Els sons que representen aquestes graf ies els anomenem palatals. Aquests sons poden ser fricatius i africats. A la vegada, tenim un so sonor i un so sord respectivament.

El valencià general es caracteritza, entre altres coses, per realitzar com a africat sonor el so fricatiu sonor. Així, doncs, a la major part del nostre territori lingüístic sols hi ha tres fonemes palatals.

Els dígrafst j it g només poden presentar-se en posició intervocàlica. Paral·lelament a les corresponents grafies simples, s’ escriut j davant de les vocals a, o, u, i tg davant de e, i.

Els verbs allotjar, assetjar, avantatjar, desembalatjar, desitjar, encoratjar, ensitjar, ensutjar, enutjar, espitjar, homenatjar, hostatjar, jutjar, metjar, natjar, petjar, rebutjar, trepitjar, ultratjar, viatjar

Els mots botja, calitja, corretja, fotja, lletja, llotja, mabritjol, mitjà, natja, oratjol, petja, pitjor, platja, politja, santjoan, santjordienc, sitja, sutja, totjorn, tremolitja

Els mots acabats amb el sufix- at ge: abordatge, adobatge, aliatge, ameratge, ancoratge, arbitatge, aterratge, avantatge, bagatge, boscatge, camuflatge, carruatge, companatge, coratge, curmetratge, doblatge, dragatge, embalatge, embenatge, engranatge, esclavatge, espionatge, estatge, etiquetatge, fixatge, formatge, garatge, imatge, llargmetratge, muntatge, paisatge, paratge, salvatge, viatge