Donat que l'enunciat de la pràctica proposa la redacció d'una auto-reflexió entorn a un projecte en què

l'alumne s'hi hagi vist immers, proposo l'enfoc de la resposta vers el projecte de Copons 2.0. L'elecció és
justifica perquè el projecte s'adequa a l'anunciat, el conec bé i he reflexionat; i per tant, la pràctica pot ser
una contextualització entorn a unes teories ja conceptualitzades.
En la redacció de la present PAC, enllaçaré constantment al meu bloc personal per recollir idees i conclusions
ja treballades.

Copons 2.0, aproximació a l'acció de consens

El projecte de Copons 2.0i s'inicia el maig de l'any 2008 després d'un període de reflexió i treball previ. És
una iniciativa que surt de la pròpia administració local de l'Ajuntament de Copons (recorregut up-bottom), i
que parteix d'un altre procés de participació ciutadana: Copons 2015, amb caràcter completament off-line.

L'objectiu de la proposta inicial és la de informar de forma directe al ciutadà de les accions de govern que
s'estan realitzant a través de les TIC. Aquesta objectiu informatiu permet a la comunitat de Copons
(ciutadans i/o visitants amics del municipi) seguir l'activitat del territori més enllà de les tiranies
espai/temps tradicionals. També permeten, ja en una fase inicial, la transparència de l'acció de govern i el
rendiment de comptes actualitzat diàriament.

El projecte neix amb ganes de compartir l'experiència, recollint dades i experiències del recorregut, per tal
de què altres municipis s'animin a iniciar processos similars. D'aquesta manera, el mateix projecte explica el
seu recorregut (subvencionsii, presentacions, referències, valoracionsiii,...) en el propi web i el bloc del
regidor de noves tecnologies de l'Ajuntament de Copons.

L'impuls inicial del projecte també és poder informar de l'activitat municipal, més enllà de la voluntat dels
mitjans de comunicació locals (Bennett, 2003)iv que sovint actuen (segons des de la nostra òptica) per
interessos no informatius. Prioritzen la informació més destacada i/o a la que ofereix més possibilitats de
recollir finançament per la venda de publicitat, deixant sense espai la llarga cua d'informacions dels petits
municipis.

Ús col·lectiu de les TIC

Una fase prèvia (2007) de la proposta actual, afavorida per les eines TIC, és la realització de una base de
dades de ciutadans i/o seguidors del municipi. La base de dades, en format llistes de correu estava
segmentada segons interessos i/o perfils. En el seu dia ja oferia la possibilitat de mobilitzar a un número de
gent important, a vegades dispersa pel territori, ja que o bé no eren habitants de Copons o no hi residien
durant tot l'any.

La primera transformació evident, va ser la base estructural del web de l'administració de l'Ajuntament,
muntada sobre una plantilla gratuïta. Després d'un anàlisi funcional de les eines es descobreix que una
simple plantilla Wordpress, ofereix més possibilitats que el desenvolupament dels webs tradicionals que
ofereix la Diputació de Barcelona, en aquest cas. La possibilitat, per exemple de poder seguir l'actualització
de continguts via subscripció (rss) ens semblava bàsica.

En una fase posterior però correlativa a l'altra es va començar a utilitzar les eines d'Internet que permetien
retransmissió dels plens en directe, seguir l'agenda municipal i generar espais de debat i discussió
(Facebook)v. L'opció d'escollir aquestes eines i no altres eines més corporatives (que ofereix la mateixa
administració, Consensusvi, per exemple) tenia un doble vessant: el fet de ser flexibles, gratuïtes i per altra
banda, la més important, perquè no intentàvem que els usuaris anéssim a espais de debat, sinó que la
participació es realitzava on el ciutadà ja tenia el seu perfil digital. Sinó era així i generava aquest perfil, li
podia servir per desenvolupar altres tasques en les seves relacions en xarxa.
Publicar els continguts en llicència Creative Commons també és un element important a destacar per
entendre la importància de l'ús dels continguts que sorgeixen de l'administració pública i la possibilitat de
reutilitzar-los.

Un cop iniciada aquesta fase del projecte ens adonem que l'eina provoca un canvi de recorregut en la
pressa de decisions: aquestes ja no apareixen de forma unidireccional sinó que són fruït del consens. El
plantejament de les propostes ja no només té un emissor i uns receptors, sinó que cada un dels membres
de la comunitat coponenca pot generar una proposta o explicitar un problema.

Les possibilitats que ofereix la xarxa no han obviat el debat analògicvii, convocats com a reunió de veïns
anualment per repassar l'acció de govern i contrastar-la. D'altra banda, les reunions analògiques amb temes
d'indole particular o per àmbits més específics s'han mantingut, lògicament.

Possibles efectes de les TIC

La participació a la xarxa ha sigut desigual, i irregular. Cal fer referència a una sèrie d'elements que ens
ajudaran a entendre els efectes (o no) de les TIC en els processos polítics:

– La introducció de membres en la comunitat de Copons a la xarxa ha sigut del 40%, un percentatge

força alt valorant l'envelliment de la població. La participació activa s'ha reduït a un 30%, una
cinquena part de la comunitat on-line i un 10% de la població. Reforçant la teoria que la majoria de
membres actius en la comunitat on-line ja eren actius en la seva participació tradicional. Per tant no
s'acompleixen les tesis ciberoptimistes, del mobilization effect de les TIC per afavorir la participació
política individual (Norris, 2004)viii.

– La comunitat on-line (Facebook) ha permès visualitzar adhesions a determinades propostes,

realitzades per la pròpia administració o pels membres del grup. Per tant, es més fàcil valorar la
prioritat d'una determinada proposta.

– Determinats plantejaments o propostes que han sortit a la xarxa (i han continuat fora d'ella, en
format de recollida de signatures) han provocat un lobby a l'acció de govern, provocant canvis en
les decisions. Per tant, el debat a la xarxa ha servit per traslladar també el debat al carrer.

– Les TIC han permès publicar i difondre les limitacions de l'administració local, la més representativa
que tenim en la nostra democràcia. Ha servit per donar a conèixer les competències i les fonts de
recursos limitats de l'administració en determinats àmbits, moltes vegades força desconeguts per
una comunitat desitjosa de participar en el debat.

– Les TIC han ajudat a mobilitzar alguns grups en determinats temes d'interès, exercint una oposició
permanent a l'acció de govern. La majoria dels casos amb un caràcter constructiu, i permeten una
certa “vigilància activa” a un govern sense oposicióix.

– La utilització de les TIC en els processos han animat a algunes persones a crear el seu perfil digital. A
través d'unes jornades, anomenades La Gent ajuda a la gent x, els mateixos membres “avançats” de
la comunitat coponenca ajudaven a perfils més allunyats a la tecnologia (esquerda digital). Aquestes
jornades van donar la possibilitat de socialitzar algunes persones nouvingudes al poble que fins
aleshores no havien participat de cap o poques activitats socials.

– La participació d'altres municipis en una proposta semblant a donat peu a incentivar a altres
municipis a incorporar les eines de seguiment automàtic d'actualització de continguts (rss) dels seus
webs, i generar un espai de informació supramunicipal: anoiaendiorectexi.
Possibles diferències o similituds dels participants en l’acció col·lectiva a través de les TIC en comparació
amb els participants “tradicionals”

Podríem dir que la participació dels participants on-line i off-line no han variat significativament. De fet,
com ja hem assenyalat, les eines han servit com a espai d'amplificació de determinades idees o finalitats del
ciutadà segons els seus interessos. (Weiner Lusoli/Stephen Ward)xii

En relació a aquest punt, podem veure en l'acció col·lectiva un clar balanç dels membres a participar entorn
als seus interessos. Identificant perfils amb determinats interessos: educació, medi ambient, festes,
urbanisme,... Observem que la participació es concreta en la pròpia problemàtica de l'interessat, per tant
mantenim una correlació entre espai analògic i espai digital.

Un altre efecte interessant observat ha sigut les reticències d'escriure i fer pública una determinada opinió o
posició en un tema de debat. Alguns membres traslladen directament la seva visió de forma personal però
no tenen la voluntat de compartir-la amb la resta de membres en un espai obert per observar el possible
nivell d'acceptació.

De totes maneres, la possibilitat d'obrir un espai de participació i discussió oberta a permès veure la llarga
cua de interessos (més de 50 espais de debat). En tant, que debat a la xarxa permet una participació més
enllà de les tiranies espai/temps de la participació tradicional.

Un element comú, entre la participació analògica i digital, que s'ha mantingut per assegurar el bon
funcionament del grup ha sigut la validesa del perfil. Sense donar valor l'aportació d'anònims, a través de
comentaris anònims en el web municipal.

Conclusions

Podríem dir que el projecte de Copons 2.0, ha donat a conèixer als ciutadans de Copons una altra via per
aproximar la seva opinió o les seves inquietuds a l'administració local, sense aconseguir masses
“nous”participants a través de les TIC. D'altra banda, s'observa la possibilitat de què l'eina sigui utilitzada
per la comunitat per mobilitzar a ciutadans per a determinades accions, no sempre lligades a processos
políticsxiii.

Per l'administració de Copons, el projecte ha servit per proposar i debatre idees abans de concretar-les i
també per donar a conèixer la seva acció de govern (transparència) permetent un rendiment de comptes
més visible i mostrar les seves limitacions financeres i de competències.

La pròpia iniciativa del projecte ha permès un valor interessant. La possibilitat de donar a conèixer el
municipi en un entorn determinat, en un perfil de mercat determinat. Aquí si que ens trobaríem en un
recolzament de la tesi del valor de mercat però no en l'àmbit de la participació sinó en el de la promoció
econòmica del municipi. En diríem doncs, beneficis derivats de la pròpia iniciativaxiv.
i Presentació del projecte amb Prezi, del concepte del projecte.
ii Primera presentació del projecte, presentada a l'AOC, per accedir a una subvenció convocada l'any 2008.
iii Valoracions del projecte: 6 mesos ( febrer, 2009), 18 mesos (gener, 2010)
iv W. Lance Bennett (2003) a New Media Power: The Internet and Global Activism, ja parla d'aquest fenomen de
l'aparició de nous espais de comunicació a través dels poders de les eines de Internet, que permeten comunicar sense
la necessitat de la dependència als mass media. En el cas del projecte Copons 2.0, els mass media són d'àmbit local,
però existeixen.
v Per accedir al grup de debat s'ha de fer amb permisos de l'administrador del grup. El criteri ha sigut permetre l'accés
a hom qui ho ha demanat, ni que sigui per observar o estudiar-ne el funcionament, però limitant l'accés lliure i fàcil
només a xafarders. Si per l'avaluació de la present pràctica o per qualsevol altra voluntat voleu accés al grup, només
cal que ho demaneu.
vi Consensus, és una eina que ofereix LocalRet amb el suport de la Fundació Jaume Bofill.
vii Conclusions, en forma de notes del primer debat analògic un cop iniciat el projecte. El proper debat serà el 17 d'abril
del 2010.
viiiTal com analitza Pippa Norris en la primera de les teories en “Building Knowledge Societies: The Renewal of
Democratic Practices in Knowledge Societies” (2004) Internet més que una àgora virtual per una democràcia
deliberativa, afavoreix els membres més actius i amb més capacitació digital.
ix Copons, té un equip de govern de 7 membres, tots ells de la llista de PM. PM (Progrés Municipal, “marca” PSC) és
la única llista a part de les llistes satèl·lit del PP amb candidats de Palència)
x Resum de la 1a Jornada La gent ajuda a la Gent (20/06/2009)
xi Anoiaendirecte, una iniciativa sorgida a través d'una iniciativa non-profit arran del projecte de Copons 2.0. Crònica
de la presentació oficial del projecte. (16/03/2010)
xii Com argumenten Lusoli, W. i Ward, S (2003) “Hunting Protestors: Mobilisation, Participation, and Protest Online in
the Countryside Alliance” el valor de les TIC es centren en reduir les tiranies espai i temps, i la capacitat de
mobilitzar grups més que augmentar la voluntat de participar en la participació política.
xiiiS'ha observat la utilització de l'espai del mur de Facebook, o la generació de missatges en grup, per organitzar
esdeveniments de caràcter social, com caminades.
xiv Llistat de presentacions i aparicions del projecte Copons 2.0 a diferents congressos i mitjans de comunicació:
PodCampBarcelona (el Masnou, Barcelona, 26/08/2008)
Programa Fent@mics , 30 minuts, TV3 (19/04/2009)
Anoiadiari (Igualada, Barcelona, 27/05/2009)
V Congrés Internet, Dret i Política: Participació política i xarxes socials, organitzat per la UOC(Barcelona, 7/07/2009)
Article Món Rural 2.0, a la Revista de la DIBA (juliol-agost 2009)
Entrevista al portal de la UOC (setembre 2009)
Congrés Internacional de Desenvolupament Rural (Solsona, 29/09/2009)
1pound40conference (Agència Reuters, Londres, 07/11/2009)
VI Jornades sobre tecnologies de la Informació i la Comunicació (28/11/2009)