Gramàtica catalana.Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999
3
La O Oberta
Sol aparéixer especialment:Davant de vocal
i, u
, o de síl·laba amb aquestes vocals: boina, bou,glòria, mòdul.Excepcions: jou, pou, sou, tou i les paraules acabades en -oix (coix, boix, moix)En els termes científics i erudits: esòfag, tòrax, pròleg.Però estómac, pluriforme.En quasi totes les paraules esdrúixoles: dòmino, còmoda, òrfena.Excepcions: escórpora, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora,etc.En les següents terminacions:-oç: atroç, veloç.-oc, -oca: albercoc, roca.Excepte boc, boca.-of, -ofa: gallof, carxofa.-oig, -oja: roig, roja.Excepte estoig.-ol, -ola: caragol, escola.Excepte grinyol, bola, cola, gola i alguns verbsacabats en -olar (esmolar, ennuvolar).-ort, -orta: fort, horta.-ossa: brossa, grossa.Excepte bossa, gossa, ossa, rossa.-ost, -osta: impost, aposta.Excepte agost, congost, most.-ot, -ota: clot, granota. També els augmentatius: xicot,casota.Excepte bot, brot, mot, nebot, rot, singlot.Alguns mots acabats en -os, -osa: arròs, cos, espòs, gros, mos, os,repòs, terròs, tos, tros,participis dels cloure (exclòs, inclòs...). Alosa, cosa, enclosa, llosa, nosa,posa, prosa, rosa, resclosa.Alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, do, so, to, tro.De la mateixa manera que amb la
e
, la
o
oberta de totes les paraules quela duen esdevé tancada si es desplaça la síl·laba tònica.
Add a Comment