High Quality
Open the downloaded document, and select print from the file menu (PDF reader required).
EL PLAER DE PARIR: LES HORMONES DE L'AMOR
Mireia Marcos, llevadora
Les hormones del amor:
La oxitocinaInicia i fa possible el part, provoca el reflex d'ejecció de la llet en la lactància i ésessencial per tenir un orgasme sexual. És una neurohormona, és a dir, arriba al cervell.La oxitocina participa en l'enamorament, en la creació de vincles amb altres persones,tant en relacions amoroses com en amistats.Se sap que participa en el vincle entre animals.Augmenta quan rebem un massatge, quan sentim una olor molt agradable, quan tenimexcitació sexual.Els moviments de la pelvis al ballar, al moure la matriu també augmenta la oxitocina.En el part arriba a nivells molt elevats i “emborratxa” la mare ajudant-la a anar al“planeta part”.Les endorfinesSon semblants als opiacis, i requereixen una certa relaxació per poder ser alliberades.Donen eufòria, excitació, plaer, plenitud. En el part també s'assoleixen nivells elevats ipoden donar una sensació de mareig i com d'estar borratxa. Són les que ens ajuden aanar al “planeta part”. Les persones esportistes i sanes tenen més facilitat per produirendorfines.La serotonina és una hormona que té a veure amb la felicitat, amb un benestar, i és laque acostuma a mancar en cas de depressió. D'alguna manera la serotonina potcontribuir a l'experiència d'enamorament, d'eufòria i èxtasi de l'amor.
Hormones contraproduents per l'amor
Adrenalina: ens ajuda a estar alerta en cas de necessitat, també en cas de por,d'ansietat i estrès, per tant disminueix la oxitocina i les endorfines perquè puguemreaccionar ràpid, fugir, defensar-nos, combatre el fred.En el moment del naixement una mica d'adrenalina serveix per que la mare agafi al seunadó i sigui més conscient, barrejat amb totes les altres hormones és beneficiós.Cortisol: períodes d'estrès més prolongats, disminueix la serotonina i altera lapersonalitat a més de baixar les defenses.
Parlem del dolor
L'experiència del dolor és molt individual. Avui dia se sap que les dones que viuencompletament integrades a la natura no veuen el part com un esdeveniment dolorós.Tampoc parlen de plaer. Per elles és un acte molt normal i fisiològic. No els fa por.Nosaltres estem més “sofisticades”, que vol dir, més desarrelades de la natura, i a méstenim una cultura que és molt específica sobre el dolor:
Religió catòlica:
el dolor és un sacrifici per netejar la nostra ànima de pecats i culpa,és patiment que ens mereixem per pecadors, un càstig, és completament negatiu.“Pariràs amb dolor” va ser el càstig per Eva, segons la Bíblia, i en canvi Maria va parirsense dolor ja que era santa i escollida per Déu. Conclusió: si tens dolor al part, ets unapecadora.
Cultura occidental:
negació del dolor, de l'envelliment i de la mort, de les deformitats,de la nostra responsabilitat en la salut. El dolor només existeix per destorbar , cal fertot el possible per no sentir dolor, cal lluitar contra ell, cal eliminar-lo, anestesiar, tot elque calgui, amb prioritat per sobre el efectes secundaris que l'analgèsia pugui produir.
Visió hol.lística:
el dolor és útil. El produeix el nostre cos, que és part de nosaltres, aixíque el teu cos no pot ser el teu enemic. Si tens dolor, escolta el missatge que t'estàintentant enviar el teu cos i troba la causa per ajudar-lo a sanar.
Visió de les llevadores hol.lístiques sobre el dolor del part:
el dolor del part no ésinherent del part, hi ha dones que no ho viuen com a dolorós, però sabem que estàpresent molt sovint en el part. Sabem que tenir dolor no és el mateix que patir.L'acceptem i li donem la benvinguda perquè les contraccions són necessàries per quepugui sortir el bebè. Sabem que té una utilitat, un propòsit, que és un repte que espresenta a la mare per créixer com a dona, per renéixer com a mare, que ha de viureaquesta experiència per estar preparada per criar al seu nadó d'acord amb la sevanaturalesa. Hem de permetre que tingui aquesta experiència, no som ningú per usurpar-li.
Utilitat del dolor de part
Ajuda a que deixis tot el que estàs fent, les distraccions mentals, les feines, i notinguis més remei que prestar atenció al teu cos en aquell moment. Si no,paririem a la cua de la caixa del supermercat.
Ajuda a produir les endorfines. Les endorfines ajuden a que el canal de partestigui més tovet o permeti el pas del nadó, també ajuda a que augmentin elsnivells d'oxitocina i que la contracció sigui més efectiva. Com més tensa està ladona, més costa produir-les, per tant el cos fa servir el dolor com a recurs perproduir-ne més.
Ajuda a cridar, obrir la boca, per obrir més el canal de part que està connectat.
Ajuda a desinhibir-te. Amb el dolor podem engegar tota la vergonya que podíemtenir, tornar-nos “boges” i desinhibir-nos. Això succeeix perquè ens connecta ambel cervell primitiu i desconnecta el neocòrtex si ho permetem.
Provoca la producció de les hormones de l'amor, i així el vincle amb el nadó ésmés fort i més passional.Les dones que pareixen insensibilitzades per l'anestèsia epidural també s'estimenels seus nadons, però ni elles ni el nadó experimenten el vincle mamífer que télloc en els primers minuts de vida i que és irrepetible i irreemplaçable.
Causants del dolor en el part
L'ansietat és la causa número 1. Estar tensa, tenir molta adrenalina i poquesendorfines, el cos no s'obre fàcilment, la musculatura no cedeix i la mare sent totel procés d'obertura que en si no és dolorós com una tortura, de la mateixamanera que una relació sexual forçada i sense excitació també pot ser dolorosafísicament.
La por, lligada amb l'ansietat, però el fet de tenir una por més específica potcausar que en el part tinguis flash-backs d'experiències traumàtiques o queestiguis revivint un gran dolor de l'ànima, com la mort d'un ser estimat, unavortament, una agressió o trauma del passat. La dona no es comporta com en unpart normal, sinó que fa uns crits desgarradors, que les llevadores sabem que nosón propis de part. Està vivint una altra experiència sense ser-ne conscient.
En el part el fred, la llum, el soroll i estimular el neocòrtex preguntant el nom ol'adreça produeix adrenalina, i també augmenta el dolor.
La por al dolor, contar les hores que queden, crea més dolor.
La resistència. Si no l'acceptes, si ets una persona controladora, t'enfades ambaquell dolor, no vols viure això, empitjora.
A vegades un part molt ràpid por resultar més dolorós ja que el nadó ha de passari eixamplar el canal de part sense l'adaptació hormonal, i és una causa fisiològica.
Estar “fofa”: la baixa forma física fa que siguem més sensibles al dolor. Elsedentarisme fa que l'experiència de la dona en el part sigui pitjor. El cos no harebut el tracte que necessitava per estar en forma, no té un bon to muscular, isegrega menys endorfines.
L'alimentació: una alimentació poc variada, menjar ràpid i “basura”, fa que al cosli faltin minerals, vitamines, substàncies clau per la producció hormonal. Per altrabanda, les persones que pateixen intoleràncies alimentàries o celiaquia i no hosaben, solen tenir més dolor perquè el seu cos reacciona com si estigués intoxicati això el debilita.
Sobre el plaer
La nostra cultura relaciona el plaer amb la gastronomia i el sexe, el massatge, icataloga el plaer intel.lectual d'escoltar una bona música o llegir un bon llibre.
Es desconeix la funció del plaer quan tenim dolor al mateix temps. No s'acceptaaquest fet. Però sí que és possible. Es pot tenir dolor i plaer alhora. El dolor potacabar convertint-se en plaer a mesura que l'acceptem. L'explicació fisiològica ésque relaxats respirem millor i al oxigenar-nos alliberem les endorfines, quedisminueixen el dolor i augmenten el plaer.
Durant el part es necessiten les mateixes hormones que per l'acte sexual i perl'orgasme, per tant és lògic que pugui haver plaer d'una manera o l'altra.
La dona està més sensible i més receptiva, el seu clítoris més vascularitzat, lavulva també, les sensacions són més intenses.
El plaer en el part / naixement
Té una funció: ajuda a produir endorfines i permet a l'oxitocina fluir sensedificultats, fent les contraccions més efectives.
Fa l'experiència més agradable per al nadó, ajudant-lo a que trobi la posicióadequada ja que està relaxat.
Entre contraccions no tens dolor, es pot gaudir molt d'aquesta estona ja que tensles endorfines però no el dolor.
Neutralitza el pensament intel.lectual, el neocòrtex deixa de treballar i enspermet connectar amb el cervell mamífer.
En el moment de la sortida del nadó, quan comença a coronar, al tocar a prop delclítoris estimula una reacció de la mare que és tirar el cul enrere, la qual cosaamplia el diàmetre de l'obertura de la pelvis i facilita la sortida, a més de reduirel estrips perineals.
Pot provocar un èxtasi que fa que l'experiència per la mare siguiindescriptiblement meravellosa i facilita el vincle amb el nadó.
Add a Comment