Projecte de Catalunya La India en Un Clic

PAC 2: L’ASSESSORAMENT CURRICULAR I LA PROGRAMACIÓ EN EL PEC, LA
PROGRAMACIÓ ANUAL I LES UNITATS DIDÀCTIQUES

Fase 2: Grupal - Document II
2.1. PROJECTE INTERDISCIPLINARI
2.1.1. Introducció
 Títol
De Catalunya a l’ Índia en un clic
 Justificació del projecte

L’ equip docent i directiu de l’ IES Vallpineda de Sitges decideix posar en marxa el
projecte De Catalunya a Índia en un clic, ja que durant els darrers cursos s’han constatat
importants problemàtiques de caràcter social en l’ alumnat. Els valors imperants de la
cultura sitgetana i els incidents racistes que s’ han pogut ocasionar en la població, es
reflexen en les conductes d’ una significativa part dels joves alumnes del centre.
Degut als canvis contextuals comentats, la realitat del centre educatiu sitgetà s' ha
vist influenciada pels canvis sòcio-demogràfics de la zona i les fluctuacions de població
de la última dècada, que han derivat en un institut més ric en ètnies i nacionalitats, així
com de cultures diverses. Malauradament, en els darrers anys s’ han detectat l’ aparició
de conductes discriminatòries i el naixement de grups socials entre l' alumnat segons les
diferents procedències, en l’ aula i fora de l’ aula.
Per altra banda, també s’ ha observat una baixa consciència de les diferents realitats
existents al món, les actuals situacions dels països en desenvolupament, així com certa
actitud acomodada, egocèntrica i materialista davant la vida de gran part de l’ alumnat.
El centre no pot desentendre’s d' aquesta realitat social, és per això que afronta el
repte d’ engegar un projecte interdisciplinari d’ intercanvi cultural amb tres instituts de
Nova Delhi (Índia). La idea vol apropar l' alumnat, tant l' autòcton com l' estranger, a altres
realitats diferents, esperant una conscienciació inclusiva i no disgregadora, on l'
arrelament social es faci extens a tot l' alumnat. El centre té l’ intenció de despertar valors
empàtics, sentiments solidaris i esperit cooperatiu; no només en l’ alumnat, sinó també en
el professorat. Per això caldrà treballar per potenciar l’ esforç, els valors emocionals, les
relacions positives, el sentit del canvi i l’ adaptació a l’ entorn de tot l’ alumnat.
El projecte De Catalunya a l' Índia en un clic implicarà que els alumnes del centre
realitzin l’ intercanvi cultural amb alumnes de Nova Delhi mitjançant una filmació
audiovisual. Cada grup classe realitzarà un vídeo propi per poder enviar a un centre
educatiu de Nova Delhi diferent, afavorint d’ aquesta manera tant la quantitat com la
qualitat del vincle social i afectiu entre les dues cultures. És important comentar que
aquestes filmacions tractaran aspectes diferents de la vida de l’ alumnat: l’ organització i
el funcionament del seu institut; informació sobre l’ entorn en el que viuen; i les
preferències i inquietuds culturals de l’ alumnat. Aquestes activitats poden esdevenir una
bona oportunitat per obrir-se al món, i cercar la millora relacional, emocional i psicològica
de l’ alumne. A l’ Índia i a Catalunya.
Finalment, comentar que l’experiència positiva d’ altres centres europeus també ha
Raquel Marcos, Laia Barceló i Júlia E

impulsat la posada en marxa d’aquest projecte en l’ institut de Sitges, que aspira a
aconseguir els mateixos bons resultats. Així com també ha estat cabdal, la important
connexió de l’ àrea social de l’ Ajuntament de Sitges amb els serveis socials i educatius
de Nova Delhi, que treballa des de fa tres anys amb diferents projectes cooperatius a l’
Índia.
 A qui va dirigit
A tot l’ alumnat de 3er ESO.
2.1.2. Objectius del projecte
 Objectius generals del projecte

• Conèixer altres realitats socials i culturals com a mitjà d’enriquiment personal.
• Valorar els vincles afectius per sobre dels materials.
• Afavorir el bon clima dins del centre educatiu
• Evitar les conductes discriminatòries del centre a raó d' ètnia, religió o color de pell
diferent.
• Elaborar tres vídeos, com a producte final, per intercanviar-ho amb un centre de l'
Índia.
• Aprendre a treballar qualsevol temàtica des d' una perspectiva multidisciplinar.
• Desenvolupar la dimensió competencial plurilingüe i multicultural de les llengües
estudiades al centre (català, castellà i anglès)
• Potenciar la relació humana entre els joves per sobre dels condicionants culturals,
religiosos, estètics, materials...
 Objectius competencials dels àmbits o matèries
• Atendre millor la diversitat al centre.

• Incrementar els recursos educatius de la població.
• Prevenir els grups-procedència o “guetos” al centre
• Millorar l’autoestima i motivació de l’alumnat fent-lo partícip del projecte
• Incitar a una implicació més intensa i participativa dels alumnes en les activitats de
cada matèria
• Afavorir l' assoliment de les competències bàsiques de cada matèria mitjançant un
tema motivador per l' alumnat.
• Donar a conèixer les principals característiques (geografia, economia, societat,
cultura...) de l' Índia..
• Plantejar i analitzar alguns dels problemes principals que viu el país.
• Treballar els drets humans amb l’ exemple de l’ Índia.
• Prendre consciència de la influència del context en el creixement i desenvolupament
personal i vital.
• Potenciar la relació humana entre els joves per sobre dels condicionants culturals,
religiosos, estètics, materials...
• Potenciar i practicar la llengua anglesa.
• Gravar i editar un vídeo.
• Potenciar i practicar la llengua oral i la llengua escrita.
Raquel Marcos, Laia Barceló i Júlia Estévez 2

2.1.3. Competències transversals
Treballarem les vuit competències bàsiques de forma transversal al llarg de tot el projecte.
 Competències comunicatives: comprensió significativa de la informació i la construcció del

coneixement cada vegada més complex, que permetrà generar informació amb idees noves.
- Competència lingüística i audiovisual

Capacitat de saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i
amb els llenguatges audiovisuals, fent servir les tecnologies de la comunicació, amb gestió
de la diversitat de llengües, amb l'ús de diferents suports i tipus de text, adequació a les
diferents funcions i contextos socials i culturals.
- Competència artística i cultural

Coneixement, comprensió i valoració crítica de diferents manifestacions culturals i
artístiques, tradicionals o no, utilitzant-les com a font d'enriquiment i gaudi i considerant-les
com a part del patrimoni de cada cultura. També inclou la capacitat per crear produccions
artístiques pròpies o expressar continguts a través de diferents mitjans artístics.
 Competències metodològiques: convertir la informació en coneixement eficaç.
- Competència tractament de la informació i competència digital

Cerca, captació, selecció, registre i processament de la informació, amb l'ús de tècniques i
estratègies diverses segons la font i els suports que s'utilitzin (oral, escrit, audiovisual,
digital) amb una actitud crítica i reflexiva. Requereix el domini de llenguatges específics
bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor).
- Competència matemàtica
Habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els números, les informacions que es
presenten en forma numèrica i els aspectes espacials de la realitat. Inclou les operacions
bàsiques, els símbols i les formes d'expressió i raonament matemàtic, problemes i
situacions relacionats amb la vida quotidiana, el coneixement científic i el món laboral i
social.
- Competència d’aprendre a aprendre

Habilitats per conduir el propi aprenentatge i ésser capaç de continuar aprenent de
manera cada vegada més eficaç i autònoma d'acord amb els propis objectius i necessitats.
 Competències personals: conèixer les pròpies emocions, opinions, valors i acceptar la

diferència en l' altre (diversitat). Actitud positiva cap als canvis amb flexibilitat i esperit crític i
constructiu per a afrontar problemes i trobar solucions.
- Competència d’autonomia i iniciativa personal

Adquisició de la consciència i aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals
interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i
l'autoestima, la creativitat, l'autocrítica, el control emocional, la capacitat d'elegir,
d’imaginar projectes i portar endavant les accions, d'aprendre de les errades i d'assumir
riscos.
 Competències de conviure i habitar el món: comprendre la realitat en què es viu, la

pertinença al grup i a la societat democràtica. Desenvolupar habilitats socials.
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Mobilització de sabers que han de permetre a l’alumnat comprendre les relacions que
s’estableixen entre les societats i el seu entorn i fer un ús responsable dels recursos
naturals, tenir cura del medi ambient, realitzar un consum racional i responsable i protegir
la salut individual i col·lectiva com elements clau de la qualitat de vida de les persones.
Inclou també el desenvolupament i aplicació del pensament cientificotècnic per interpretar
la informació, predir i prendre decisions.
- Competència social i ciutadana

Capacitat per comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els
conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la
ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia,
i mantenint una actitud constructiva, solidària, responsable davant el compliment dels drets
i obligacions cívics i respectuosa amb la diversitat.
2.1.4. Continguts mínims per matèries
 CIÈNCIES SOCIALS
- Un sistema mundial: la globalització
- La globalització econòmica. Desenvolupament tecnològic i econòmic
- La comunicació, la informació i el desenvolupament. Un món televisiu
- Els indicadors de desenvolupament: globalització i desigualtat. Causes
- Anàlisi dels avantatges i inconvenients de la globalització. Els seus riscos
- Les principals potències econòmiques del món. Interpretació del PIB i el deute extern
- Un cas concret: l’Índia
- Comparació dels indicadors econòmics i demogràfics entre Espanya i l’Índia. Reflexió
sobre el seu desenvolupament
- anàlisi de la relació entre la globalització i les formes de vida i el treball a l' Índia
- Problemes actuals a l' Índia: pobresa, fam, escolarització, treball infantil, sanitat, esclavitud,
violència sobre la dona, etc.
 MATEMÀTIQUES
- Població i mostra
- Variables estadístiques
- Diferenciació de les variables en qualitatives o quantitatives i, dins d’aquestes, en variables
discretes i contínues.
- Marca de classe

- Construcció d’una taula estadística d’una taula estadística adequada al conjunt de dades, i
càlcul de les freqüències absolutes, relatives i acumulades
- Interpretació i representació de taules i gràfics estadístics i anàlisi crítica de l’adequació a
les dades i al context.
- Mitjana, mediana i moda
- Càlcul del recorregut i la desviació mitjana d’un conjunt de dades
- Determinació i interpretació de la variància, la desviació típica i el coeficient de variació
d’un conjunt de dades.
- Utilització de la calculadora científica per calcular diversos paràmetres estadístics.
 LLENGUA CATALANA
- Anàlisi de les característiques d’una notícia
- Identificació dels elements que componen la notícia
- Anàlisi i comprensió de notícies
- Producció de notícies sobre el centre amb intencions comunicatives diverses i en diferents
contextos d’espai i temps
- Participació en activitats de relació social i comunicació amb altres comunitats escolars (el
centre de la Índia) i amb l’entorn immediat al centre (difusió del producte final del projecte)
 LLENGUA CASTELLANA
- Anàlisi de les característiques de l’entrevista
- Identificació dels elements que composen l’entrevista
- Anàlisi i comprensió de les entrevistes
- Producció d’entrevistes a personatges de la vila de Sitges amb intencions comunicatives
diverses i en diferents contextos d’espai i temps.
- Participació en activitats de relació social i comunicació amb altres comunitats escolars (el
centre de la Índia) i amb l’entorn immediat al centre (difusió del producte final del projecte)
 LLENGUA ANGLESA
- Conversar sobre rutines diàries, activitats habituals, “hobbies” i expressar habilitats
- Ús progressivament autònom de convencions més habituals i pròpies de la conversa
mitjançant un diàleg proposat per interactuar amb el company/a i crear-ne un de nou fent
entrevistes als companys del centre.
- Recordar vocabulari sobre objectes i accions diàries, “hobbies”, habilitats...
- Traducció i adaptació de les activitats de les àrees de català i castellà per incloure-les en
anglès (llengua comú amb l’Índia) dins del projecte
 EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA I DRETS HUMANS

− La dignitat humana i la seva relació amb els drets humans
− Valors i drets fonamentals
− El deure i classes de deures
− La norma i fonament de la norma
− El sentit de respecte i l’autoritat en la convivència
− Treball monogràfic: el dret a l’educació
 EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA

− Estudi i experimentació a través dels processos, tècniques i procediments propis de la

fotografia i el vídeo i la utilització de recursos TIC per investigar i produir un discurs
audiovisual i en format multimèdia.
− Realització d’apunts,esbossos i esquemes de tot el procés de creació (des de la idea inicial
fins a la concreció de resultats), facilitant l’autoreflexió, l’autoavaluació i l’avaluació.
2.1.5. Temporalització
El projecte De Catalunya a Índia en un clic es desenvoluparà al llarg de dos trimestres: el

primer i el segon trimestre del curs 2009-10. Durant el tercer trimestre, tot i que no es desenvolupi el
projecte interdisciplinari en sí, els alumnes d’ ambdós centres enviaran la seva creació audiovisual
al centre amic. D’ aquesta forma, al final del curs tants alumnes catalans com indis tindran la
oportunitat de visionar, comentar, comparar, debatre, gaudir, aprendre i apropar-se a la realitat de l’
altre centre.
Les àrees de ciències socials i matemàtiques es desenvoluparan durant el primer trimestre
de curs i, a cavall entre el primer i segon trimestre, es treballarà l’ anglès. L’àrea de visual i plàstica
estarà present en la realització de totes les activitats ja que s’han de prendre registres en format
audiovisual i s’acabarà durant la segona quinzena del segon trimestre amb l’elaboració dels vídeos
(producte final del projecte).
Les àrees de ciències socials i matemàtiques han d’anar coordinades en el temps, de tal
manera que l’àrea de ciències socials inicia la unitat i al cap de dues setmanes que és quan es
treballen els conceptes estadístics, l`àrea de matemàtiques comença a treballar-los.
Per altra banda, les àrees de català i castellà comencen coordinades i es té prevista una
duració de dos o tres setmanes, quan ja es disposen dels materials i documents que calen per
iniciar l’àrea d’anglès.
Finalment, l’àrea d’anglès s’iniciarà quan les activitats de les àrees de català i castellà
finalitzin, és a dir entre el final del primer trimestre i el principi del segon trimestre per coordinar-se
amb l’area de visual i plàstica.
2.1.6. Activitats d’ ensenyament-aprenentatge

Als annexos es poden trobar les diverses unitats didàctiques del projecte.
2.1.7. Metodologia
La metodologia utilitzada integra diferents mètodes globalitzats (treballats en cada àrea

implicada): per una part, la tasca prioritària és la creació dels vídeos que segueix el model del
“treball interdisciplinari”; per altra part, cada activitat que configuren els vídeos s’entén com un
centre d’interès, amb diversitat de dinàmiques.
Per tal de poder sistematitzar tot el projecte interdisciplinari, integrat per diferents àrees
curriculars, ha calgut trobar una àrea comú al voltant de la qual s’organitzés el producte final (els
vídeos) i li donés sentit. Aquesta àrea escollida ha estat: educació visual i plàstica. La justificació
d’aquesta decisió s’ha pres relacionant l’objectiu didàctic amb els continguts curriculars de l’àrea
d’eduació visual i plàstica per a 3r ESO (desenvolupats a la programació d’aula).
A l’hora de donar contingut als vídeos, s’ha pensat en un treball de coordinació entre altres àrees
implicades per tal de realitzar activitats de forma contínua, relacionades totes elles, tant pel que fa a
continguts com pel que fa a la temporalització, per arribar a la màxima significativitat i funcionalitat
dels aprenentatges.

o Les relacions interactives
Les activitats de cada unitat didàctica s’han elaborat pensant en el clima d’aula que cal
establir per facilitar l’aprenentatge. Així doncs, les seqüències d’activitats són flexibles, tenint en
compte l’adaptació a les necessitats educatives de l’alumnat i oferint les ajudes necessàries en
cada moment; es compta amb les aportacions i els coneixements previs de l’alumnat tot preguntant-
los a l’inici de les activitats i durant la seva realització; es formulen preguntes de reflexió per tal de
“desafiar” a l’alumnat que adquireixi una actitud crítica; promovent el procés d’autoavaluació i
autoregulació (metacognició) en tot el procés d’aprenentatge, a partir de l’observació sistemàtica i
“aconsellant” l’alumnat; a través del diàleg pedagògic amb tot el grup-classe, establint un ambient i
unes relacions de respecte mutu i confiança.
o L’organització social de l’aula

A causa de l’aprenentatge procedimental de les competències, cal establir diverses formes
d’organització relacionades amb la diversitat d’activitats proposades. En aquest sentit, en les àrees
implicades s’ha treballat, depenent de les activitats, amb:
- el gran grup: per treballar tota la dinàmica general de la unitat, sobretot al principi, quan
es presenta el tema o es pregunten les idees prèvies, o al final, quan s’exposen les conclusions
d’un treball o es realitza l’exposició del powerpoint.
- el treball cooperatiu: a partir de grups pensat per l’alumnat, es treballen algunes
activitats on la participació, l’ajuda, el diàleg, el debat...són necessaris i fer-ho en petit grup
cooperatiu facilita la gestió d’aula.
- parelles: el treball amb parelles té els avantatges del treball cooperatiu, encara que en
menor grau, i facilita molt més la gestió d’aula. Cal en aquelles activitats, de duració curta, on el
treball individual no afavoreix l’aprenentatge i el treball cooperatiu implicaria masses recusos.
- el treball individual: en aquelles activitats on es requereix un treball autònom i personal
(p.ex: reflexió personal, elaboració d’un quadre-sinòptic personal...)
o Espai i temps
Espai i temps han d’anar lligats perquè l’aprenentatge de les competències estigui
optimitzat.
-temps: en les fases inicial i final, el temps invertit és menor que en la fase de
desenvolupament. Per norma, s’ha utilitzat una o dues sessions (hores) tant en la fase inicial com
final (ja que les activitats pensades no suposaven més inversió de temps); mentre que en la fase
pròpiament més procedimental, ha calgut més hores per desenvolupar les activitats.
- espai: per la naturalesa d’algunes activitats, ha calgut utilitzar l’aula d’informàtica, l’aula
d’audiovisuals i la biblioteca. Quan s’ha treballat en gran grup a l’aula ordinària, l’alumnat ha estat
situat en files orientades cap a la pissarra i quan s’ha treballat en grup cooperatiu, el propi grup ha
buscat el seu espai i la seva distribució de grup.
o Organització dels continguts

Els continguts de cada unitat didàctica s’han treballat segons el currículum establert per a
cada àrea implicada (nivell 3r ESO). En canvi, les activitats d’aprenentatge de cada àrea han estat
pensades tenint en compte l’objectiu didàctic del projecte interdisciplinar.
A partir de la justificació del projecte, de la seva necessitat en el centre i des de l’àrea
d’educació visual i plàstica es presenta, a l’alumnat de 3r ESO (tres línees), el projecte
interdisciplinari tot negociant-hi els seus objectius (encara que el professorat ja té el “propi guió”,
sempre el pot modificar segons les aportacions dels alumnes). A partir dels objectius, es comenten

les àrees que integraran el projecte: àrees directament implicades en l’elaboració dels vídeos
(educació visual i plàstica i llengües) i àrees que ens donaran un coneixement sobre la realitat
viscuda a l’Índia (ciències socials i matemàtiques).
A partir d’aquí s’estructuren les unitats didàctiques de cada àrea, que cada professor implicat
impartirà. Es requereix una màxima coordinació entre totes les àrees, de tal manera que quan a
ciències socials s’introdueixen termes estadístics relatius a l’Índia, alhora, a matemàtiques
s’estudiaran aquests mateixos índexs i conceptes dins de la unitat d’estadística tot elaborant
gràfiques i taules i aplicant l’estadística a la realitat. Igualment, cal treballar des de català (ud: la
notícia) i des de castellà (ud: el reportatge) coordinadament i alhora per tenir prou material per
treballar a l’àrea d’anglès (idioma comú entre els dos centres).
o Materials curriculars/ Recursos didàctics

La funció principal dels materials és la de “suport-ajuda” (font de recursos) del procés
d’ensenyament-aprenentatge i donada la seva importància sobretot en relació a com es transmet la
informació, com s’ofereixen les ajudes necessàries, com es proposen i es presenten les activitats
tant per part del professorat com per part de l’alumnat, s’ha pensat en una proposta variada i
diversificada: a part del llibre de text, documents varis (p.ex: la Convenció dels drets de l’infant,
diaris, revistes, etc.), taules i gràfics estadístics, ús de les TIC (ordinador i recursos web) i de
material audiovisual (projector), càmara de vídeo, apunts i treballs de l’alumnat. També s’han
introduit, en algunes unitats didàctiques, activitat multinivell per atendre la diversitat de l’alumnat.
La utilització de tots aquests materials de manera diversificada, ha permès a l' alumnat treballar
de forma autònoma, aprendre noves eines i recursos per a l' aprenentatge i aprendre a compartir i
respectar el material de més valor.
o Suports a l’aula
Puntualment, han col-laborat familiars de l’alumnat (implicació de les famílies en el projecte).
Ha estat a l’àrea d’educació visual i plàstica (edició i muntatge dels vídeos) i a l’àrea d’anglès, on la
mare d’un alumne, nativa de Gran Bretanya, ens ha fet d’”auxiliar de conversa”
o Mesures d'atenció a la diversitat

Al llarg del desenvolupament de les unitats didàctiques, s'ha tingut en compte l'atenció a la
diversitat. S'han realitzat activitats multinivell i s'ha fomentat el treball cooperatiu realitzant tasques
complexes. L'organització de les activitats s'ha dut a terme mitjançant equips de treball que han
permès que els alumnes interactuessin i fóssin més partícep del seu procés d'aprenentatge,
quedant el professor en un segon nivell d'acompanyament i suport als alumnes que més ho han
necessitat.
2.1.8. Avaluació
S’ha partit de la premissa que l’avaluació de les competències s’ha de dur a terme en el
mateix moment en que es desenvolupen les activitats (i en totes les fases: inicial, desenvolupament
i final) per tal que l’aprenentatge sigui significatiu i es pugui avaluar “in situ” i regular tot procés per
introduir-hi, si calen, modificacions.
Les activitats d’avaluació són els productes finals de cada àrea (i per tant, els productes que
s’integraran al projecte). Aquestes activitats consisteixen en un conjunt de tasques on es
necessitarà desenvolupar alguna/es competència/es. Per conèixer el grau d’assoliment d’aquestes
competències s’estableixen una relació d’indicadors d’assoliment (criteris d’avaluació) de cada

competència específica. De tal manera, que a partir dels criteris d’avaluació es coneix el grau
d’assoliment de cada competència implicada en cada tasca de cada activitat curricular.
En alguna activitat puntual, s’ha considerat la possibilitat d’avaluar-se grupal (coavaluació) i
individualment (autoregulació personal) a partir de fulls d’avaluació.
Mencionar que l' alumnat sempre ha sigut coneixedor, des de l' inici de cada unitat didàctica,
dels criteris d' avaluació de que seria objecte.
Veure graella d’ autoavaluació de l’ alumnat, i graelles d’ avaluació dels alumnes per part
dels docents als Annexos I, II i III.
2.2. AUTOAVALUACIÓ DEL PROJECTE INTERDISCIPLINARI
L' autoavaluació del projecte es durà a terme amb l' objectiu d' analitzar la pròpia tasca,
veure’n els resultats i també els aspectes de millora. Implica saber on estem i on volíem arribar amb
aquest projecte. Aquesta es farà conjuntament amb tots els agents implicats en l' elaboració del
mateix, des de l' equip directiu, els docents, l' assessor psicopedagògic fins al propi alumnat.
Durant el desenvolupament del projecte s' ha anat reflexionant sobre la metodologia i el
procés que s' ha seguit, per tal de fer el projecte més visible. S' han creat alguns instruments propis
per a l' avaluació de la tasca per tal d' obtenir una perspectiva més clara dels resultats concrets i
sobretot del procés que s' ha seguit.
Veure graelles d’ autoavaluació del projecte als Annexos IV i V.

2.3. ANNEXOS
ANNEX I. Graella per valorar l’organització del grup en l' elaboració dels guions per la
producció audiovisual
incorrecte (1) correcte (2) bo (3) excel·lent (4)

L'organització L'organització
ORGANITZACIÓ L'organització
dels grups ha dels grups ha L'organització
GRUPS s'ha fet
estat lenta i estat lenta però s'ha fet molt bé i
correctament i a
dificultosa. Han no han necessitat molt ràpida.
un ritme normal
necessitat ajuda ajuda
El guió per la El guió per la
El guió per la
El guió per la producció producció
producció
producció audiovisual és audiovisual
audiovisual és
audiovisual correcte però han realitzada i les
CONTINGUTS correcte i han
realitzada no ha estat raonades intervencions han
reflexionat cada
estat correcte, ha les intervencions. estat
una de les seves
faltat informació. Informació molt reflexionades i
intervencions
simple molt elaborades.
Tothom ha
Quasi tothom s'ha
col·laborat en el Tot el grup s'ha
CONTRIBUCIONS Només part del implicat i
grup, encara que implicat en el
AL GRUP grup s'ha implicat. completat les
amb nivells treball.
seves tasques.
diferents.
No hi ha El treball s'ha fet El treball s'ha fet
comunicació conjuntament El treball s'ha fet conjuntament, ha
entre els però manca conjuntament i ha participat tot el
TREBALL EN GRUP
membres i el col·laboració participat tot el grup i s'ha
treball és molt d'una part del grup detectat molta
individual grup discussió
PRIMERA Presentació Presentació
La presentació és
PRESENTACIÓ Molt poc atractiva, amb atractiva,
correcte però poc
ESCRITA DEL elaborada elements innovadora i molt
atractiva
GUIÓ innovadors. treballada
Els problemes es
Poques vegades Sovint hem trobat discutien dins el
Contínuament
hem necessitat la solució grups i es
AUTONOMIA calia cridar al
l'ajuda del nosaltres buscaven
professor.
professor. mateixos solucions
conjuntes

ANNEX II. Avaluació docent del treball escrit dels alumnes
Aspectes Acceptable 1 Bon nivell 2 Excel·lent 3
La informació és
La informació és
El contingut excel·lent: han entès
Co força clara i
mostra que s'ha el tema, han
nting mostra una certa
entès el que reflexionat i han
ut reflexió sobre el
s'ha treballat. arribat a
tema.
conclusions.
Les diferents
.Mostra una
seccions tenen L'organització és
Organitzaci planificació acurada
continguts però adequada i estan
ó del que dóna una
no hi ha relació relacionades
contingut seqüenciació lògica i
ni transició entre si.
clara.
entre ells.
Adequat Fluid i clar

Aspectes Fluid i amb bon
malgrat alguns malgrat alguns
lingüístics nivell lingüístic.
errors errors.
La presentació està
La presentació
La presentació és força treballada i és
Presentació és correcta però
acurada i visual. molt atractiva
poc atractiva.
visualment.
Presenten tota la
Presenten la
informació de
Presenten la informació de
manera correcta,
informació de manera correcta i
Word amb frases originals
manera correcta ordenada , amb
redactades de
i ordenada frases ben
manera atractiva i
redactades
interessant
ANNEX III. Observació docent del treball de l’ alumnat dins l’aula

Observacions
GRUPS
1 2 3 5 6 7
Tenen el material a punt?
Porten el treball pendent de la sessió
anterior?
Cada menbre sap què ha de fer?
Porten el portafoli el dia?
El grup es posen d’acord deseguida?
Necessiten ajut per posar-se d’acord?
Tenen les tasques ben definides?
Comparteixen tasques?
Prenen apunts
Manten converses respecte el treball
Mantenen converses fora de l’àmbit de
treball
Es centren tots en el treball
Prenen decisions de forma consensuada
Anoten plans i decisions per la següent
sessió?
Actuen com a equip?
Anoten de forma correcta i ordenada la
informació?
Es van intercambiant les responsabilitats?
Tots asumeixen com a grup els errors
Annex IV. Preguntes d' autoavaluació del projecte

S’ha seguit el pla de treball inicial? Si no, per què?
Els objectius són apropiats per el que volíem assolir?
S’hauria de modificar el projecte en algun punt?
Quins beneficis ha aportat una activitat determinada a l’alumnat?
Com ha realitzat les tasques l’alumnat?
Els mitjans de comunicació han estat apropiats i eficaços?
Hi ha hagut algun canvi significatiu en les conductes discriminatòries inicials?
El professorat ha treballat en equip?
S’han implicat els pares i mares en el projecte?

ANNEX V. Indicadors competencials per avaluar propostes didàctiques
MOLT BASTANT GENS
Les UD tenen per objectiu respondre a una pregunta/resoldre un problema?
La introducció és atractiva? (es lliga al context vital de l’alumne o a preguntes que s’ha pogut plantejar)
Els continguts s’estructuren entorn d’una tasca?
Té com a resultat l’elaboració d’un producte?
Fa que s’apliquin coneixements previs/adquirits i proporciona nous aprenentatges?
Ajuda a relacionar coneixements diversos amb d’altres matèries?
És una activitat que es pot desenvolupar de diferents formes i estimula la curiositat i la creativitat de l’alumnat?
Implica l’ús d’instruments diversos com material manipulable, eines de dibuix, programari, calculadora...?
Utilitza internet per a fer-ne un ús de, com a mínim: interactivitat, múltiples punts de vista, informació actual?
Es treballen els aspectes següents des de les àrees? Comprensió lectora, expressió oral i escrita, comunicació
audiovisual, TAC, educació en valors.
Es fomenta l’autonomia de l’alumnat?
S’intervé a partir de preguntes adequades més que amb explicacions?
Es posa en joc l’esforç i el treball individual però també el treball en parelles o en grups que condueix a parlar,
argumentar, convèncer, consensuar, etc.?
En el treball en equip s’han definit rols que proporcionen múltiples perspectives des de les quals estudiar el tema?
Implica raonar sobre el que s’ha fet i justificar els resultats?

S’avança en la representació de manera cada vegada més precisa usant progressivament llenguatge més acurat?
Inclou una rúbrica d’avaluació?
Conté una conclusió amb un vincle clar amb la introducció? Exposa clarament les tasques cognitives dels alumnes i
suggereix com aquest aprenentatge es podria aplicar a altres qüestions i àmbits?

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR
3r ESO 14 hores 1er Trimestre 09-10
MATÈRIES TÍTOL
Ciències Socials, geografia i història La globalització: cap a un sistema mundial. L'Índia (Aquesta unitat servirà per contextualitzar l'Índia)
OBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES BÀSIQUES CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Conèixer les grans regions que controlen l’eco- -Competència d'aprendre a aprendre 1 Descobrir si reconeixen els avantatges i
nomia mundial i analitzar les causes de la globalit- -Competència en el coneixement i en la interacció amb el món els
zació econòmica -Competència social i ciutadana inconvenients de la globalització
- Valorar els avantatges i desavantatges de la 2 Comprovar que valoren el paper que
globalització desenvo-
- Entendre el desenvolupament tecnològic que ha lupen les noves tecnologies en l’actual
tingut lloc els últims anys i el paper de les societat de la
telecomunicacions en l’accés a la informació informació i la comunicació.
- Saber interpretar els indicadors de - Tractament de la informació i competència digital 3 - Confirmar que saben definir els
desenvolupament - Competència matemàtica indicadors del
humà i reflexionar sobre els diferents nivells de - Competència comunicativa lingüística i audiovisual desenvolupament humà i són conscients
riquesa del desi-
entre països com a conseqüència de la gual nivell de riquesa entre països com a
globalització. conseqüèn-
- Analitzar les conseqüències del desigual accés a cia
la 4 -Verificar que reconeixen les causes i les
riquesa en el món: fam, falta d’escolarització, conseqüèn-
augment cies del desigual accés a la riquesa en el
de les diferències socials, etc. món.
- Reflexionar sobre les perspectives de futur de la - Competència d'aprendre a aprendre 5 - Valorar si reflexionen de forma crítica
societat globalitzada: la tendència a una - Competència en el coneixement i en la interacció amb el món sobre
concentració - Competència social i ciutadana els reptes als quals ha de fer front l’actual
urbana més gran, l’aplicació de polítiques liberals, societat
etc. globalitzada.
6 Observar si saben argumentar les seves
propostes
per reduir els problemes sobre la
distribució de la
riquesa
- Contextualitzar un país del tercer món: l’Índia - Tractament de la informació i competència digital 7 - Observar la motivació de l’alumnat
- Analitzar la realitat del país a partir de la síntesi i - Competència matemàtica davant del cas
- Competència d'aprendre a aprendre presentat (preguntes realitzades,
interpretació dels seus indicadors econòmics i - Competència en el coneixement i en la interacció amb el món aportacions,
demogràfics - Competència personal dubtes...)
- Mobilitzar l’alumnat davant d’aquesta realitat - Competència social i ciutadana 8 - Valorar si extrapolen els coneixements
per actuar de forma crítica davant el fenomen de introductoris
de la unitat a la realitat

9 - Analitzar l’actitud crítica que presenta
l’alumnat
la
davant la globalització
globalització
- Ser competent treballant en grup Competència personal 10 - Observar procés del treball en grup:
Competència social i ciutadana repartiment de rols i tasques. Coordinació
Competència d’aprendre aprendre i col-laboració.
Competència comunicativa Estructuració del treball. Ser respectuós.
Tractament de la informació i competència digital Suport positiu. Responsabilitat personal i
grupal. Habilitat en el tractament de la
informació.
- Avaluació per part dels grups
CONTINGUTS
- Un sistema mundial: la globalització
- La globalització econòmica. Desenvolupament tecnològic i econòmic
- La comunicació, la informació i el desenvolupament. Un món televisiu
- Els indicadors de desenvolupament: globalització i desigualtat. Causes
- Anàlisi dels avantatges i inconvenients de la globalització. Els seus riscos
- Les principals potències econòmiques del món. Interpretació del PIB i el deute extern
- Un cas concret: l’Índia
- comparació dels indicadors econòmics i demogràfics entre Espanya i l’Índia. Reflexió sobre el seu desenvolupament
- anàlisi de la relació entre la globalització i les formes de vida i el treball a l'Índia
- Problemes actuals a l'Índia: pobresa, fam, escolarització, treball infantil, sanitat, esclavitud, violència sobre la dona, etc.
METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS MATERIALS/RECURSOS ORG.SOCIAL TEMP ATENCIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ
hores DIVERSITAT
INICIALS Treballar la lectura d’ imatges introductòries. Idees - Diaris, revistes... gran grup 1 1-2
prèvies (introducció del tema) individual
(aula ordinària)
- A partir de les revistes, diaris, etc., lectura individual d’algun

article i relacionar-lo amb la globalització. Reflexió grupal
- Exemplificar els diferents aspectes de la globalització amb les
revistes, diaris, etc.
Introducció dels indicadors de desenvolupament (PIB, deute - Mapes, gràfics, taules -petit grup/ 1 - Activitats 3-4
extern, IDH). - Llibre de text (pàgs.X) parelles multinivells
Els indicadors demogràfics (natalitat, mortalitat, esperança...) (aula ordinària)
Establir relacions entre aquests indicadors i analitzar-ne les
causes.
(Els continguts matemàtics d’aquest punt, s’aprofundiran a la ud
de l’àrea de matemàtiques)
- Realitzar preguntes que generin reflexió (llibre)

- A partir d’un recurs audiovisual (vídeo o Internet), analitzar i - Vídeo o Internet -per parelles (aula 2 - Activitats 5-6-9
reflexionar sobre els problemes de la globalització informàtica/audiovisuals multinivells
)
- Treballar les activitats corresponents del llibre (Sintetitzar) - Llibre de text (pàgs.X)
Recapitular sobre tots els coneixements estudiats. -Activitats realitzades -gran grup 1 5-9
Posada en comú de les reflexions sorgides sobre els treballs
anteriors
DESENVO- - Cercar imatges sobre l’Índia. Comentar-les i relacionar-les - Imatges (dibuixos, -gran grup 1 -Treball 1-2-3-4-5-6-7-8-9-10
LUPAMENT amb els conceptes estudiats. Crear 4 grups heterogenis fotografies, etc.) -per grups cooperatiu
(l'alumnat es distribueix ell sol)
-Per grups, treballar un dels següents aspectes sobre l’Índia: - Recursos audiovisuals i -per grups 3
desenv. econòmic i tecnològic/demografia (indicadors digitals
demogràfics)/les formes de vida i el treball/problemes actuals. - Llibre de text/apunts
Repartiment de rols i tasques. Estructuració de cada treball. - Biblioteca
Cercar informació fora de l’aula i portar-la per treballar amb ella
a l’aula i amb el grup. Justificar les informacions trobades davant
el grup.
SÍNTESI -Reescriure les informacions que es tenen i elaborar el producte -Ordinador -per grups 2 - Treball 10
final: un powerpoint per grup (revisió del text, ortografia, ús -Esquemes/resums elaborats cooperatiu
d’estratègies i elements visuals, etc.) pel grup
- Exposar, grup per grup, els treballs de cada grup. Conversar i -Ordinador -gran grup 1 i 1/2
discutir sobre la temàtica de cada treball. Plantejament de - Projector i pantalla -per grups
dubtes per part dels grups al grup expositor.
- Procés d’avaluació: cada grup s’ha d’avaluar i avaluar la resta Full d’avaluació -gran grup 1/2
de grups. Reflexió sobre l’autoavaluació com a recurs per (elaborat pel professorat) -per grups
millorar.
OBSERVACIONS

3r ESO 6 hores 1r 09-10

Trimestre
MATÈRIES TÍTOL
Llengua catalana Parlem del nostre centre!

- Identificar els elements que componen la notícia Competència comunicativa lingüística i audiovisual 1 - Produir textos orals i escrits prenent com a
periodística Competència de tractament de la informació i competència model la notícia treballada amb explicacions
Analitzar, compondre notícies periodístiques digital senzilles sobre fets/personatges d’actualitat amb
Competència d’aprendre a aprendre ajuda de mitjans audiovisuals i dels recursos de
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic les TIC
Competència social i ciutadana
- Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans Competència comunicativa lingüística
de comunicació social i les TIC per obtenir, Competència d’aprendre a aprendre
interpretar, elaborar i presentar en diferents Competència d’autonomia i iniciativa personal
formats informacions
- Aplicar de manera reflexiva els coneixements Competència comunicativa lingüística 2 -Utilitzar procediments de planificació i elements
sobre el funcionament de la llengua i les normes Competència de tractament de la informació lingüístics per a la cohesió interna de les
d’ús lingüístic per comprendre i produir missatges Competència d’aprendre a aprendre idees(precisió lèxica, connectors, signes de
orals i escrits amb adequació, coherència, puntuació).
cohesió i correcció - Aplicar les estratègies per a la correcció
lingüística i revisió gramatical.
- Assumpció per part de l’alumnat del rol Competència comunicativa lingüística i audiovisual 3 Participar activament i reflexivament en
d’interlocutor atent i cooperatiu en situacions de Competència de tractament de la informació i competència l’avaluació (autorregulació, coavaluació) del
comunicació i saber desenvolupar-se amb digital propi aprenentatge i el dels altres amb una
expressivitat i fluïdesa Competència d’aprendre a aprendre actitud activa i de confiança en la pròpia
- Manifestar una actitud receptiva, interessada i Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic capacitat d’aprenentatge i ús de les llengües
de confiança en la pròpia capacitat Competència social i ciutadana
d’aprenentatge i d’ús de les llengües i participar Competència d’autonomia i iniciativa personal
actuar adequadament en un món plural, multilingüe i

Dimensió plurilingüe
multicultural
activament en el control i avaluació del propi
aprenentatge i el dels altres
CONTINGUTS
Anàlisi de les característiques d’una notícia
Identificació dels elements que componen la notícia
- Anàlisi i comprensió de notícies
- Producció de notícies sobre el centre amb intencions comunicatives diverses i en diferents contextos d’espai i temps.
- Participació en activitats de relació social i comunicació amb altres comunitats escolars (el centre de la Índia) i amb l’entorn immediat al centre (difusió del producte final del projecte)
hores DIVERSITAT

INICIALS - A partir dels recursos utilitzats, reconèixer els elements que -webs de diaris periodístics per parelles 1 -adaptació: full 1-2
composen les notícies (tant escrites-diaris- com orals- -webs de canals de notícies pautat amb les
telenotícies). Treballar la lectura d’imatges i la comprensió (aula d’informàtica) parts de la notícia
de missatges orals. assenyalades en el
Un cop assimilada l’activitat anterior, redactar notícies breus qual s’hauran de
sobre completar els
algun fet d’actualitat que l’alumnat conegui (amb el word) i elements que
afegir-hi una imatge. resten en blanc.
DESENVO- Es divideix l’alumnat en tres grups (segons el seu criteri). -aula ordinària -per grups 2 1-2
LUPAMENT Cada grup
decidirà un tema per a la seva notícia (ha d’estar relacionat
amb el centre, p.ex: el projecte, les activitats que fem...)
Els grups elaboraran el seu propi guió de la notícia tenint en
compte els
elements de la mateixa.
SÍNTESI -A partir del guió-resum, cada grup elaborarà la seva notícia, -aula ordinària -per grups 3 1-2-3
amb el format i les imatges adequades. -grup gran
(La redacció de les notícies, a la vegada, servirà per a l’àrea
d’anglès en què s’adaptaran i es traduiran per tal d’incloure-
la en el projecte)
Posada en comú de les notícies. Un responsable da cada
grup farà de periodista.
Valoració de l’activitat
OBSERVACIONS

3r ESO 5 hores 1r 09-10
Trimestre
MATÈRIES TÍTOL
Llengua castellana Entrevista, y conocerás!

- Identificar els elements que componen Competència comunicativa lingüística i audiovisual 1 - Produir textos orals i escrits prenent com a
l’entrevista Competència de tractament de la informació i competència model la l’entrevista treballada amb explicacions
Analitzar i realitzar entrevistes digital senzilles sobre personatges amb ajuda de
Competència d’aprendre a aprendre mitjans audiovisuals i dels recursos de les TIC
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Competència social i ciutadana
- Utilitzar amb autononomia i esperit crític els Competència comunicativa lingüística
mitjans de comunicació social i les TIC per Competència d’aprendre a aprendre
obtenir, interpretar, elaborar i presentar en Competència d’autonomia i iniciativa personal
diferents formats informacions
d’interlocutor atent i cooperatiu en situacions de Competència de tractament de la informació i competència l’avaluació (autorregulació, coavaluació) del

Dimensió plurilingüe i intercultural
multicultural
comunicació i saber desenvolupar-se amb digital propi aprenentatge i el dels altres amb una
expressivitat i fluïdesa Competència d’aprendre a aprendre actitud activa i de confinaça en la pròpia
- Manifestar una actitud receptiva, interessada i Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic capacitat d’aprenentatge i ús de les llengües
de confiança en la pròpia capacitat Competència social i ciutadana
d’aprenentatge i d’ús de les llengües i participar Competència d’autonomia i iniciativa personal
CONTINGUTS
Anàlisi de les característiques de l’entrevista
Identificació dels elements que composen l’entrevista
- Anàlisi i comprensió de les entrevistes
- Producció d’entrevistes a personatges de la vila de Sitges amb intencions comunicatives diverses i en diferents contextos d’espai i temps.
- Participació en activitats de relació social i comunicació amb altres comunitats escolars (el centre de la Índia) i amb l’entorn immediat al centre (difusió del producte final del projecte)

hores DIVERSITAT
INICIALS - A partir dels recursos utilitzats, reconèixer els elements que -recurs web sobre una per parelles 1 -adaptació: full 1-2
composen l’entrevista. Treballar la comprensió i entrevista pautat amb les
contextualització del missatge oral. un personatge famós repostes que dóna
Un cop assimilada l’activitat anterior, les parelles es faran (aula informàtica o ordinària el famós de
mútuament una petita entrevista sobre els seus “hobbies”. amb l’entrevista.
projector) L’alumnat haurà de
fer d’entrevistador
tot pensat les
preguntes.
DESENVO- -Cada grup de 3r ESO farà una entrevista (enregistrada en -aula ordinària -grup gran 1 1-2
LUPAMENT vídeo): grup A a l’alcalde de Sitges, grup B al director del
centre i grup C a un artista sitgetià.
Guió previ: es pensaran les preguntes adequades (pluja
d’idees en
cada classe) i cada grup es planificarà l’activitat.
S’observarà, per part del professorat, el procés per si cal
regular-se. Es reflexionarà amb l’alumnat sobre el procés.
- S’escolliran democràticament els “entrevistadors”
SÍNTESI Es realitzaran les entrevistes i es farà un petit resum sobre -fora del centre o en espais -petit grup 3 - Treball cooperatiu 1-2-3
elles. del centre (p.ex:despatx del -grup gran
(Aquest resum és el que s’utilitzarà a l’àrea d’anglès) director)
- Els tres grups s’intercanvien els vídeos de tal manera que

totes els grups tenen els tres vídeos. Valoració objectiva de
cada vídeo i què aprenem del treball dels altres.
OBSERVACIONS

3r ESO 9 hores 1er 09-10

Trimestre
MATÈRIES TÍTOL
Matemàtiques L’estadística (En aquesta unitat s’aprofundirà en els conceptes estadístics, aprofitant els indicadors de
desenvolupament i les dades proporcionades mitjançant taules i gràfiques de l’àrea de C. Socials, centrades en l’Índia)

- Distingir els conceptes de població i mostra. Competència matemàtica 1 Observar si s’han adquirit i assimilat els
Classificar les variables estadístiques. Competència comunicativa lingüística conceptes
Distingir entre mesures de centralització i de de població i mostra, la distinció de les
dispersió diferents
Les taules i els gràfics. Topologia. variables estadístiques i la tipologia de
taules i
gràfics estadístics
Obtenir la taula o el gràfic estadístic associat a un Competència matemàtica 2 - Elaborar taules i/o gràfics estadístics
conjunt de dades referents als indicadors Competència comunicativa lingüística 3 - Calcular i saber aplicar els índexs
demogràfics de la Índia. Competència en el tractament de la informació i competència digital estadístics estudiats (freqüències, mitjanes,
Calcular les freqüències absolutes i relatives i les Competència d’aprendre a aprendre modes, medianes...)
fre- Competència en expressió artística 4 - Interpretar informacions estadístiques
qüències acumulades. tenint en compte l’adequació de les taules
Calcular la mitjana, la mediana i la moda d’un i/o gràfiques utilitzades i analitzar si els
conjunt de dades. paràmetres són més o menys significatius.
Obtenir el recorregut i la desviació mitjana del
conjunt de dades donat.
Interpretar les mesures de centralització i de
dispersió.
- Representar gràficament un conjunt de dades
estadístiques de la manera més adequada.
Calcular la variància, la desviació tídpica i el
coeficient de variació de diferents conjunts de
dades.
Calcular les principals mesures de centralització i
dispersió d’un conjunt de dades amb la
calculadora i un programa informàtic.
Treballar amb els indicadors de desenvolupament Competència matemàtica 5 - Conèixer el grau de transferència dels
(índexs estadístics) estudiats a la ud de ciències Competència comunicativa lingüística conceptes estudiats.
socials (centrades en l’Índia i Nova Delhi), Competència en el tractament de la informació i competència digital
mitjançant taules i/o gràfiques. Competència d’aprendre a aprendre
Analitzar les diferents relacions que se’n deriven i Competència en expressió artística
6 - Avaluar el procés d’aplicació dels termes
extreure’n conclusions argumentades Competència en el coneixement i interacció amb el món físic.
estudiats a un cas pràctic
Competència en autonomia i iniciativa personal
Competència social i ciutadana 7 - Observar si saben fer inferències i/o

prediccions a partir de les eines
estadístiques
CONTINGUTS
La Índia: Població i mostra.
Variables estadístiques: l’escolarització a l' Índia
Diferenciació de les variables en qualitatives o quantitatives i, dins d’aquestes, en variables discretes i contínues.
Marca de classe
Construcció d’una taula estadística adequada al conjunt de dades sobre l'escolarització a lÍndia, i càlcul de les freqüències absolutes, relatives i acumulades
Interpretació i representació de taules i gràfics estadístics i anàlisi crítica de l’adequació a les dades i al context.
Mitjana, mediana i moda : edat de la població a l'Índia i diferències respecte les diferents zones del país.
Càlcul del recorregut i la desviació mitjana del conjunt de dades anteriors
Determinació i interpretació de la variància, la desviació típica i el coeficient de variació del conjunt de dades.
Utilització de la calculadora científica per calcular diversos paràmetres estadístics.

DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS MATERIALS/RECURSOS ORG.SOCIAL TEMP ATENCIÓ CRITERIS
hores DIVERSITAT D’AVALUACIÓ
INICIALS Treballar tots els conceptes teòrics i la tipologia de gràfics i - Llibre de text - gran grup 4 - Activitats multinivells 1-2-3
taules estadístiques a partir de les dades que s'han extret
sobre l'Índia.
Aplicació dels conceptes teòrics i tipologia de gràfics i taules aula informàtica (treballar el - per parelles
estadístiques: l'escolarització a l'Índia següent recurs:
www.xtec.es/recursos/mates-
---”Taules i gràfiques”
(escollir sessions)
A partir de les taules i/o gràfiques obtingudes, realitzar llibre de text - petits grups 1 4
preguntes que generin reflexió: la fam, treball infanitl, recurs web
maltractament d eles dones, etc…
DESENVO- - Treballar amb els indicadors de desenvolupament (índexs -taules i gràfiques -petits grups 2 -Treball cooperatiu 5-6
LUPAMENT estadístics) estudiats a la ud de ciències socials, mitjançant estadístiques vistes a la ud
taules i/o gràfiques. de c.socials
SÍNTESI - Interpretar les informacions estadístiques tenint en compte - projector/pantalla 2 7
les taules i/o gràfics de les activitats anteriors i de la ud de
c.socials i analitzar les diferents relacions que se’n deriven.
Argumentar-les i justificar-les.
OBSERVACIONS


3r ESO 6 hores 2n Trimestre 09-10
MATÈRIES TÍTOL
Educació per a la Ciutadania La dignitat i els drets humans (aquesta ud ajudarà a conèixer alguns dels problemes que fan
referència a l’origen de les desigualtats socials i econòmiques en un món globalitzat -ud de c.socials)
Comprendre la relació entre dignitat i drets - Competència d'aprendre a aprendre 1 Definir de conceptes : dignitat,
Conèixer els drets humans fonamentals - Competència en el coneixement i en la interacció amb el món dret, deure, norma....i les seves
Identificar els deures - Competència social i ciutadana interrelacions
Conèixer el concepte de norma, la seva necessitat i el seu - Competència d’autonomia i iniciativa personal 2 Reconèixer prejudicis en un
origen. - Competència lingüística i audiovisual document i argumentar, amb
Identificar els prejudicis i valorar la informació veraç com informació veraç, en contra dels
una arma per lluitar contra els prejudicis prejudicis
3 Desenvolupar la construcció d’un
pensament propi
a partir de l’anàlisi crítica de
documents diversos.
Ser competent treballant en grup - Competència personal 4 Observar procés del treball en
- Competència social i ciutadana grup: repartiment de rols i
- Competència d’aprendre aprendre tasques. Coordinació i
- Competència comunicativa col·laboració.
- Tractament de la informació i competència digital Estructuració del treball. Ser
respectuós. Suport positiu.
Responsabilitat personal i grupal.
Habilitat en el tractament de la
informació.
CONTINGUTS
La dignitat humana i la seva relació amb els drets humans
Valors i drets fonamentals
El deure i classes de deures
La norma i fonament de la norma
El sentit de respecte i l’autoritat en la convivència
Treball monogràfic: el dret a l’educació

DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS MATERIALS/RECURSOS ATENCIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ
DIVERSITAT
INICIALS Treballar la lectura d’ imatges introductòries. Idees - Llibre de text 1
prèvies (introducció del tema)
- Introduir els conceptes teòrics
- Buscar en diaris, revistes, internet, etc. situacions actuals que atemptin -Diaris, revistes, internet... 2-3
contra la dignitat i els drets humans. Justificar-les.

- Buscar als webs d’ONG i d’organismes internacionals que s’ocupin, o
puguin ocupar-se, d’aquestes situacions. Proposar solucions
DESENVO- Treballar els Drets de l’infant a partir del dret a l’educació. Seguir la pauta - Llibre de text/internet -Treball 1-2-3-4
LUPAMENT marcada del llibre de text (selecció de propostes). cooperatiu
Buscar informació sobre l’educació a l’Índia.
Cercar informació sobre ONG que col·laborin en l’educació d’infants als
països del Tercer Món, especialment a l’Índia. Projectes actuals.
SÍNTESI - Elaborar un quadre-resum dels conceptes treballats i de la seva - Llibre de text/apunts/treball -Multinivells 1-2-3
interrelació tot incorporant-hi la informació treballada sobre el dret a de grup
l’educació i l’Índia
OBSERVACIONS

3r ESO 8 hores primera quinzena del 2n 09-10
trimestre

MATÈRIES TÍTOL
Llengua anglesa Report to Nova Delhi

- Identificar els elements necessaris per realitzar Competència comunicativa lingüística i audiovisual 1 - Produir textos orals i escrits prenent com a
un reportatge Competència de tractament de la informació i competència digital model la notícia treballada amb explacions
Analitzar i realitzar un reportatge sobre el centre Competència d’aprendre a aprendre senzilles sobre fets/personatges d’actualitat amb
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic ajuda de mitjans audiovisuals i dels recursos de
Competència social i ciutadana les TIC
- Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans Competència comunicativa lingüística
de comunicació social i les TIC per obtenir, Competència d’aprendre a aprendre
interpretar, elaborar i presentar en diferents Competència d’autonomia i iniciativa personal
formats informacions
d’interlocutor atent i cooperatiu en situacions de Competència de tractament de la informació i competència digital l’avaluació (autorregulació, coavaluació) del
comunicació i saber desenvolupar-se amb Competència d’aprendre a aprendre propi aprenentatge i el dels altres amb una
expressivitat i fluïdesa Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic actitud activa i de confinaça en la pròpia
- Manifestar una actitud receptiva, interessada i Competència social i ciutadana capacitat d’aprenentatge i ús de les llengües
de confiança en la pròpia capacitat Competència d’autonomia i iniciativa personal
d’aprenentatge i d’ús de les llengües i participar

Dimensió plurilingüe i multicultural
multicultural
CONTINGUTS
Conversar sobre rutines diàries, activitats habituals, “hobbies” i expressar habilitats
- Ús progressivament autònom de convencions més habituals i pròpies de la conversa mitjançant un diàleg proposat per interactuar amb el company/a i crear-ne un de nou fent entrevistes als companys del
centre.
- Recordar vocabulari sobre objectes i accions diàries, “hobbies”, habilitats...
- Traducció i adaptació de les activitats de les àrees de català i castellà per incloure-les en anglès (llengua comú amb l’Índia) dins del projecte

hores DIVERSITAT
INICIALS A partir dels recursos utilitzats, reconèixer les parts d’un reportatge. reportatge senzill (anglès) grup gran 1 -activitats multinivell 1-2
Treballar la contextualització i el missatge oral (vocabulari i expressions) (aula ordinària amb projector)
-auxiliar de conversa (mare)

DESENVO- Pensar sobre un possible reportatge al centre (p.ex: l’oci i el temps lliure dels -auxiliar de conversa (mare) -grup gran 4 - Treball cooperatiu 1-2-3
LUPAMENT nostres alumnes). Parts i temàtica. -grup petit
Dividir el grup-classe en tres: un grup treballarà l’activitat de la notícia de català,
un altre els resums de les entrevistes de castellà i un altre planificarà el procés
del reportatge del centre.
La tasca principal dels dos primers grups és la de traducció i adaptació dels
documents. La tasca de l’últim grup és realitzar el reportatge (entrevistes a
alumnes de les altres classes de 3r ESO sobre “el seu temps lliure” i “hobbies” o
habilitats...)
S’observarà, per part del professorat, els diferents processos per tal de regular-
se. Es reflexionarà amb l’alumnat sobre el procés
SÍNTESI Un cop traduïts els documents (les notícies i els resum de les entrevistes) cal -auxiliar de conversa (mare) -petit grup 3 - Treball cooperatiu 1-2-3
que s’enregistrin (so i imatge) en anglès. - familiar entès en temes -grup gran
Finalment, amb aquest material, el reportatge del centre, les entrevistes, audiovisuals
etc...des de l’àrea de visual i plàstica i amb coordinació amb l’àrea d’anglès ,
s’editarà i es muntarà el vídeo final (un per a cada classe).
Visionar el vídeo amb cada grup i valorar tant el producte com els diferents
processos de creació.
OBSERVACIONS

3r ESO 1er trimestre i segona quinzena del 2n Trimestre 09-10
MATÈRIES TÍTOL
Educació Visual i Plàstica De Catalunya a Índia en un sol clic!

Comprendre els conceptes artístics i visuals, així Competència comunicativa lingüística, audiovisual, artística i 1 - Identificar els conceptes artístics i
com les tècniques i els procediments que cultural visuals i saber aplicar les tècniques i
permeten la necessària comunicativa Competència social i ciutadana procediments estudiats.
graficoplàstica suficient per comprendre. Competència d’autonomia i iniciativa personal
Competència d’aprendre a aprendre
- Expressar-se amb creativitat, mitjançant les Competència en el tractament de la informació i competència 2 -Realitzar l’activitat de creació
eines del llenguatge plàstic, visual i audiovisual i digital seguint els processos de creació
emprar de forma flexible altres recursos, Competència en el coneixement i interacció amb el món físic adequats a les propostes.
tècniques i mitjans, provinents d’altres àmbits del - Elaborar i participar activament en
coneixement. el projecte de creació cooperativa.
Conèixer i utilitzar diversitat de tècniques i - Aplicar els recursos TIC al projecte

procediments artístics i els recursos TIC en les
propostes i creacions personals i col·lectives.
Planificar i reflexionar, de forma individual i 3 Reflexionar i argumentar

col·lectiva, sobre el procés de disseny i de objectivament les activitats i els
realització d’un vídeo partint d’uns objectius processos desenvolupats.
prefixats i revisar i valorar en cada fase del Avaluar el procés de creació del
projecte l’estat de consecució. vídeo.
- Avaluar el procés de creació del
vídeo. Autoregular-se.
- Desenvolupar l’activitat de la creació del vídeo

de forma col·lectiva, potenciant les possibilitats
expressives, crítiques i comunicatives dels
diferents procediments i processos de recerca
artística i visual i afavoreixin el diàleg
CONTINGUTS
Estudi i experimentació a través dels processos, tècniques i procediments propis de la fotografia i el vídeo i la utilització de recursos TIC per investigar i produir un discurs
audiovisual i en format multimèdia.
Realització d’apunts,esbossos i esquemes de tot el procés de creació (des de la idea inicial fins a la concreció de resultats), facilitant l’autoreflexió, l’autoavaluació i
l’avaluació.
Creació col·lectiva d’un vídeo, com a proposta multidisciplinar de les àrees de c. socials, matemàtiques, educació per la ciutadania, visual i plàstica i llengües (català, castellà i
anglès)
- Ús dels recursos TIC per a la recerca i crecaió d’imatges

DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS ATENCIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ
DIVERSITAT
INICIALS - Brainstorming inicial. Pluja d'idees sobre el projecte. 1
- A partir de l'observació d'algunes produccions audiovisuals, esbrinar els principals agents implicats en
la producció ( guionistes, realitzadors, director/s, muntatge so i música, etc.)

- Conèixer les tasques que realitzen els agents que intervenen en una producció audiovisual.
(1er trimestre)
DESENVO- - Elecció democràtica sobre l' adjudicació de rols per al desenvolupament de la producció audiovisual. Multinivells 1-2-3
LUPAMENT - Elaboració d'un esquema de l'estructura que composarà la gravació audiovisual: estructura,
personatges, temporització, espais,
- Realització audiovisual: gravació, so i música.
(1er trimestre)
SÍNTESI Realització del muntatge final de les tres produccions audiovisuals: últims retocs, so, música. (2on 3
trimestre)
Visionat dels tres vídeos per part de tot l'alumnat i posterior posada en comú sobre aspectes de millora i
errades a modificar
(2on trimestre)
OBSERVACIONS

Projecte de Catalunya La India en Un Clic

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Projecte de Catalunya La India en Un Clic

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PAC 2: L’ASSESSORAMENT CURRICULAR I LA PROGRAMACIÓ EN EL PEC, LA

PROGRAMACIÓ ANUAL I LES UNITATS DIDÀCTIQUES

2.1. PROJECTE INTERDISCIPLINARI

 Justificació del projecte

Raquel Marcos, Laia Barceló i Júlia E

2.1.2. Objectius del projecte

 Objectius generals del projecte

 Objectius competencials dels àmbits o matèries

• Atendre millor la diversitat al centre.

Raquel Marcos, Laia Barceló i Júlia Estévez 2

 Competències comunicatives: comprensió significativa de la informació i la construcció del

- Competència lingüística i audiovisual

- Competència artística i cultural

 Competències metodològiques: convertir la informació en coneixement eficaç.

- Competència tractament de la informació i competència digital

- Competència d’aprendre a aprendre

 Competències personals: conèixer les pròpies emocions, opinions, valors i acceptar la

- Competència d’autonomia i iniciativa personal

Raquel Marcos, Laia Barceló i Júlia Estévez 3

 Competències de conviure i habitar el món: comprendre la realitat en què es viu, la

- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

- Competència social i ciutadana

2.1.4. Continguts mínims per matèries

Raquel Marcos, Laia Barceló i Júlia Estévez 4

 EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA I DRETS HUMANS

 EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA

Raquel Marcos, Laia Barceló i Júlia Estévez 5

El projecte De Catalunya a Índia en un clic es desenvoluparà al llarg de dos trimestres: el

2.1.6. Activitats d’ ensenyament-aprenentatge

La metodologia utilitzada integra diferents mètodes globalitzats (treballats en cada àrea

Raquel Marcos, Laia Barceló i Júlia Estévez 6

o L’organització social de l’aula

o Organització dels continguts

Raquel Marcos, Laia Barceló i Júlia Estévez 7

o Materials curriculars/ Recursos didàctics

o Mesures d'atenció a la diversitat

Raquel Marcos, Laia Barceló i Júlia Estévez 8

2.2. AUTOAVALUACIÓ DEL PROJECTE INTERDISCIPLINARI

Raquel Marcos, Laia Barceló i Júlia Estévez 9

incorrecte (1) correcte (2) bo (3) excel·lent (4)

Raquel Marcos, Laia Barceló i Júlia Estévez 10

Aspectes Acceptable 1 Bon nivell 2 Excel·lent 3

Adequat Fluid i clar

ANNEX III. Observació docent del treball de l’ alumnat dins l’aula

Raquel Marcos, Laia Barceló i Júlia Estévez 11

Annex IV. Preguntes d' autoavaluació del projecte

Raquel Marcos, Laia Barceló i Júlia Estévez 12

Les UD tenen per objectiu respondre a una pregunta/resoldre un problema?

Els continguts s’estructuren entorn d’una tasca?

Té com a resultat l’elaboració d’un producte?

Fa que s’apliquin coneixements previs/adquirits i proporciona nous aprenentatges?

Ajuda a relacionar coneixements diversos amb d’altres matèries?

Es fomenta l’autonomia de l’alumnat?

S’intervé a partir de preguntes adequades més que amb explicacions?

Implica raonar sobre el que s’ha fet i justificar els resultats?

Inclou una rúbrica d’avaluació?

Raquel Marcos, Laia Barceló i Júlia E

OBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES BÀSIQUES CRITERIS D’AVALUACIÓ

Raquel Marcos, Laia Barceló i Júlia Estévez 15

METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

- A partir de les revistes, diaris, etc., lectura individual d’algun

Raquel Marcos, Laia Barceló i Júlia Estévez 16

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR

Raquel Marcos, Laia Barceló i Júlia Estévez 17