juntament amb el conjunt de plànols hi ha el llibret d’especificacions tècniques,que t’explica d’una manera molt curiosa quines fustes s’han de fer servir, quinsgruixos han de tenir... I repeteix constantment que el vaixell es construiràsegons els estàndards de qualitat més alts que requereix un vaixell així. Tot elfolre és de teca de Birmània que, segons especifica el llibre, es va tallar trentaanys de fer-se servir pel vaixell. Coses que et meravellen. Quan vam treure lapintura del buc tothom va dir: “però si sembla un vaixell nou!”. A banda de laqualitat constructiva, la qualitat dels materials és molt alta. Hem trobat algunspunts podrits, però són mínims, i tots són a la sentina. Un altre vaixell estariacompletament podrit. És un vaixell molt sòlid. Jo en destacaria, doncs, duescaracterístiques: la manera com esconstruït, que de fet és la maneraortodoxa, clàssica anglesa, i la qualitat dels materials. Té un defecte, entrecometes, que el tenen molts d’aquests vaixells: que els medissos són de ferro.No és el ferro que coneixem avui dia. És
steel 
, que en deien ells; un ferro moltresistent al rovell, que es feia servir per abaratir costos. En aquella èpocasembla que el bronze era molt car i per això es van fer els medissos de ferro.L’
Islander 
en tenia uns quants de malmesos a la sentina i els hem substituït per medissos de bronze, perquè és el que es fa avui dia i no representa unainterferència en la construcció original, sinó una millora substancial, ja queutilitzes un element molt més estable.
Ets partidari d’aplicar tècniques constructives i materials moderns en larestauració d’un vaixell com l’
Islander 
?
En la restauració d’un vaixell d’època s’han de fer servir tècniques i materialsde l’època fins allà on es pugui. L’ortodòxia de l’ofici i la mateixa feina ja t’hodiu. Si l’embarcació porta claus i cargols de coure i de bronze, s’han de fer servir aquests materials i no posar-hi inoxidable. Crec que el bronze és millor que l’inoxidable i dura més. Vam traure alguns perns de bronze de la quilla del’
Islander 
i estaven nous! Ara bé, es poden introduir tècniques i materialsmoderns si no se’n poden aconseguir de tradicionals de primera qualitat. Per exemple, abans de fer una quaderna o una peça amb corbes amb fusta demala qualitat, és millor fer-la laminada. Perquè si la fas de fusta dolenta, duraràquatre dies i airepercuteix en la qualitat de la restauració. L’objectiud’introduir materials i tècniques moderns ha de ser aconseguir uns nivells dequalitat el més semblants possible a l’original.
3

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->