Gramàtica catalana.Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999

TEMA 4.B L’ACCENT DIACRÍTIC

L’ ACCENT DIACRÍTIC

A més de marcar la síl·laba tònica, l’accent gràfic té una altra funció:distingir paraules que s’escriuen igual, però que tenen un significatdiferent.bé (de bona manera); béns (fortuna)be (nom de lletra); be, bens (ovella, ovelles)bóta, bótes (recipient)bota, botes (verb botar; calcer)cóc (mena de coca, bescuit)coc (cuiner; carbó; bacteri)cóm (menjadora, obi)com (adverbi (de quina manera))cóp, cóps (copa d’arbre; borralló de neu; mesura)cop, cops (colp)cós, cóssos (competició de córrer)cos, cossos (figura de tres dimensions)déu, déus (ser suprem), adéu, marededéu, redéu, semidéudeu, deus (número; verb deure; font)dóna, dónes (present del donar)dona, dones (persona del sexe femení)és (present del ser)es (pronom feble)féu (perfet del fer), contraféu, reféu, satisféufeu (present del fer; territori feudal)fóra (condicional del fer)fora (contrari de dins) jóc, jócs (indret on van a dormir els pardals) joc, jocs (acció de jugar)mà (part del cos humà); pl. mansma (possessiu àton)més (quantitatiu)mes (part de l’any; possessiu àton)mèu (crit del gat)meu (possessiu àton)mòlt/a/s/es (participi del moldre)molt/a/s/es (quantitatiu)món (univers), rodamón; pl. monsmon (possessiu àton)móra, móres (fruita, petit peix blavós), Móra d’Ebremora, mores (dona musulmana), mora (morositat)nét/a/s/es (relació familiar: fill d’un fill), besnét, rebesnét, renétnet/a/s/es (contrari de brut)

Gramàtica catalana.Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999

nós (plural majestàtic del pronom personal de 1ª persona,tractament solemne amb què es refereix a si mateix un alt dignatari)nos (pronom feble)ós, óssa, óssos, ósses (mamífer); óssa (nom d’una constel·lació)os, ossos (part de l’esquelet); ossa, osses (ossamenta, conjunt d’ossos)pèl, pèls (filament que creix a la pell), repèl, contrapèlpel, pels (contracció de per + el)pórca, pórques (taula de sembradura)porca, porques (femella del porc)què (pronom interrogatiu i relatiu fort -després de preposició)que (pronom relatiu àton i conjunció)rés (acció de resar)res (cap cosa, alguna cosa)sé (del verb saber)se (pronom feble)séc, sécs (senyal, arruga; solc)sec, secs (sense humitat, present del seure)ròssa (animal de peu redó)rossa (cabell de color entre el castany clar i el groc d’ or)sègle, sègles (sègol)segle, segles (cent anys)sèu (greix d’ animal)seu (possessiu; present i imperatiu del seure; catedral)sí, sís (afirmació)si (condicional; pit, cavitat; nota musical; pronom reflexiu); sis(número)sóc (present del ser)soc (calçat; tros de soca)sòl, sòls (terra)sol (nota musical; present del soler); sol, sols (astre; sensecompanyia)són (del verb ser)son (possessiu feble; ganes de dormir (la son); acció de dormir (elson))té (del verb tenir)te (pronom feble; herba d’ infusió; nom de lletra)tòt, tòts (broc)tot, tots (sencer)ús (acció d’ usar)us (pronom feble)véns, vénen (present del vindre)vens, venen (present del vendre)vés (del verb anar)ves (reducció dialectal de veges; plural de la lletra v; tros de telaforta)véu (perfet del veure)veu (present del veure; so; vocable)vós (fórmula de tractament de 2ª persona)vos (pronom feble)