High Quality
Open the downloaded document, and select print from the file menu (PDF reader required).
G ramàtica catalana.
Joan Baptista M artí i E scobar.
F aura. País V alencià 1999
1
TEMA 12.LA GRAFIA H
La lletrah normalment és muda. S’ escriu, per raons etimològiques, en
una sèrie de mots com ara:
adherir, harmonia, exhibició, exhaurir, herba, història, hivern,
home, hort, vehicle, etc.
Per tant, no representa tampoc cap fonema en algunes grafies antigues
de cognoms, darrere
de c:
Blanch, Benlloch, Besalduch, Bosch, Domènech, Llach, Lluch,
March, Perich, etc.
La grafiah representava en llatí un fonema aspirat. En la nostra llengua
les grafiesh,k h, mantenen encara aquest valor en:
- Onomatopeies: ¡ha, ha, ha!, ¡he, he, he!, ¡aha!, ¡ehem!
- Paraules manllevades de llengües que tenen aquesta h aspirada:
Hèlsinki, Hong K ong, Hawaii, Hannover, hall, K homeini
Principals diferències amb el castellà:
- Paraules ambh:
ahir, despús-ahir, abans-d’ ahir
haca
ham, hamet
harmonia, harmònic, harmònica, harmonitzar, harmònium,
filharmònica
hexàgon, heptàmetre, hendecasíl·lab hivern, hivernal, hivernar, hivernacle hissar, hissada
huit, huitanta, huitcents, dihuit subhasta, subhastar, subhastat subtrahend
- Paraules senseh:
abillar
benaurat, malaurat
braman
cacau, cacauet , cacauer a
coet, coeter
orfe, òrfena, orfenat
orxata, orxateria, orxater
os, osset, ossamenta
Osca, ou, ouera, oval, ouater,
Rin
truà
ui!
Add a Comment