LLATÍ

El matrimoni a Roma.
Requisits pel matrimoni: * Pares trien el nuvi o nuvia
dels seus fills.
* La finalitat del matrimoni
era tenir fills.
* Només es podien casar els
homes que tenien el ius connubium
( dret de matri- moni pels
homes lliures ).

Tipus de matrimoni: * Matrimoni cum manu: la

dona passava a formar part de
la família del marit.
* Matrimoni sine manu:
l’esposa continuava estant sota
l’autoritat dels seu pare, i mantenia la
seva successió i béns.
Al final de la República el matrimoni cum manu va
desaparèixer.
 Cerimonia de noces:

* El casament anava precedit de la sponsalia ( el pare

lliurava a la seva filla per casar-se ).
* La nit abans del casament la dona consagrava les seves
joguines a una divinitat.
* El dia del casament la núvia es vestia amb un vestit
blanc ( tunica recta ) i un vel de color verd flammeum.
Anava pentinada amb trenes ( six crines ).
* La nuvia anava acompanyada per la pronuba, la seva
padrina.
* Després de fer un sacrifici es signava el matrimoni
( tabulae nuptiales ), en aquest moment la pronuba
juntava les mans dels esposos ( dextrarum iunctio ).
* Un cop acabada la cerimònia s’acompanyava a la núvia a
casa del espòs ( deductio ). A la porta de casa del marit ell
li preguntava el nom i ella li deia “Ubi tu Gaius, ego Gaia”
frase que significava lleialtat.
* Finalment la pronuba acompanyava als esposos fins al
llit nupcial, a l’endemà la núvia vestia ja com una dona
casada.
 Inestabilitat familiar i divorci:

* Durant la República era impossible que la dona

abandonés al seu marit, perquè estava sota la
seva autoritat.
* El marit si que ho podia fer, encara que no
estava gaire ben vist.
* Els divorcis eren rars, ja que el matrimoni es
considerava una unió estable i permanent.
* Quan es va generalitzar el segon tipus de
matrimoni, el sine manu, els divorcis eren més
freqüents, degut això l’emperador Octavi August
promulgà algunes lleis que els regulaven.
L’organització familiar:

* La família era un element de gran importància.

* hi havia una agrupació social que encara tenia més
pes, l’estirp ( gens ), o grup familiar.
* tots els membres de la gens compartien el culte
religios i una sepultura i un nom comuns.

GENS

Pater familias

Uxor Filii Servi

(esposa) ( fill ) ( esclaus )
L’autoritat del pater familias:

* El grup familiar era presidit pel pater familias,

que tenia una autoritat quasi absoluta, que rebia
el nom de patria potestas .
* Només ell tenia la capacitat de comprar o
vendre i capacitat jurídica.
* La família romana també era una petita
associació religiosa de la qual el pare n’era el
summe sacerdot.
* Cada família tenia els seus propis deus
domèstics a més dels deus oficials:
- Lar: protector de la casa familiar.
- Penates: protectors de les provisions de la
família.
- Manes: ànimes dels difunts
- Genius: divinitat particular de cada home
que naixia i moria amb ell.
El paper de la dona:

* Les dones romanes disposaven de diferents

llibertats com sortir i participar a la vida
pública i social.
* Les dones es podien separar dels seus
marits, encara que sempre es mantenien sota
el control d’un home, ja fos el marit, el pare o
un tutor.
* No gaudien dels drets polítics, religiosos i
jurídics
* Dins la família, la dona ocupava un lloc molt
respectable, duia la casa, teixia i filava.
Sempre que podia aconsellava al seu marit en
diverses qüestions.
* Sortia a comprar, anava a reunions i
banquets i no estava ben vist que begués vi.
Els fills. Els tria nomina:

En néixer un infant, era examinat pel pater familias, que decidia si quedar-
se’l o rebutjar-lo.
* Si l’acceptava, l’agafava en braços i el posava sota la patria potestas, si no
l’acceptava, el nadó era abandonat o venut com a esclau.
* Un cop acceptat es feia una cerimònia religiosa i després d’uns quans dies,
es feia la cerimònia de purificació (lustratio), i el nounat rebia la butlla
(bulla).
* Després d’això s’havia de triar el nom del nadó, utilitzaven el sistema del
tria nomina, ja que el nom estava compost per tres distintius:
-Prae nomen: Nom de pila, o nom personal. (Caius)
-Nomen: Era comú en tots els membres de la gens, solia acabar en
–ius. (Iulius).
-Cognomen: Era el sobrenom referit al lloc d’origen. (Collatinus,
ciutat prop de Roma).
-A més a més d’aquests tres, un ciutadà romà, podia portar un
agnomen, que feia referència a alguna gesta bèl·lica (Africanus, el
que havia lluitat a Àfrica).

* Les nenes romanes, només tenien un nom, el del pare en femení.

* Els nens eren considerats menors d’edat fins als setze o disset anys.
Fi.