;

ague

i el Club Muntanyenc (1907-1909)

ant i

•

Autor: Enric Aragones i Valls

Rerrar de Font i Seque (Clixe Matorrodona, publicat al Butlleti de la Instituci6 Catalana d'Historie Natural), ampliada pel soci Pelai Mas i emmarcada en metbre, aquesra forografia presidi

la sa/a d'actes

del Club Muntanyenc.

'L a relaclo de Font i Sague amb l' agrupaci6 form ada per deixebles seus, que emprengue amb gran entusiasme la represa de Ies seves exploracions subterranies deu anys despres, no es gaire coneguda mes enlla de I' efimer retorn del mestre ales exploracions amb el descens a lavenc d' en Roca. Les actes del Club Muntanyenc, amablement posades a disposici6 pel seu president Daniel Verges, han perrnes omplir aquest buit i ajuden a entendre per que aquella empresa encetada amb tanta empenta es va acabar abruptament al cap de tan sols dos anys.

EXPLORACIO DE l.:'AVENC D'EN ROCA (4 DE SETEMBRE DE 1907)

Les ressenyes de l'anterior exploraclo del club a l'avenc d'Ancosa acabaven demanant col-laboracio als propietarls d'avencs, per tal que els dcnessin a coneixer i en facilitessin J'exploraci6. Aquella crlda tingue una resposta immediata: la del naturalista amateur Antoni Mir i Capella, hereu de la prospera casa Guineu de Sant Sacturnl, fundador del Museu Boet +museu tristament desaparegut durant la guerra- i company d'excursio de Font i Sague, Ell i el seu nebot Perl" Mir i Rafols, president de la Cambra Agraria local, comunicaren l'existencla d'un avenc proper a la creu d'Ordal, al peu del turo de les Agui oferiren la seva col-laboracio per tal d'explo-

HISJORIA DE L'ESPElEOlOGIA

rar-Io. D'antuvi es va fer una primera expediei6 per tal de 10 call tzar i tenir una idea de la importancia de la cavitat: el 26 d' agost, Faura, els Mir i el guia Serafi Alemany -que havla desccbert l'avenc trenta-cinc anys enrere-- observaren l'ampla boca (2,5 x 1,75 m] i hi mesuraren amb la sonda una fondaria de 40 m (33 m, segons les topografles actuals]. Del so que feien les pedres en caure al fons deduiren que hi havia algua (L:4pat, 31/08/1907).

Lexploracto es va portar a terme el 4 de setembre en cornpanyia d'una nombrosa concurrsncia de gent del pals, entre els quais Antoni i PeTe Mlr, que donaren suport economic a I'operacio. i moltes altres persones de Sant Sadurni i Sant Pau d'Ordal que, amb els eonsocis Eduard Vidal i Riba (president de rAplec Catalanista) i Sal, esperaven els expedicionaris sobre el terreny. Els excursionistes arribaren en dues tongades: la de Faura i el Muntanyene, amb el seu president al capdavant, i el grup de Font i Sague, que hi acudi acompanyat pel botanic Manuel Llanas i Fernandez, en [osep Puig Oliveres i el Sr. Mtret, quan aquells havlen assolit el primer repla,

Faura dirigi Ies operacions fins a l'arribada del seu mestre; aquest dona el vlstlplau a Ia instal-facio i davalla el primer pel pou esglaonat fins al fons de la gran sala, a -33 m, en el que havia de ser el seu darrer descens. Darrera seu, Co de Triola, josep Colomines i Roca, Faura, Pau Obiols i l'Albert Santamaria assoliren el fens, quedant al primer repla Timoteu Colomines, Lluis Sabartes, en Sal i el Dr. Serradell.

Un cop a baix, els espeleolegs exploraren i amidaren la cavitat: n' aixecaren un planol en plants i perfil i hi recolliren insectes; mentre que Co fotogrsfla l'escena amb lium de magnesi. Font i Faura exploraren despres la continuacio de I'avenc fins al darrer pas practicable, quedant en Santamaria a mig cami per fer d'enllac, Amb aixo l'avenc queda integrament reconegut fins als -56 m que ll donen Ies tcpograftes actuals,

Despres de Font, els exploradors emprengueren I'ascensio. I, estant encara Santamaria i Faura al fons, es brinda a Pere Mir i a un pages anomenat

A punt de marxa. Un copenllestida la feina, els espeleolegs s'han canviat de mba, la instaJ./aci6 ha estet desmuntada i el material s'ha carregat a les mules. En aquesta espJendida forografia coral,

Carles Ouerol i Uuis Wilfaert hi han idenrificat els personatges segUents: 1) mossen Joan Junyent, econom de Sent Psu d'Ordaf; 2) {'Albert Santamaria; 3) Pere Mir; 4) Antoni Mir. Nosaltres hi veiem: 5) Font i Seque, amb leula i escfavina, i 6)e/ Dr. Serra dell, i hi creiem veure: 7) Pau Obiols;

8) Josep Coiomines;

9) Timoteu Colomines i 10) Serafi A/emany. A Faura, que devia portar sotana en aquel/ moment, no se'l veu enlloc; i_s'amaga potser darrera /a bandera cstslene, tot i sostenint-le?

Vendrell (a) Novenca I'oporrunitat de coneixer aquelles profunditats, Faura va ser el darrer en sortir de r avenc, En ]' Espeieotogte de CataJuila resumelx aixi les principals caracteristiques de l'avenc:

EI fonda de estaqran cavidad esta a los 41 m del lecho del torrents superior. tiene de N a S 23 metros. y de E a 0 1 7, siendola altura del techo de 25 a 28 metros .. [es magnifico! AI SE, existe Ull hoyo muy caracten snco, por do n d e cont i ill! a I a s i m a. serp ente a n do. can un enrareclmlento del alre. que dificultaba ta respiracicn, pudlrnosdescender 23 metros mas abe]o que el suelo de la sima. slendo, por tanto. el total de su profundidad unos 63 metros.

Els esquemes de Ia cavitat, que es publicaren redibuixats per l' artista jaurne Llongueres i Badia, s' assemblen forca als alxecaments topcgraflcs actuals, Les mides, en canvi, 41 m per aJ fens de Ia sala i 63 m per al punt mes baix, estan un 24% i un 12%, respectivament, per sobre de les avui acceptades.

l.:estudi dels insectes i artropodes fou eneomanat a Felip Ferrer i Vert: un colecpter que tramete a I'especialista vienes Edmund Reitter resulta esser una especie nova: TrogJocharinus ferred Reitt. Mes endavant, Jeannel i Raeovitza comprovaren que aquesta especie colonitza tot el massis cretaci, D'altra banda, el Dr. Serradell publica una nota amb els mol-luscs recollits, entre els quals una espeeie nova a la que anornena Helix (XerophiJa) ordelensis. S 'ha escrit que aquestes actuacions assenyalen la naixenca dels estudis biospeleologics al nostre pais.

Faura, inspirat per Font, atribui la genesl de l'avenc a un esfondrament. Al seu crlteri, la dolomia que suporta Ia calcaria era un terreny mes favorable

ommo MU NiANYA BBB..... 7

Maheu (a /a foto, entre el P. Marcet i Faura), va contscter amb Font i Sague abans del seu tercer viatge a Catalunya.

EI Troqlocharinus Ferreri Reiu, rosuus ser una especie nova.

8 .. M U ~TA~YA 888 0412010

a la circulaci6 de l'aigua; el col- lapse dels buits que s'h! haurien format serla el responsable de la formaci6 de l'avenc, que s'acabaria manifestant a I'exterior per la infiltraci6 de l'aigua del torrent. Avui trobariem ingenua aquesta explicacio: ja en els anys cinquanta s'explicava la genesi delsavencs de Garraf en tres eta pes successlves (erosiva, qulmioclastica i quimiolitogenHica) en que les algues fluents i infiltrades son els agents principals i on els fenbmens d'enfonsament tenen escassa lmportancla.

Marques de nivel1 d'aigua que els exploradors observaren a un metre d' alcada els convenceren que l'aigua engolida per l'avenc s'hi entollava temporalment abans de desapareixer per infiltracio. Amb atxo es reconeixia el paper d' embornal de l' avenc; paper que Faura observa despres en altres avencs, Lalgua infiltrada s'afegirta a un corrent soterrani que, seguint la falla del torrent de les Febres a les penyes Roges, aniria a parar a las castes de Garraf. En EspeJeolo[jia de Gataluna, suposa que ames fondarla devia passar «un rio de anchas riberas, y cuya constituci6n y orientaci6n no podemos fijar». 1. despres d'explorar el Font i Sague, arriba a pensar que J'aigua que surt a la Falconera procedia del Penedes a traves de les esquerdes i fractures del massis de Garraf (Butlletf del GEG, 205); suposicio tan agosarada com incerta.

Faura qualifies l'avenc de magnific; Font, en canvi. esperava trobar-hi mes fondarla i mes dlficultats:

Vai.g volquerl ser: car ies reterencles que me'n donaren me feren creure que serla molt rnes tendo y que's pre sentar ian difi.cultats per I a seva d escensl o. Nov a ~lICcehlr ni l'una cosa ni l'altra, sl be no dexa de ser un exemplar magnific en el seu qenero, especialment la gran cavern a del tons, (La I/ustf"acio Cststsne, 1. /12/1 907)

VI NCULACIO AL CLUB (13 DE JULIOL DE 1908)

Font es congratula de la iniciativa d'aquell jovent entusiasta. tot i que jutja aquelles primeres exploracions com una preparaci6 0 entrenament, i els assenyala el camt a seguir:

En aquesta excurslo valq pcquer apreciar "entuslasme, coratqe y resistencla dels nous espeleolechsdel Club M.ontallyellcll, y en consequencla se renovaren rnes anti gll es a fic ion ~ y d eti rrn in; a j ud arlos y gll iarlos en totes les expioracions que fessen, Que n'hl hi'! rnoltes per fer encara a Catalunya y sense cap dubte que se'n tara a lquna que valque per totes; a les Costes de Garraf rnatelx queda encara I'avench de la Feria, lJn dels rnes tondos del mon, hont jo no valq passer dels 1 50 metres per mancade material y sobretot de companys ardits y forts, Am que'ls tinch es I"hora de rependre la tasca

Y a fe qu'es bastarn llarqa la que'ns cal fer ! ... ] car adernes del macis de Garra! hom hi ha encara avenchs esqarrltossos que no han slqut exptorats, tenim els de M.ontserrat que sens dubte donaran sopreses, els de Sant Llorens del munt y serratades vehines.els del rnacts cretaclch del Bergada y sobretot ets de les cornarques altes de Lleyda hont se descubriran lndubtablement corrents soterrarues, (La /lustra cia Cetstsns. 1/12/1907) Conscient que era ell qui havia estat el primer i que

havia encomanat la seva aficio als novells espeleolegs:

... dels quais 110 se si puc titularme rnestre, com ells me dluen, car res els he ensenyat; l'unlc merit que puc tenir es el d'havertos precedlt en sernblant aflcio, i rhaverlcs encornanat l'arnor meu a sernbtants estudis, qu'es encara'l dels meus vint anys (Som terra, p. 62)

Abans d'explorar I'Esquerra el 12 de juliol de 1908, ni Faura ni Font formaven part del Club Muntanyenc, per be que el primer presidia des del 5 d' aquell mes la comissi6 editora de Sota term, amb Co de Triola com a secretari i Miq1..1el Mulleres de tresorer. Pen') I'endema mateix de lexploracio ambdos foren proposats com a socis del Club en Consell Directiu i aprovats per unanimitat.

EL COMPROMfs DE BAIXAR A LA FERLA

Font, entusiasmat amb el dinamisme del grup d'espeleolegs, tenia ara l'oportunitat d'assolir el fons de Ia Feria, per a ell un repte pendent i un problema a resoldre des de 1897:

Despres d'I.I11a temporada de no parlarse d'exolorac ions d' avenchs.h a sorq it una ITlllllio de jovent disposadaa repend re I a meva tasca, a a rri bar rnes ennad'ho m va i 9 a rribar jo, y h 0 ha com encat a fer a b bona sort, Eis avenchs d'Ancosa, den Roca y de rEsquerra en SOil la prova. .Jo'ls he vi st treball a r a I avench dell Roca: el she preced it ell sa devailada, y malqrat sa mexpertencia, rn'entuslasrnarenjAh, si j 0 vos 11 aq ues ti Ilg ut uns q uants a IlyS enreral Pero 110 hem perc ut pas res: ab vosa Itres dev all a re a lire cop a I fon ~ de la Feria, f IlS a descents. a trescents metres. fill s all i 1l000lt se pugui.- Ax;'ls hi vaig prornetre y penso poquerho complir. (La Veu de Cataiunya, 28/07/1908).

Perb, sl i'entorn semblava el mes aproplat, eJ materlal amb que comptaven, que era el mateix que

Lluis Maria Vidal havia adqulrit i posat a disposlcto de Font anys enrere, no bastava per fer els grans avencs del Garraf, com es demostra a l'Esquerra:

Amb aquest material i el que'm facili11l el COS de bornbers de Barcelona, vaig fer les gral15 descensions de les costas de Garraf y ab aquet mateix material nan comencat ses campanyes espeleolcqlques els joves del Club MOlltallyenCh. Perc tal com m'havla passat a mi. els ha passat ara a n'ells: aquest material es lnsuflclent, Ens eaten 100 metres Illes d'escala de corda a 10 menys, Ull altre cable de 100 metres y dues barques de lana, sl volern fer alguna cosa de profit (La Veu de Cetelunye, 28 de julio' de 1.908).

En res posta a una carta del bioleg Jacques Marie Albert Maheu [1873-1937]-director del laboratorl de Farmacia de Paris que preparava el tercer viatge a Catalunya-, Font !' informs del material que li podia facili tar:

Nous avons Ull cable tres bon, avec des fils de cuivre pour Ie telephone dans son tnteneur, qu'a ete deja essaye da 115 un ball nom bre de d esce ntes: sa I onqeu r est de 150 metres; en plus nous possedons 3 pieces d'echeues ell corde, d'environ 600 metres reunies. Je pense bien qu'avec autres 60 metres que vous en portiez nous all rion 5 le nece ssa ire pour tout beso in. II sera it p eut etre con vella b I e que vo us porn ez un batea u de menta b lee a r, cornrne je vous ai dit il y a des avens a explorer dans quel interieur se trouven de tres etendues nappes d'eau (esborrany de carte, ca. 1/04/19008, MG SS)

Consta ales acres del Club +que hem pogut consultar gracies a la genttlesa del seu president, Daniel Verges- que el Dr. SerradeU, que n'assoli la presidencia el 30 de juny de 1908, decidl no autori tzar noves exploracions subterr anies si previarnent no s'adquirla un cable de recanvi, per considerar peri- 1I6s i imprudent descendir en aquelles condicions (per be que hague de fer excepcio amb Ja Costa Dreta, per tractar-se d'una exploracio acordada anteriorment; es decidi aleshores demanar el cable al Sr. Albert Carsi, que ja l'havia posat a disposicto).

Havent rebut el club una subvencio del Sf.

Manuel Girona a cornencaments de setembre, Font s' encarrega de fer eonstruir unes escales de corda i va encarregar un cable de 100 metres; pero quan es va morir, les escales eren encara a casa del fabricant Estape i no queda clar si el club Ies va poder recuperar; pel que fa al cable, al gener de 1911 no J' havien rebut encara, moment en que el Consell Directiu acorda demanar-les al pare del mossen,

DISPERSIO DE l'EQUIP

D'altra banda, l'equip no era tan compacte com semblava i de seguida cornencaren a aflorar tibantors entre els seus membres, potser afavorides pel caire personalista i autoritari que el nou president imprimf a Ia seva gestio. Es el cas que el P Adeodat Marcet i Poal (que havia col-Iaborat decisivament en l' exploracio deJs avencs montserratins i que fou nomenat delegat del club al Miracle el 8 d'agost] explore pel seu compte, contravenint 121 decisio del president, els avencs de 121 Sal de L10p i de l'Averd6 el 16 d' agost;

HISJORIA DE l'ESPElEOLOGI.A

despres hague de suportar el tracte desconsiderat de Co de Triola i vela venir una mocto de censura pel seu comportament (correspondencia amb Faura, lviuseu Ceologic del Seminari). Dos dies despres d' aquella exploracio, Serradell decidi que no es podria publicar cap nota de premsa sense autorltzacio del president 0 del secretari del club.

Poe despres, a mitjan seternbre, dimiti Faura pretextant I' obllgat aLlunyament del pais per causa dels sstudis de ciencies naturals que ana a cursar a Ia Universitat Central. A l'octubre, una nota comunicada a la premsa probablement per l'Albert Santamaria -un telegrama de felicitaci6 a Co de Triola per la seva actuacio en el Congres de Naturalistes Espanyols de Saragossa- motiva una investigacio que no dona cap resultat (vegeu Miret a Espeteocet 5). Altres mem bres de l'equip abandonaren el club, uns voluntarrarnent com L1uis Sabartes, Vidal i Riba i Co de Triola (aquest per anar a residir a Asturles una llarga ternporada}; altres per falta de pagament com josep Colomines, en Sal i I'Obiols: Molts d'ells es decantaren cap a un nou model d'excursiorusme de calre mes contemplatiu i fins i tot esportlu en detriment de J'esperit cientific 0 lnstructlu que fins aleshores havia tingut, i aconseguiren crear una seccto propla en el sl del CEC, al costat de la seccio «cientffica» que acabarla dirigint Faura, Paradoxalment, el Muntanyenc es va transforrnar en una societat de naturaIistes seta la insplracio del Dr. SerradelL

EUICIO DE SOTA TERRA

(MARC DE 1908 - SETEMBRE DE 1909) La idea d' aplegar les croniques de les prirneres exploraeions en un sol volum degu€ neixer en acabar la campanya de 1907. Les actes del Muntanyenc no ho fan oficial fins que el 7 de marc de 1908 J osep Colomines proposa fer-se'n carrec de la publicacio juntament amb Miquel Mulleres, per [alta de fons i de mitjans materials. Faura, que probablernent era fins-

Abans de beixer a l'svenc d'en Roea, {'any 190Z

Af centre de fa forografia, Font i Feurs, encordets, en presencia del guia Sorett Afemany. A fa drets, Co de Triola mira a te camera. Eis que seuen a me dreta, s6n, probablement, Josep i Timoteu Colomines, aquest en primer terme.

Foto ja publicada a Espeleoleq 42 i Muntanya 858.

0412010 MUNTA~YA 888'" 9

SOTA TERRA

L"IE ......" ~t.:.IIl~i ~";-I;:LJlU..l!~:~I''''' ~~~, U~IJ.J.t<T~'h~l J'JI.'J ~tLl·I.II~H.i!1iI:St

001()9

Portada de Sota terra, de quina edici6 tingueren cure, successivement, losep Colomines, Fsure i finalment Font i Seque. (Exemplar del Dr. Batalfer, Museu Geologic del Seminari de Barcelona)

Tot en ell era delicadesa: les faccions, la complexio, les maneres, la sensibilitat, perc sobretot la intel-Iigencia '" Lera possible que aquell home tot llama, tot esperit, tot Intel- Iigencia, pogues contemplar-me des del fons del seu taut sense

alcar-se i avancar vers mi amb els brat;;os estesos i els Havis somrients?

10 .. M U ~TA~YA 888 0412010

pirador de l'obra, prengue de model i calca el nom (Sous terre) dels comptes-rendus anuals del celebre Martel, i el primer d'abril en publica el prospecte. Al mes de juny Co de Triola anuncla a la Instituci6 Catatana d'Historia Natural [a imminent aparicio del llibre. Una de les prirneres decisions del nou president Serradell va ser, el 5 de juliol, encomanar l' edicio a una cornissio presidida per Faura, amb Co de Triola com a secretari i Mulleres de tresorer. Faura comptava amb Co de 'Ihola per a la part fotografica iamb l'artista [aume Llongueres i Badia per ales laminas; ell mateix assurnf la part cientffica i Iiteraria de l'obra, Calcula que el pressupost de la impremta estaria entre 800 i 1.000 pessetes, i cornprova que, entre les exlstencles de caixa i les subscripcions cobrades, compromeses i en perspectiva, amb prou feines se'n podria cobrtr La meitat. Tot i aixl, despres de rebre la subvenclo del Sf. Girona, el club encarregil a Victor Oliva de Vilanova la impresslo de 900 exemplars del llibre per un muntant de 925 pessetes, 1"1 16 de setembre, de les que se Ii varen avancar 250. En aquest punt Faura va dimitir, com hem vlst, eJ 22 de setembre, no sense delxar embastat el primer velum i planiflcat el segon. En [a carta de comiat, Faura es queixa dels impediments que havia trobat per portal' I'obra a terme, pero estava segur que, sense ell, arribaria a bon port:

Me sab molt qreu tenlr que marxar sens haver donat a Ilum robra de 'Sota Terra' de la qlle per sa publlcaclo, lmrnerescudarnent se m'honra amb el carrec de Prestdent de la Cornrsslo. Jo he esrnercat rnos trevalls pera realisarla. pero molts Obstacles interiors y exteriors rn'ho han ca 5i obstru it, pro que COIlSti que no ba sig ut perqu I" jo m'hagi adonnit: car tenia mes interes per dlta publicaclo que per altres obi lqaclons personals que durant aqu est i sti use m ha 11 prese ntat; jo no he pogut veu rerl a realitzada, pro que constl qlle no s'ha dequt a rna Il.egli· gencia, [ ... ] rnes de 10 que esdevinquija 110 rne'n faig respcnsable, ni de la part formal de l'cbra: per raho de retirarrne desde aquest moment de tot 10 que rnanca a fer, que es precrsament 10 rnes visible y de mes cornprornls. Crech no obstant que arnb 1"1 serlos escalf existent en 1"15 celosos individus de la Cornlslo sera suflciern pera acabar I'illcubacio d'aquest primer volum. :1 que no tardarem a veurel nelxer arnb Ilum resplendent y enclsadora. I no s'ha d'acabar aqui sino qu'lmmedlatarnent se pot cornensar a reparur la teyna pera 1"1 volum sequent presentant ja 1"1 plan y comensant a treballar perque surti al degut temps, cuydat y aplanat primerament el carnt qlle amb tanta d.ificultat hem hagut de seg;uir enguany. (Faura, ITlSS. sId, MGSB).

Tot seguit, el club encarrega a Font i Sague la direccio de [a comissi6 editora, i hi afegi en Joan Puig i OUveres. En la correspondencia de Font £1mb J'impressor hi ha proves de 1£1 seva activitat editorial: tramesa de proves def1nitives (11 de gener de 1909); prova de la portada (23 de juny); no es estrany, doncs, que la necrologia del mossen que publica La Vanguardia (25/04/1910) Ii atribuis i'autoria del volum.

Malgrat que l'edici6 esta datada el 30 de juny, trigaria mesos a arribar al club. Previarnent (7 de

juliol), el Consell Directiu del Club Muntanyenc acorda relligar sengles exemplars per als Srs, Manuel Girona i Perl" Grau i Maristany I per a I'Ajuntament de Barcelona, socis protectors del club. EI 25 d'agost demana a Font que apresses l'lmpressor, i el 7 de setembre es reberenels primers 195 exemplars; s' acorda aleshores fer una vetllada el dia 23 per tal de lliurar-Ios als subscriptors, un cop segellats i numerats. La presentacio es va fer a 1£1 sala d'actes del Foment del TrebaU; els tres exemplars relligats en pell i or foren exposats en una botiga del carrer Ferran (La Vanguardia, 4/10/1909).

Amb Sola terre. el Muntanyenc obtingue una excel-lent carta de presentacio, que reparti gratuitament en alguns casos, intercanvia en altres, i posa a la venda a[ preu de 3 pessetes (2 per als sods del club); tambe els autors, que reberen 50060 exemplars dels seus articles. Perc Ia factura que l'tmpressor tramete el 3 d'octubre duplica 1"1 pressupost: 1. 894 pessetes mes 139 pels tiratges a part. El Club s'hi conforms, pen'! Ii costa tres anys pel cap baix cobrar el deute en lliuraments que s'hagueren de liquidar amb subvencions publiques, donacions prlvades i una subscripclo entre eis socis.

Havent cornplert la missio que se Li havia encomanat, Font i Sague es va donar de baixa del Muntanyenc a mitjan desembre de 1909 entre severes manifestacions escrites que foren protestades per alguns dels membres del Consell Directiu.

SESSIO NECROLOmCA (DESEMBRE DE 1910)

Un rnes abans de mor ir Font, el club deixa sense efecte la seva baixa vcluntaria; flna el 19 d' abril de 1910 d' una infecci6 tifoide, omplint de consternacio tothom qui el coneixia, com Agusti Esclasans, de qui haviaestat preceptor, en les seves memories:

Tot en ell era delicadesa; les tacclons, la complexio, les maneres, 18 sensibilitat, pero sobretot 1£1 intenlqencla ... Lera possible que aquell home tot tlarna, tot espent, tot lntelllqencia, poques conternplar-me des del tons del, seu taut sense 811;ar'5e i avancar vers rnl amb els braces estesos i els liavls somrlents? Jo era 1"1 rnes petit. pert> 110 1"1 mellYs amant, dels vetlladors del seu cadaver!

El dia 20 d'abril de 1910, el president informa el Consell Directiu de la irreparable perdua, conscient que deixava un buit dificil d'ornpnr en el camp de les ctencies naturals; a pro posta de Timoteu Colamines s'aprova per unanimitat que el club costeges un retrat de gran format per tal que presidis els actes que se celebressin en el local social. I a proposta del president i de Co[omines s' acorda que e[ club celebres el primer acte a la memoria del difunt amb una vetllada necrologica, aixf com fer arribar el candol al pare. del mossen.

L'acte s'hague d'ajornar el 26 d'octubre per manca de temps per organitzar-[o; posteriorment Co de Trio[a, resident aleshores a Astliries, envia un treball per tal que hi fos Ileg!t. S'encomana al soci Mas la realitzaci6 d'un retrat de Font per al que es va encarregar un marc de pedra que costa 19 pessetes.

Finalment es va celebrar a mitjan desembre. No va esser el primer, ates que la Instituci6 Ii havia dedicat la sessio cientiflca de 31 de maig i el Cen tre Excursionista el 26 de novembre. Hi estigueren representades la Unto Catalanista pel Sf. Millet i el CEC pel president Cesar August Torras, a qui es va cedir la presidencia de I'acte. S'hi adheriren per escrtt el. Dr. Almera, els Estudis Universitaris Catalans, l'Areneu Enctclopedtc i el soci Joan Cirera; i de parauLa en LIuis Maria Vidal. EI Secretari llegi l'acord de celebraclo; seguidament es va descobrir el retrat del mestre i es procedf a la Iectura dels trebaLIs literaris: en Miquel Colomines La biografia del personatge; en Timoteu Colomines el treball d'en Co de Triola; en Ftto l'exploracio de I'avenc d'en Roca per Font; en Bertrand els Quadros deL Sahara; en Cars! va fer un brilLant discurs elogiant l' obra del gran gebleg. En Serradell lIegr el proleg de la Geologia, i finalment en Torras resumi els discursos arnb la gran vehernencia que el caracterltza.

UNA EXPLORAGIO FRUSTRADA:

L'AVENC DE L'ESQUERRA

GENER DE 1909 - FEBRER DE 1911) Despres de la desfeta de l'equip, I'activitat espeleologica del club va esser practicament inexistent. No sabem quines coves i avencs va vlsltar el soci Fit6 a cornencaments de setembre de 1909 entre Molins de Rei i I'Ordal, ni que se'n va fer de la demanda del soci Anglada de fer noves exploracions (25 d'agost de 1910), ni si es varen excavar les coves prehistortques de Santa Creu d'OLorde com estava previst pel dia 12 d'aquell mes segons La Vanguardia, ni que se'n va fer de la demanda de noves exploraclons que el socl AngJada va presentar al consell directiu de l'enitat el 25 d'agost de 19ID.

Repetides vegades va intentar el Muntanyenc portar a terme I' explcracio completa de l'Esquerra, pendent des del 12 de julio! de 1908 per falta de material; es pensava aleshores que la seva profundltat superava e Is 150 m i 1"1 mes s'hi havia deixat una via inexplorada. Planejada inicialment per a comencaments de setembre d'aquell mateix any, fou substituida a darrera hora per I'expedicio a la cova Fonda de Vilabella, per acord del Consell Directiu. Durant els dos anys seguents intenta el club portarLa a terme sense aconsegutr-ho, havent diposttat a Oleseta el material el 20 de gener de 1909. No es va fer el 16 de maig com s'havia acordat; un escrit que es va trametre al propietari Mitjans al setembre queda aparentment sense resposta. EI 7 de juliol de 1910 el president I' anuncia altra vegada, si es resolla previament el problema de les escales. Finalment, una carta de Mttjans la va suspendre indefinidament. ALeshores el Club es decidf a recuperar el material que tenia a Oteseta, que era propietat de Llufs Maria Vidal, que el va redamar el 24 d'agcst; cosa que no es va aconseguir fins al febrer de 1911. En una conversa posterior que Vidal tingue amb josep Colomlnes, l'enginyer autoritza al Club a conservar el seu material, i aquest fou anomenat soci

HI.SJORIA DE l'ESPElEOLOGIA

honorari del Muntanyencel 18 de juliol de 1911.

EI 16 d'agost d'aquell any, Faura scllicita al Club el material d'espeleologta, a traves de l'Albert Santamaria, per tal d'explorar I'avenc fondo de I'Ordal [despres Faura i Sans, Font i Sague i avenc de l'Arcada Gran); el cI ub era partldari de fer ell r exploraclo, perc deixa l'acord en mans de l'Albert Carsi, que presidia Ia secci6 d'espeleologia. No hi ha dubre que Faura el va obtenir, ates que va fer l'exploracio, amb el Centre Excursionista, el 3 de setembre.

RECORDANT LES ANTIGUES GESTES (1912-13)

L'efimer butlleti de 1912 sembla voler recuperar els exits de 1908: va pu blicar la confersncia de M. Maheu i l'exploracio de la cova Fonda de Vilabella (jquatre anys desprssl): d'altra banda, es varen donar diverses conferencies sobre els glortosos descensos de la primera epoea, a carrec de Timoteu Colomines (20 de juny de 1909), Francese Bertrand (2/07/1910) i Serradell (man; de 1912 j el 26 de febrer de 1912); en aquesta darrera el president del Muntanyenc s' atribui la direcci6 d'aquelles prime res exploracions (Bo/etin de /a Sociedsd Astronomica de Barcelona, 4, 1913).

La transforrnacio en Societat de Ciencies Naturals (1914) arracona per molts anys la practica de l'espeleologla en el si del club: la commemoraci6 del dese aniversarl de la primera exploracio de J'avenc d'en Roca, organitzada per Faura i Zariquiey, es va fer des del Centre Excursionista de Catalunya i sense la participaci6 del Muntanyenc. No seria fins als anys trenta que una nova generaclc, la dels Llopis, Semir, Closas i altres, amb La realitzacio de noves exploracions, la revisi6 de les antigues i la publicaci6 d'un nou volum de Sota terre (1935), enllaca amb 13 primera epoca i prepara el terreny a L' expansi6 de postguerra. EI Dr. Serradell ja no ho pogue veure.

Segona exploracio a i'svenc d'en Roes, en etaose aniversaride la primera. S'hi reconeixel Dr. Bataller (amb sorana); el de la seva esquerre es, probablement, en Salvador Vilaseca.

04/2010 MUNmVA 888& 11