L'art romànic

1. Introducció

• Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran

part d’Europa l'estil artístic anomenat romànic.
• La gran importància de la religió a la societat
medieval i el pes excepcional de l’Església van fer que les
manifestacions artístiques d’aquella època fossin
essencialment religioses.
• L’estil romànic decorava les esglésies amb
escultures i pintures de caràcter religiós, que explicaven
al poble els fets sagrats de la Bíblia.
• Al món medieval, la immensa majoria de la població
era analfabeta.
• Les imatges es van convertir en llibres on els
cristians podien llegir i aprendre sobre la religió.
• A més de la seva funció didàctica, les pintures i
escultures tenien una funció decorativa.

• Arquitectura

• Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a

gran part d’Europa l'estil artístic anomenat romànic.
• La gran importància de la religió a la societat
medieval i el pes excepcional de l’Església van fer
que les manifestacions artístiques d’aquella època
fossin essencialment religioses.
• Dins de l’art romànic, l’arquitectura va ocupar
un lloc fonamental, esglésies, monestirs, castells i
palaus.
• Els elements essencials d’una església
romànica són:
• La planta era d’un únic braç amb una o tres
naus. Aviat es va afegir un braç més curt, el
transsepte, que donava a les esglésies una forma
de creu llatina.
• Es van aixecar voltes de canó sòlides per
donar consistència als edificis.
• Per reforçar els murs que sostenien les voltes
de pedra s’hi adossaven contraforts sòlids a les
parets exteriors.
• També era habitual col·locar una torre
campanar a l’exterior.
 • Els monestirs eren de gran complexitat
constructiva, amb moltes dependències: Sala
capitul·lar, refectori, biblioteca, claustre...

Sant Vicenç de Cardona

Monestir de Sant Pere de Rodes

• Escultura

• L’escultura romànica tenia una dependència

important de l’arquitectura i les figures solen
adoptar les proporcions i la forma de la superfície
sobre la qual van ser esculpides.
• També eren importants els capitells de les
columnes o pilars, tant de l’interior de l’església
com de la portalada o dels claustres.
• També són abundants les talles religioses de
fusta, policromades de colors vius.

Majestat Batlló
• Pintura
o Les pintures romàniques tenen una gran força
expressiva, però tècnicament són molt senzilles.
o S’hi utilitzava, essencialment, la tècnica de la
pintura al fresc.
o Els motius més utilitzats en la pintura
romànica eren les representacions del Pantocràtor,
que se situaven a l’absis i ocupaven una posició
central dins de l’Església.
o A més dels frescos, es feien pintures sobre
taules.
 L'art gòtic
1. Introducció

• Art desenvolupat entre el període anomenat romànic i el

Renaixement (ss XIII-XIV en uns països i XIII-XV en uns altres).
• Geogràficament ocupà tota l'Europa del nord, la central i
l'occidental, i arribà fins al Pròxim Orient i, molt més tard, fins a
l'Amèrica hispana.
• La denominació de gòtic fou deguda als acadèmics, com a
sinònim de barbaritzant i equivalent a un estil no subjecte a cànons.
• Arquitectura:
o Comença a la capella de Saint-Denis (1144) i finalitza
amb la construcció de la catedral de Segòvia (1525).
o Característiques comunes, l'arc i la volta d'ogiva.
o Evolució estructural des del sentit de masses romànic a
una visió etèria de l'espai.
o Esquelet de pedra format per columnes, contraforts i
arcbotants, on cada part és perfectament diferenciada amb
vista a l'acompliment de la seva funció.
o Arquitectes i mestres molt reconeguts com ara Pierre
de Montereau i Jean des Champs, a França, el mestre Mateo,
a Compostel·la, i Guillem Sagrera, a la Corona d'Aragó.
o Períodes: En línies generals poden considerar-se en l'evolució
de l'arquitectura gòtica en quatre períodes, que presenten
anàlogues característiques en els diversos països d'Europa.
• Arts figuratives, com la pintura, l'escultura, l'orfebreria, els
vitralls, la tapisseria, etc, evolució del coneixement progressiu de les
lleis de la perspectiva i de l'anatomia.

Notre Dame, Paris Gàrgola de Notre Dame

Arquitectura

L’estil gòtic fou predominant

al segle XIII en la construcció
d’un gran nombre de
catedrals. Al segle XV
l’arribada d’arquitectes
centreeuropeus va importar el
gust per l’ornamentació molt
recarregada.

• La Corona de Castella
rebé la influència dels
models del gòtic
francès, caracteritzat
per la verticalitat i per
l’ornamentació.
• L’arquitectura civil
gòtica va deixar
edificis importants a
Castella, com el castell
de Peñafiel, a
Valladolid, i el Palacio
del Infantado a
Guadalajara.
• L’arquitectura gòtica
catalanoaragonesa es
caracteritza per l’ús de
pilars i torres
octagonals, i
l’existència d’espais
interiors amplis i
unitaris, amb una sola
nau o tres naus de la
mateixa alçada.

• El creixement
econòmic de les ciutats
als segles XIII i XIV va
afavorir la construcció
d’edificis relacionats
amb el comerç, com
les llotges i les
drassanes.
Escultura

L’escultura gòtica hispànica va

tenir un gran
desenvolupament. Una
mostra n’és la Puerta del
Sarmental de la catedral de
Burgos i la Virgen Blanca de
la catedral de Lleó.

• Als segles XIV i XV es

va accentuar el sentit
decoratiu, que queda
palès al sepulcre de
Don Alfonso, de Gil de
Siloé.
• A Catalunya el
desenvolupament de
l’escultura gòtica va
anar força deslligat de
l’arquitectura.
• Va créixer l’ús
d’escultures als
retaules religiosos i als
monuments funeraris.
• L’esplendor de
l’escultura gòtica a
Catalunya començà al
segle XIV amb la
construcció dels
panteons reials al
monestir de Poblet i de
Santes Creus. Es va
mantenir al segle XV
gràcies a Pere Joan.
Pintura

La pintura és l’art que

exemplifica millor la riquesa,
la sofisticació i el refinament
de la societat catalana
medieval.

• Durant el segle XIII la

pintura gòtica va estar
dominada a Castella i
Lleó per l’art de la
miniatura.
• Al segle XV els retaules
van esdevenir el mitjà
d’expressió pictòrica
principal.
• Va tenir el focus
d’irradiació a Barcelona
i després, al segle XV,
a València.
• Els artistes catalans
van seguir la tendència
de les escoles
europees.

• Primer va predominar
la pintura lineal i al
segle XIV Ferrer Bassa
i els germans Jaume i
Pere Serra reberen la
influència italiana.
ROMÀNIC s.X-XIII GÒTIC s. XII-XV
ARQUITECTURA
Edificis religiosos: catedrals, Combinen edificis religiosos i
esglésies, monestirs,castells. civils: palaus,ajuntaments, ...
Planta de creu llatina Planta de creu llatina
Les parts importants es donen a No s’oblida l’interior, però es
l’interior (absis, altar, ..) dóna gran importància a la
façana.
Predominen les línies Predominen les línies verticals.
horitzontals.
Coberta amb volta de canó Coberta amb volta ogival o de
formada per arcs de mig punt. creueria formada per arcs ogivals
o apuntats.
El sostre se sosté completament El sostre se sosté en les
en els murs ( a vegades amb columnes i pilars, de vegades
contraforts) reforçats per contraforts i
arcbotants.
L’interior és molt fosc, a causa de Tenen grans finestrals decorats
poques finestres: estretes i amb vitralls, que comporta una
allargades. Il·luminades per gran lluminositat interior.
espelmes.
Decoració molt austera i aspecte Molt decorades i lleugeres.
sòlid. Elements decoratius presenten
Elements decoratius: escultura i una certa independència de
pintura totalment integrades a l’arquitectura: gàrgoles, pinacles,
l’arquitectura. fletxes; portalades molt més
Importància a la decoració de les treballades. Abundància de
portalades retaules i escultures a l’interior.

ESCULTURA
Feta amb pedra i fusta. De pedra i fusta.
Ubicades als capitells i portalades Ubicades als capitells, portalades
en pedra i amb fusta a l’interior, i exteriors en pedra i amb fusta a
talles religioses de colors vius. l’interior.
Funció evangelitzadora Funció decorativa i
evangelitzadora / didàctica.
Les figures adopten les Es continuen adaptant al lloc,
proporcions i la forma del lloc a però cada vegada més
on van independents.
La figura humana s’espiritualitza La figura humana tendeix al
naturalisme.
El cap i el cos miren cap Tenen postures més naturals, la
endavant, la roba amaga la roba deixa veure l’anatomia i
forma del cos
Verges amb el Nen a la falda,
mirant els 2 endavant
impassibles
Crist a la creu insensible al dolor
Capitells decorats amb escenes
humanes, temes vegetals,
animals reals i fantàstics
PINTURA
Suport: el mur (Tècnica pintura
al fresc) i la taula (retaules) o
il·lustrant llibres.
Ubicada a l’absis.
Funció didàctica, escenes de la
Bíblia
Les pintures tenen una gran força Trobem una gran expressivitat i
expressiva, de tècnica senzilla.
Representacions: el Pantocràtor.
Predominen colors forts. Traç fort
i decidit, figures realitzades amb
línia molt gruixuda.
Escenes senzilles, però que
impressionen.
Fons llis per centrar l’atenció a
les figures.
dóna moviment a la figura.
Verges que contemplen
amorosament al seu fill
Crist mostra patiment
Els capitells evolucionen cap a
formes vegetals estilitzades.
Igual, però afegint les vidrieres i
la pintura sobre tela( tècnica a
l’oli)
Retaules a l’absis, capelletes,
naus, vitralls …
Funció decorativa i didàctica,
escenes de la Bíblia i de la vida
diària.
moviment dels personatges,
apareix volum, perspectiva I
profunditat en les
representacions.
Alternen colors forts i suaus.
Continua dominant el dibuix, però
menys.
Poc a poc va triomfant el
realisme. Es creen escenes on s’
interrelacionen personatges,
paisatges i edificis.
Augmenta l’ interès per temes de
la natura. Els fons són d’or o amb
escenes arquitectòniques.