Gramàtica catalana.Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999

TEMA 4. L’ACCENTDins del grup dels monosíl·labs, n’hi ha uns que són pronunciats sensegaire intensitat de veu, i que de fet es recolzen fònicament en els verbs,substantius, adjectius, etc., que acompanyen o amb els quals esrelacionen. Es tracta dels anomenats monosíl·labs àtons:Articles: el, la, els, les, en, na, un, uns.Possessius àtons: mon, ma, mos, mes, ton...Pronoms febles: es, et, us, el, la, els, les, es, li, hi, ho, en.Relatiu i quantitatiu: que.Preposicions febles: a, amb, de, en, per. I les contraccions al, del,pel.Conjuncions febles: si (condicional), que.La resta de paraules d’una sola síl·laba -tòniques-, per regla generaltampoc no s’accentuen.Les paraules polisíl·labes sempre tenen una síl·laba que es pronunciaamb una major intensitat de veu. Aquesta síl·laba és anomenada tònica.La resta són les síl·labes àtones o febles.bo

lí

graf, di

rec

te, fe

brer

, cami

La tonicitat sil·làbica constitueix un tret diferenciador que permetdistingir paraules.

cà

rrega, ca

rre

ga, carre

gà

Atenent a la situació de la síl·laba tònica, els polisíl·labs es classifiquenen:Aguts: quan la síl·laba tònica és la darrera (present, cançó).Plans: quan la síl·laba tònica és la penúltima (llapis, ploma).Esdrúixols: quan la síl·laba tònica és l’antepenúltima: (càlida,glòria).

REGLES D’ ACCENTUACIÓ GRÀFICA

En valencià existeixen dos tipus d’accent gràfic: greu (`) i agut (‘ ).L’accent greu o obert apareixerà sobre les vocals obertes: à, è, ò(romànica, ciència, això).L’accent agut o tancat el reservarem per a les vocals tancades: é, ó, í, ú(església, fórmula, líquid, xampú).Les paraules polisil·làbiques s’accentuaran:- Agudes: quan acaben en: vocal, as, es, is, os, us, en, in (demà,perquè, cantaré, camí, això, camió, comú, repàs, alguerès, congrés,pastís, calorós, arròs, pallús, encén, Pequín).

Gramàtica catalana.Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999

- Planes: quan no acaben en : vocal, as, es, is, os, us, en, in (màxim,esplèndid, símbol).- Esdrúixoles: sempre (màquina, anècdota, fórmula, sandàlia).Algunes remarques sobre l’accentuació:- La preposició

no s’accentua mai (4 o 5).- L’addicció de -ment no modifica l’accentuació (ràpidament,confusament).- Quan la síl·laba forta conté un diftong decreixent l’accent vasobre la primera vocal (farmacèutic). Quan l’accent és creixent l’accent vasobre la segona (lingüística).- Les majúscules s’accentuen.- Agudes. No accentuarem les agudes acabades en diftong (remei,escriviu, museu), atés que aquestes paraules no acaben en vocal,sinó en semivocal.Cautxú, celtiber, ciclop, elit, eriçó, esperit, filantrop, flascó, fluor,futbol (basquetbol, beisbol, handbol, voleibol), grifó, handicap, heroi,imbecil (imbècil), iber, interval, humit, misantrop, oboè, oceà, però,pivot, policrom, poliester, poliglot, quefir, sinó, timpà, tiquet, xassís,xiclet, xofer (xòfer), zenit



Biarritz, Carpats, Munic, Nobel, Tibet, Zuric



Borís, Catul, Mikhaïl



- Planes. Paraules com: fumàveu, partíreu, deixàveu, etc., calaccentuar-les perquè no acaben en vocal, sinó en semivocal.Acne, aeròlit, aeròstat, afrodisíac (i totes les paraules acabades en -íac: amoníac, austríac, cardíac, policíac, zodíac...), alvèol, anglòfob,atmosfera (biosfera, estratosfera, exosfera, fotosfera, mososfera,termosfera, troposfera), àugur, bantu, biòtip, càstig (castic), claudàtor,conclave, conéixer (i tots els verbs acabats amb la terminació -éixer:créixer, meréixer, néixer, paréixer...), convéncer, córrer, estèrnum, etíop,exegesi, exegeta, fagòcit, fotòlit (fotolit), intèrfon, leucòcit, lígur,magnetòfon, medul·la, metamorfosi, míssil, monòlit, nàutil, omòplat,osmosi, paràgraf, púding, quilolitre, repòrter (reporter), reuma, rèptil,rupia, saxòfon (saxofon), témer, termòstat, tèrmits, tèxtil, tòrcer, torticoli,tuàreg, tulipa, véncer, vertigen, víking, xíling...Eufrates, Honolulu, Kíev, Mali, Marràqueix, Ucraïna



Arquimedes, Èdip, Èol, Espàrtac, Heròdot, Jàfet,Karamàzov, Odin, Vladímir

