Donat que l'enunciat de la pràctica proposa la redacció d'una auto-reflexió entorn a un projecte en quèl'alumne s'hi hagi vist immers, proposo l'enfoc de la resposta vers el projecte de Copons 2.0. L'elecció és justifica perquè el projecte s'adequa a l'anunciat, el conec bé i he reflexionat; i per tant, la pràctica pot ser una contextualització entorn a unes teories ja conceptualitzades.En la redacció de la present PAC, enllaçaré constantment al meu bloc personal per recollir idees i conclusions ja treballades.

Copons 2.0, aproximació a l'acció de consens

El projecte de Copons 2.0

s'inicia el maig de l'any 2008 després d'un període de reflexió i treball previ. Ésuna iniciativa que surt de la pròpia administració local de l'Ajuntament de Copons (recorregut

up-bottom

), ique parteix d'un altre procés de participació ciutadana: Copons 2015, amb caràcter completament

off-line

.L'objectiu de la proposta inicial és la de informar de forma directe al ciutadà de les accions de govern ques'estan realitzant a través de les TIC. Aquesta objectiu informatiu permet a la comunitat de Copons(ciutadans i/o visitants amics del municipi) seguir l'activitat del territori més enllà de les tiraniesespai/temps tradicionals. També permeten, ja en una fase inicial, la transparència de l'acció de govern i elrendiment de comptes actualitzat diàriament.El projecte neix amb ganes de compartir l'experiència, recollint dades i experiències del recorregut, per talde què altres municipis s'animin a iniciar processos similars. D'aquesta manera, el mateix projecte explica elseu recorregut (subvencions

,presentacions, referències, valoracions

iii

,...) en el propi web i el bloc delregidor de noves tecnologies de l'Ajuntament de Copons.L'impuls inicial del projecte també és poder informar de l'activitat municipal, més enllà de la voluntat delsmitjans de comunicació locals (Bennett, 2003)

que sovint actuen (segons des de la nostra òptica) perinteressos no informatius. Prioritzen la informació més destacada i/o a la que ofereix més possibilitats derecollir finançament per la venda de publicitat, deixant sense espai la llarga cua d'informacions dels petitsmunicipis.

Ús col·lectiu de les TIC

Una fase prèvia (2007) de la proposta actual, afavorida per les eines TIC, és la realització de una base dedades de ciutadans i/o seguidors del municipi. La base de dades, en format llistes de correu estavasegmentada segons interessos i/o perfils. En el seu dia ja oferia la possibilitat de mobilitzar a un número degent important, a vegades dispersa pel territori, ja que o bé no eren habitants de Copons o no hi residiendurant tot l'any.La primera transformació evident, va ser la base estructural del web de l'administració de l'Ajuntament,muntada sobre una plantilla gratuïta. Després d'un anàlisi funcional de les eines es descobreix que unasimple plantilla Wordpress, ofereix més possibilitats que el desenvolupament dels webs tradicionals queofereix la Diputació de Barcelona, en aquest cas. La possibilitat, per exemple de poder seguir l'actualitzacióde continguts via subscripció (rss) ens semblava bàsica.En una fase posterior però correlativa a l'altra es va començar a utilitzar les eines d'Internet que permetienretransmissió dels plens en directe, seguir l'agenda municipal i generar espais de debat i discussió(Facebook)

.L'opció d'escollir aquestes eines i no altres eines més corporatives (que ofereix la mateixaadministració, Consensus

,per exemple) tenia un doble vessant: el fet de ser flexibles, gratuïtes i per altrabanda, la més important, perquè no intentàvem que els usuaris anéssim a espais de debat, sinó que laparticipació es realitzava on el ciutadà ja tenia el seu perfil digital. Sinó era així i generava aquest perfil, lipodia servir per desenvolupar altres tasques en les seves relacions en xarxa.

Publicar els continguts en llicència

Creative Commons

també és un element important a destacar perentendre la importància de l'ús dels continguts que sorgeixen de l'administració pública i la possibilitat dereutilitzar-los.Un cop iniciada aquesta fase del projecte ens adonem que l'eina provoca un canvi de recorregut en lapressa de decisions: aquestes ja no apareixen de forma unidireccional sinó que són fruït del consens. Elplantejament de les propostes ja no només té un emissor i uns receptors, sinó que cada un dels membresde la comunitat coponenca pot generar una proposta o explicitar un problema.Les possibilitats que ofereix la xarxa no han obviat el debat analògic

vii

, convocats com a reunió de veïnsanualment per repassar l'acció de govern i contrastar-la. D'altra banda, les reunions analògiques amb temesd'indole particular o per àmbits més específics s'han mantingut, lògicament.

Possibles efectes de les TIC

La participació a la xarxa ha sigut desigual, i irregular. Cal fer referència a una sèrie d'elements que ensajudaran a entendre els efectes (o no) de les TIC en els processos polítics:

–

La introducció de membres en la comunitat de Copons a la xarxa ha sigut del 40%, un percentatgeforça alt valorant l'envelliment de la població. La participació activa s'ha reduït a un 30%, unacinquena part de la comunitat on-line i un 10% de la població. Reforçant la teoria que la majoria demembres actius en la comunitat on-line ja eren actius en la seva participació tradicional. Per tant nos'acompleixen les tesis ciberoptimistes, del

mobilization effect

de les TIC per afavorir la participaciópolítica individual (Norris, 2004)

viii

–

La comunitat on-line (Facebook) ha permès visualitzar adhesions a determinades propostes,realitzades per la pròpia administració o pels membres del grup. Per tant, es més fàcil valorar laprioritat d'una determinada proposta.

–

Determinats plantejaments o propostes que han sortit a la xarxa (i han continuat fora d'ella, enformat de recollida de signatures) han provocat un lobby a l'acció de govern, provocant canvis enles decisions. Per tant, el debat a la xarxa ha servit per traslladar també el debat al carrer.

–

Les TIC han permès publicar i difondre les limitacions de l'administració local, la més representativaque tenim en la nostra democràcia. Ha servit per donar a conèixer les competències i les fonts derecursos limitats de l'administració en determinats àmbits, moltes vegades força desconeguts peruna comunitat desitjosa de participar en el debat.

–

Les TIC han ajudat a mobilitzar alguns grups en determinats temes d'interès, exercint una oposiciópermanent a l'acció de govern. La majoria dels casos amb un caràcter constructiu, i permeten unacerta “vigilància activa” a un govern sense oposició

–

La utilització de les TIC en els processos han animat a algunes persones a crear el seu perfil digital. Através d'unes jornades, anomenades La Gent ajuda a la gent

,els mateixos membres “avançats” dela comunitat coponenca ajudaven a perfils més allunyats a la tecnologia (esquerda digital). Aquestes jornades van donar la possibilitat de socialitzar algunes persones nouvingudes al poble que finsaleshores no havien participat de cap o poques activitats socials.

–

La participació d'altres municipis en una proposta semblant a donat peu a incentivar a altresmunicipis a incorporar les eines de seguiment automàtic d'actualització de continguts (rss) dels seuswebs, i generar un espai de informació supramunicipal: anoiaendiorecte

Possibles diferències o similituds dels participants en l’acció col·lectiva a través de les TIC en comparacióamb els participants “tradicionals”

Podríem dir que la participació dels participants on-line i off-line no han variat significativament. De fet,com ja hem assenyalat, les eines han servit com a espai d'amplificació de determinades idees o finalitats delciutadà segons els seus interessos. (Weiner Lusoli/Stephen Ward)

xii

En relació a aquest punt, podem veure en l'acció col·lectiva un clar balanç dels membres a participar entornals seus interessos. Identificant perfils amb determinats interessos: educació, medi ambient, festes,urbanisme,... Observem que la participació es concreta en la pròpia problemàtica de l'interessat, per tantmantenim una correlació entre espai analògic i espai digital.Un altre efecte interessant observat ha sigut les reticències d'escriure i fer pública una determinada opinió oposició en un tema de debat. Alguns membres traslladen directament la seva visió de forma personal peròno tenen la voluntat de compartir-la amb la resta de membres en un espai obert per observar el possiblenivell d'acceptació.De totes maneres, la possibilitat d'obrir un espai de participació i discussió oberta a permès veure la llargacua de interessos (més de 50 espais de debat). En tant, que debat a la xarxa permet una participació mésenllà de les tiranies espai/temps de la participació tradicional.Un element comú, entre la participació analògica i digital, que s'ha mantingut per assegurar el bonfuncionament del grup ha sigut la validesa del perfil. Sense donar valor l'aportació d'anònims, a través decomentaris anònims en el web municipal.

Conclusions

Podríem dir que el projecte de Copons 2.0, ha donat a conèixer als ciutadans de Copons una altra via peraproximar la seva opinió o les seves inquietuds a l'administració local, sense aconseguir masses“nous”participants a través de les TIC. D'altra banda, s'observa la possibilitat de què l'eina sigui utilitzadaper la comunitat per mobilitzar a ciutadans per a determinades accions, no sempre lligades a processospolítics

xiii

.Per l'administració de Copons, el projecte ha servit per proposar i debatre idees abans de concretar-les itambé per donar a conèixer la seva acció de govern (transparència) permetent un rendiment de comptesmés visible i mostrar les seves limitacions financeres i de competències.La pròpia iniciativa del projecte ha permès un valor interessant. La possibilitat de donar a conèixer elmunicipi en un entorn determinat, en un perfil de mercat determinat. Aquí si que ens trobaríem en unrecolzament de la tesi del valor de mercat però no en l'àmbit de la participació sinó en el de la promocióeconòmica del municipi. En diríem doncs, beneficis derivats de la pròpia iniciativa

xiv