tema 3 la síl·laba i guionet

G ramàtica catalana.

Joan Baptista M artí i E scobar.

F aura. País V alencià 1999

1

TEMA 3. LA SÍL·LABA I EL GUIONET

D’acord amb el nombre de síl·labes, les paraules es classifiquen en:

monosíl·labes, una sola síl·laba: pa, vi, tren.

polisíl·labes, més d’una síl·laba.

bisíl·labes, dues síl·labes: tela, pruna, taula.

trisíl·labes, tres síl·labes: camisa, llibreta, telèfon.

tetrasíl·labes, quatre síl·labes: companyia, elegància,

emborratxar.

DIVISI Ó SI L·LÀBICA

Com a norma general, una paraula té tantes síl·labes com vocals.

Quan calga separar una paraula caldrà tenir en compte la partició

sil·làbica, ja que no es pot partir mai cap síl·laba. Cal tenir present:

- No s’ha de deixar mai una lletra sola al principi o al final de ratlla.

- No es pot trencar un diftong.

- Cal separar els dígrafs següents:

RR: bar-ra

TJ: plat-ja

SS: pas-sar

TG: plat-ges

IX: cai-xa

TL: at-las

L·L: novel-la

TLL: but-lletí

NN: An-na

TN: èt-nic

MM: im-material

TM: set-mana

TZ: set-ze

TX: despat-xar

- N o se separen mai els dígrafs:

LL: pae-lla

GU: va-guistes

NY: ca-nyís

QU: fla-quesa

IG: es-toig

- No es parteixen els prefixos (ad-, an-, con-, en-, in-, des-, ex-,

sub-, trans-, etc.):

ad-herir, an-híbrid, con-hort, en-orgullir, in-eficaç, des-

animar, ex-haustiu,

sub-altern, trans-atlàntic.

- En els mots derivats i compostos se separen els elements que els

integren respectant-ne

l’origen: vos-altres, ales-hores, mal-

acostumat, mil-homes, ben-aventurat.

G ramàtica catalana.

Joan Baptista M artí i E scobar.

F aura. País V alencià 1999

2

ELSDIFTONGS

En cada síl·laba només hi ha espai per a una sola vocal. Les unions de

i/ uamb l es alt r es vocals s´ anomenen dif t ongs.

D´acord amb la posició que ocupen i/ u, tenim dos tipus de diftongs:

1. Diftongs creixents: g/ q + u + vocal.

gua, qua: llengua, quasi

güe, qüe: ungüent , conseqüència

güi, qüi: pingüí, aqüífer

guo, quo: paraiguot, quota

2. Diftongs decreixents:i/ u es troben després d´una vocal.

ai: mai

au: grau

ei: llei

eu: creu

ii: miiasi, novii

iu: estiu

oi: almoina

ou: bou

ui: cuir

uu: duu

I / U CONSONÀN TIQUES

D’acord amb la posició que ocupen, la i/ u poden ser:

Vocals: pi, nu.

Semivocals: rei, peu

Semiconsonants:

- A començament de paraula seguides de vocal: iode,

I ugoslàvia, hiena, hui.

- En posició intervocàlica: Foios, baieta, creuar, peuet.

ELS TRIFTONGS

Diftong creixent + i/ u semivocàlica (guai, qüeu): Paraguai, liqüeu.

i/ u consonant + diftong decreixent (ueu, ieu): creueu, dúieu.

G ramàtica catalana.

Joan Baptista M artí i E scobar.

F aura. País V alencià 1999

3

UNESREMARQUESALSDIFTONGS

Atenció a la unió de vocals del tipus i + a, i + e, i + o, etc. Aquests

aplecs no formen diftong.

Els diftongs determinen les grafiesc oq davant deu:
Escrivimq quan pronunciem diftong creixent: quota, qüestió.
Escrivimc quan no pronumciem diftong creixent: cuota, cuina.

Els sufixos cultes -ista,-i sm e,- us, -um no formen diftong: egoisme,

europeista, Màrius, aquàrium.

La combinació de vocalsi u no forma diftongs en alguns mots d´origen culte: aquàrium, càmbium, còdium, cosmàrium, critèrium, harmònium, ílium, ísquium, mèdium, nònius, oídium,

òmnium, pandemònium, plasmòdium, pòdium, presídium, simpòsium,

solàrium, sudatòrium,

terràrium, velàrium, vivàrium, Màrius, Pius.

EL GUIONET

USOS

A més del guionet que ja hem vist en la síl·laba, cal tenir present que aquest signe s´empra també per a unir dues paraules originàriament distintes, però unides sintàcticament i semànticament. L´usem en els següent s casos:

- Aplecs de verb + pronom feble (quan un pronom feble va darrere del verb, si cal utilitzar la forma plena del pronom, ens valdrem del guionet) : dóna-li´n, mengeu-vos-la, demanant-li-la, pensa-t´ho.

- Els numerals compostos duen guionet entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes (duc): vint-i-set, quaranta-dos, dos-cents.Però vuitcentisme, noucentisme...