Gramàtica catalana.

Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999

TEMA 5. LA DIÈRESI

Es col·loca exclusivament sobre la i i la u.

Realitza dues funcions diferents:

1. Indica que cal pronunciar la u dels diftongs creixents.
següent, lingüista, qüestió, aqüífer

2. Indica que en un conjunt de dues o més vocals i/u pertanyen a

una síl·laba distinta, és a dir, assenyala que i/u són autèntiques vocals i,
per tant, no forment part de cap diftong.
diürn, raïm, roïns, veïna, seduït, llaüt, peüc, taüt, xiïta, Raül,
Saül
aigraïa, beneïen, reduïes, traduïen

ESTALVI DE LA DIÈRESI

1. Quan cal posar accent sobre la i/u.

país (països), roí (roïna), veí (veïns), conduíem (conduïeu),
Lluís (Lluïsa)

2. En els acabaments verbals corresponents a l’ infinitiu, gerundi,

futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir.
agrair, agraint, agrairà, agrairia
beneir, beneint, beneiré, beneiria
desoir, desoint, desoiré, desoiria
traduir, traduint, traduiré, taduiria

3. En els compostos formats amb els sufixos -ista, -isme, i en les

terminacions llatines -us, -um: egoista, altruisme, Màrius, harmònium
* Però proïsme i lluïsme, paraules en què -isme no és cap
sufix.

1
 Gramàtica catalana.
Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999
Quan i/u van després d’ un prefix acabat en vocal, com:
al·lo- (al·loimmunització) neo-
(neoimpressionisme)
anti- (antiimflamatori) poli- (poliuretà)
auto- (autoinducció) pre- (preinscripció)
bi- (biunívoc) primo-
(primoinfecció)
bio- (bioindicador) quasi-
(quasiusdefruit)
co- (coincidència) radio- (radioisòtop)
contra- (contraindicació) re- (reunió)
gastro- (gastrointestinal) semi- (semiuncial)
intra- (intrauterí) tele- (teleimpressor)
macro- (macroinstrucció) termo- (termoiònic)
micro- (microinformàtica)
*Exepte la paraula reüll i les formes del verb reeixeir en què
cau la e del radical (reïsc, reïsquí, reïsca, reïsquera/-és, reïx, etc.).

DIÈRESI SISTEMÀTICA

1. Paraules derivades, l’ arrel de les quals acaba en vocal, i el sufix

comença per i:
-itat: continuïtat, ingenuïtat.
-iment: agraïment, sobreseïment.
-idal: conoïdal, esferoïdal.
-ible: traduïble, reduïble.
-itzar: arcaïtzar, europeïtzar.

2. Verbs amb infinitiu en vocal + ir (-air, -eir, -oir, -uir), excepte

a l’ infinitiu, gerundi, futur i participi.
agraïm, obeïu, desoïa, traduïes, etc.

3. Imperfet d’ indicatiu dels verbs cloure (incloure), coure, noure,

plaure (complaure), raure, etc., excepte quan la i porte accent.
cloïa, incloïes, coïes, noïem, plaïeu, complaïen

Tant en la dièresi com en l’ accentuació no hi ha excepcions, i les vocals majúscules

també s’ accentuen i porten dièresi, quan així ho demanen les regles generals d’ accentuació.
Res no eximeis les majúscules dels accents que els pertoquen