‘quan ex vise es fets de cade ia oes té fan de temps per reflenonar | observar lex cases. Lescla dpore'x com el context ‘especie per porar arenes als tals a Fexperiéncia, alé que es pot fer que poss amb caine More Ares la realitay afescole escola houria de ser aquest context especial que ens permetés parar atencié als detalls, perd és molt dificil convertir-se en un oasi atemporal ‘quan el ritme amb qué es mou la nostra societat és tant i tan rapid. Lareflexis ve al eas de una constatacié evident: les mestres som conscients de les nostres limitacions en algunes arees, entre les quals, hi posaria la ma la foc, hi trobarfem la de les cincies. Padriem buscar culpables en Teducacié que hem rebut (ja sabeu que al final, la culpa sempre és dels mestres ), en la poca tradicié cientifica en el nostre sexe ( minsa en quantitat, perd no en la qualitet de les aportacions que han fet les dones cientifiques al llarg dels segles ), 0 atribuir-ho a causes diverses i/o desconegudes. Perd el cas és que moltes de nosaltres, entre les quals mVincloc indiscutiblement, tenim molt poca seguretat a fenfrontar-nos a tasques de cidncia: no sabem construir ni tenir cura dun terrori, desconeixem els noms, les maneres de viure o les relacions que sestableixen entre maltes de les plantes i animals que ens envolten, entre una pedra i una altra pedra només distingim el color, muntar i demuntar aparells no ens atrau gens i les nostres interpretacions dels fendmens del mén fisie solen ser tan simples i poc elaborades que no resisteixen el més minim endlis Per oposicié, potser us ve ara facilment al cap alguna daquelles persones que sén un tresor en si mateixes com a coneixedores del mén que ens ‘envolta, persones que en un bose saben llegir en la naturalesa tan facilment com els altres identifiquem les lletres de lebecedari, Escolten un cont . Aprendre en si mateix és una de les motivacions inrotes de Iésser humd, que hem de saber apreciar com a tal, Aprendre, conixer, entendre, no ha de ser una obligacié, uns objectius quantificables a aconsequir en un determinat temps, ‘sind un habit que ens acomparyi en el nostre quefer diari, una manera Sefrontar el mén aturant-se en els detalls, en el plaer de la contemplaci6, cena satisfaccié de la comprensié dels fendmens i de nosaltres mateixos. Evidentment, convertin-nos en bons lectors de naturalesa, com tot ‘aprenentatge complex, no pot ser una tasca facil ni répida, Peré aquest és tun problema-amb-solucié, ja que la nostra professié ens permet gaudir del privilegi deprendre mentre treballem: es tracta descoltar els interessos i raons dels nostres nens i nenes convertint-los en els nostres, de fer recerca plegats a partir de les aportacions de tots, davancar junts cap a un coneixement més elaborat, en definitiva, senzillament dincorporar habit d'APRENDRE CONTUNTAMENT, Perqué si la reflexié sobre la pressa la traspassem als nostres nens i nenes, ens adonarem que ells tenen el seu propi ritme, un temps de desenvolupament de les activitats molt més dilotat que el rostre, que tendeixen a estar atents absolutament a tots els estimuls, sense filtrar allé ‘que considerem important, que la seve copacitat de concentracié 1é limits ‘evident... que necessiten per tant, TEMPS en majdscules per aprendre amb ‘amplitud | profunditat, Com pot ser que anar de presse no signifi! oner més ly ? Une metdfora di podria zer la construccié una torre. (..) Consru una fore colocant un mas Enbre un oltre é2 un procés forge rsp. Per3 aqueste torres avat erriberd als seus limite sla comporem ams una altra construe sobre ura base ample‘ uns foramentsprofunds que, naturaiment, necessita més tegs per construlr-se. Quin és Tequvalent Infe-lectucl de construr amb amplitus | profunditat ? Cree que és une questié esteble comexins. Podria pensar-ce en lompltud com una gonima veriada. dé Giferents esferes Cexperincia que poden relacionar-te entre si: padtia pensar-se en la peofunditat com els malts tipus diferent: de comexions que poden estoblir-se entre fecetes diferents de la nostra expertncia. (..) En equast copital tractors ‘ve oprerdre omb ampltud | profunditat é: diferent 2 aprendre amb rapidese, tava troctant dexpresor els seu pensaments (...) sesforgava per ‘extreure el sentit dune moranye dsbservecions | models | tenia une idea que Comengave o prendre forma, Va dir: Necsssita temps pera le mava confuslé~. oO ls encenyantssolen ser inpacients omb els zeus clannes per a que desenvolpinidees claves | adequades, cota que és comprensibie.Pard establirrelacions entre idees Ciferents no d= una tasca facil. Ex desconcertant, | equest desconcert, requereix temps, Tots necessitem temps per « la restre consis si volem construe Fampliud | la profunditar que denen sigufcet als nostres conebxements Duckworth, €. (1994) Come fender ideas marevilaas Medeid: Visor Podem sentir la temptacié de fer empessor amb un embut ( encara que sigui malt atractiu, molt motivader, 0 tecrolégicament molt avancat) tots els conceptes, procediments i actituds que considerem imprescindibles, per’ els nens no digereixen res amb presses, | tot tornara a sortir tal com ho tentrat, | amb aquell sentiment de satisfaccié dhaver aconseguit treure's una nosa de sobre, T per qué tanta pressa a faula ? Que la tinguin a Primaria perqué. senten les exigencies de la Secundéria, que al seu torn estan pressionats per les Universitats... és incomprensible, Per que aconseguim traslladar aquesta pressié als 3 anys Després de milers donys devolucié Inés just que vulguem comprimir lo comprensié del mén en unes poques hores ? loté sentit donar les respostes abans que les preguntes per aixi estalviar el ‘temps en divagacions ? lsés justificable la pressa per plosmar un concepte en una fitxa perqud oixijaesta fet i daquest ja ens en podem despreocupar ? tino és entrar en un cercle de absurd acabar fent alguna activitat només per poder tenir-la feta ? Hem de trobar una estona per aturar-nos a afilar lo serra i plantejar-nos qué considerem realment important de fer i qué podem deixar de banda Paradoxalment, és aturant-nos que anirem més rapid, en tant que tindrem clar quin cami volem seguir, marcarem les nostres prioritats i no ens er distraurem amb ocupacions supérflues. Suposa que et trobes amb algi que trebolla febrilment en el bose, tallent un arbre ‘amb una serra, ~ Quid est8 fent, senyor ? ~ li pregunte: ~ Que no ho veu ?~ respon amb impaciéneio - Estie tallant Forbre — Sel veu exhaust - I dus ~ Quant temps fa que hi treballa ? = Més de 5 hores, 1 estie melt cansat. Aixé no és senzll Per qué no fa una pausa d'uns minuts i aprofita per afilar la serra ? Segur que tallaria molt més rap No tine temps per afilar lo serra div "home emfaticament - Estie massa ocupat serrant Covey, §.8. (1997) Los 7 hdbitos de la gente altamente efectiva Barcelona: Circula de leerores Si volem parlar, escoltar, seguir els fils que van plantejant els pensaments dels nostres nens i nenes, fer-los compartir troballes, comprovar idees, .. necessitem TEMPS, i calma. Si volem treballar una ciéncia que ajudi els nens i nenes, a partir de les prépies explicacions sobre el funcionament del mén, a crear nous models més desenvolupats, més rics en consideracions, més complexos, hem de reservar-li el temps per a que sorgeixin preguntes, el temps per a pensar i compartir amb els altres les ides, el temps per a comprovar qué passa si..., el temps per allargar un tema tan com els nostres alumnes demanen,El mén ens pressiona amb un allau d'estimuls i de demandes externes, perd és responsabilitat nostra saber mantenir a l'interior del microcosmos de faula un ritme adequat, en el que ens hi sentim cémodes nosaltres i en el que els nostres nens i nenes s‘hi trobin a gust, Només mantenint aquesta intencié permanentment al cap, aconseguirem fer de Vescola ef context especial per parar atencié als detalls, a lexperiéncia , a allé que es pot fer que passi amb calma. Aprendre ciéncia, disfrutar de la ciéncia, i naturalment de qualsevol altra activitat, requereix els seu temps. No lestalviem, els interessos no s'ho valen. ‘Montserrat Pedreira parvulista