G ramàtica catalana.
Joan Baptista M artí i E scobar.
F aura. País V alencià 1999
1
TEMA 1. GRAFIES I SONS
El nostre alf abet es compon de 26 lletres:
a (a)
j (jota)
s (essa)
b (be (alta))
k (ca)
t (te)
c (ce)
l (ela)
u (u)
d (de)
m (ema)
v (ve (baixa))
e (e)
n (ena)
w (ve doble)
f (efa)
o (o)
x (ics o xeix)
g (ge)
p (pe)
y (i grega)
h (hac)
q (cu)
z (zeta)
i (i llatina)
r (erra)
Ací no hi figuren ni les lletres modificades (ç, à, é, è, í , ï, ò, ó, ú, ü) ni
els dígrafs.
Dígrafs: conjunt de dues grafies que, bé representen un sol so, bé
representen un so geminat.
Dígrafs monofònics: gu, qu, ll, tx, ix*, tg, tj, rr, ig, ss, tz, ny, ch.
*ix serà dígraf si la i es muda, així doncs, a les zones de
l’occidental on la
pronuncien no el podrem considerar com a
tal.D ígraf s geminat s: l· l, t l, t ll, mm, tm, nn, tn.
A un fonema poden correspondre una o més grafies i una grafia pot
representar més d’un so.
No hi ha cap llengua viva en què la correspondència fonema-grafia siga
exacta i unívoca.
L es grafiesk iw sols es t roben en paraules de procedència est rangera.
El mateix ocorre amb la grafiay (excepte quan f orma part del dígraf ny).
El dígraf ch s’utilitza sols en alguns cognoms, i lah és sempre muda en
aquesta posició.
ALTERNAN CES GRÀFIQUES
Algunes grafies es troben en distribució complementària.
El fonema [k] es representa amb les següents grafies:
C: ca, co, cu (roca, conill, curiós)
QU: que, qui (roques, quitrà)
Si al grup qu- pronunciem la u, es tractarà de dues lletres representant
dos f onemes successius.
Cal recordar que davant de e, i utilitzarem una dièresi.
QU: qua, quo (quatre, quocient)
QÜ: qüe, qüi (qüestió, obliqüitat)
Add a Comment