EI Passadis de les (upules ...

•

•

. .. i el marbre de Vilafranca.

del que avui es l'cntrada,

El seu cabal, sens dubre rnes important, va aconseguir, amb el temps, obrir-se camf a la roea relativament tova provocant la forrnacio de mar mites i de xemeneies. Observeu la presencia d'un conjunt de concrecions anornenades "Ia Font Brillanr" que donen la impressio d'una cascada petrificada. Una pan de la galeria travessa un filo de marbre .. Aquest marbre, precios i preuar, d'un bonic color rosa, anomenat "rnarbre de Vilafranca" el trobern a la construccio de nombrosos monuments dels volrants, no nornes a Comella de Conflent, sino tarnbe a Vilafranca de Conflent i fins i tot a Perpinya, al Palau dels Reis de Mallorca. Aquest marbre mes dur es el que, per I' accio de I' aigua ha donar les "Cup ules " , 0 "copetes" visibles ales parers, una forma de relleu particular que dona el seu nom a aquest bonic passadis natural.

Pass ada Ia sala cl'exposicio, ens trobem directarnent al "Passadis de les Cupules" de 150 m. de longirud. Ales parets estriades. es poden observar diferents nivells que son testimonis del passatge de l'aigua, ja que cs I' aigua, i nornes ella , com a totes Ies coves, la responsable de I' excavacio inicial de tota Ia xarxa.

Imagineu aquest paisatge fa 5 milions d'anys ...

En aquella epoca el Cadi, el riu que passa rnes avall, no tenia un Hit tan pro fund, ben al comrari, ja que !lula a I'alrura

(01 veure

Lo golerio en eI morbre. L'erosio de les porels:

· les {upules

- Les Mormiles,

- les Xemeneies.

• (Ill Silber

- Lo rorn esto (onsmuido per cal(Qries dipositadeslo 395 mlliens d'onys.

- ln galerio va ser ex(ovoda per un riu subterroni.

• (01 rerorder

L' oiguo eXIDva les roves, les Cupules sOn testimonis del !reboil de I' oigua.

Estaladites i estalagmites

La "Sala Blanca" no es va descobrir fins al 1982 i el seu nom, com el seu color, prove de la puresa excepcional de la calcita que constitueix les seves concrecions. La calcita pot ser incolora, blanca, verrnella, groga, rnarro 0 negra en funci6 de les roques amb lcs que esta barrejada. Precedent de la calcaria, es un dels minerals rnes ben coneguts i rnes estesos a la sup erficie terrestre.

Se l'anomena tambe espat calcari 0 calc carbonatada. Es una roca tova, Pot ser de vegades translucida i prendre, com en la sala blanca, reflexes nacrats. Es troba en aq uesta sala practicament tot el reperrori del qual disposa la naturalesa en termes de formes i de concrecions.

Estalactites i estalagmites rabassudes 0 estilirzades, banderes, fines columnes 0 solids pilars formats per 1a trobada entre una estalactita i una cstalagmira. De fet una no va mai sense l' altre: I' estalacrita es buida i la calcita dissolra a [a gota d'aigua que flueix a [' interior es diposita poe a poe al final de l'agulla ja formada. Si l'escolament es mes important la goea d'aigua s' esclafara al s61, di posi tan t la seva preciosa carrcga de calcita i constituint aixi, al fil dels segles, un altre tipus de concreci6: l'estalagmita.

Es aixi com estalactites iestaiagmites formen una parella indissociable, ja que I'una es la conseq uencia de l' altre.

• •

Cal veure

EI museu subterra~i de les [O~[re[ions:

Estulnctltes, Estalogmites, Gaurs, Columnes, Bonderes, Pilars .

• Cal saber

las concrecions estan formades per carbonat de cal~.

EI eeler:

Vermella = ferro

Negra = man ganes Blon(o = mkilria purc .

• Cal recorda r

las concrecions son frogils perque tenen edats dilerenls. L'origen es deu a I'aiguo d'infillmd6.

• •

[01 veure

- EI sosne (orbol.

- L'esfondromenl.

- La 11050 penjodo_

• Col saber

las roques es pleguen.

La (ova evnludenn i mer,

• Col recorder

EI poisatge subterroni d'ovui e~ el resultut d'una Ilorgo historio de diversos milions d'onys.

EI Balco

L • origen del desnivell

Us en haureu ado nat, sens dubte, totes les cavitats d'un mareix conjunt no son per forca, es pot fins i rot dir que ho son rararneru, al mateix nivelL Per accedir a certes pans, cal pujar, i de vegades baixar, Per que?

La resposta es senzilla: durant el temps que va durar l'excavacia de la xarxa, eI curs del ri u subterrani va experirnentar diverses variacions. En perfode sec, les cavitats s' excaven rnes avail, seguint el nivell descendent de les aigues. En perfode molt hum it, com a consequencia de la pujada de les aigues, les galeries antigues s'omplen i se'n form en de naves rnes amunt, Ara sou a la sala del balco, hi podeu veure un caos rocos, les consequencies d'un esfondrarnent, es una evolucio possible,

La nostra zona ha patir diversos rerrarremols, diversos movimerits d'aquestes munranyes joves, els Pirineus, ..

Per la simple acci6 del temps, un sostre, una vol ta, les parers d'una cova, pateixen fortes pressions i es paden esfondrar, Aleshores, determinats conductes a galeries s'obstrueixen i xarxes senceres esdevenen inaccessibles. Tot i que es transforma a un ritme que no re res a veure amb el ritrne hurna, el man subterrani tarnbe viu i evoluciona.

EI Sostre de les Excentriques

• •

La «nau» en tot a I'esplendor

AI sostre de la "nau" 0 "Passadis de les Excentriques", podem adrnirar eI mes fi, rnes elegant i mes original que produeix la naruralesa, en materia de concrecions. Les excenrriques, com les estalactites, estan constinudes per calcita, 0 sals calcaries, perc en Hoc d'unir-se en una materia relativament compacta, sotrnesa a la ingravidesa, prenen formes totalment lliures, S' assemblen a fils de vidre desfilats i torcuts en totes les direccions. L' efecte es molt sorprenenr i nornes s'observa rararnent ja que raramenr es reuneixen les condicions necessaries perque la naturalesa produeixi aquestes petites obres rnestres de fantasia: cal que la roca sigui particularment porosa, que el cabal d'aigua sigui parricularmenr feble i constant per tal que l'aigua s'evapori abandonanr la seva carrega, Un cabal feble conjugat amb la porositat dels materials fa que l'aigua en Iloc de caure s'infilui per capil-larirar,

S'hi afegeix, tarnbe, l'efecce de 1a ruptura del camp magnetic. Les formes de les excencriques, rnes que cap altra formaci6, sempre han estirnulat la imaginacio dels espeleolegs que es diverteixen buscant maneres molt particulars d'anomenar-les. Ara podeu inventar-ne rarnbe.

La Filosa

Cal veure

- EI Covoll de Crisloll,

- B Tropezi,

- Lo Filoso embellnde.

• Cal saber

les excimtriques depenen:

- de 10 noturalesD de I'oigua del regim vDlumetric

- del mognelisme .

• Iol rernrdor

Uno exremrkn es una estoladito desviodo del seu eix.

• •

(01 veure - EI Ions dalll~t.

- l'efede de mirnll,

• Cal saber

les rcncrecions del Iens deilloc son de carbonat de [DI~ •

• (01 remrdor

les conrreduns son designades omb el nom de coliflors 0 de cemlls subtencnis.

Elll,oc dels Atols

La 'ormacia de les concrecions

Poes indrers sora terra pos~ seeixen un eneant tan eomrnovedor com el "L1ac dels Awls": unes grans tortes de pedra ernmarquen les ribes d'un lIac tranquil, Hom s'espera veurehi flotar lcs barques de les fades i les parers refleereixen lcs seves formes estranyes ales aigues immobils i transparents.

EI fons sembla entapissat amb coralls magnifies i ens sembla veure, com. u n miratge, una ciutat meravellosa, al Ilurry, a I'alrra riba. Tornem un moment a I'origen de la forrnacio de les co ncrecions. Eis so Is calcaris son permeables, recorreguts per fractures i falles rnes 0 menys importanrs,

En enfonsar-se en el sol, l'aigua es carrega d' argila, de gas carbonic i esdevc acida, Aquesta acidesa dissol la calcaria i

n'arrossega una part amb ella. Quan penetra a la eova el pro~ ccs s'inverteix: el gas carbonic s'escapa, I'aigua s'evapora i els cristalls de ealci ta es di posiren. Ja ho hem vist, les diferems formes de les concrecions provenen totes de I'escolament rnes 0 menys lent de I'aigua penetrant per minuscules falles, i son alhora el cabal i la forma de les falles el que deterrninara la forma de lcs concrecions.

Si I'escolamenr es produeix per una clivella al lIarg del sostre, s'obtenen banderes rnes 0 menys fines i, de vegades, fins i rot uansparents.

"Les coliflors" geganrs que es poden admirar prop del "L1ac dels Arols" son el resultar de diversos ti pus d' i nfi I tracio combinats.

EI Temple d'Angkor

La finesa imponenl

Som ara a la sala rnes elevada i rnes bonica de la xarxa de Full1t (440 rn). El seu aspecte irnponent, l'abundancia de columnes, els seus helicoides, la finesa de les columnates, les nornbroses i magmfiques banderes que adornen cl sostre li han valgut el sobrenom de "Temple d'Angkor ". Bonic homenatge al celebre conjunt de temples cambodjans, obra mestra de l'art Khmer descoberta enmig de la jungla per un frances, l'explorador Henri Mouhor.

A l'entrada del "Temple", dos enormes pilars ens donen una indicacio geologica important: la seva massa cxtraordinaria cs restimoni d'un periode molt hurnit en la vida de la cova. Els especialistes, en diem paleoclimatolegs, la situen facilment al cornencarnent de l'era Terciaria.

Era fa rnes de 3 rnilions d'anys i la nostra regi6 estava coberta per una frondosa vegeraci6 equatorial. Molta aigua i una temperatura forc;a mes elevada que avui DOmeS podien afavorir una dissoluci6 rnes intensa

de la calcaria i, en consequcncia, uns diposirs mes imp orrants don prove la talla dels famosos pilars, Cal esmentar la presencia a la "Columna Cebrada" d'un mineral del qual no hem parlat: I'aragonita, La composiei6 qutmica de la calcira es modifiea molt f'aeilmcnr i es molt soluble, s'altera, dones, de manera notable en

contacre amb d'altres minerals i de vegades fins i tot es fa reernplacar per altres cspecics minerals.

Se'ls anornena pseudomorfes de la calcita: l'hematites, la baritina, la sflice, el talc ... l'aragonita en formen part.

• •

( I V ure

La Columna Catalano, Montserrat, La Sagrada Familia, Els Orgues, La Torre, les Agulletes, Els Guardians d' Angkor.

• Col sober

La solo resulta d'un equilihri de pressio de I' escorlD tarresfra anterior 0350 milions d'nnY'S.

les concrecions testimonian un pertode humit,

• Cal recorda r

Q uan as va excavar aquesta solo, I' sssar huma enearu no existio.

les concrecions son de 10 mnteixa epnm que I'apari(io de l'hame,

( I ur

La importimcia de 10 (alumna,

La frocturo lateral d'escotes !rotlladal .

• Cal saber

La ,mlumna hi mes de 350 mil 'onys. l'edet he estat determinadaper extro(· cio d'una mcrs1ra i metodes geotecniu .

• Cal rerorder

Lo [olumna lis la provo de I'antigu~crt de 10 (Ova.

E! nom a 10 memoria de Mortel.

• •

a Tomba de Martel

Martel, advocat i explorador

Ja ens n'hern adonat, als espeleolegs no els falta ni humor ni imaginaei6! Un altre nom eonegut i una alrra allusio a un cientific celebre, l'indret denorninat "la Tomba de Martel" no fa referencia al Charles Martel dels llibres d'hiscoria sin6 a Edouard Alfred Martel (1859- 1938), un advocat frances considerat com el pare de l'espclcologia. Li devern, entre altres, cl descobriment i l'exploracio de la cova i de l'avenc de Padirac. La "Columna d'alabastre" i les quatre estalagrnires que l'envolten evoquen realment la imarge d'una d'aquesres fasruoses combes d'abans,

E.A Martel mereix prou un monument si es consideren els progressos realitzats actualment en materia d'exploracio de les xarxes subterranies. Segons el tipus de cavitar a explorar, horirzorual 0 vertical, acriva 0 fossil, homes i equiparnent hauran de ser diferenrs.

Eis espeleolegs utilitzen en general reba calenta utilitzant naves rnateries del ripus Exorherrn darnunr de Ja qual enfilen un vestit isorerrnic estanc per protegir-se de la humirat. EI case de plastic cs absolutarnent obligatori, aixi com les bores 0 unes bones saba res. Es procuren llums d'acetile i elecrrics, s'hi afegeixen les cordes, un baldric (baudrier), descensor, "croll" i mancres si es rracta d'un pOU 0 d'un avenc, L'activitar rnes arriscada es, segons l'opinio general, la que combina e peleologia i immersi6: en efecte no es rar que deterrninades galeries d'una xarxa quedin submergides.

Si l'honorable Edouard Alfred Martel veies els cspcleolcgs d'avui es sorprendria sens dubre, pero aque5t es el preua a pagar per gaudir cada any de noyes descobertes.

I

J

1

La Cupula i I' Aven(

• •

La Cupula Vermella i IIAvenc sense fons

La nostra visita s'acaba, aviar caldra desfer el cam! per tamar eap a [a llum del dia perc, abans de girar cua, avancem un xic encara. Primerarnenr ens eleva rem pujant cap a la "Cupula Verrnella", la parr mes alta de les Grans Canale res. Darnunt dels nostres caps, la cupula es perd en la penombra, amb prou feines es distingeix [a blancor de la "Glacera suspesa". Al sostre, una gran falla, vast esquinc de pedra, rete [a nostra atencio. A1s nostres peus s'obre el Forar negre i insondable del ben anomenar "Avenc sense fans". Ens trobern davant d'un accident geologic, Contratiament a les coves anorneriades "carstiques", ni la potencia de l'aigua, ni la lema corrosio quirnica de les pluges acides carregades de gas son responsables de cal excavacio. Han estat els movirnents de la terra, el xoc de les plaques tectoniqueso eI plegamem de

les muntanyes el que ha provocat aguesta gran fracrura,

Com en el cas dels caos, els esfondraments gegantins de roques, estracta d'un alrre tipus de cavitat, d'origen pura.menr mecanic,

Del fans de l"'Avene" surten diverscs galeries que han estat

explorades per espeleolegs francesos i catalans, en aq uest massis, en un enorme reGorreguc de 26Km.

Cal veure ln Fo.'lIa 0.1 sesfre,

£I desnivell entre I'olfiltia de, 10.1 Cupula i el hms de I' Avenc.

• (III saber

Aque~ta di~persi6 resulte d'un gran lren~ament de l'escorfD lerrestre.

Pel. funs de l'Avenc corre el riu sub· tarmnl.

• Cal remrdor

Eis buils suhterrcnlses formen de dues maneres:

· Per dissoluci6 de I "oigua,

· Per oher1uro omb els moviments de l'escorrn terresfre,

• •

Cal veure

l'espectade meskul de lIum i so.

• Cal saber

l, harmonia de 10 musico i de 10 pedro esdevinguda estlilua.

• Cal reorder

Un espectade unic en una cava unita. PossibilHot d'orgonitzocio de concerts.

II Auditori

Quan la musica i el 50 comparteixen l'e5pedade

Per perllongar el plaer de la visita i donar ales Grans Canaletes rot el seu valor de "catedral" natural, ha estat creat un espectacle de Hum i so.

Te Hoc a "l'Aud irori" diverses vegades cada dia durant I' estiu i inclou tanc peces populars com "EI condor passa" al costae d'obres escollides entre les mes boniques i mes conegudes del repertori classic.

Altres melodies, menys conegudes, estan vinculades a la his toria de Ia regia. Podem esrnentar en particular "EI cant dels ocells" del gran violoncel-lista Pau Casals. Havent marxat de l'Estat Espanyol durant la dictadura militar del general Franco va venir a instal-lar-se a Prada de Conflent i hi va compondre aquesta pec;a. En frances "EI cant dels ocells", es un himne ala pau, ja que aquesra

va ser "La Gran Causa" del mesne durant el seu cxili, EI programa musical de Hum i so inclou igualmem un teas inspirar per 1a bellesa del lloc i especialrnenr compost per a I'ocasio per Benoit Grandjean amb el tftol "Balada de les Grans Canaletes''.

En un marc i un silenci excepcionals, aquest auditori natural ofereix al visitant la oportunitat unica de gaudir de diversos plaers alhora i de sentir ernocions tan uniques com intcnses. Els artistes ho han copsar i son nombrosos, aixi com les corals, els que han sabut aprofitar l'acustica i I'armosfera particulars del 1I0c per oferir a un public escollit el millor dells mateixos,

PROGRAMA MUSICAL

RICHARD STRAUSS! Aixf parIa Zaratustra LOS lNCAS! El condor passa

NEM.ETH YOSKAf Qu'importe les souris

CORS DE L'EXERCIT RUS! Plana, la meua plana EXTRACTE DEL FILM ELS VISITANTS! Cantic Gregoria RAIN MAN! Las Vegas end aedits

SAINT PREUXf Concert per a una veu

BACH! Tacatn i foga en Re menor

BENOIT GRANJEAN! Balada de les Grans Canaletes PAU CASALS! El cant dels ocells

ORFF! Carmina Burana

PAVAROTTI! Caruso

ESCOLANIA DE M.ONTSERRAT! Virolai BARBARA HENDRICKS! Ave Maria de Gounod

• •

Datacions

L 'extraccio de mostres permet coneixer l'edat de les concrecions.

Amb una edat de mes de 350.000 anys, La Tomba de Martel is sense cap dubte l'estaLagmita datada mes antiga de La cadena dels Pirineus, i fins i tot de Franta.

L'EDA' ID:E US CON:CRECIONS

Des de fa una trentena d' anys, se sap datar les concrecions de les coves grades a unes analisis radio-isotopiques. Eis organismes vi us , animals 0 vegerals, posseeixen sals d'urani en molt petita quantitat . Aquestes es troben, un cop l'organisrnc mort, en els sols de superflcie on l'aigua de pluja els dissol, els transporta a la cova, i els atrapa a la xarxa cristalIina de les concrecions. Alla, es transformen progress ivament en sals de tori. Amb una analisi, en Iuncio de Ia taxa de transformaci6, es pot llavors donar una edat de formaci6 de la concreci6.

ELS ANnCS CLIMES REVELAIS PER LES CONCRECIONS

Els geolegs, els oceanografs i els glaciOlegs, gracies a l' estudi de les faunes, de les microfaunes i dels pol-lens continguts a les capes de roca i de llot recollides en el fons dels llacs i dels oceans i amb l'estudi dels isotops de l'oxigen del gel de I'inlandsis

groenlandes i del pol sud, han pogue reconstiruir les variacions del clima terrestre alllarg de I' era Quaternaria que va cornencar fa 1,6 milions d'anys.

Durant aq uest llarg periode en el trans curs del qual ha tingut lloc I' evolucio biologica de la descendencia humana, s'han succert quatre grans glaciacions separades per periodes interglacials mes calents, recobrint el planeta amb immensos casquets de gel semblants als que hi ha avui a Groenlandia 0 a l'Antartida, A la cova de Clamouse, l'estudi radio isotopic de les mostres d' estalagmites ha perrnes establir que les fases de concreci6 rnes actives estaven situades en fases climatiques calentes interglacials cap a 110-120.000 i 80-90.000 anys i a partir de 20.000 anys fins als nostres dies. Altres metodes de reconsritucio dels dimes antics a partir dels pol-lens descoberts recentment ales esralagmires estan igualrnent en esrudi. (M. Siffre). La que va extreure Yves

Quinif (Centre d'Esrudis i d'Investigacions Aplicades al Carst de la Faculrar Polirecnica de Mons, Belgica) al cor de la columna de calcita batejada com a Tomba de Martel ha perrnes atribuir-Ii una edat de rnes de 350.000 anys. El que sima la seva forrnacio a finals de la 2a glaciaci6 i en eI perfcde conegur sota el nom de Mindel. Moment de l'aparicio de l'Homo Erectus i del desenvolupament dels primers homes de Neandertal,

Posicio aproximada dt' la mossra a III columna.

•

Peri ode glecier

Peri ode (olid

Peri ode glacier

Periode (cUd

· 15.000 anys lascoux . Rouffigna( . Nioux

· 20.000 anys

· 25.000 onys Pinluro . (ovo . (esquer

· 30.000 onys Pinlum . (ova· Chauvel Home de Cromany6

· 7 O. 000 anys

· 90.000 anys

· 11 0.000 anys

· 150.000 anys Home Neondertal

·180.000 anys

· 350.000 anys

· 400.000 anys

·450.000 anys Home de Tolteiill