/  5
G ramàtica catalana.
Joan Baptista M artí i E scobar.
F aura. País V alencià 1999
1
TEMA 3. LA SÍL·LABA I EL GUIONET
D’acord amb el nombre de síl·labes, les paraules es classifiquen en:
monosíl·labes, una sola síl·laba: pa, vi, tren.
polisíl·labes, més d’una síl·laba.
bisíl·labes, dues síl·labes: tela, pruna, taula.
trisíl·labes, tres síl·labes: camisa, llibreta, telèfon.
tetrasíl·labes, quatre síl·labes: companyia, elegància,
emborratxar.
DIVISI Ó SI L·LÀBICA
Com a norma general, una paraula té tantes síl·labes com vocals.
Quan calga separar una paraula caldrà tenir en compte la partició
sil·làbica, ja que no es pot partir mai cap síl·laba. Cal tenir present:
- No s’ha de deixar mai una lletra sola al principi o al final de ratlla.
- No es pot trencar un diftong.
- Cal separar els dígrafs següents:
RR: bar-ra
TJ: plat-ja
SS: pas-sar
TG: plat-ges
IX: cai-xa
TL: at-las
L·L: novel-la
TLL: but-lletí
NN: An-na
TN: èt-nic
MM: im-material
TM: set-mana
TZ: set-ze
TX: despat-xar
- N o se separen mai els dígrafs:
LL: pae-lla
GU: va-guistes
NY: ca-nyís
QU: fla-quesa
IG: es-toig
- No es parteixen els prefixos (ad-, an-, con-, en-, in-, des-, ex-,
sub-, trans-, etc.):
ad-herir, an-híbrid, con-hort, en-orgullir, in-eficaç, des-
animar, ex-haustiu,
sub-altern, trans-atntic.
- En els mots derivats i compostos se separen els elements que els
integren respectant-ne
l’origen: vos-altres, ales-hores, mal-
acostumat, mil-homes, ben-aventurat.
G ramàtica catalana.
Joan Baptista M artí i E scobar.
F aura. País V alencià 1999
2
ELSDIFTONGS
En cada síl·laba només hi ha espai per a una sola vocal. Les unions de
i/ uamb l es alt r es vocals s´ anomenen dif t ongs.
D´acord amb la posició que ocupen i/ u, tenim dos tipus de diftongs:
1. Diftongs creixents: g/ q + u + vocal.
gua, qua: llengua, quasi
güe, qüe: ungüent , conseqüència
güi, qüi: pingüí, aqüífer
guo, quo: paraiguot, quota
2. Diftongs decreixents:i/ u es troben desps d´una vocal.
ai: mai
au: grau
ei: llei
eu: creu
ii: miiasi, novii
iu: estiu
oi: almoina
ou: bou
ui: cuir
uu: duu
I / U CONSON TIQUES
D’acord amb la posició que ocupen, la i/ u poden ser:
Vocals: pi, nu.
Semivocals: rei, peu
Semiconsonants:
- A començament de paraula seguides de vocal: iode,
I ugoslàvia, hiena, hui.
- En posició intervocàlica: Foios, baieta, creuar, peuet.
ELS TRIFTONGS
Diftong creixent + i/ u semivocàlica (guai, qüeu): Paraguai, liqüeu.
i/ u consonant + diftong decreixent (ueu, ieu): creueu, dúieu.
G ramàtica catalana.
Joan Baptista M artí i E scobar.
F aura. País V alencià 1999
3
UNESREMARQUESALSDIFTONGS
Atenció a la unió de vocals del tipus i + a, i + e, i + o, etc. Aquests
aplecs no formen diftong.

Els diftongs determinen les grafiesc oq davant deu:
Escrivimq quan pronunciem diftong creixent: quota, qüestió.
Escrivimc quan no pronumciem diftong creixent: cuota, cuina.

Els sufixos cultes -ista,-i sm e,- us, -um no formen diftong: egoisme,
europeista,rius, aquàrium.

La combinació de vocalsi u no forma diftongs en alguns mots d´origen culte: aquàrium, càmbium, còdium, cosmàrium, critèrium, harnium, ílium, ísquium, mèdium, nònius,dium,

òmnium, pandenium, plasmòdium, pòdium, presídium, simpòsium,
sorium, sudatòrium,
terrium, velàrium, vivàrium, Màrius, Pius.
EL GUIONET
USOS

A més del guionet que ja hem vist en la síl·laba, cal tenir present que aquest signe s´empra també per a unir dues paraules origiriament distintes, però unides sintàcticament i senticament. L´usem en els següent s casos:

- Aplecs de verb + pronom feble (quan un pronom feble va darrere del verb, si cal utilitzar la forma plena del pronom, ens valdrem del guionet) : dóna-li´n, mengeu-vos-la, demanant-li-la, pensa-t´ho.

- Els numerals compostos duen guionet entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes (duc): vint-i-set, quaranta-dos, dos-cents.Però vuitcentisme, noucentisme...

- En els compostos en què figura el nom d´un punt cardinal: nord-
est, sud-oest,
nord-nord-est, sud-africà, nord-atntic.
- Amb l´adverbino usat com a prefix quan el segon element és un
substantiu.
no-: no-agressió, la no-existència, no-
intervenció, no-violència, no-res*.

Share & Embed

More from this user

Add a Comment

Characters: ...