Gramàtica catalana.Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999

TEMA 5. LA DIÈRESIEs col·loca exclusivament sobre la

i la

.Realitza dues funcions diferents:1. Indica que cal pronunciar la

dels diftongs creixents.següent, lingüista, qüestió, aqüífer2. Indica que en un conjunt de dues o més vocals

i/u

pertanyen auna síl·laba distinta, és a dir, assenyala que

i/u

són autèntiques vocals i,per tant, no forment part de cap diftong.diürn, raïm, roïns, veïna, seduït, llaüt, peüc, taüt, xiïta, Raül,Saül



aigraïa, beneïen, reduïes, traduïen



ESTALVI DE LA DIÈRESI

1. Quan cal posar accent sobre la

i/u.

país (països), roí (roïna), veí (veïns), conduíem (conduïeu),Lluís (Lluïsa)2. En els acabaments verbals corresponents a l’ infinitiu, gerundi,futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir.agrair, agraint, agrairà, agrairiabeneir, beneint, beneiré, beneiriadesoir, desoint, desoiré, desoiriatraduir, traduint, traduiré, taduiria3. En els compostos formats amb els sufixos -ista, -isme, i en lesterminacions llatines -us, -um: egoista, altruisme, Màrius, harmònium* Però proïsme i lluïsme, paraules en què -isme no és capsufix.