ASAI

Curs 2007-2008 QuadrimestrePRIMAVERASegona Recensió

Aspectes socialsLa cibercultura: el segon diluvi?Pierre Lévy

Edicions de la Universitat Oberta deCatalunyaFebrer 1997Estudiant: Óscar González PlaGrup: 12

Recensió Aspectes socials

Dades biogràfiques del llibre

Títol del llibre:

La cibercultura, el segon diluvi?

Autor:

Pierre Levy.

Editorial:

Beta Editorial SA.

Data de publicació:

Febrer 1997.

Edició de l’exemplar:

Edició Catalana (1998).

Breu biografia de l’autor

Pierre Lévy va néixer a Tunísia l’any 1956, i en l’actualitat és un dels filòsofs mésprestigiosos en l’estudi de l’impacte de les tecnologies de la informació en lasocietat.És doctor en sociologia i Ciències de la Informació i la Comunicació, i en l’actualitatés el president d’investigació en intel·ligència col·lectiva a la Universitat de Ottawa.De fet aquet serà el tema principal sobre el qual insistirà l’autor per convèncer alslectors del llibre de la necessitat d’Internet.Prèviament, havia estat professor a la Universitat de Quebec i a la Universitat deParís VIII. A més, també va ser consultor de diversos governs, organismesinternacionals i grans empreses en el tema de la implicació de la cultura i les novestecnologies, i en especial en el llibre Internet.Com es veurà en la descripció del contingut del llibre, els seus interès d’estudi sónels ordinadors i Internet com un medi capaç d’augmentar no només la capacitat decooperació de la espècie humana en seu conjunt, sinó també d’altres col·lectiuscom comunitats afins, empreses… Aquesta visió es podrà manifestar en el seullibre, tot i que d’una manera molt més primària ja que el concepte d’empresa aInternet el 1997 era encara molt primitiu.Pierre Lévy var ser un dels fundadors el 1992 de la companyia Trivium, quecomercialitza un software per tractar el mètode de l’arbre del coneixement, queexplica durant el llibre i comentaré també durant la recensió.Finalment, comentar que en l’actualitat l’autor és troba centrat en eldesenvolupament d’una llengua artificial per poder ser manipulada de maneraòptima pels ordinadors i capaç de transmetre els matisos del llenguatge natural.Pretén gestionar el coneixement front la semàntica de les dades digitals.-2-

Recensió Aspectes socials

Comentari del contingut

L’autor pretén mostrar durant tot el llibre la importància de la cibercultura, queconsidera que durant els pròxims anys (el llibre va ser escrit el febrer de 1997)Internet es convertirà en el medi de transmissió i base de la intel·ligènciacol·lectiva.El llibre l’autor l’ha dividit en una introducció i tres parts, força ben diferenciades, ique de fet, podrien ser llibres independents si no fos perquè l’autor pretén justificarcadascuna de les parts del llibre en base a la informació dels capítols precedents.

Continguts que tracta el llibre

La primera part del llibre, que el propi autor defineix com de “definicions”, començadefinint conceptes sociològics que potser són els més interessants i importants percomprendre bé quines seran les intencions de l’autor en els capítols següents. Laresta de la primera part en canvi resulta molt bàsica per un estudiant d’enginyeriainformàtica, ja que el que fa l’autor és definir els conceptes bàsics d’un ordinador(formes d’interacció, components físics, eines de la web, formes de web…), que amés en alguns casos resulten una mica desfasats, pel simple fet del que significallegir sobre un concepte informàtic definit fa més de 10 anys.La segona part del llibre, que l’autor defineix com de “propostes”, mostra quinespodrien ser algunes de les aplicacions de la cibercultura en el que és la vida real,partint de l’origen i quin va ser l’esperit, continuant buscant símils d’aquest caràcterd’Internet a d’altres aplicacions de la vida a la qual s’estan produint canvis coml’art, la música, l’ensenyança o els estats. Durant aquest punt també fa diversespropostes sobre com hauria de jerarquitzada la intel·ligència col·lectiva, presentantl’arbre de coneixements.En la tercera part del llibre, la més reivindicativa i potser un pèl sensacionalista,l’autor fa una defensa argumentada de la intel·ligència col·lectiva i la cibercultura.Presenta les diferents fonts de crítica “actual”, i intenta refutar els diferentsarguments presentats contra la cibercultura. Finalment, el llibre acaba amb unasèrie de preguntes, que l’autor només presenta i deixa obertes, perquè siguinresoltes posteriorment o, en molts casos, sigui el propi temps qui resolgui lespreguntes.-3-