/  5
 
Gramàtica catalana.Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valenc1999 
 1
TEMA 2. EL VOCALISMELa nostra llengua presenta dos subsistemes vocàlics diferents, l’un enposició tònica i l’altre en posició àtona.El vocalisme tònic consta de set elements:LOCALITZACIÓPalatals o Medials o Velars oanteriors centralsposteriorsOB Oberta aER Semiobertes e oTU Semitancades e oRA Tancades i uEl vocalisme en posició àtona consta de cinc fonemes:ae oi uEn el vocalisme tònic tenim dues grafies:
e, o,
els sons de les quals sóndiferents segons les paraules:E: e tancada (tres), e oberta (cel), deu/u, pèl/pel, set/set,seu/seuO: o tancada (món), o oberta (pont), dona/dóna, os/ós, son/són,tos/tosTant la
oberta com la
oberta es troben exclusivament en posiciótònica. Mentre que la
e,
tancades poden aparéixer indistintament tant ensíl·labes tòniques com en síl·labes àtones.
 
Gramàtica catalana.Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valenc1999 
 2
La E oberta
Es troba principalment:Davant de
l, l·l, rr, r 
: cruel, novel·la, ferro, cert.Excepcions: belga, celta, delta, feltre, selva, cérvol, ferm,erm, serp, herba, terme...Davant de les vocals
u, i,
o de síl·laba amb aquestes vocals: peu,ingenu, misteri.Excepcions: esglésiaEn quasi totes les paraules esdrúixoles: anècdota, violència.Excepcions: església, llémena, témporesEls termes científics solen tenir
oberta: vèrtex, pètals, germen.Excepcions: les paraules formades amb els sufix -ema(teorema, lexema), i les paraules forense, castrense, lepra icelest.Els mots formats amb les terminacions cultes -ecte, -ecta, -epte, -epta: defecte, correcta, concepte, recepta.Les paraules cendra, divendres, enze, gendre, tendre, Josep, Vicent,Benimuslem...Cal tenir present que aquesta e oberta es manté en els femenins, en elsplurals i en els derivats, sempre que la síl·laba continue essent tònica.
 
Gramàtica catalana.Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valenc1999 
 3
La O Oberta
 Sol aparéixer especialment:Davant de vocal
i,
, o de síl·laba amb aquestes vocals: boina, bou,glòria, mòdul.Excepcions: jou, pou, sou, tou i les paraules acabades en -oix (coix, boix, moix)En els termes científics i erudits: esòfag, tòrax, pròleg.Però estómac, pluriforme.En quasi totes les paraules esdrúixoles: dòmino, còmoda, òrfena.Excepcions: escórpora, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora,etc.En les següents terminacions:-oç: atroç, veloç.-oc, -oca: albercoc, roca.Excepte boc, boca.-of, -ofa: gallof, carxofa.-oig, -oja: roig, roja.Excepte estoig.-ol, -ola: caragol, escola.Excepte grinyol, bola, cola, gola i alguns verbsacabats en -olar (esmolar, ennuvolar).-ort, -orta: fort, horta.-ossa: brossa, grossa.Excepte bossa, gossa, ossa, rossa.-ost, -osta: impost, aposta.Excepte agost, congost, most.-ot, -ota: clot, granota. També els augmentatius: xicot,casota.Excepte bot, brot, mot, nebot, rot, singlot.Alguns mots acabats en -os, -osa: arròs, cos, espòs, gros, mos, os,repòs, terròs, tos, tros,participis dels cloure (exclòs, inclòs...). Alosa, cosa, enclosa, llosa, nosa,posa, prosa, rosa, resclosa.Alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, do, so, to, tro.De la mateixa manera que amb la
, la
oberta de totes les paraules quela duen esdevé tancada si es desplaça la síl·laba tònica.

Share & Embed

More from this user

Add a Comment

Characters: ...