Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Save to My Library
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
PlaAlternatiu

PlaAlternatiu

Ratings: (0)|Views: 66 |Likes:

More info:

Published by: Álvaro Medina Ballester on Apr 08, 2010
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

10/24/2012

pdf

text

original

 
Una alternativa a la proposta de nou Pla d’Estudisde Grau en Enginyeria en Inform`atica
Albert Llemos´ıalbert.llemosi@uib.cat11 de novembre de 2008
Motivaci´o
En un document anterior [2], vaig assenyalar se-rioses defici`encies t`ecniques en la proposta de plad’estudis que havia elaborat la comissi´o encarrega-da de preparar-lo. At`es que la nova versi´o que haelaborat la comissi´o el mes d’octubre ha resolt moltpoques d’aquelles defici`encies, he optat per confec-cionar una proposta alternativa en la qual aquellesdefici`encies queden resoltes, si es no en la mesuraque el marc fixat pel Ministerio ho permet.
1 Principis i metodologia
En un domini tan canviant t`ecnicament com el de lainform`atica, la formaci´o que ha de rebre un graduatli ha de permetre poder-se adaptar amb facilitattant a qualsevol de les m´ultiples variants dels tipusde feina que pot trobar com a la diversitat de lestecnologies que li aniran apareixent al llarg de laseva vida professional. Per aquest motiu, els estudisde grau li han de proporcionar una formaci´o generalque faci `emfasi en els aspectes es definitivamentassentats, ´es a dir aquells que tindran una validesaa m´es llarg termini, i m´es formatius pel que fa a lacapacitat que proporcionen d’abordar i de resoldreproblemes nous.El disseny d’un pla d’estudis que cobreixi aquestaformaci´o ha de tenir necess`ariament quatre etapes.1. Establir quins s´on els coneixements que ha detenir un professional. Per tal de facilitar l’ela-boraci´o d’aquest inventari, fer-lo comprensiblei discutir-ne la completitud, conv´e organitzaraquests coneixements en forma de grans l´ıniestem`atiques.2. Considerar les restriccions de cr`edits i d’estruc-tura dels ensenyaments que venen imposats ofi-cialment i examinar si les mat`eries de l’inven-tari precedent hi caben o no. En el cas previ-sible que no sigui aix´ı, cal determinar quinesmat`eries on les que es deixen fora i justificaracuradament perqu`e s’ha considerat que onmenys importants que les que s’han deixat adins, sense deixar marge a la subjectivitat i,encara menys, a l’arbitrarietat.3. Un cop completat aquest proc´es de selecci´oqueda la tasca de d’organitzar en forma d’as-signatures les mat`eries que s’hagi decidit incor-porar al pla d’estudis, definir amb total preci-si´o el seu contingut, de manera que es puguigarantir que no hi haur`a redund`ancies entreelles i establir les depend`encies l`ogiques quetenen entre si.4. A continuaci´o cal distribuir les assignatures encursos de tal manera que es respectin els prer-requisits.5. Finalment, quan totes les etapes precedents jas’han completat, i s’ha arribat a un consens en-tre les parts afectades, que s´on els professorsde tots els departaments implicats i els estu-diants, ser`a el moment de descriure el resultaten l’estructura formal exigida oficialment, peres absurda i immanejable que sigui.Aquesta ´es l’´unica manera possible de fer e unpla d’estudis, d’aconseguir que resulti coherent iequilibrat, de poder-lo descriure de manera com-prensiva i de poder-lo justificar t`ecnicament. Enl´ınies generals, ´es tamb´e la forma en la que s’haestructurat aquest document.1
 
2 Les l´ınies tem`atiques
En aquest apartat s’inventarien les grans l´ıniestem`atiques que cal considerar. En els diagra-mes, les fletxes cont´ınues indiquen depend`encies en-tre mat`eries d’una mateixa l´ınia i les fletxes dis-cont´ınues indiquen depend`encies entre mat`eries del´ınies diferents.A la del document hi ha una correspond`enciaentre les abreviatures emprades als diagrames iels noms de les assignatures, ordenada per l´ıniestem`atiques i tamb´e alfab`eticament.
2.1 Hardware
Les mat`eries de hardware es poden agrupar en qua-tre l´ınies tem`atiques, que s´on la de Computadors, lade Sistemes operatius, la de Xarxes i la d’Avaluaci´odel rendiment de sistemes inform`atics i simulaci´o.No essent especialista en les mat`eries d’aquestapartat, les descripcions de les assignatures que s’hifan s´on suscintes i es limiten als aspectes que s´onimprescindibles per relacionar-les amb les mat`eriesde software i de matem`atiques. En termes generals,segueixen els suggeriments que ha fet la professoraM. Luisa Santamar´ıa [7]. Tanmateix, la propostaque es defensa aqu´ı presenta lleugeres discrep`anciesamb algunes de les seves conclusions, fonamental-ment en l’atenci´o que cal dedicar als perif`erics i alssistemes encastats.Per motius hist`orics, els ensenyaments de hard-ware s’han concentrat de manera gaireb´e exclussivaen les unitats centrals de proes, que origin`ariamenteren l’´unica part veritablement complexa dels orde-nadors. Per`o amb el temps, aix`o ha canviat molti els perif`erics han anat adquirint una complexitatcreixent que no es pot ignorar. Per aquest mo-tiu, la formaci´o b`asica en hardware ha d’inclourenecess`ariament unes nocions del funcionament i del’estructura dels perif`erics es importants, com po-den ser les plaques gr`afiques que gestionen el mo-nitors, els discos o les impressores.Tampoc es pot ignorar la import`ancia creixentque han adquirit els sistemes encastats. I no es potdescartar que la preparaci´o d’aquest tipus de siste-mes pugui esdevenir una pr`actica es habitual delque ´es ara o, per dir-ho es exactament, menys res-tringit a entorns industrials capdavanters, del que´es ara.
2.1.1 Computadors
L’esquema de la l´ınia de Computadors ´es:SD
 
   
EC
 
   
TIC 
 ×
 ×
AEC
 
   
6
     6
 r r r r r r r r r
ASO
 Ó
 
 Ó
AC
 
   
LBC
 
   
PCTR
 z
 z
AAC
 
   
SEAPL
Sistemes digitals (SD)
Aquesta mat`eria ha d’introduir els conceptesb`asics de codificaci´o bin`aria, de portes l`ogiques, de circuits combinacionals, de l’aplicaci´o dels princi-pis de construcci´o de circuits combinacionals a laconstrucci´o de circuits aritm`etics, multiplexors, de-multiplexors i mem`ories, els circuits seq¨uencials il’aplicaci´o de la construcci´o de circuits seq¨uencials al disseny de controladors i microprocessadors amb joc molt restringit d’instruccions.
Estructura dels computadors (EC)
Aquesta mat`eria ha d’extendre els conceptes vis-tos a l’assignatura de Sistemes digitals a les estruc-tures de computadors amb repertoris d’instrucci-ons convencionals i d’interrupcions, sense necessi-tat d’entrar tan detalladament en els aspectes decablejat com s’ha fet en l’assignatura precedent.
Ampliaci´ o d’estructura dels computadors (AEC)
L’eliminaci´o que es proposa a [7] dels apartatsdedicats a la microprogramaci´o, per desfasats, per-met que la mat`eria pr`opia d’Estructura dels com-putadors es pugui veure en veritable profunditat.Per aquest motiu, l’assignatura d’Ampliaci´o de’es-tructura dels computadors pot orientar-se a l’estudidels perif`erics i de llur control per part dels proces-sadors.
Laboratori de Computadors (LBC)
Amb el bagatge te`oric proporcionat per les as-signatures SD, EC i AEC, ´es possible impartir un2
 
curs de programaci´o en llenguatge assemblador queassenti la comprensi´o de les mat`eries impartides ales assignatures precedents. Aquest ´es l’objectiu del’assignatura de Laboratori de Computadors.
Arquitectura dels computadors (AC)
Aquesta mat`eria s’ha d’orientar a l’estudi delsmecanismes de segmentaco i de mem`oria cace.Per a es detalls, v. [7].
Ampliaci´ o d’arquitectura dels Computadors (AAC)
Aquesta mat`eria s’ha d’orientar a l’estudi de lesm`aquines superescalars i de mot d’instrucci´o moltllarg (VLIW). Per a es detalls, v. [7].
Arquitectures paral .leles (APL)
Aquesta mat`eria s’ha d’orientar a l’estudi de lesm`aquines multiprocessadors i multicomputadors.Per a es detalls, v. [7].
Sistemes encastats (SE)
Els sistemes encastats s´on aquells en els qualsel computador ´es una pe¸ca es del sistema, perexemple un sistema de frenatge ABS.L’ensenyament de sistemes encastats ha de ferrefer`encia als sensors i actuadors, que on els dis-positius perif`erics que permeten interaccionar ambl’entorn. Aquest estudi s’ha de fer tant en el ves-sant hardware com en el del software de control.Per aquest motiu ´es molt important que els estu-diants que facin aquesta assignatura estiguin fami-liaritzats amb els equips perif`erics, que haur`a pro-curat l’assignatura Ampliaci´o d’estructura de com-putadors, com amb la programaci´o assemblador, enparticular en la gesti´o d’entrada i sortida, que s´onuns coneixements que haur`a proporcionat l’assig-natura de Laboratori de computadors.La segona mat`eria de la que s’ha d’ocupar unaassignatura de sistemes encastats ´es la de les einesde desenvolupament i test. L’entorn d’un proces-sador en un sistema encastat impossibilita que lacompilaci´o dels programes es pugui fer en el mateixsistema i que la depuraci´o d’errors i la comprova-ci´o del correcte funcionament no es pugui fer de lamateixa manera que es fa en els sistemes convenci-onals.´Es necessari doncs donar a con`eixer a l’estu-diant les eines que permeten programar el softwaredel sistema encastat en una m`aquina convencionali despr´es transferir l’executable al processador delsistema encastat, i les eines que permeten super-visar el funcionament real del sistema o simular-losobre un emulador.Cal con`eixer tamb´e els sistemes operatius desti-nats a funcionar en aquests entorns especialitzats,els serveis que ofereixen i llurs diferents granulari-tats, a fi de poder elegir el m´es adequat a les dimen-sions i necessitats del sistema que es vol construir.Sobre aquestes bases, s’ha d’aixecar tota l’estruc-tura software que ha de governar el sistema encas-tat, que gaireb´e sempre ´es concurrent i de tempsreal. L’assignatura que proporciona la formaci´o ne-cess`aria per al disseny d’aquesta estructura ´es, na-turalment, Programaci´o concurrent i de temps real,que ha de ser requisit previ de l’assignatura.Com que els sistemes digitals d’audio i video s´ontamb´e sistemes encastats, l’assignatura hauria defer una breu menci´o a com s’apliquen els mecanis-mes generals de disseny de sistemes encastats a lesparticularitats d’aquests sistemes. I com que lesdades sobre imatges i sons solen venir codificats enformats precisos, ´es convenient que l’assignatura deTeoria de la Informaci´o i la codificaci´o sigui tamb´eprerrequisit d’aquesta assignatura.
2.1.2 Sistemes operatius
L’esquema de la l´ınia de sistemes operatius ´es:SO
 
   
ASO
Sistemes operatius (SO) i Ampliaci´ o de sistemesoperatius (ASO)
Aquestes dues assignatures estan destinades adescriure els serveis que proporciona un sistemaoperatiu i la forma que e d’implementar-los. Aix`orequereix l’estudi de cadascun dels diferents com-ponents que els constitueixen i de llur jerarquia.
2.1.3 Xarxes
L’esquema de la l´ınia de Xarxes ´es:X
 
   
T
 {
 {
AX SGD
Xarxes de computadors (X) i Ampliaci´ o de xarxesde computadors (AX)
Aquestes dues assignatures estan destinades a3

You're Reading a Free Preview

Download
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->