Dolors Puerta

ETP Clot

Miguel Pérez Nieto

1er BATX CT1
Literatura Catalana
Curs: 2009/10
 Selecciona un mínim de dos poemes, copia’ls, busca al diccionari les
paraules que no comprenguis, interpreta’n el contingut i intenta
classificar-los segons els seu contingut, to...

1-. ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

a) Vocabulari:

Dissortada  Que té desgràcia o mala sort.

b) Interpretació del contingut:

En aquest poema, Espriu, ens mostra un sentiment de rebuig cap a la seva terra
ja que la considera covard, vella, salvatge... i té el desig d’anar-se’n cap a
França (“nord enllà”); d’on té una percepció més bona. Diu que allà la gent no
té cap problema per motius polítics ni legals, és noble, culta, rica, feliç, lliure,
neta..., en definitiva, per Espriu, França és un país que li evoca bones
sensacions. L’autor vol marxar però tot i tenir aquests sentiments contra la seva
terra, també es veu influenciat per uns forts lligams amb aquesta i un
compromís cívic amb el seu país i, finalment, decideix quedar-se.
Vol reflectir la degradació del seu país arran de la Guerra, durant la Postguerra i
a causa de la dictadura. Espriu té aquest sentiment de menyspreu i de retrec
cap a la seva terra, ja que com he dit, pensa que ha estat covard i no ha fet res
per evitar la situació de degradació a la que es va arribar.
Al final, deixa veure un missatge amb un to moral, com si es proposés la
reconciliació amb la seva pàtria, i un sentiment de fidelitat cap aquesta, ja que
diu que mai portarà a terme el seu somni i que restarà al seu país fins a la
mort.

c) Classificació segons el tema del poema:

La poesia de Salvador Espriu es classifica en dos grans temes:

• La meditació sobre la condició humana.

• La preocupació per Catalunya i el seu destí.

A quest poema segons l’anàlisi del contingut realitzat anteriorment es pot

classificar en el segon bloc temàtic, en el de la preocupació per Catalunya i
pel seu destí.
El podem classificar en aquest tema ja que ens parla sobre la situació de
decadència, de degradació a la qual la seva pàtria ha arribat a causa de la
Guerra Civil. També el podem incloure en aquest tema perquè Espriu està
preocupat pel futur de la seva terra, cap a la qual experimenta un sentiment de
menyspreu i de retrec a causa de la seva covardia. Finalment, a causa de la
preocupació i de l’amor cap a la seva pàtria, Espriu, restarà (fins la mort) en
ella per tal d’intentar arribar a una millor situació. Per tant, i per acabar sempre
es mostrarà fidel a la seva pàtria.

d) Classificació segons el registre del poema:

Pel que fa al registre, i tenint en compte que la poesia de Salvador Espriu

s’articula al voltant de tres registres principals, aquest poema el podem
classificar com un poema de registre civil. Això és així perquè Espriu
s’adreça a la col·lectivitat amb un missatge de to moral elevat,
característica que correspon amb el registre civil de la seva obra poètica.
2-. LA PELL DE BRAU:

[XXX]
Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.
La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.
Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
"Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor."

a) Vocabulari:

Presa  Privat de llibertat, tancat en presó.

b) Interpretació del contingut:

Aquest segon poema pertany al llibre “La pell de brau”. El tema principal de
“La pell de brau” és el drama sagnant de l’Espanya de la postguerra (dos
bàndols de “germans” enfrontats), que a Espriu per desgràcia li va tocar viure
com home i com poeta.
A l’inici i al final d’aquest poema hi ha un exprés desig de concòrdia i de
convivència, entre el homes, que s’ha de comprendre i que cada persona
l’haurà d’interioritzar y fer-lo seu per crear un món millor. En aquest poema
Espriu proposa la reconciliació entre els diversos pobles i cultures que
conviuen, la reconciliació de les llengües per arribar a un objectiu
comú, la reconciliació entre els dos bàndols.
c) Classificació segons el tema del poema:

La poesia de Salvador Espriu es classifica en dos grans temes:

• La meditació sobre la condició humana.

• La preocupació per Catalunya i el seu destí.

A quest poema segons l’anàlisi del contingut realitzat anteriorment es pot

classificar en el segon bloc temàtic, en el de la preocupació per Catalunya i
pel seu destí.
El podem classificar en aquest bloc temàtic ja que el poeta està preocupat pel
futur d’Espanya, pel rumb que prengui. Proposa la reconciliació dels dos bàndols
a partir d’un desig de concòrdia i convivència pacífica que segons el poeta
tothom ha d’interioritzar per tal de poder arribar vertaderament a una millor
situació, a una situació favorable per tothom.

d) Classificació segons el registre del poema:

Segons el seu registre es pot classificar com un poema de registre civil, això
és així perquè Espriu s’adreça a la col·lectivitat amb un missatge de to
moral elevat. Espriu demana la reconciliació entre tots els pobles que formen
Espanya, entre les diverses cultures per arribar a un situació més satisfactòria
per a tothom, a una situació de tranquil·litat i pau que afavoreixi la convivència i
un desenvolupament cultural més ple.