Unitat 7.

Gestió empresarial:
el camí a la qualitat

Implantació d'aplicacions informàtiques i de gestió

1
2
Índex
Presentació............................................................................................................................................5
Objectius...............................................................................................................................................7
1. Introducció a la gestió comptable................................................................................................9
1.1. L'empresa i la comptabilitat.................................................................................................9
1.2. El patrimoni de l'empresa...................................................................................................10
1.2.1. El patrimoni................................................................................................................10
1.2.2. Els elements patrimonials...........................................................................................10
1.2.3. Les masses patrimonials.............................................................................................12
1.3. Els fets comptables.............................................................................................................13
1.3.1. Els comptes.................................................................................................................13
1.3.2. El principi de la partida doble....................................................................................17
1.3.3. L'assentament.............................................................................................................18
1.4. El cicle comptable..............................................................................................................20
1.4.1. Els llibres comptables.................................................................................................20
1.4.2. El llibre diari...............................................................................................................20
1.4.3. Cronologia del cicle comptable..................................................................................22
1.5. El Pla general de comptabilitat..........................................................................................23
1.5.1. Els comptes anuals.....................................................................................................23
1.6. El procés de compravenda mercantil.................................................................................24
1.6.1. La documentació en el procés de compravenda.........................................................25
1.6.2. Les modalitats de pagament en la compravenda........................................................29
1.7. L'impost sobre el valor afegit (IVA)..................................................................................36
1.7.1. El subjecte passiu.......................................................................................................37
1.7.2. La base imposable......................................................................................................37
1.7.3. Tipus impositiu...........................................................................................................37
1.7.4. Règims de l'IVA..........................................................................................................39
1.7.5. Gestió de l'IVA...........................................................................................................39
2. Anàlisi genèric d'una aplicació de gestió empresarial...............................................................43
2.1. Característiques generals d'un programari de gestió empresarial......................................43
2.1.1. L'ajuda........................................................................................................................44
2.2. Mòdul de comptabilitat......................................................................................................44
2.2.1. Creació/gestió d'empreses i còpies de seguretat.........................................................44
2.2.2. Programa de gestió comptable...................................................................................46
2.2.3. Primers passos............................................................................................................46
2.2.4. El pla comptable.........................................................................................................48
2.2.5. Assentaments comptables...........................................................................................49
2.2.6. Consultes SQL............................................................................................................51
2.2.7. El llibre major.............................................................................................................52
2.2.8. El llibre diari...............................................................................................................53
2.3. Programa de facturació......................................................................................................55
2.3.1. Gestió de magatzems..................................................................................................57
2.3.2. Treballadors................................................................................................................57
2.3.3. Tipus d'IVA.................................................................................................................59

3
 2.3.4. Sèries de factura.........................................................................................................59
2.3.5. Formes de pagament...................................................................................................60
2.3.6. Clients.........................................................................................................................60
2.3.7. Proveïdors...................................................................................................................62
2.3.8. Gestió d'articles..........................................................................................................63
2.3.9. Inventaris i control d'estoc..........................................................................................65
2.3.10. Gestió de proveïdors.................................................................................................66
2.3.11. Gestió de clients.......................................................................................................69
2.3.12. Llistes d'informacions..............................................................................................70
3. Gestió de la qualitat...................................................................................................................73
3.1. Definicions del concepte de qualitat..................................................................................74
3.2. Evolució del concepte de qualitat......................................................................................74
3.3. Noms propis en el naixement i creixement de la qualitat..................................................76
3.4. Principi de la qualitat total.................................................................................................78
3.5. Com cal iniciar-se en el procés de qualitat? Per on cal començar ?..................................79
3.5.1. L'aplicació d'eines de millora de la qualitat...............................................................81
3.6. Implantació d'un sistema d' assegurament de la qualitat....................................................85
3.6.1. L'estructura bàsica d'un sistema de gestió de la qualitat............................................86
3.7. Documentació del sistema de gestió de la qualitat.............................................................87
3.8. Auditoria.............................................................................................................................88
3.9. La certificació....................................................................................................................88
3.9.1. Etapes a seguir en la certificació................................................................................90
3.10. Gestió de la qualitat total. La excel·lència empresarial....................................................91
3.10.1. Concepte de gestió de la qualitat total......................................................................91
3.10.2. Què és el model d'excel·lència europeu EFQM?......................................................93
3.10.3. Eines.........................................................................................................................93
3.11. Estàndards de qualitat. La normalització.........................................................................94
3.11.1. Organismes de la normalització...............................................................................94
3.11.2. Les normes ISO........................................................................................................96
3.11.3. La certificació i les empreses certificadores.............................................................97
3.11.4. Consells per a la implantació d'un sistema de gestió de qualitat..............................99

4
Presentació
No hi ha cap mena de dubte quant a la necessitat, en gairebé qualsevol empresa, de controlar en tot
moment la informació. Ens referim a informació en una visió molt amplia, ja que aquesta abasta
tant l'aspecte històric de l'empresa, quina era la seva situació fa cinc anys, o fa tres anys, o fa dos
mesos; com l'aspecte de la immediatesa de la informació, ja que en qualsevol moment pot ser
necessari accedir-hi de manera ràpida i veraç i amb ella a les mans poder prendre les decisions més
adequades per a la situació en què ens trobem.

Aquesta immediatesa i veracitat quant a l'accés a la informació és necessària en la gestió

empresarial. Però, a què ens referim quan parlem de gestió empresarial? Ens referim a tot un
conjunt de blocs dintre del que és la gestió de l'empresa que, encara que íntimament relacionats,
podem analitzar de manera independent i que ajuden al funcionament i evolució correctes de
l'empresa en funció dels objectius que té marcats.

Si intentéssim enumerar alguns d'aquests blocs o subsistemes de la gestió empresarial podríem

esmentar entre els principals:

• La gestió comptable

• La gestió de magatzems i d'inventari

• La gestió de la facturació, els clients i els proveïdors

• La gestió de la publicitat i el màrqueting

• La gestió dels recursos humans

• La gestió de la qualitat

Els primers subconjunts de la gestió de l'empresa són molt necessaris, justament per l'accés a la
informació amb rapidesa i veracitat que abans hem esmentat. La comptabilitat: per gestionar tots els
aspectes relacionats amb els comptes de l'empresa, fer els assentament diaris, portar un llibre major,
saber en tot moment quin és el nostre estat comptable. La gestió de la facturació: per gestionar els
clients, els proveïdors, les relacions amb aquests, els pagaments i els cobraments. La gestió de
magatzems i inventari: per saber en tot moment quins són els nostres estocs i la seva ubicació..., en
definitiva, subsistemes que ens facilitaran disposar d'una visió exacta de l'empresa en un moment
donat en qualsevol dels seus vessants.

Hi ha tot un seguit de conceptes relacionats amb la comptabilitat, la gestió de clients i proveïdors, la

gestió de magatzem, que, com a personal que implantarem aplicacions informàtiques de propòsit
general i específic en les empreses, hem de conèixer i estar-hi familiaritzats. Conceptes com, per
exemple: actiu, passiu, llibre diari, assentaments, albarans, etc. acaben essent fonamentals per
comunicar-se amb les persones que utilitzaran les aplicacions que implantarem.

A més, tot i que les aplicacions de gestió empresarial són totes diferents, tenen uns trets comuns i
han de tenir unes capacitats mínimes per poder ajudar-nos a gestionar la informació de l'empresa.
Conèixer quines són aquestes característiques mínimes que ha de tenir un programa de gestió ens
permetrà, en l'àmbit de la nostra feina, avaluar la validesa d'un programari per gestionar una

5
determinada empresa.

En la llista dels possibles subconjunts de la gestió empresarial, ben segur que ens n'hem deixat
algun, però els esmentats es podrien considerar els fonamentals. Tanmateix, potser n'hi ha un que us
ha sorprès o no l'hauríeu inclòs en la llista: la gestió de la qualitat.

La gestió de la qualitat està esdevenint un element vital en el funcionament de les empreses. No es

tracta d'un sistema de gestió longitudinal que funciona paral·lelament amb tots els altres, sinó que la
seva operativa és transversal; tots els altres subsistemes de gestió es veuen afectats per aquest i han
d'estar tots sotmesos a les pautes marcades pel subsistema de gestió de la qualitat.

Aquest subsistema, el de la gestió de la qualitat, és relativament nou, tot i que el concepte de

qualitat en la gestió va començar a caminar als anys setanta, és a partir dels noranta quan realment
comença a agafar força en el món empresarial fins a convertir-se, avui en dia, en un subsistema vital
que marca el funcionament de tots els altres subsistemes: el comptable, el de recursos humans, etc.

6
Objectius
En acabar la unitat heu de ser capaços del següent:

1. Identificar, en diferents sistemes operatius, les funcions d'interconnexió i vinculació

d'aplicacions, l'àmbit d'utilització i la manera d'operar d'aquestes.

2. Dissenyar un procediment d'instal·lació, configuració i implantació d'una aplicació, prenent

en consideració la situació actual del maquinari, programari existent, dades del sistema, i
mesures de seguretat de la informació i del sistema.

3. Dur a terme, en sistemes operatius monousuari, multiusuari i de xarxa, els procediments

d'instal·lació i configuració d'una aplicació i les utilitats d'instal·lació d'aplicacions que
proporciona el programari base, amb l'ús de la documentació tècnica.

4. Relacionar l'estructura organitzativa d'una empresa tipus, les àrees funcionals, les relacions i
els fluxos d'informació que es creen, amb el programari de gestió que hi ha en el mercat i
l'àmbit de cobertura operativa.

5. Analitzar les millores tècniques i funcionals que el tractament de dades aporta a l'usuari, a
partir de l'ús d'un determinat programari estàndard o de gestió que hi ha en el mercat.

6. Diferenciar i operar en les aplicacions estàndards, les funcions i les característiques generals
i també els procediments d'integració i intercanvi d'informació, creació de formats, gràfics i
documents i actualització de dades.

7. Relacionar les necessitats de l'usuari quant a processos i formes de presentació de la

informació amb els programaris estàndards i de gestió que hi ha en el mercat i que són
d'àmplia aplicació.

8. Diferenciar els criteris tècnics i de qualitat que s'han de tenir presents en la valoració del
programari estàndards i específic que hi ha en el mercat, segons la funció i les necessitats
d'usuari.

9. Valorar les característiques i les condicions tècniques del programari estàndard o de gestió
que s'ajusti a les necessitats de l'organització i a les característiques de l'explotació, segons
els criteris tècnics i de qualitat establerts.

10.Resoldre els problemes que planteja l'usuari en l'explotació d'una aplicació, segons les
indicacions de manuals, guies d'usuari i serveis de manteniment de l'aplicació.

7
8
1. Introducció a la gestió comptable

La comptabilitat i la gestió comptable no s'han de veure només des d'un punt de vista empresarial i
formal, està present en moltes facetes de la nostra vida. Pensem en termes comptables quan
analitzem el nostre compte corrent, quan mirem un rebut de la hipoteca, quan pensem on anirem de
vacances enguany, quan estalviem per canviar de cotxe o quan valorem si les despeses que vam
tenir per un caprici han estat amortitzades... La comptabilitat és present formalment o informalment
en la nostra vida quotidiana.

1.1. L'empresa i la comptabilitat

La comptabilitat es pot definir com la ciència que té com a finalitat determinar en cada moment
quina és la situació financera de l'empresa i quin és el seu patrimoni. Proporciona a l'empresari la
informació necessària per gestionar, controlar i dirigir correctament l'empresa. Cal tenir en compte
que aquesta informació no solament interessa a l'empresari sinó que interessa a terceres persones
relacionades amb l'empresa com els possibles inversors, els bancs o caixes d'estalvis que han deixat
diners a l'empresa per al seu funcionament, els proveïdors de material, etc.

Gràcies a la comptabilitat podem saber quina és la salut

de la nostra empresa en qualsevol moment.

Naixement de la comptabilitat
El   naixement   de   la   comptabilitat   està   molt   lligat   al 
naixement   de   l'activitat   comercial   i  es   desenvolupa   a 
mesura que aquesta activitat s'intensifica. Neix com una 
forma de control d'aquests interessos comercials i, en 
un   principi,   està   lligada   fonamentalment   a   l'activitat 
pública (a l'Administració) més que no pas a l'activitat 
privada.

9
1.2. El patrimoni de l'empresa
L'empresa no existiria si no estigués formada per una sèrie d'elements que físicament la fan
representable, com ara el local o nau industrial on està ubicada, els mobles, la maquinària, els
equips informàtics, els cotxes... També hi ha altres elements, com la possibilitat que l'empresa té per
cobrar deutes, rebre préstecs i pagar deutes.

Aquest conjunt d'elements formen el patrimoni de l'empresa. Per tant, el patrimoni de l'empresa és
el seu conjunt de béns, drets i obligacions.

1.2.1. El patrimoni
Una vegada definit el patrimoni com el conjunt de béns, drets i obligacions que té l'empresa, podem
passar a definir aquests conceptes:

• Béns. El Codi civil els defineix com les coses que són o poden ser objecte d'apropiació i
estableix que els béns poden ser de dos tipus, els béns mobles i els béns immobles.

• Els béns s'han de poder valorar econòmicament, és a dir, en diners.

• La diferència entre béns mobles i béns immobles és que els primers es poden moure
de lloc, mentre que els segons són fixos.

• Un bé moble pot ser una màquina, un cotxe o un ordinador.

• Un bé immoble pot ser una nau industrial, un magatzem o una oficina.

• Drets. Són la facultat que té una empresa d'exigir el que se li deu com, per exemple, els
diners pendents de cobrament d'un client.

• Obligacions. És el compromís de pagament d'una quantitat determinada que s'ha de satisfer

dins d'un termini determinat; una obligació pot ser la possibilitat que algú a qui l'empresa
deu diners exigeixi que se li paguin.

1.2.2. Els elements patrimonials

Els elements patrimonials són el conjunt d'elements que formen el patrimoni de l'empresa.

Els elements patrimonials tenen una terminologia comuna utilitzada en tot el món comptable. La
llista total dels elements comptables i la seva terminologia comuna està detallada en el pla general
de comptabilitat (PGC).

Els elements patrimonials més comuns són els següents:

• Els diferents mobles que hi pugui haver a l'empresa reben el nom de mobiliari.

• Els cotxes, les motocicletes i les furgonetes reben el nom d'elements de transport.

• El valor dels ordinadors, les impressores i altres equips informàtics s'agrupen amb el nom
d'equips per al processament d'informació.

10
 • Els diners que hi ha al banc de l'empresa adopten el nom de banc.

• El valor dels diners invertits en la compra de mercaderies per vendre-les posteriorment rep el
nom de mercaderies.

• El valor dels diners invertits en màquines per a la fabricació de productes rep el nom de
maquinària.

• El valor dels terrenys, les finques i els solars que són propietat de l'empresa rep el nom de
terrenys i béns naturals.

• Els edificis propietat de l'empresa reben el nom de construccions.

• Els diners que deuen les empreses a qui s'han venut mercaderies o serveis formen part de
l'element patrimonial anomenat clients.

• Els diners que l'empresa deu pel fet d'haver comprat mercaderies per vendre-les després als
clients formen part de l'element patrimonial anomenat proveïdors.

• Els deutes que cal pagar a les entitats financeres (bancs o caixes d'estalvis) pels préstecs que
aquestes han concedit a l'empresa reben el nom de préstecs a llarg termini i préstecs a
curt termini, tenint en compte si s'han de tornar després d'un any o abans d'un any.

• La quantitat de diners que inicialment aporta l'empresari o els accionistes amb la finalitat
d'iniciar l'activitat de l'empresa s'anomena capital social.

Dins del patrimoni de l'empresa, els elements patrimonials s'agrupen formant tres parts
perfectament diferenciades. Aquestes parts són les següents:

• L'actiu. És el conjunt de béns i drets de l'empresa com, per exemple, el mobiliari, els
elements de transport, les mercaderies i els clients.

• El passiu. És el conjunt d'obligacions de l'empresa com, per exemple, els proveïdors i els
préstecs a curt o a llarg termini.

• El net patrimonial. És el total de béns i drets que formen l'actiu de l'empresa menys el total
de les obligacions del passiu. El net patrimonial també es pot anomenar capital o patrimoni
net.

En tota empresa sempre s'ha de complir l'equació següent:

Actiu = passiu

És a dir, la suma de tots els elements que formen part de l'actiu ha de ser sempre igual a la suma de
tots els elements que formen part del passiu.

Però, i el net patrimonial? El net patrimonial o capital forma part del passiu de l'empresa, ja que és
el conjunt de diners que aporten els propietaris perquè aquesta pugui començar a funcionar. Per tant,
atès que l'empresa deu aquests diners als propietaris, és una obligació per a l'empresa tornar-los i
aquesta obligació s'ha de reflectir en el passiu.

11
1.2.3. Les masses patrimonials
S'anomena massa patrimonial l'agrupació d'elements patrimonials que tenen unes característiques
semblants.

La comptabilitat exigeix que hi hagi una normalització dels aspectes comptables i divideix el
patrimoni de l'empresa en les masses patrimonials que es detallen en la figura 1.

Figura 1. Detalls de les masses patrimonials d'una empresa

Actiu
Definim l'actiu com el conjunt de béns i drets de l'empresa. Aquest actiu es pot classificar a partir de
la divisió següent:

• Actiu no corrent. Està format pels elements patrimonials que resten en l'empresa un període
llarg de temps. Hi ha una divisió interna:

• Immobilitzat intangible. El que no es pot tocar ni veure com, per exemple, les
patents.
• Immobilitzat material. El que es pot tocar i veure com, per exemple, la maquinària,
els elements de transport, les construccions, etc.
• Les inversions immobiliàries. Els immobles que es tenen per obtenir rendes o
plusvàlues.
• Les inversions en empreses del grup i associades a llarg termini.
• Les inversions financeres a llarg termini.
• Els actius per impostos diferits.
• Actiu corrent. Està format pels elements patrimonials que s'espera que es venguin o es
consumeixin durant un any, com a màxim. Podem considerar actiu corrent:

• Existències.
• Deutors comercials i altres comptes per cobrar.
• Inversions en empreses del grup i associades a curt termini.
• Inversions financeres a curt termini.
• Periodificacions.
• Efectiu i altres actius líquids equivalents.

12
Passiu
Definim passiu com el conjunt d'obligacions de l'empresa. Dintre d'aquest concepte podríem
incloure:

• Patrimoni net. El patrimoni net està format per:

• Fons propis.
• Ajustos per canvis de valor.
• Subvencions, donacions i herències rebudes.
• Passiu no corrent. Són els deutes per pagar en un termini superior a un any. Podem
considerar passiu no corrent:

• Provisions a llarg termini.

• Deutes a llarg termini.
• Deutes amb empreses del grup i associades a llarg termini.
• Passius per impostos diferits.
• Passiu corrent. Format pels deutes que l'empresa ha de pagar en un període de temps inferior
a un any. Podem considerar passiu corrent:

• Provisions a curt termini.

• Deutes a curt termini.
• Deutes amb empreses del grup i associades a curt termini.
• Creditors comercials i altres comptes per pagar.
• Periodificacions.

1.3. Els fets comptables

Dia a dia en les empreses, hi ha situacions que fan que el seu patrimoni experimenti variacions.
Aquestes variacions provoquen augments o disminucions del patrimoni.

Aquests moviments que modifiquen o transformen el patrimoni d'una empresa s'anomenen fets
comptables.

Així, doncs, els fets comptables fan que el patrimoni d'una empresa es modifiqui augmentant-lo o
disminuint-lo o, simplement, al marge del fet comptable, el patrimoni es pot mantenir estable sense
cap alteració significativa.

1.3.1. Els comptes

El compte és la representació gràfica d'un element patrimonial. En un compte s'observen els
diferents canvis que aquest element patrimonial experimenta durant el temps que forma part del
patrimoni de l'empresa.

13
 La gestió correcta dels comptes és un dels pilars de la gestió comptable.
Representació gràfica
El compte té forma de creu. Col·loquialment aquesta creu rep el nom de T (una t majúscula).

La part esquerra del compte rep el nom de deure i la part dreta s'anomena haver. En el centre del
compte es posa el títol o nom de l'element patrimonial que representa.

Podem veure la representació gràfica de l'element patrimonial mobiliari en la figura 2.

Figura 2. Detall de la representació de l' element patrimonial mobiliari

Classificació dels comptes
Els comptes es classifiquen segons la divisió que presenta el patrimoni de l'empresa. Per tant, hi ha
comptes d'actiu, comptes de passiu i comptes de net patrimonial:

• Comptes d'actiu. Són els comptes que representen els elements patrimonials de l'actiu de
l'empresa.

• Comptes de passiu. Són els comptes que representen els elements patrimonials del passiu
de l'empresa.

• Comptes de net patrimonial. Són els comptes que representen els elements patrimonials
del net patrimonial de l'empresa.

14
 Comptes de gestió
També hi ha uns comptes que s'anomenen  comptes de 
gestió. Són  els  comptes   que representen  els  elements 
patrimonials que poden significar ingressos o despeses, 
per exemple, la venda de mercaderies o el pagament del 
rebut de l'aigua. En aquest cas el nom dels comptes és 
Vendes   de   mercaderies  i  subministraments, 
respectivament.

Terminologia dels comptes
El vocabulari comptable més emprat quan es fa referència als comptes és el que es detalla
seguidament:

• Obrir un compte. Consisteix a dibuixar la T del compte.

• Carregar un compte. Consisteix a fer una anotació en la part esquerra del compte o del
deure (figura 3).

Figura 3. Carregar un compte

• Abonar un compte. Consisteix a fer una anotació en la part dreta del compte o de l'haver
(figura 4).

Figura 4. Abonar un compte

• Saldo. És la diferència que hi ha entre la suma de les quantitats de la columna del deure i la
de l'haver. Segons com sigui aquesta diferència, el saldo pot ser deutor o creditor. El saldo
s'anomena deutor quan la suma del deure és més gran que la de l'haver. El saldo és creditor
quan la suma de l'haver és més gran que la del deure (figura 5).

• Si la suma del deure és igual que la suma de l'haver, el saldo és nul o zero (figura 5).

• Tancar un compte. Consisteix a fer que aquest tingui un saldo nul o zero. Com ho farem?
Posant en la columna que tingui el valor més baix la quantitat que hi hagi de diferència
respecte a l'altra columna (figura 6).

15
 Figura 5. Diferents saldos d'un compte

Figura 6. Detall del tancament d'un compte

Funcionament dels comptes
El funcionament dels comptes varia segons de quin tipus sigui el compte:

• Comptes d'actiu. Es carreguen o s'anoten en el deure la quantitat inicial del compte i també
els augments que experimenten. S'abonen o s'anoten en l'haver les disminucions que
experimenten. Els comptes d'actiu normalment presenten un saldo deutor (figura 7).

Figura 7. Compte d'actiu

16
 • Comptes de passiu. Es carreguen o s'anoten en el deure les disminucions que experimenten.
S'abonen o s'anoten a l'haver a quantitat inicial del compte i també els augments que
experimenten. Els comptes de passiu normalment presenten un saldo creditor (figura 8).

Figura 8. Compte de passiu

• Comptes de patrimoni net. Funcionen igual que els comptes de passiu.

• Comptes de resultats positius. Representen els ingressos obtinguts per l'empresa com, per
exemple, els ingressos de les vendes de mercaderies. Normalment presenten un saldo
creditor. S'abonen sempre per la quantitat de l'ingrés que representen i pels augments que
experimenten (figura 9).

Figura 9. Compte amb resultats positius

• Comptes de resultats negatius. Representen les despeses que ha tingut l'empresa com, per
exemple, els salaris o les despeses generals. Normalment presenten un saldo deutor. Es
carreguen sempre per la quantitat de despesa que representen i pels augments que
experimenten (figura 10).

Figura 10. Compte amb resultats negatius

1.3.2. El principi de la partida doble

Quan es produeix un fet comptable en una empresa sempre hi ha un moviment d'un o més comptes
(que augmenten o disminueixen) i un moviment d'un o més comptes en sentit contrari.

Aquest acord entre els comptes del patrimoni d'una empresa s'anomena el principi de la partida
doble.

Per aplicar el principi de la partida doble s'han de tenir en compte els aspectes següents:

• En qualsevol fet comptable sempre apareixen dos elements: el deutor (o una anotació en el
deure) i el creditor (o una anotació en l'haver).

17
 • El total de les quantitats que s'anoten en el deure han de ser iguals al total de les quantitats
que s'anoten en l'haver.

• Sempre s'ha de complir que les sumes dels saldos deutors han de ser iguals a les dels saldos
creditors.

1.3.3. L'assentament
L'assentament és una anotació d'un fet comptable per representar el moviment comptable que s'ha
produït. Tots els assentaments s'anoten en un llibre comptable anomenat diari, i en qualsevol
assentament ha de constar:

• La data en què es porta a terme el moviment comptable.

• El número d'ordre. Els assentaments s'enumeren. El primer assentament de l'any o de

l'exercici comptable és l'assentament d'obertura.

• Els comptes amb la seva codificació. El pla general comptable assigna un nombre a cada
compte.

• El compte o comptes que s'abonen, amb la numeració corresponent.

• El compte o comptes que es carreguen, amb la numeració corresponent.

• L'import, en euros, del compte o dels comptes del deure.

• L'import, en euros, del compte o dels comptes de l'haver.

• Una explicació breu del moviment que s'ha registrat.

Podem veure exemples d'assentaments en la figura 11.

Figura 11. Exemples d'assentaments

18
Classificació dels assentaments
Segons el nombre de comptes que hi intervenen, els assentaments es classifiquen en assentaments
simples, assentaments mixtos i assentaments compostos.

• Assentaments simples: són els assentaments que tenen un únic compte en el deure i un únic
compte en l'haver (figura 12).

Figura 12. Exemple d'assentament simple

• Assentaments mixtos: són els assentaments que tenen més d'un compte en el deure o en
l'haver i un únic compte en el deure o en l'haver (figura 13).

Figura 13. Exemple d'assentament mixt

• Assentaments compostos: són els assentaments que tenen més d'un compte en el deure i en
l'haver (figura 14).

Figura 14. Exemple d'assentament compost

19
1.4. El cicle comptable
S'anomena cicle comptable tot el conjunt d'operacions que es duen a terme en una empresa durant
un exercici econòmic.

Què és un exercici econòmic? El més normal és que un exercici econòmic coincideixi amb l'any
natural, és a dir, entre el primer dia de l'any (1 de gener) i l'últim (31 de desembre).

1.4.1. Els llibres comptables

Els llibres comptables són els llibres que utilitzen les empreses per registrar els fets comptables que
els afecten. Donen una visió de la situació econòmica i patrimonial de l'empresa en qualsevol
moment.

Hi ha diferents tipus de llibres comptables. Els llibres comptables principals són el llibre diari, el
llibre major i el llibre d'inventaris i comptes anuals.

1.4.2. El llibre diari

El llibre diari és el que recull diàriament i cronològicament els fets comptables que s'han esdevingut
en l'empresa. És un llibre obligatori en què s'anoten els assentaments.

Antigament els assentaments es feien a mà, però, a partir de la informatització de la informació

comptable, cada aplicació comptable estableix com s'han d'anotar els assentaments.

El llibre diari recull dia a dia els fets comptables esdevinguts en l'empresa.
El llibre major
El llibre major és la representació gràfica de tots els comptes que apareixen en el llibre diari. Aquest
llibre dóna informació de la situació comptable de cada compte.

Gràficament es representen tots els comptes, ordenats per número de compte, en forma de T
majúscula.

20
Les aplicacions comptables es representen el llibre major com podem veure en la figura 15.

Figura 15. Representació dels assentaments en el llibre major

En la figura 16 podem veure un exemple del llibre major del compte Bancs, c/c.

Figura 16. Representació dels assentaments en el llibre major

El balanç de comprovació
El balanç de comprovació mostra l'evolució de la comptabilitat de l'empresa. El seu objectiu és
donar una visió general de la situació comptable dels comptes de l'empresa, representats en el llibre
major, en un moment determinat.

Tot i que el balanç de comprovació es genera automàticament en totes les aplicacions

informàtiques, és molt important saber-lo interpretar.

Podem veure un exemple del balanç de comprovació, a partir de les dades que obtindríem si
haguéssim traspassat tots els moviments comptables del llibre diari al llibre major, en la figura 17.

Figura 17. Representació dels assentaments en el llibre major

21
Llibre d'inventaris i comptes anuals
El llibre d'inventaris i comptes anuals, juntament amb el llibre diari, són els llibres obligatoris que
les societats han de presentar al Registre Mercantil.

El llibre s'obre amb el balanç inicial detallat de l'empresa. També s'hi transcriuen els balanços de
comprovació i l'inventari de tancament de l'exercici, a més dels comptes anuals.
Els llibres auxiliars i els llibres registre
Els llibres auxiliars són llibres de suport de la informació comptable que recull el llibre major. Els
més importants són el llibre auxiliar de caixa i el llibre auxiliar de bancs.

Els llibres registre són necessaris per traslladar informació sobre els documents justificatius dels
assentaments del llibre diari. Els llibres registre més utilitzats són el llibre registre de factures
emeses i el llibre registre de factures rebudes. Aquests dos llibres permeten portar un control sobre
l'impost sobre el valor afegit (IVA).

1.4.3. Cronologia del cicle comptable

El cicle comptable (figura 18) s'estructura de manera cronològica a partir de les operacions
següents:

Figura 18. Representació gràfica del cicle comptable

1. Inventari inicial. Llista detallada del patrimoni de l'empresa.

2. Balanç inicial. Llista ordenada per masses patrimonials dels comptes de l'empresa.

22
3. Assentament d'obertura. Primer assentament que es duu a terme en el llibre diari, a partir de les
dades obtingudes del balanç inicial. En el deure es posen els comptes d'actiu i en l'haver els comptes
de passiu.

4. Traspàs de l'assentament d'obertura al llibre major. Una vegada s'ha fet l'assentament
d'obertura, es fa el traspàs al llibre major.

5. Assentaments al llibre diari. Totes les operacions que es porten a terme en l'empresa s'anoten
diàriament i cronològicament en el llibre diari.

6. Tancament. Per informar de la situació econòmica i financera de l'empresa es realitzen una sèrie
d'operacions com assentaments d'ajustament de comptes, assentaments de regularització dels
comptes d'ingressos i de despeses, càlcul i comptabilització de l'impost sobre el benefici, confecció
dels comptes anuals i l'assentament de tancament.

1.5. El Pla general de comptabilitat

La comptabilitat ha d'informar de la situació financera, "l'estat de salut", de l'empresa. Per això és
necessari que hi hagi uns criteris homogenis per tractar la informació comptable. Una solució
perquè hi hagi aquests criteris homogenis és el que s'anomena normalització.

A l'Estat espanyol, la normalització comptable s'ha aconseguit mitjançant la creació d'uns plans
generals de comptabilitat (PGC).

Els plans generals comptables vigents a Espanya, en el moment de la redacció d'aquests materials,
són:

• El Pla general de comptabilitat (PGC). Aprovat pel Reial decret 1514/2007, aplicable
obligatòriament a totes les empreses.

• El Pla general de comptabilitat de petites i mitjanes empreses (PGC per a pimes).

Aprovat pel Reial decret 1515/2007, aplicable obligatòriament per petites i mitjanes
empreses que reuneixin una sèrie de requisits.

Aquests dos plans generals comptables substitueixen l'anterior, vigent des de 1990, i l'han d'aplicar
obligatòriament totes les empreses a partir del dia 1 de gener de 2008.

Normalització comptable
La normalització comptable és el conjunt de normes i 
principis   que   ha   de   seguir   la   comptabilitat   per 
aconseguir   que   s'interpreti   correctament   i   es   pugui 
comparar fàcilment aquesta informació en el temps.

1.5.1. Els comptes anuals

Amb caràcter general, els comptes anuals s'han d'elaborar amb una periodicitat de dotze mesos. En
moltes empreses aquesta periodicitat coincideix amb l'any natural, és a dir, els comptes anuals

23
s'elaboren cada final d'any coincidint amb el tancament de l'exercici comptable.

Els comptes anuals estan formats:

• Pel balanç de situació

• Pel compte de pèrdues i guanys
• Per l'estat de fluxos d'efectiu (EFE)
• Per l'estat de canvis en el patrimoni net (ECPN)
• Per la memòria

Una vegada s'ha tancat l'exercici comptable, les empreses tenen tres mesos per formalitzar-los
correctament. Després de la formalització, han de ser signats per tots els socis de l'empresa.

Els models que s'han de fer servir per elaborar els comptes anuals estan indicats en el PGC i són
més o menys extensos en funció del tipus d'empresa. Són els següents:

• Els models normals per a grans empreses

• Els models abreujats
• Els models per a pimes (petites i mitjanes empreses)

1.6. El procés de compravenda mercantil

Les relacions comercials que s'estableixen entre els compradors i venedors de matèries primeres o
de mercaderies s'inicia amb la sol·licitud d'informació i finalitza amb el pagament.

Durant aquest procés de compravenda es generen una sèrie de documents, tal com es veu en el
gràfic de la figura 19.

Figura 19. Representació del procés de compravenda mercantil

24
1.6.1. La documentació en el procés de compravenda
En la gestió de l'empresa, el procés de compravenda implica la generació de certs documents. Entre
aquests documents podríem esmentar la comanda, l'albarà i la factura.

Figura 20. Model genèric de comanda

La comanda
En el moment en què en el magatzem d'una empresa manquen matèries primeres o mercaderies,
l'empresa ha de fer una comanda.

Com es formalitza una comanda? Cada empresa té el seu propi sistema per formalitzar les
comandes. Les maneres més comunes de formalitzar les comandes són:

• Per telèfon. Un cop s'ha trucat al proveïdor es convenient enviar-li per escrit, per fax, correu
electrònic o carta, els detalls de la comanda.

25
 • Per fax, correu electrònic o carta. L'avantatge d'aquests mitjans és que es fixen per escrit
les condicions de l'operació (articles, quantitats, preu, etc.).

En tots dos casos l'empresa genera una nota de comanda. La nota de comanda o comanda és un
imprès en què es detallen els articles sol·licitats i les condicions més importants de l'operació.

Cada empresa dissenya els impresos de comanda d'acord amb les seves necessitats, però, en
general, en la nota de comanda figuren les dades següents:

• La identificació del comprador i del venedor: nom, raó social, adreça i NIF.
• Número d'ordre de la comanda, que ha de ser correlatiu.
• Data d'emissió.
• Adreça on s'han de lliurar les mercaderies i data de lliurament.
• Quantitat i descripció de l'article o servei demanat.
• Preu unitari de l'article i preu total per article.
• Forma de pagament i termini.
• Descomptes sol·licitats (si n'hi ha).
• Mitjà de transport amb el qual s'enviaran les mercaderies.
• Signatura de la persona que fa la comanda.

De la comanda es fan, com a mínim, dues còpies. La comanda original és el document que s'envia
al proveïdor. El comprador se'n queda una còpia perquè, quan es rebin les mercaderies, es puguin
contrastar les quantitats rebudes o els serveis prestats amb les quantitats que s'han sol·licitat.

Un exemple de model de comanda és el que podem veure en la figura 20.

L'albarà o nota de lliurament
En el moment que el venedor rep la comanda consultarà al seu magatzem si hi ha existències de les
mercaderies que ha demanat el comprador. Si n'hi ha procedirà al seu lliurament.

El document en què es detallen les mercaderies que surten del magatzem del venedor per ser
lliurades al comprador s'anomena albarà o nota de lliurament.

Cada empresa dissenya els seus propis models d'albarà tenint en compte el seu programa informàtic.

Les dades que usualment figuren en l'albarà són les següents:

• La identificació del venedor i del comprador: nom, raó social, adreça i NIF.
• Número d'ordre de l'albarà, que ha de ser correlatiu.
• Data d'emissió.
• Número, referència o identificació de la comanda del comprador.
• Adreça on s'han de lliurar les mercaderies.
• Mitjà de transport utilitzat i pagament.
• Quantitat i descripció de la mercaderia o servei.

26
 Figura 21. Model genèric d'albarà

Els albarans poden ser valorats o sense valorar:

• En els albarans valorats figuren els preus unitaris de les mercaderies i el total de l'operació.

• En els albarans sense valorar no figuren els preus unitaris de les mercaderies. Només hi ha
la descripció de la mercaderia i la quantitat de les unitats que s'envien al comprador.

De l'albarà, igual que de la comanda, se'n fan diverses còpies:

• Còpia per al venedor. Aquesta còpia serveix per justificar la sortida de les mercaderies i

27
 perquè l'empresa en pugui fer la factura.

• Còpia per ser firmada pel comprador. El comprador ha de comprovar que les dades de
l'albarà concordin amb la mercaderia rebuda i amb la comanda que va fer. Si concorden es
retorna al venedor la còpia de l'albarà signada o segellada.

• Còpia per al comprador. El comprador es queda una de les còpies per justificar que ha
rebut la mercaderia i per contrastar les dades quan rebi la factura.

Podem veure un model genèric d'albarà en la figura 21.

La factura
La factura és el document que acredita legalment els lliuraments de béns i les prestacions de serveis
fetes.

Requisits de les factures

Totes les factures han de contenir, al menys, les dades següents:

• El número de la factura. Aquesta numeració ha de ser correlativa.

• La identificació de qui fa la factura (el venedor) i de qui la rep (el comprador): nom, raó
social, adreça i NIF.
• La data d'emissió.
• El número, referència o identificació de la comanda del comprador.
• La descripció de la mercaderia, quantitat, preu unitari i total per article.
• La base imposable: és la suma total dels imports dels articles o serveis facturats.
• El tipus tributari: és el percentatge d'IVA que s'ha de fer repercutir en el client o comprador
de les mercaderies; el tipus tributari és un percentatge que varia en funció del tipus de bé o
servei que es factura.
• L'import total de la factura: és la suma de la base imposable més la quantitat d'IVA transferit.
• Les condicions de pagament.

Podem veure un model de factura en la figura 22.

Terminis per a l'emissió de les factures

Les factures s'han d'emetre en el moment de fer-se l'operació. En cas que al magatzem del venedor
no hi hagi part de les mercaderies que s'han de subministrar, es poden fer varies factures per a una
mateixa comanda. D'altra banda, si s'han fet diverses operacions (que corresponguin a diferents
comandes) per a un mateix comprador, aquest pot demanar que s'incloguin en una mateixa factura.
En aquest cas, la factura s'ha d'emetre en un termini màxim de trenta dies comptats des de l'últim
dia del mes natural al qual faci referència la factura.

Conservació de les factures

És obligatori conservar les factures durant un termini de cinc anys, comptats a partir del dia en què
finalitza el termini reglamentari per presentar la liquidació corresponent de l'IVA.

28
 Si s'han adquirit béns mobles d'inversió, les factures corresponents a aquests béns s'han de
conservar durant deu anys.

Figura 22. Model genèric de factura

1.6.2. Les modalitats de pagament en la compravenda

Les operacions de compravenda generen obligacions per a les dues parts que hi intervenen: el
venedor ha de lliurar un bé o servei determinats i el comprador ha de pagar pel bé o servei un preu
just en diners o en una altra modalitat de pagament equivalent.

El pagament del preu pactat, que es pot fer en diners o un signe que els representi, és l'obligació
principal del comprador, ja que sense aquest no hi ha compravenda. Es pot efectuar al comptat, és a
dir, en el moment en què es fa l'operació, o ajornat, quan s'ajorna aquest pagament.

29
El pagament al comptat
Es produeix quan les obligacions derivades de la compravenda, lliurament de la mercaderia
(venedor) i pagament del preu (comprador), es realitzen de manera simultània.

Les tres maneres més usuals de pagar al comptat són en efectiu, mitjançant un xec o realitzant una
transferència.

L'efectiu

El pagament en efectiu consisteix a pagar en metàl·lic en el moment en què es recullen les

mercaderies o es rep el servei.

El pagament en efectiu és un dels mitjans de pagament disponibles.

El xec

El comprador expedeix un xec (figura 23) que lliurarà al venedor com a pagament del preu pactat
en la compravenda, que es podrà fer efectiu en l'entitat bancària on el comprador disposi de fons o
bé ingressant-lo en el compte corrent.

Les entitats bancàries registren les signatures dels titulars dels comptes corrents en uns documents
denominats cartolines de signatures, per poder comprovar-les quan alguna persona vulgui cobrar un
xec.

El xec
El xec forma part d'un talonari que faciliten les entitats 
de crèdit (bancs o caixes) a les persones que hi tenen un 
compte corrent, perquè puguin disposar dels diners que 
han dipositat a l'entitat.

El xec és un document formal i emplenar-lo correctament és essencial perquè sigui vàlid. En un xec
han de figurar els apartats següents:

• L'expressió pagueu per aquest xec a.

• L'expressió EUROS, a continuació de la qual s'ha d'escriure amb lletres la quantitat de diners

30
 que s'han de pagar.
• El nom de qui ha de pagar el xec, anomenat lliurat, que obligatòriament ha de ser un banc o
una entitat de crèdit.
• El lloc de pagament.
• El lloc d'emissió del xec i la data.
• La signatura de qui expedeix el xec, és a dir, del lliurador. La signatura ha de ser feta a mà;
no s'admet la signatura impresa o estampada.
• En la part superior dreta del xec figura el CCC. El CCC és el codi compte del client. És una
xifra de vint dígits: els quatre primers corresponen al codi de l'entitat bancària, els quatre
següents al número de l'oficina d'aquesta entitat, els dos següents al dígit de control i,
finalment, els últims deu dígits corresponen al número de compte del lliurador.

Figura 23. Model de xec

A l'hora d'escriure un xec és recomanable:

• Protegir les xifres mitjançant un signe o barra al davant i al darrera de la quantitat, per
exemple, així: EUR *3.000* o EUR #3.000#.

• Escriure la primera paraula de la quantitat immediatament després de la menció EUROS, i

seguidament invalidar els espais sobrants:

EUROS TRES MIL ------------------------------------------------.

Hi ha diferents classes de xecs:

• Xec al portador. És el xec que porta escrita l'expressió a qui el porti o al portador darrera
de l'expressió Pagueu per aquest xec a. La característica d'aquest xec és que s'ha de pagar
únicament a la persona que el presenta al cobrament.

• Xec nominatiu. És el xec que va destinat a una persona determinada. Aquest xec s'ha de
pagar a la persona física que el presenti al cobrament. Darrera de l'expressió Pagueu per
aquest xec a ha de constar el nom i cognoms de la persona que l'ha de fer efectiu.
L'avantatge d'aquest tipus de xec respecte al xec al portador és que, en cas de pèrdua, només
el pot cobrar la persona que l'ha de fer efectiu mentre que el xec al portador el podria cobrar

31
 qualsevol persona.

• Xec barrat. Aquest xec es caracteritza perquè està travessat per dues línies diagonals
paral·leles, dintre de les quals s'anota l'expressió Per abonar en compte, la qual cosa indica
que només es pot cobrar una vegada ingressat al compte de qui el cobra.

• Xec bancari. El xec bancari l'expedeix el banc a petició del titular d'un compte bancari. En
el moment de l'expedició, el banc retira del compte bancari l'import del xec. La característica
principal d'un xec bancari és que sempre es paga, ja que qui l'expedeix és el banc.

• Xec de viatge. Aquesta modalitat de xec també es coneix amb el nom de traveller's check.
És un xec nominatiu emès per les agències internacionals (American Express, Visa i d'altres)
o bancs. S'utilitza en els viatges a l'estranger, ja que és un substitut dels diners i es pot fer
efectiu a molts llocs (hotels, entitats financeres, etc.)

La transferència bancària

És l'operació mitjançant la qual es fa un traspàs de fons entre dos comptes corrents corresponents a
dos titulars diferents o al mateix titular, però amb compte obert en diferents entitats bancàries, tant
dins de la mateixa localitat com en un altra localitat.

La transferència es pot fer en un model formalitzat per la mateixa entitat bancària o bé per Internet,
mitjançant la seva pàgina web.
El pagament ajornat
El pagament ajornat significa que les obligacions derivades de la compravenda, el lliurament de la
mercaderia (venedor) i el pagament del preu (comprador) no es fan simultàniament sinó de manera
diferida, fent-lo efectiu en uns terminis pactats.

Els sistemes més usuals de pagament ajornat són: la lletra de canvi, el rebut normalitzat i el pagaré.

La lletra de canvi

La lletra de canvi, que és regulada per la Llei 19/1985, de 16 de juliol (BOE 249, 19-VII), és un
títol de crèdit formal i complet que obliga a pagar al seu venciment, en un lloc determinat, una certa
quantitat de diners a la persona designada en el document o, a l'ordre d'aquesta, a una altra persona,
també designada.

Les persones que intervenen en la lletra de canvi:

• Lliurador. És la persona que estén la lletra de canvi i dóna l'ordre de pagament al lliurat.

• Lliurat.És la persona obligada al pagament de la lletra de canvi al seu venciment.

• Tenidor.És la persona a qui el lliurador transmet la lletra de canvi perquè el lliurat la pagui.
El tenidor pot endossar la lletra de canvi a terceres persones o bé presentar-la a l'acceptació i
al cobrament.

• Avalador.És la persona que garanteix que el lliurat atendrà el pagament de la lletra de canvi
al seu venciment; en cas contrari, es fa responsable del seu pagament.

32
 • Endossant; endossatari.L'endossant és la persona que, essent posseïdora de la lletra de
canvi (tenidor), la transmet a una altra (endossatari) mitjançant l'endós; l'endossatari es
converteix així en tenidor.

Requisits de la lletra de canvi:

La validesa de la lletra de canvi està subordinada al compliment dels requisits formals exigits per
l'article 1 de la Llei 19/1985; la lletra de canvi ha de contenir l'expressió lletra de canvi inserida en
el text del títol en el mateix idioma emprat per a la seva redacció i, a continuació, el manament pur i
simple de pagar una determinada quantitat de diners, expressat en euros o moneda estrangera
convertible admesa a cotització oficial. També ha de contenir el nom de la persona que ha de pagar
(lliurat) i que, normalment, és el comprador, la data de venciment de la lletra, el lloc on s'ha
d'efectuar el pagament i el nom de la persona a qui s'ha d'efectuar el pagament o a l'ordre de la qual
s'ha d'efectuar el pagament (tenidor), que, normalment, és una entitat financera (banc o caixa
d'estalvis). Finalment, hi ha de figurar la data i el lloc on es lliura la lletra i la firma de qui emet la
lletra, anomenat lliurador, que, normalment, és la persona que ven.

La lletra de canvi s'ha d'estendre en paper timbrat en funció de la quantia, segons l'imprès oficial
aprovat per l'Ordre ministerial d'11 d'abril de 1986.

Formalització d'una lletra de canvi:

1. En l'anvers de l'imprès (figura 24) ha de constar:

• Lloc on es lliura la lletra de canvi. Si manca aquesta menció, es considera lliurada en el lloc
indicat al costat del nom del lliurador.

• Import de la lletra en xifres.

• Dia, mes i any en què es lliura la lletra.

• Data de venciment de la lletra.

• Nom del tenidor (persona a qui el lliurador transmet la lletra perquè el lliurat la pagui).

• Import de la lletra en lletres.

• Lloc on s'ha d'efectuar el pagament. Si manca aquesta menció, se supleix pel lloc que figuri
al costat del domicili del lliurat.

• Dades d'identificació bancària del lliurat, codi de control del client (CCC) i dígit de control
(DC).

• Clàusula amb despeses o sense despeses (la clàusula amb despeses vol dir que, en cas
d'impagat, el tenidor té l'obligació de protestar la lletra, i que el lliurat respon de les despeses
del protest; la clàusula sense despeses significa que qui hagi practicat el protest ha de pagar
les despeses.)

• Nom i adreça del lliurat (que s'ha de fer càrrec del pagament de la lletra al venciment). Si el
lliurat és una persona jurídica, la lletra es lliura mitjançant els seus apoderats, i s'ha de
consignar així en l'antesignatura, amb l'anotació per poder (PP).

33
 • Signatura, nom i adreça de qui lliura la lletra.

• Acceptació del lliurat mitjançant la seva signatura autògrafa.

2. En el revés de l'imprès (figura 25) ha de constar:

• Aval de la lletra (fiança solidària en què l'avalador garanteix que la lletra es pagarà al seu
tenidor legítim). S'utilitza la fórmula per aval o qualsevol altra d'equivalent.

• Espai destinat a consignar el primer endós. La clàusula d'endós l'ha de signar l'endossant.

• Espai destinat a qualsevol clàusula o declaració canviària prevista en la llei.

Figura 24. Anvers genèric d'una lletra de canvi

Figura 25. Revés genèric d'una lletra de canvi

El rebut normalitzat

El rebut normalitzat s'utilitza quan el pagament es fa per mitjà de la domiciliació en un compte

bancari.

34
Els rebuts normalitzats han de complir uns aspectes formals per ser considerats com a simples
documents justificatius d'un pagament:

• Dades identificatives de l'expedidor.

• Número de la factura.
• Lloc d'expedició.
• Import, expressat en xifres.
• Data d'expedició.
• Venciment de la factura o data de pagament de la factura.
• Concepte: el concepte serveix per aclarir quina factura es paga.
• Dades de l'entitat bancària en què es domicilia el pagament.
• Nom i domicili del pagador.
• Signatura de qui expedeix el document.
• Espai per a la inscripció magnètica de l'entitat bancària.

Avui dia tots els programes de gestió comptable emeten els rebuts normalitzats per mitjà de suport
informàtic i s'envien a les entitats bancàries telemàticament.

El model de rebut normalitzat oficial és el que podem veure en la figura 26.

Figura 26. Model genèric de rebut

35
El pagaré

És el document mercantil mitjançant el qual una persona es compromet a pagar a una altra (tenidor)
una quantitat de diners en una data determinada.

En relació amb la lletra de canvi i el xec, el pagaré també és regulat per la Llei 19/1985, de 16 de
juliol (BOE 249, 19-VII); no obstant això, el pagaré no és una ordre de pagament donada a un
tercer, sinó una promesa de pagament feta pel signant, que s'hi obliga personalment i directament.

1. Requisits del pagaré

Perquè el pagaré sigui vàlid ha de complir determinats requisits que s'estableixen en l'article 94 de
la Llei 19/1985; es tracta de l'expressió pagaré inserida en el títol i, a continuació, la promesa pura i
simple de pagar una determinada quantitat de diners. També ha de contenir la referència al
venciment i, en cas que no s'hi indiqui, s'entendrà que s'ha lliurat a la vista; el lloc del pagament i el
nom de la persona a qui s'ha de fer el pagament o a l'ordre de la qual s'ha de fer el pagament, i,
finalment, la data i el lloc d'emissió del pagaré i la signatura de qui l'expedeix.

D'acord amb l'article 97.1 de la Llei, el signant d'un pagaré queda obligat en els mateixos termes
que l'acceptant d'una lletra de canvi.

2. Estructura del pagaré

En un pagaré ha de constar:

• Títol del document: pagaré.

• Ordre de pagament.
• Condicions de pagament.
• Lloc.
• Venciment.
• Dades identificadores de la persona a qui s'ha de fer el pagament.
• Dades identificadores del pagaré.
• Signatura de qui expedeix el pagaré.

1.7. L'impost sobre el valor afegit (IVA)

Quan les empreses fan una operació de compravenda paguen, a més de l'import de l'operació, un
impost que s'anomena impost sobre el valor afegit (IVA), sempre que l'operació estigui subjecta a
aquest tribut.

L'IVA grava el consum de béns i serveis prestats per empresaris o professionals, com també les
importacions i adquisicions intracomunitàries de béns.

L'àmbit territorial d'aplicació de l'IVA és el territori espanyol, i la seva normativa bàsica es

desenvolupa en la Llei 37/1992, de 28 de desembre, i el Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre.

L'IVA és un impost indirecte. Això vol dir que els contribuents no paguen directament l'impost a

36
Hisenda, sinó que el paguen als empresaris i professionals que fan les factures i aquests són els que
l'ingressen a Hisenda.

D'altra banda, l'IVA és un impost neutre per als empresaris i professionals que hi estan subjectes, ja
que únicament fan de recaptadors de l'impost. En les factures que emeten per les vendes fan
repercutir les quotes de l'IVA i les ingressen a Hisenda, deduint prèviament les quotes d'IVA que han
suportat per les seves compres.

1.7.1. El subjecte passiu

Els subjectes passius de l'IVA són els empresaris i professionals que fan operacions que estan
subjectes a l'impost.

El subjecte passiu ha de fer repercutir enterament l'IVA al comprador, que és qui el suporta. També
ha de complir amb les obligacions materials i formals pròpies de l'impost, tals com expedir les
factures, fer les liquidacions de l'impost i portar els llibres de registre obligatoris.

1.7.2. La base imposable

La base imposable és l'import total de la contraprestació o prestació de serveis de les operacions
subjectes a l'IVA.

Els conceptes que s'inclouen en la base imposable són els següents:

• L'import total dels béns o serveis.

• Les comissions, ports, transports i assegurances.
• Els envasos i embalatges facturats, encara que siguin susceptibles de devolució.
• Els interessos per retards o ajornaments en el pagament.

Els descomptes de l'operació no s'inclouen en la base imposable.

Com a exemple, si es vol calcular la base imposable d'una factura en què el preu de la mercaderia és
de 2.000 €, hi ha un descompte sobre el preu del 10% i s'ha de pagar el transport (ports) per un
import de 70 €, el càlcul seria el següent:
Preu de la mercaderia: 2.000 €
Descompte: -200 €
Ports: 70 €
Base imposable: 1.730 €

1.7.3. Tipus impositiu

El tipus impositiu és el percentatge que, aplicat sobre la base imposable, dóna com a resultat la
quota de l'IVA (figura 27).

37
 Figura 27. Gràfic sobre l'aplicació de l'IVA

Actualment hi ha tres tipus impositius:

• Tipus general: 16%

• Tipus reduït: 7%
• Tipus superreduït: 4%

El tipus general del 16% és aplicable a:

• Trameses de béns i prestacions de serveis.

• Adquisicions intracomunitàries de béns.
• Importacions.

El tipus reduït del 7% s'aplica, entre d'altres, a:

• Productes utilitzats en nutrició, excepte begudes alcohòliques.

• Animals, vegetals i altres productes utilitzats per obtenir els aliments esmentats en l'apartat
anterior.
• Béns usats en activitats agrícoles, forestals o ramaderes (llavors, fertilitzants, herbicides,
etc.).
• Aigües per al consum humà o animal o per al reg.
• Medicaments per al consum animal.
• Aparells utilitzats per suplir deficiències d'homes i animals, incloent-hi ulleres graduades i
lents de contacte.
• Habitacles, incloent-hi els garatges i annexos que tinguin que es transmetin conjuntament.
• Flors, plantes vives o ornamentals i llavors.
• Transport de viatgers i equipatges.
• Serveis d'hostaleria i restauració.
• Entrades de teatres, cinemes, concerts, parcs zoològics i espectacles esportius de caràcter
aficionat.

El tipus superreduït del 4% s'aplica, entre d'altres, a:

• Pa, farines panificables i cereals per elaborar-los.

• Llet, formatges i ous.
• Fruites, verdures, hortalisses, llegums i tubèrculs.
• Llibres, periòdics i revistes.
• Medicaments per al consum humà.

38
1.7.4. Règims de l'IVA
La llei de l'IVA estableix dos tipus de règims d'IVA: el règim general i els règims especials.

Els règims especials tenen com a finalitat facilitar el compliment de les obligacions de l'impost a
subjectes passius amb mitjans administratius escassos, o pertanyents a sectors amb característiques
especials.

Els règims especials són els següents:

• Règim simplificat.
• Règim especial de l'agricultura, ramaderia i pesca.
• Règim especial dels béns usats, objectes d'art, antiguitats i objectes de col·lecció.
• Règim especial aplicable a les operacions amb or d'inversió.
• Règim especial de les agències de viatges.
• Règim especial del recàrrec d'equivalència.
• Règim especial aplicable als serveis prestats per mitjans electrònics.
• Nou règim especial de grups en IVA.

L'IVA és un impost indirecte que els contribuents no paguen

directament a Hisenda.

1.7.5. Gestió de l'IVA

La gestió de l'IVA implica portar uns llibres de registre i fer unes liquidacions periòdiques.

Els empresaris i professionals, subjectes passius de l'IVA, han de portar els llibres següents de
registre d'operacions:

• Llibre registre de factures emeses.

• Llibre registre de factures rebudes.
• Llibre registre de béns d'inversió.
• Llibre registre de determinades operacions intracomunitàries.

39
La Llei general tributària estableix que els llibres registre fiscals s'han de conservar durant cinc
anys, comptats des del dia en què s'acaba el termini per presentar la declaració-liquidació de l'IVA.

Gràficament el procés de liquidació de l'IVA es resumeix en la figura 28.

Figura 28. Procés de liquidació de l'IVA

Tots els subjectes passius de l'IVA estan obligats a presentar una declaració-liquidació de les seves
operacions d'acord amb el règim de l'impost i el volum d'operacions.

Segons l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT), els models d'imprès que s'han
d'utilitzar i el termini de presentació són els que podem veure en la figura 29.

Figura 29. Models d'imprès (Font: web de l'AEAT, 2009)

Les declaracions trimestrals les han de fer els subjectes passius el volum d'operacions dels quals,
durant l'any anterior, hagin estat inferiors o iguals a 6.010.121,04 €.

Les declaracions mensuals les han de fer els exportadors i les grans empreses el volum d'operacions
dels quals hagin estat superiors a 6.010.121,04 €.

40
Si no s'han fet operacions cal presentar la declaració igualment indicant, en la casella corresponent,
sense operacions.

Si les declaracions surten negatives, les quantitats a retornar es compensen en la declaració del
període següent. En la declaració del quart trimestre es pot sol·licitar la devolució del saldo a favor
de l'empresa.

Tots els subjectes passius de l'IVA, que hagin fet declaracions mensuals o trimestrals, han de
presentar una declaració anual que ha de contenir totes les dades relatives a les declaracions de
l'IVA corresponents a l'any que es liquida. Aquesta declaració anual es presenta juntament amb
l'última declaració de l'exercici o any.

Lloc de presentació de les declaracions

Les declaracions-liquidacions es poden presentar directament a les delegacions o administracions de

l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) corresponents al domicili fiscal del subjecte
passiu, o a entitats col·laboradores (bancs i caixes d'estalvis).

No obstant això, quan el resultat sigui a compensar o sense activitat, s'han de presentar a
l'administració de l'AEAT.

41
42
2. Anàlisi genèric d'una aplicació de gestió empresarial

Hi ha nombroses aplicacions que ens poden ajudar en la gestió integral d'una empresa. Aquestes
aplicacions poden funcionar amb diversos sistemes operatius i estar formades per un conjunt
indeterminat de mòduls que ens permeten fer més o menys tasques relacionades amb la gestió de
l'empresa.

La nostra missió en aquest bloc no serà fer una llista exhaustiva de les aplicacions i de les utilitats
que ens ofereixen, sinó que analitzarem quins són els trets i característiques més importants que una
aplicació d'aquesta tipologia ens pot oferir, simplement esmentant alguns mòduls que ens poden
facilitar determinades tasques.

Com és lògic, les figures que veurem corresponen a una aplicació concreta i l'aspecte i distribució
de les informacions pot variar d'una aplicació a una altra, però els fonaments de l'aplicació i, el que
és més important, el seu ús no presenten variacions importants d'un programari a un altre.

2.1. Característiques generals d'un programari de gestió empresarial

Les aplicacions de gestió empresarial són aplicacions modulars en les quals podem utilitzar cada
mòdul de manera independent o conjunta, i formar un paquet integrat en què els diferents mòduls
estan interconnectats, la qual cosa dóna una imatge de conjunt únic de programari. A més d'aquest
seguit de mòduls –entre els quals podem esmentar, per exemple, el mòdul de comptabilitat, el de
facturació, el de TPV (terminal de punt de venda), el de gestió de magatzem i el de recursos
humans–, disposem de connectors (plug-in) o altres petites aplicacions que ens milloren i completen
certs aspectes de l'aplicació.

Una característica imprescindible d'aquest programari és que s'ha de poder actualitzar fàcilment, ja
que les condicions del mercat, el pla general de comptabilitat i altres aspectes relacionats amb la
gestió de l'empresa experimenten canvis que s'han de reflectir immediatament en el programari. A
més, no solament s'ha de poder actualitzar fàcilment, sinó que sempre ens hem d'assegurar de
l'assistència i actualització del programari per part de l'empresa subministradora. Un programa de
gestió empresarial sense una assistència i una actualització instantània ens pot dur al caos i obligar a
canviar d'aplicació, amb els problemes que aquest fet ens pot provocar.

Anant més enllà, el distribuïdor del programari podria dissenyar o implementar un programari
genèric que posteriorment –en funció de la tipologia i el sector als quals pertany l'empresa que el
vol posar en marxa– pogués aportar uns connectors per fer l'adaptació molt més ajustada al tipus
d'empresa. Per tant, ja estem parlant d'aplicacions modulars, extensibles, actualitzables i
professionalment personalitzables. Aquests podrien ser els requisits fonamentals que ha de complir
una aplicació de gestió que vulguem implantar en la nostra empresa.

Finalment, no cal dir que aquests programes o mòduls no han de servir solament per gestionar una
única empresa, sinó que, en cas necessari, amb un sol programa hem de poder dur la gestió
comptable de múltiples empreses de manera independent i generar noves comptabilitats i exercicis
comptables en el moment en què es consideri necessari.

43
2.1.1. L'ajuda
L'ajuda a l'usuari és un aspecte fonamental en qualsevol aplicació, és un element vital per facilitar
l'ús de l'eina comptable i fidelitzar l'usuari.

L'ajuda ha de ser accessible en totes les pantalles de l'aplicació de manera que ens permeti o bé
disposar de l'ajuda en funció del context en què ens trobem (ajuda contextualitzada) o bé tenir accés
en tot moment a una ajuda general en què, introduint un terme de cerca, puguem visualitzar tots els
temes de l'ajuda que tenen a veure amb aquest.

També pot ser força important, i per tant no ens n'hem d'oblidar, l'ajuda que ens pot proporcionar
l'empresa desenvolupadora. Aquesta hauria de donar un servei d'assessorament de l'aplicació als
usuaris, no un servei relacionat amb els aspectes comptables, lògicament, sinó relacionada amb l'ús
de l'eina que distribueix.

Que aquesta ajuda sigui eficaç en totes les seves modalitats –general, contextualitzada i en línia–
farà que l'usuari es senti còmode amb l'aplicació i que, per tant, s'acostumi a utilitzar-la i a
aprofundir en el seu ús, la qual cosa portarà la fidelització dels usuaris. També és important que
l'ajuda sigui entenedora i que estigui organitzada de manera que sigui útil tant per a l'usuari inicial
com per a l'usuari avançat i amb coneixements de programació i SQL.

2.2. Mòdul de comptabilitat

Un dels mòduls fonamentals d'un programari de gestió empresarial, si no el més important, és el
mòdul de comptabilitat. Aquest mòdul ha de permetre:

• Gestionar la comptabilitat de diferents empreses i fer les còpies de seguretat oportunes per
garantir l'accessibilitat i el manteniment de la informació.

• Gestionar els comptes que intervenen en la nostra activitat empresarial per mitjà dels
comptes de pla general comptable mantenint aquesta informació actualitzada.

• Gestionar el llibre diari i major, i permetre'ns fer els assentaments corresponents a la nostra
activitat.

• Generar informes i llistes de múltiples informacions relacionades amb la nostra activitat.

• Dur a terme un balanç comptable de la situació de l'empresa en qualsevol moment.

En definitiva, un seguit d'operacions que ens proporcionaran informació històrica o actual de

qualsevol aspecte de la nostra gestió comptable i que ens permetrà tenir un control permanent sobre
la nostra situació econòmica.

2.2.1. Creació/gestió d'empreses i còpies de seguretat

Aquest mòdul del paquet de gestió ens permetrà dur a terme la gestió comptable d'una o múltiples
empreses podent-la seleccionar d'una llista d'empreses i podent seleccionar l'any a què ens referim
(figura 30), i també ens ha de permetre crear, afegir i modificar característiques de l'empresa.

44
Figura 30. L'aplicació ens ha de permetre escollir la comptabilitat de diferents empreses o diferents
exercicis.

No cal insistir en la necessitat de dur a terme una política de còpies de seguretat adequada quant a
regularitat i manteniment de les còpies. Una bona gestió de les còpies de seguretat minimitzarà els
riscos de pèrdua d'informació, en el nostre cas, molt "sensible" (figura 31).

Figura 31. El sistema ens ha de facilitar la generació i restauració de còpies de seguretat.

Un altre aspecte important i necessari en una aplicació de gestió comptable és la possibilitat

d'exportació i importació de dades. Aquestes aplicacions ens permetran, d'una banda, fer una
incorporació massiva de dades en el nostre sistema procedents d'un altre sistema comptable amb un
programari similar o compatible o, a l'inrevés, transportar les nostres dades a un altre sistema
comptable.

La gestió de les còpies de seguretat és un punt vital

en l'assegurament del servei.

És important que les eines d'importació/exportació de dades siguin força segures, ja que una
importació/exportació errònia de dades ens pot portar a situacions problemàtiques de pèrdua
d'informació, tant física (les dades no hi són) com lògica (no aporten la informació que haurien
d'aportar).

45
En relació amb la importació i exportació de dades, és vital la comunicació amb l'empresa
desenvolupadora, ja que de vegades és necessari el contacte amb els desenvolupadors per tal de
col·laborar i assessorar en el tema de les importacions o exportacions de dades en determinats casos
especialment complexos.

2.2.2. Programa de gestió comptable

Si haguéssim d'enumerar de manera abreujada les característiques d'un programa de gestió
comptable, podríem esmentar:

• Multiusuari, multiempresa i multiexercici

• Control d'accés per usuaris i nivells
• Funcionament en xarxa
• Generació d'informes en diferents formats
• Localització d'errades i desquadraments
• Tancament configurable d'exercicis
• Assentaments predefinits, automàtics i intel·ligents
• Importació i exportació de dades
• Actualitzable per Internet
• Comptabilització automàtica de moviments de gestió
• Gestor d'informes gràfics
• Possibilitat de treballar amb diferents plans comptables

2.2.3. Primers passos

En la figura 32 veiem una imatge d'una possible pàgina inicial.

Figura 32. Accés fàcil

L'aplicació ha de facilitar l'accés a les diferents seccions de manera ràpida i clara, sobretot als
apartats i seccions més utilitzats.

46
L'aplicació que estem analitzant presenta en la part superior les opcions generals del programa en
tres modalitats:

• El menú principal
• La barra d'accés ràpid (situada sota el menú)
• L'indexador (situat en el lateral esquerre)

Dintre de la pantalla general s'obren les finestres corresponents a les opcions específiques del
programa que s'hagin escollit. Podem veure la distribució global de la pantalla en la figura 33.

Figura 33. Aspecte global d'una aplicació de gestió comptable

En iniciar una sessió de treball en una empresa seleccionada, podem accedir per l'indexador o el
menú principal directament als llocs següents:

• Extracte de comptes: llibre major

• Llibre diari d'apunts
• Balanç de comptes
• Balanç periòdic de comptes
• Assentaments, introducció d'apunts comptables
• Llista d'assentaments
• Pla de comptes

47
2.2.4. El pla comptable
El sistema treballa habitualment amb un pla comptable determinat, però ha de permetre accedir i
utilitzar altres plans comptables modificant de manera simple algun paràmetre de configuració.
Suposem que portem la comptabilitat d'una empresa de l'estranger: no tindria sentit haver de canviar
de programa de gestió perquè hem de dur la comptabilitat d'una empresa d'un altre país.

En el bloc central de la figura 34 podem veure dues pestanyes:

• Pla comptable. Aquesta finestra presenta els comptes del pla general comptable de l'empresa
a gestionar. Podrem modificar, afegir o eliminar comptes en aquesta llista en funció de
l'activitat i l'operativa de l'empresa. Podrem visualitzar-los en un diagrama d'arbre
expansible.

• Subcomptes. Es pot veure una llista dels subcomptes d'aquesta empresa.

Figura 34. Aproximació a la finestra central de l'aplicació de gestió comptable

Aquesta secció ens ha de permetre la creació, edició i esborrat dels subcomptes.

Figura 35. Finestra d'edició de comptes

48
En la figura 35 veiem una finestra d'edició de comptes en què podrem introduir característiques
d'aquests comptes.

Mirant la figura 35, en la secció de dades generals del compte tenim les dades següents:

• Codi
• El compte pare de què depèn
• El nom del compte

En la secció d'opcions, podem seleccionar alguns dels paràmetres del compte:

• Imputació. Si volem que els apunts d'aquest compte o subcompte siguin imputats als
costos/beneficis del compte pare.

• Bloquejat. Si volem bloquejar el compte perquè no s'hi pugui operar.

• No-deure. Si volem que no es puguin introduir apunts en el camp Deure d'aquest compte o
subcompte.

• No-haver. Si volem que no es puguin introduir apunts en el camp Haver d'aquest compte o
subcompte.

• Regularització. Si volem incloure aquest compte o subcompte en l'assentament de

regularització.

En la secció de tipus de compte, podrem seleccionar la tipologia del compte o subcompte:

• Actiu
• Passiu
• Net
• Ingrés
• Despesa
• Sense tipus

En la secció de saldos es mostren els saldos actuals del compte o subcompte que en aquest moment
s'està editant.

En la pestanya d'altres dades, l'aplicació ens demana informacions complementàries a les dades
comptables i que poden útils per a la gestió diària de la comptabilitat, per exemple: nom de l'entitat,
CIF, adreça, telèfon, etc.

2.2.5. Assentaments comptables

També hem de disposar d'una eina per a la gestió dels assentaments comptables. Podria tenir un
aspecte semblant al de la figura 36.

49
 Figura 36. Possible finestra per a la introducció de nous assentaments comptables

Les icones que veiem en la part superior de la figura 36 ens permetran:

• Desbloquejar un assentament prèviament bloquejat.

• Bloquejar un assentament perquè no se'n pugui modificar el contingut.
• Desar els assentaments.
• Crear un nou assentament.
• Afegir dades addicionals a un assentament.
• Eliminar un assentament.
• Duplicar un assentament.
• Exportar assentaments per utilitzar-los posteriorment en una altra aplicació.
• Importar un assentament.
• Moure'ns pels assentaments de diferents maneres: seqüencialment, per dates o per número
d'assentament.
• Mostrar documents relacionats amb un assentament en concret: balanços, extractes, etc.

Per a la creació d'assentaments hem d'introduir una sèrie d'informacions fonamentals i altres de
complementàries (figura 37).

Figura 37. Línia corresponent a les dades a introduir en un assentament comptable

Entre aquestes informacions podem esmentar:

50
 • Identificador associat a l'assentament (generat habitualment de manera automàtica).
• Data de l'assentament.
• Codi del compte comptable al qual s'associa aquest assentament. En cas de no saber el codi,
ens ha de permetre consultar el pla comptable.
• Descripció de l'apunt.
• Concepte comptable.
• Deure (s'apunta la quantitat corresponent al deure).
• Haver (s'apunta la quantitat corresponent a l'haver).
• Contrapartida (s'escriu el compte de contrapartida d'aquest apunt).
• Identificador del tipus d'IVA.

Una altra característica recomanable en una aplicació de gestió comptable és la generació de

subformularis. Aquests subformularis dels assentaments consisteixen en llistes només amb les dades
que resulten necessàries en un moment donat. El generador d'aquest subformularis ens demanarà
quins camps volem en la nostra llista, de manera que en fer la crida al subformulari només ens
apareixeran els camps que s'hagin sol·licitat. Així podrem delimitar la informació que se'ns mostrarà
de manera que només es visualitzi la que és útil en una determinada circumstància.

2.2.6. Consultes SQL

Aquesta opció es presenta per a usuaris avançats i programadors, i permet veure la consulta SQL
que genera la llista, d'aquesta manera un usuari expert pot modificar la consulta i generar la llista
que més s'ajusti a les seves necessitats. És una opció només recomanable a l'usuari amb
coneixements avançats d'SQL.

Figura 38. Captura corresponent a una consulta SQL configurable

51
 SQL. Structured query language

"SQL (Structured Query Language o Llenguatge d'interrogació estructurat) és un

llenguatge estàndard de comunicació amb bases de dades relacionals. És a dir, un
llenguatge normalitzat que permet treballar amb la majoria de bases de dades
relacionals. L'SQL es pot hostatjar (es pot utilitzar) dins d'altres llenguatges de
programació. La principal característica d'aquest llenguatge és la seva simplicitat, ja que
amb pocs coneixements es poden fer consultes bàsiques sobre una base de dades, encara
que no per això deixa de ser un llenguatge complet, tant relacionalment com
computacionalment."

http://ca.wikipedia.org

En la figura 38 podem veure una consulta SQL generada per un programa de comptabilitat.

2.2.7. El llibre major

El llibre major ens ha de mostrar les operacions dutes a terme sobre un compte en l'operativa diària.

Figura 39. Captura corresponent a un llibre major d'un programa de gestió comptable

En aquesta finestra (figura 39) l'aplicació ens ha de permetre accions com:

• Imprimir.
• Fer cerques avançades d'apunts i assentaments en funció de comptes, dates o altres elements
d'identificació.
• Configurar els camps que ens apareixeran en les llistes de manera que s'optimitzi la
visualització de la informació.
• Executar la cassació d'un compte.
• Gestionar els puntejos que s'han dut a terme.

Una mostra dels camps podria ser:

• Punteig.

52
 • Data.
• Codi del compte
• Descripció del compte
• Concepte comptable
• Deure
• Haver
• Saldo de l'assentament
• Identificador de l'assentament
• Identificador del llibre diari

El programari de gestió comptable també ha de facilitar el punteig dels assentaments per poder, per
exemple, repassar-los. El punteig d'assentaments (figura 40) es fa en el llibre major, i les opcions de
què podríem disposar són:

• Cassació (executa la cassació d'un compte).

• Desar punteig.
• Carregar punteig (tornar a un punteig anterior).
• Esborrar punteig.

Figura 40. Un programa de gestió comptable ha de permetre puntejar els assentaments.

2.2.8. El llibre diari

El llibre diari (figura 41) mostra les operacions diàries dutes a terme en la nostra comptabilitat.

Figura 41. Llibre diari corresponent a un programa de gestió comptable

53
El llibre diari ens ha de permetre accions com:

• Imprimir:
• Fer cerques avançades.
• Configurar les llistes i les informacions que han d'aparèixer.
• Actualitzar llistes.

En la personalització de les llistes podem escollir els camps que volem tenir visualitzats per fer més
entenedora la informació presentada:

• Identificador de l'assentament
• Ordre de l'assentament
• Data
• Codi del compte
• Concepte comptable
• Descripció
• Deure
• Haver
• Comentari
• Esborrany
• Identificador d'esborrany
• Tipus de compte
• Factura relacionada

A més a més, el llibre diari ens ha de permetre filtrar la informació que es mostra en la llista, per
això hem de poder seleccionar diferents paràmetres que ens permetran filtrar les anotacions del
llibre.

Figura 42. Secció de filtratge d'assentaments

Si ens fixem en la imatge de la figura 42, veurem que en aquest cas podem fer un filtratge segons el
següent:

• Període de temps.
• Saldo superior o inferior a una quantitat.
• Si volem incloure o no els assentament oberts.
• Per compte de contrapartida.

54
També, tant el llibre diari com el llibre major han de permetre generar, imprimir o desar tots els
informes i llistes que siguin necessaris. Aquests informes/llistes han de ser oferts per l'aplicació,
però també ens ha de permetre generar informes i llistes personalitzats i desar tant les plantilles dels
informes com els informes que es generin amb aquestes plantilles, de manera que puguem generar
informes a mida sempre que sigui necessari. En la figura 43 podem veure un exemple d'informe.

Figura 43. Exemple d'informe generat per l'aplicació

Els informes poden estar predefinits, però també s'han de poder crear informes personalitzats.

Una altra eina que ens hauria d'oferir l'aplicació són els assentaments intel·ligents, també coneguts
com a assentaments patró. Aquest tipus d'assentaments són assentaments predefinits per l'usuari
que, invariablement, segueixen una pauta específica per a la introducció de l'apunt. Per exemple:
una factura d'un creditor de serveis concret sempre utilitza els mateixos comptes i porta una
imputació semblant en el deure, l'haver i un registre d'IVA. Amb l'ús d'aquests assentaments
intel·ligents s'agilitza la tasca d'introducció de dades, ja que l'estructura de l'assentament sempre és
la mateixa, i és el sistema el que s'ha d'encarregar d'introduir la major part de les dades d'aquesta
operació.

Els assentaments d'obertura i de tancament també han de poder ser generats automàticament per
l'aplicació per poder obrir/tancar un exercici.

2.3. Programa de facturació

El mòdul de facturació hauria de ser un altre mòdul imprescindible que ens aportés un paquet de
gestió empresarial. Tal com passa amb el mòdul de gestió comptable, el de facturació també pot
funcionar com a mòdul independent, però és recomanable que funcioni fortament vinculat al mòdul
de comptabilitat. Tots dos han de formar una unitat integral en què el pas d'informació d'un mòdul a
l'altre ha de ser transparent i fluït.

En aquest mòdul s'ha de poder:

55
 • Crear o esborrar empreses.
• Introduir les propietats i característiques de l'empresa.
• Obrir/tancar la gestió de factures per a noves empreses.
• Obrir i tancar la gestió de factures per a un exercici determinat.
• Gestionar les factures/albarans en tot el seu cicle de vida.
• Gestionar els clients, els proveïdors i els articles/serveis.
• Crear còpies de seguretat i restaurar-les en cas necessari.
• Importar i exportar dades de facturació.

Com tots els altres mòduls del paquet informàtic, aquest s'ha d'haver dissenyat pensant en l'usuari
final, intentant que la majoria de les tasques relacionades amb la facturació siguin totalment
accessibles i fàcils de dur a terme mitjançant una interfície amigable i configurable amb la finalitat
de facilitar la comprensió del programa i l'entorn de treball.

Un exemple del possible aspecte d'un programa de facturació genèric el tenim en la figura 44.

Figura 44. Imatge genèrica de l'aspecte d'un programa de gestió de la facturació

En aquest supòsit, la pantalla ofereix en la part superior les opcions generals del programa, és a dir,
un menú principal, una barra d'accés ràpid i, a l'esquerra, un indexador amb l'accés a les seccions
principals de l'aplicació:

• Articles
• Clients
• Proveïdors
• Pressupostos a clients
• Albarans a clients

56
 • Factures a clients
• Cobraments a clients
• Comandes a proveïdors
• Albarans de proveïdors
• Factures de proveïdors
• Pagaments a proveïdors

2.3.1. Gestió de magatzems

La gestió de magatzems, que en aquest cas suposarem inclosa en el mòdul de facturació, es pot
trobar en un mòdul independent i de funcionament autònom, separat d'aquest però treballant
coordinadament.

De fet, en el programa que estem utilitzant de model, es pot utilitzar o no aquesta opció de la gestió
de magatzems. Nosaltres, en el recorregut que farem per aquest mòdul, sí que la inclourem per així
poder tenir una visió més àmplia de les possibilitats d'una aplicació d'aquest tipus.

La gestió de magatzems ens facilitarà molt la tasca quan tinguem els articles
dividits en múltiples ubicacions.

La gestió de magatzems facilita la tasca per a les empreses que emmagatzemen mercaderies en
diferents ubicacions. S'han de poder crear tants magatzems com es vulgui o bé treballar amb un sol
magatzem si és el cas. Amb aquesta possibilitat es podran ubicar fàcilment els productes en els
inventaris.

Aquesta capacitat de gestionar el magatzem farà que sigui més fàcil controlar l'estoc, de manera que
el control de mercaderies sigui exacte. Així, en catalogar els articles (generar automàticament els
catàlegs de productes), se'ns oferirà la possibilitat d'ubicar-los en un determinat magatzem, amb la
qual cosa no solament podrem gestionar les existències d'un determinat article, sinó també
gestionar-les en funció dels diferents magatzems.

2.3.2. Treballadors
Mitjançant aquesta opció es pot donar d'alta i gestionar certes dades dels treballadors de l'empresa
que volem relacionar amb els documents que conté el sistema. Després de donar-los d'alta, els
podrem seleccionar en els diferents formularis en què el treballador implicat hagi d'aparèixer.

57
 És important disposar de dades dels treballadors que han d'aparèixer
en el procés de facturació: els albarans, les factures, etc.

És important destacar que no es tracta d'un submòdul encarregat de la gestió de nòmines i

contractes, sinó simplement d'un apartat que ens permetrà gestionar els treballadors que en un
moment donat han d'aparèixer en algun document relacionat amb el procés de facturació en
l'empresa.

En la figura 45 podem veure un model de fitxa de treballador en què podem introduir i modificar
dades relacionades.

Figura 45. Fitxa per contenir informació dels treballadors

En la imatge podem veure una fitxa per contenir informació dels treballadors susceptibles
d'aparèixer com a responsables, implicats, etc. en algun document relacionat amb la facturació.

És fonamental que aquesta informació sigui correcta i actualitzada, i que el sistema asseguri la
consistència de la base de dades. Això vol dir que, per motius relacionats amb la tasca diària, no s'ha
de poder fer que la informació de la base de dades quedi compromesa.

No podríem, per exemple, esborrar un treballador encara que ja no estigués en la nostra empresa i
que estigués vinculat a algun document, ja que llavors, en recuperar aquest document, el nom de
treballador responsable de l'operació no apareixeria i, per tant, el document no ens aportaria tota la

58
informació necessària.

2.3.3. Tipus d'IVA

Aquest aspecte també s'ha de tenir molt en compte, el programari de gestió de facturació ha de
poder operar amb diferents tipus d'IVA per a cada article, client o proveïdor, per això habitualment
és necessari donar d'alta els diferents tipus d'IVA abans de començar a posar en marxa l'aplicació.

S'han de poder crear tants tipus d'IVA com es vulgui amb la possibilitat d'afegir-hi un nom i
comentaris.

2.3.4. Sèries de factura

Una altra característica del programa que convé configurar abans d'entrar en execució és la sèrie de
factures. Aquesta configuració ens permetrà, en la numeració de les factures, afegir un codi
específic per classificar-les per tipus i identificar-les més fàcilment.

Com a exemple, podríem generar una sèrie per a les factures d'un tipus especial i que comencessin
per la cadena esp de manera que anessin numerades esp0001, esp0002, etc., o també podríem posar
l'any com a sufix o prefix de la factura per identificar-les ràpidament (figura 46).

Figura 46. Inclusió de factures

Finestra en què se'ns permetria incloure series de factures per facilitar-ne la identificació.

59
2.3.5. Formes de pagament
Les formes de pagament i cobrament habituals que suporta l'empresa s'han de poder introduir,
modificar i eliminar, per poder-les escollir posteriorment en les diferents operacions comptables que
es duguin a terme (figura 47).

Figura 47. Configuració de les diferents formes de pagament

Finestra que ens permetrà configurar les diferents formes de pagament que l'empresa podrà utilitzar
posteriorment.

Aquestes formes de pagament s'han de poder associar posteriorment a cada document, proveïdor o
client de manera que ofereixin una informació molt valuosa a l'hora de controlar els cobraments i
pagaments.

2.3.6. Clients
La gestió i control de clients és indispensable per a l'emissió de factures, ja que habitualment no és
possible ni recomanable introduir les dades dels clients a mà en cada factura. És més convenient
crear la llista de tots els clients abans d'utilitzar el programa i, posteriorment, a mesura que hi hagi
nous clients introduir-los.

En la figura 48 podem veure un model de fitxa de client d'una aplicació tipus per emplenar les
dades i incloure-les en la base de dades.

Ens hem de fixar que en la figura 48, en l'aplicació model, la fitxa de client té a més una sèrie de
pestanyes en la part superior. Analitzem-les:

• Pressupostos. En aquesta secció podrem veure els pressupostos per a aquest client i el seu
estat.

60
 Figura 48. Model de fitxa de client

Pressupost
Un pressupost és un document que es presenta al client 
per detallar el cost que tindrà la venda d'un producte o 
la prestació d'un servei, com també per especificar la 
forma   de   pagament,   el   temps   que   es   trigarà   a   dur   a 
terme el treball i la caducitat del pressupost.

• Comandes. En aquesta pestanya es trobarà una llista de les comandes només d'aquest client.
Es podria considerar una mena d'històric de les comandes fetes per aquest client. Des
d'aquesta pestanya es poden modificar, consultar i eliminar comandes, i també crear-ne de
noves.

• Albarans. Mostrarà una llista dels albarans específics del client en què podrem editar, crear o
eliminar qualsevol dels documents creats.

• Factures. Llista de factures emeses per a aquest client, en què podrem editar, crear o eliminar

61
 qualsevol document.

• Cobraments. Llista dels pagaments fets fins ara per aquest client. Igual que en les altres,
podrem modificar, crear o esborrar els pagaments que es considerin oportuns.

El nombre de pestanyes pot variar en funció dels connectors que tinguem instal·lats.

Aquesta llista de clients i les seves dades són fonamentals per al funcionament correcte de
l'aplicació, per tant, s'ha de tenir molta cura a l'hora d'introduir les informacions referents als clients
de l'empresa.

2.3.7. Proveïdors
La gestió i control dels proveïdors és indispensable per al control d'estoc, els informes de compres i
vendes, i la gestió de cobraments i pagaments.

Figura 49. Model de fitxa de proveïdors

62
Aquesta secció ens ha de permetre crear nous proveïdors (figura 49) i/o modificar-ne les dades, i ha
de ser semblant a la de clients quant a aspecte i funcionament.

En aquest cas, en la figura 49 podem veure les pestanyes corresponents:

• Comandes. En aquesta pestanya es trobarà una llista de les comandes només d'aquest
proveïdor. Es podria considerar una mena d'històric de les comandes fetes. Des d'aquesta
pestanya es poden modificar, consultar i eliminar comandes, i també crear-ne de noves.

• Albarans. Mostrarà una llista dels albarans específics del proveïdor en què podrem editar,
crear o eliminar qualsevol dels documents creats.

• Factures. Llista de factures emeses per aquest proveïdor, en què podrem editar, crear o
eliminar qualsevol document.

• Cobraments. Llista dels pagaments fets fins ara a un proveïdor. Igual que en les altres,
podrem modificar, crear o esborrar els documents de cobrament que es considerin oportuns.

2.3.8. Gestió d'articles

L'aplicació de gestió empresarial que estem utilitzant de mostra permet que el mòdul de gestió
d'articles i inventari funcioni de manera independent; això vol dir que podem fer funcionar un
mòdul de facturació sense utilitzar necessàriament el mòdul de gestió d'articles que veurem a
continuació, o bé podem incloure aquestes eines que ajudaran a fer una gestió acurada dels articles,
els catàlegs d'articles, els estocs, els articles compostos, etc.

Si volem utilitzar aquesta funcionalitat, com és el nostre cas, haurem d'emplenar la fitxa dels
articles per disposar de les informacions a les quals posteriorment voldrem accedir.

Per facilitar la gestió dels articles, és indiscutible que els haurem d'agrupar per famílies i
subfamílies de manera que la localització d'un determinat article sigui més àgil i exacta que si
féssim una cerca seqüencial en tot el conjunt d'articles de què disposem.

Figura 50. Subformulari per a la gestió d'articles

63
En la figura 50 podem veure el formulari per crear noves famílies d'articles.

Fixem-nos, en la figura 50, en el detall d'haver d'indicar si la nova família és un article o un servei.
Una empresa no necessàriament s'ha de dedicar a la venda d'articles, també pot ser una empresa de
serveis o de totes dues coses.

Les famílies d'articles s'han de poder crear, esborrar i modificar. Hem de ser especialment curosos a
l'hora de codificar les famílies i posteriorment els articles, de manera que el codi sigui molt
significatiu per poder, d'una banda, cercar els articles per codi i, d'una altra, veient el codi poder-los
ubicar en una determinada família.

Si passem directament a la fitxa d'un article nou (figura 51), veiem que disposem d'una pestanya de
dades generals de l'article amb els ítems següents:

• Codi complet
• Família
• Subcodi
• Descripció
• Tipus d'articles
• Nom de l'article
• Text per a l'etiqueta
• Tipus d'IVA
• Preu sense IVA
• Incloure en el catàleg
• Control d'estoc
• Canviar imatge

Figura 51. Mostra d'una fitxa d'articles

64
Aquesta fitxa ens pot permetre controlar l'inventari i la gestió de magatzems.

I també veiem altres pestanyes:

• Components. Utilitzarem aquesta pestanya si es tracta d'un article compost. Aquesta opció
de la fitxa d'articles és la que ens permetrà portar el control d'estoc tant dels articles
compostos com de cada article per separat.

Article compost
Podem anomenar article compost el que està format per 
diversos   articles   però   es   ven   com   un   únic   producte 
final. Per exemple, una cistella de Nadal està formada 
per  diversos   articles   que  es   poden  vendre   de  manera 
conjunta a la cistella o de manera separada.

• Descripció. En aquesta pestanya podrem introduir una descripció del producte. Aquesta
descripció s'imprimiria en cas que generéssim un catàleg de productes de manera
automàtica.

• Mitjana. Ens mostra l'evolució de l'estoc i les mitjanes d'existència d'aquest article.

• Mínims magatzem. Ens permet gestionar quins són els mínims d'estoc per magatzem de
manera que es generi un avís o una comanda quan l'estoc arribi als mínims de seguretat de
servei.

En nombre de pestanyes és variable en funció dels connectors instal·lats.

En qualsevol moment hem de poder generar llistes predefinides o personalitzades d'articles. En la

figura 52 podem veure una llista d'articles introduïts en el sistema.

Figura 52. Llistes d'articles predefinits o personalitzats

2.3.9. Inventaris i control d'estoc

Si ja hem introduït els clients, els proveïdors, les famílies d'articles i els articles correctament, en

65
una aplicació de gestió empresarial també hem de poder gestionar el control de l'estoc i, per tant,
l'inventari dels articles disponibles. Aquest control implica que totes les operacions que es realitzin
en el programa es vegin reflectides en l'estoc (quan sigui oportú), de manera que en tot moment
hem de poder saber quina és la disponibilitat d'un determinat article, l'estoc disponible d'aquest
article i la seva ubicació.

L'inventari també ha de permetre comparar i regularitzar l'estoc que ens indica l'aplicació amb
l'estoc real.

2.3.10. Gestió de proveïdors

Un dels elements bàsics per al bon funcionament d'una empresa és la bona gestió dels proveïdors,
tant de matèries com de serveis. La qualitat d'aquests proveïdors i de la nostra relació amb ells
repercutirà directament en la qualitat dels nostres productes i serveis. Per tant, una gestió correcta
d'aquests proveïdors és un aspecte que pot millorar els resultats de la nostra empresa.

Una aplicació de gestió comptable ha de permetre controlar les operacions que es fan amb els
nostres proveïdors: quines comandes tenim en marxa, quins pagaments tenim pendents o en quins
terminis, etc.

Comandes a proveïdors

Aquesta opció (figura 53) ens permetrà generar noves comandes a proveïdors.

Figura 53. Fitxa model de comandes a proveïdors

Les dades que l'aplicació ens pot demanar o permetre introduir són:

• Descripció de la comanda
• Referència de la comanda
• Dades de la persona de contacte

66
 • Número de comanda de proveïdor
• Forma de pagament
• Data de creació
• Proveïdor
• Magatzem de destinació

En la figura 53, en la part de sota podem veure l'espai destinat a emplenar-se amb els articles que
formen la comanda. Les columnes que conformen aquesta secció han de ser configurables perquè
apareguin les informacions necessàries en cada cas. Les columnes més habituals en aquesta secció
són:

• Identificador de l'article
• Codi complet
• Nom de l'article
• Quantitat
• Preu
• IVA
• Recàrrecs, etc.

Una vegada creada la comanda, l'aplicació n'ha de fer un seguiment al llarg de la seva "vida".
Aquest seguiment implica poder anul·lar-la, generar l'albarà corresponent, fer un seguiment d'aquest
fins a arribar a la finalització de l'operació. En aquest aspecte, la traçabilitat ha de ser una
característica fonamental d'aquestes aplicacions.

Traçabilitat
S'anomena  traçabilitat  la   possibilitat   de   seguir   els 
passos d'un determinat producte, procés o document al 
llarg del seu procés vital, des del naixement fins al punt 
final  de  la  seva  trajectòria,  permetent  en  tot moment 
conèixer­ne l'estat i ubicació.

Albarans a proveïdors

Els albarans de proveïdors es poden generar de manera independent, sense iniciar-se en un

document anterior, o a partir d'una comanda ja generada. En aquest segon cas, l'albarà passa a
formar part de l'historial de la comanda prèvia.

La generació de l'albarà és molt similar a la que ja hem vist en la comanda de proveïdor en la figura
53. No és més que la generació d'un document a partir d'unes dades prèviament introduïdes en
generar la comanda.

Aquest document, l'albarà, sol ser un element vital en el funcionament de l'aplicació, ja que és
aquest document el que permet gestionar l'inventari de l'empresa. Si hem activat les pestanyes
corresponents en la fitxa de l'article, en tramitar un albarà, els articles que hi apareixen s'afegiran als

67
que hi ha en l'estoc i, per tant, s'actualitzarà aquesta informació.

Factures a proveïdors

La generació de factures pot ser independent i crear-se des de zero o basant-se en un albarà creat
prèviament.

En la figura 54 veiem un model de factura generada per l'aplicació.

Figura 54. Fitxa corresponent a una factura

Els camps més habituals en aquestes seccions són:

• Descripció
• Sèrie de factura
• Número de factura
• Forma de pagament
• Data de creació
• Proveïdor
• Magatzem

En la secció dels articles, les informacions més habituals són semblants a les que podem veure en la
comanda i en l'albarà a proveïdors.

Pagaments a proveïdors

Aquesta secció s'encarregaria de gestionar els pagaments que es fan als proveïdors. En cas de fer un
pagament des d'una factura, la finestra amb les dades de pagament apareixeran ja amb la informació
corresponent a la factura a la qual està vinculada i en funció de la forma de pagament establerta.

68
2.3.11. Gestió de clients
La gestió de clients, juntament amb la gestió de proveïdors, és l'altre dels dos grans blocs a tenir en
compte quan parlem de facturació.

Degut al paral∙lelisme conceptual, per veure i completar 
els   elements   bàsics   de   la   gestió   de   clients,   vegeu   el 
subapartat "Gestió de proveïdors". 

El que veurem a continuació serà un resum de la gestió de clients, remarcant únicament els aspectes
diferenciadors entre la gestió de proveïdors i la de clients.

Lògicament, la diferència entre un proveïdor i un client és immensa, però a l'hora de gestionar

aquestes dues branques de la facturació hi ha elements procedimentals comuns.

Pressupostos a clients

El primer element que realment diferencia la gestió de proveïdors i la de clients és la generació de

pressupostos.

Les informacions que se sol·liciten per a la creació d'un pressupost solen ser entre d'altres:

• Referència
• Descripció del pressupost
• Persona i telèfon de contacte
• Client
• Forma de pagament
• Data de creació i venciment

Les informacions en la secció en què es detallen els articles a servir o els serveis a prestar
requereixen, entre d'altres, les dades següents:

• Identificador d'article
• Codi complet
• Nom d'article
• Descripció del pressupost
• Quantitat
• Preu
• IVA aplicat
• Recàrrecs o bonificacions

Comanda, albarà i factura de clients

En l'estadi següent ens trobaríem la gestió de la comanda de clients, que es pot generar a partir d'un

69
pressupost acceptat o bé directament, sense passar per un pressupost previ.

Si es crea una comanda a partir d'un pressupost prèviament creat, la major part de les dades del
pressupost migren a la comanda, en cas contrari, haurem d'introduir les dades en aquest moment.

Figura 55. Fitxa corresponent a un albarà a clients

Una vegada la comanda ja està acceptada i ha de seguir la seva ruta, passem a la generació d'un
albarà de comanda de clients. Com abans, es pot generar de manera independent o com a fruit de
l'evolució d'una comanda acceptada pel client (figura 55).

Una vegada s'ha tancat l'albarà, es generarà la factura corresponent de client i posteriorment es
registrarà el cobrament de client.

2.3.12. Llistes d'informacions

És una necessitat que l'aplicació de gestió que utilitzem generi informes i llistes relacionats amb
l'estat de la nostra comptabilitat, informes de l'estat dels comptes, dels clients que tenim, dels
proveïdors, etc.

La major part de les aplicacions de gestió presenten unes llistes estàndard com podrien ser:

1. Vendes

• Llista de pressupostos a clients

• Llista de comandes a clients
• Llista d'albarans a clients
• Llista de factures a clients
• Llista de cobraments a clients
• Llista de clients

2. Compres

• Llista de comandes a proveïdors

• Llista d'albarans a proveïdors

70
 • Llista de factures a proveïdors
• Llista de pagaments a proveïdors
• Llista de proveïdors

3. Articles

• Llista de famílies
• Llista d'articles

Encara que són nombroses, és més que probable que no en tinguem prou i que necessitem llistes
més personalitzades. El mòdul de facturació ha de permetre:

• Crear informes i llistes més personalitzades, amb una selecció de camps que ens resultaran
significatius i amb unes eines de filtratge que permetran que només es visualitzi la
informació que ens interessa en un moment determinat.

• Generar subformularis de manera que en qualsevol finestra de la nostra aplicació podrem

seleccionar les columnes que es visualitzaran i, així, podrem veure les informacions dels
camps que realment ens aportin informació i ocultar les columnes amb informacions
secundàries (figura 56).

Figura 56. Configuració dels camps a visualitzar en un subformulari

71
72
3. Gestió de la qualitat

Quan parlem de gestió empresarial, de seguida ens venen al cap imatges relacionades amb la
comptabilitat, amb les nòmines, amb les compres, amb els proveïdors, amb els inventaris,... que ens
porten a pensar en els diferents subsistemes de gestió empresarial: la gestió comptable, la gestió del
màrqueting i la publicitat, la gestió dels recursos humans o la gestió de l'inventari i els magatzems.

Hi ha un altre aspecte de la gestió de l'empresa que dóna cobertura a tots aquests aspectes de la
gestió empresarial que acabem d'esmentar. Es tracta d'un concepte relativament nou que ràpidament
i progressivament guanya presència, però no solament en el camp empresarial sinó que aquest nou
concepte de la gestió comença a estar present en l'educació, el medi ambient i totes les activitats que
impliquin una fabricació d'articles o la prestació d'uns serveis. Estem parlant de la gestió de la
qualitat.

Les definicions de qualitat han estat molt nombroses i han variat al llarg de la història. De fet, si
cadascun de nosaltres proposéssim una definició, de ben segur que serien totes diferents.

En els primers passos de la gestió de la qualitat haurem de "radiografiar" la nostra empresa.

Per assolir una bona gestió de la qualitat hem de seguir unes pautes i basar-nos en uns principis
sobre els quals s'ha de recolzar tota la gestió de la qualitat. Disposarem d'unes eines que ens
permetran analitzar la nostra empresa, veure'n els punts forts i els febles i ens aportarà una imatge
d'aquesta en un moment donat. Aquest serà el punt de partida del procés de la gestió de la qualitat i
millora contínua.

Una vegada analitzada la nostra empresa, haurem de començar a treballar per adequar-la a
l'estàndard de qualitat fent els canvis i les modificacions pertinents, i reanalitzant els resultats al
llarg de tot el procés, de manera que el camí cap a la qualitat ha de ser un camí continu, sense marxa
enrere. Hem de progressar contínuament i anar assegurant les fites que s'assoleixin en el camí.

73
Una vegada hàgim recorregut un camí cap a la qualitat, necessitarem un reconeixement. Aquest és
el punt en què entren les empreses certificadores, que mitjançant una auditoria revisaran la
correcció i la posada en funcionament dels processos establerts i, si hem fet bé les coses, ens
certificaran, amb els beneficis que això aporta a l'empresa.

3.1. Definicions del concepte de qualitat

Podem trobar moltes definicions de qualitat, i no es pot dir que una sigui la correcta i les altres les
equivocades. La qualitat és un concepte subjectiu que podríem definir com "[...] la satisfacció de les
necessitats dels clients: el compliment de les exigències pactades o negociades prèviament pel client
i el proveïdor".

El concepte de qualitat empresarial ha evolucionat des del seu naixement fins a l'actualitat.
Depenent de l'època de què parlem i de l'àmbit en què ens movem les definicions de qualitat
empresarial canvien.

Vegem algunes definicions de qualitat segons diferents persones i entitats:

• ISO: "Conjunt de propietats o característiques d'alguna cosa (producte, servei, procés,

organització...) que la fan apta per satisfer necessitats".

• Congrés d'Empreses de Qualitat: "Aptitud d'un producte o servei per satisfer les exigències i
necessitats implícites o explícites del client amb el menor cost possible per a l'empresa".

• Philip B. Crosby: "Compliment d'unes especificacions o conformitat respecte a uns

requisits".

• Armand Feigenbaum: "Conjunt total de característiques del producte (bé o servei) per
satisfer les expectatives del client".

• Rafael Picolo: defineix qualitat "no com un concepte aïllat, ni que s'aconsegueix d'un dia per
l'altre, descansa en forts valors que es presenten en el medi ambient, així com en altres que
s'adquireixen amb esforços i disciplina".

• Joseph M. Juran: "L'adequació per a l'ús satisfent les necessitats del client."

• W. Edwards Deming: "És un grau previsible d'uniformitat, fiabilitat a baix cost i adequació a
les característiques del mercat"; també, "La qualitat no és més que una sèrie de
qüestionaments cap a una millora contínua".

3.2. Evolució del concepte de qualitat

Als anys setanta, degut a la gran crisi econòmica es va passar d'un entorn econòmic general
d'estabilitat i creixement a un entorn caracteritzat per la progressiva inestabilitat econòmica, i pel
marcat procés de globalització. En aquest escenari neix i s'instaura la qualitat com a model i aquesta
"filosofia de qualitat" implica a grans trets:

• La instauració del client i la seva satisfacció com a element central i vertebrador.

• La implantació d'un model de participació, motivació i formació de tot el personal de

74
 l'empresa.

El client s'erigeix en la figura fonamental entorn de la qual giren els altres agents de l'empresa. Ara
bé, respecte a aquesta qüestió, cal subratllar que el terme usuari o client no solament fa referència
al client final o extern, és a dir, la persona externa a l'empresa que adquirirà el producte o servei. En
efecte, el terme usuari o client també fa referència al client intern, és a dir, a l'empleat de l'empresa
que compleix tant amb els papers de proveïdor com de client al llarg del procés productiu de
l'empresa.

La implantació de la qualitat comporta habitualment profunds canvis en l'operativa de l'empresa.

El concepte de qualitat ha canviat al llarg dels anys:

• Als anys cinquanta, la qualitat només implicava la qualitat del producte o servei final. La
qualitat s'aconseguia mitjançant la inspecció una vegada acabada la producció del producte o
servei.

• Entre els seixanta i vuitanta, el concepte d'inspecció per a la qualitat s'estén al procés de
producció. Ja no ens limitem a analitzar el producte/servei final sinó que també s'analitza
l'estat de les matèries primeres i la variabilitat dels processos productius per detectar els
errors com més aviat millor, però això implica un cost elevat a l'empresa, que s'ha de retallar.
Ens adonem que s'ha d'invertir més en la prevenció dels defectes.

• Als anys vuitanta i noranta, comencen a estendre's els sistemes d'assegurament de la qualitat
com a model de gestió de la qualitat que posen més èmfasi en el sistema de qualitat de
l'empresa per millorar la qualitat dels productes o serveis. La qualitat fa el salt i passa de
centrar-se en el producte/servei, a involucrar les persones i les seves activitats en el procés.
La generació d'un producte o servei passa a ser una feina de tots, ja que tots hi participen en
major o menor mesura.

Aquesta evolució ens portaria al concepte de gestió de la qualitat total (TQM - total quality
management) com a filosofia de gestió centrada en la qualitat, basada en la participació de tots els
membres de l'empresa i que tracta d'augmentar la satisfacció de tots els actors del procés alhora que
es millora l'eficiència organitzativa i s'obtenen beneficis per a tots els membres de l'organització i
per a la resta de la societat.

L'evolució simplificada del concepte de qualitat, des de la visió tradicional a una visió més
contemporània, es podria resumir en els ítems següents:

• Es passa de la selecció i tria dels elements defectuosos a la prevenció de l'aparició d'aquests

elements.

75
 • Es passa de formar els especialistes i inspectors de qualitat a tenir la formació com un
element enriquidor que afecta tot el personal de l'empresa.

• S'amplia el significat de la paraula client.

• Es passa de centrar-se en el producte a centrar-se en l'activitat de l'empresa.

• Es passa de basar-se en inspeccions externes a autoavaluar-se.

• La qualitat s'estén a tots els departaments de l'empresa.

3.3. Noms propis en el naixement i creixement de la qualitat

En el món de la gestió de la qualitat hi ha uns quants noms que no podem obviar i que són referents
que varen marcar els fonaments de l'evolució d'aquest concepte que avui en dia està immers en
gairebé tots els aspectes de la gestió empresarial. Podem esmentar:

Figura 57. Fases principals del cicle de Deming

Font: Gerusa Giménez i altres (2005).
Sistemes integrals de gestió, medi ambient i prevenció. Presentacions.
UDG.

• Joseph M. Juran. És considerat un dels pares de la qualitat. Impulsor de la qualitat destinada

al client, va recalcar l'aspecte humà en el camp de la qualitat.

• Philip B. Crosby. La seva intenció era canviar el concepte de qualitat i l'actitud envers
aquesta, i aconseguir el compromís de l'alta direcció. Les seves línies de pensament es poden
reduir a dues frases curtes: "La qualitat comença amb les persones, no amb les coses" i " La

76
 qualitat és gratis".

• Walter A. Shewhart. És el precursor del control estadístic del procés, SPC, que es basa en el
fet que dues peces fabricades a la mateixa màquina i pel mateix operari difícilment són
exactament iguals. Va influir notablement en W. Edwards Deming. Va ser el creador i
l'impulsor de l'ús dels gràfics de control en la gestió empresarial.

• Armand V. Feigenbaum. Impulsor del terme gestió de la qualitat total. Innovador en l'àrea
de la gestió dels costos de la qualitat. Va ser el primer a desglossar els costos de la qualitat
en els costos de prevenció, d'avaluació, i els deguts a errors interns i externs.

• W. Edwards Deming. Precursor del canvi de cultura organitzativa cap a la qualitat. Després
de la Segona Guerra Mundial, va introduir al Japó els nous principis de gestió: qualitat i
productivitat. Pretenia un canvi organitzatiu complet:

• Millora contínua
• Implantació de la formació del treballador
• Lideratge
• Implicació total del personal

Posteriorment es va convertir en un dels assessors de grans empreses nord-americanes més

sol·licitats. Fins i tot hi ha un premi Deming a les millors iniciatives de qualitat empresarial.

Va formular els catorze punts de Deming i el cicle Deming o PDCA (figura 57).

Aquest cicle se sol representar com una roda, tal com veiem en la figura 58. Aquesta roda
implica que el procés de la gestió de la qualitat és un procés cíclic d'actuacions:

Figura 58. Assegurament de la qualitat mitjançant la roda de Deming

Font: La gestió per processos en els centres educatius basada en la Norma ISO 9001:2000
(2004). Generalitat de Catalunya.

1. Una planificació d'activitats

77
 2. Una implantació d'aquesta planificació. Posar en marxa els processos planificats

3. Una avaluació dels resultats

4. Una millora en els plantejaments

Una vegada realitzades les quatre actuacions, tornarem a començar el procés.

És molt important fixar-se que aquest cicle, tal com està representat en la figura 58, no pot
anar cap enrere, hi ha una peça que ho impedeix, i aquesta peça representa l'assegurament
de la qualitat, de manera que a cada pas endavant que fem aquesta peça ha d'impedir que es
torni enrere.

Aquest cicle ens portarà cap a la innovació i la millora contínua.

En definitiva, aquesta roda ens ha de deixar clars uns conceptes. La qualitat o l'aplicació de
la qualitat a la gestió:

• És un procés continu.
• És un procés cíclic de planificació, anàlisi i avaluació.
• Cada progrés s'ha d'assegurar per evitar retrocessos.
• S'ha d'anar sempre cap a la innovació.
• Kaoru Ishikawa: La contribució principal d'Ishikawa va ser simplificar els mètodes
estadístics utilitzats per al control de qualitat en la indústria a nivell general. A nivell tècnic
va insistir en la recollida i presentació correctes de les dades per poder dur a terme bones
anàlisis. Va crear els diagrames de causa-efecte, sovint anomenats diagrames d'Ishikawa.

3.4. Principi de la qualitat total

Per entendre el concepte de qualitat total hem d'assumir que es basa en vuit principis que en
marquen la línia conceptual:

Principi 1. Organització focalitzada en el client

Les organitzacions depenen dels clients i, en conseqüència, han de comprendre les necessitats
actuals i futures, complir amb els seus requisits i esforçar-se per excedir les seves expectatives.

Principi 2. Lideratge

Els líders estableixen unitat de propòsit i direcció en una organització. Han de crear i mantenir el
clima intern en què les persones es puguin sentir totalment involucrades en la consecució dels
objectius organitzacionals.

Principi 3. Involucrament del personal

El personal, en tots els seus nivells, és l'essència de l'organització i el seu involucrament total
permet utilitzar les seves habilitats en benefici de l'organització.

Principi 4. Gestió per processos

78
El resultat esperat s'assoleix amb més eficiència gestionant els recursos i les activitats relacionades
com un procés.

Principi 5. Gestió per mitjà de sistemes

Fixem-nos en l'eficàcia i l'eficiència de l'organització. De vegades, aquests dos conceptes

provoquen confusió. S'ha de tenir clara la diferència entre tots dos i que la unió del dos conceptes
equival a productivitat.

Eficàcia + eficiència = productivitat

Eficàcia i eficiència
Eficàcia   o   efectivitat   és   la   capacitat   d'aconseguir   un 
efecte   desitjat   o   esperat.   En   canvi,   eficiència   és   la 
capacitat d'aconseguir l'efecte en qüestió amb el mínim 
de recursos possibles.

Principi 6. Millora contínua

La millora contínua ha de ser un objectiu permanent de l'empresa.

Principi 7. Presa de decisions basades en fets

Les decisions efectives estan basades en l'anàlisi de dades i informació.

Principi 8. Relacions amb els proveïdors mútuament beneficioses

Les relacions entre una organització i els seus proveïdors són mútuament beneficioses i augmenten
la capacitat de tots dos per crear valor.

3.5. Com cal iniciar-se en el procés de qualitat? Per on cal començar ?

Abans de contestar a les preguntes que donen nom a aquest apartat, potser hi ha una altra pregunta
que necessita resposta: per què ens hem d'involucrar en un procés de qualitat?

Les raons fonamentals (figura 59) per les quals un empresari/organització s'hauria d'implicar en una
gestió de la qualitat es podrien resumir així:

• Es milloren els processos productius de l'empresa i es minimitzen els riscos d'error.

• Es millora la imatge de marca de l'empresa i s'obtenen nous clients.

• Es treballa amb l'objectiu de zero defectes i s'eviten malbarataments.

• Es millora la satisfacció i la relació amb els clients, els proveïdors i la societat a la qual
pertany l'empresa.

Una vegada hem decidit entrar en el camí de la qualitat, hem de respondre a una pregunta habitual:
per on hem de començar?

79
 Figura 59. Reacció en cadena de la qualitat
Font: Gerusa Giménez i altres (2005). Sistemes Integrals de gestió, medi ambient i prevenció.
Presentacions. UDG.

Un dels primers passos és assumir i acceptar els anomenats catorze punts de Deming per començar
a recórrer el camí cap a la qualitat:

1. Crear constància i consistència en els objectius, amb l'ànim de ser més competitius, estar en el
negoci, i crear llocs de treball.

2. Adoptar la nova filosofia.

3. Eliminar la dependència de la inspecció en massa.

4. Eliminar la pràctica de concedir els contractes exclusivament pel preu.

5. Millorar constantment els sistemes productius i de serveis.

6. Instituir la formació en el lloc de treball.

7. Instituir el lideratge.

8. Apartar els temors.

9. Eliminar les barreres entre els departaments i àrees de personal.

10. Deixar de sermonejar els treballadors i eliminar objectius no realitzables.

11. Eliminar quotes numèriques i substituir-les pel lideratge.

12. Eliminar barreres que impedeixen estar orgullós de la feina feta i que no dignifiquen la
professió.

13. Instaurar un programa rigorós de formació i millora continuada.

14. Actuar perquè tot el personal de l'organització treballi en la transformació.

80
3.5.1. L'aplicació d'eines de millora de la qualitat
Un primer pas per iniciar el camí cap a la qualitat podria ser utilitzar algunes eines d'anàlisi per a la
millora de la qualitat. Aquestes eines ens permetran fer una primera anàlisi de la nostra empresa,
veure quins són els punts febles i els punts forts i tenir una visió més global del funcionament de
l'empresa i que permetrà prendre unes decisions o uns camins que ens portin fins als objectius que
ens proposem.

Aquestes eines permetran als organismes i empreses mesurar i controlar diferents paràmetres del
sistema, i comparar-los amb els valors establerts com a vàlids o correctes. De vegades també
s'utilitzen per obtenir una sèrie d'informacions en relació amb els serveis, activitats i sistemes de
l'empresa i el seu funcionament, per poder detectar els punts que no presenten valors acceptables i
sobre els quals es pot incidir per aconseguir una millora de la qualitat en tota l'organització.

Són moltes les eines i procediments de treball que tenim a l'abast per supervisar i controlar
l'evolució dels diferents paràmetres de l'operativa de l'empresa i poder-ne treure conclusions. Però
potser el conjunt d'eines més habitual és el dissenyat pel Dr. Kaoru Ishikawa, basat en el que
s'anomena les set eines bàsiques per al control de la qualitat. Aquestes set eines bàsiques són els
diagrames de flux, fulls d'inspecció, diagrames de dispersió, diagrames de Pareto, histogrames,
diagrames de causa-efecte i gràfics de control.

A continuació, analitzem aquestes eines amb més detall:

Diagrama de flux

És una descripció dels diferents passos d'un procés ordenats seqüencialment. Pot mostrar el flux de
materials, accions o serveis entrant i sortint del procés, les decisions a prendre i el recurs humà
necessari. Permet tenir una visió i comprensió global del procés, veure com es vinculen les diferents
etapes i descobrir errors presents o futurs (vegeu la figura 60).

Figura 60. Diagrama de flux

Full d'inspecció/comprovació

Serveix per reunir i classificar la informació segons determinades categories, mitjançant l'anotació i

81
registre de les seves freqüències en forma de dades. Quan s'ha establert el fenomen que es requereix
estudiar i s'han identificat les categories que el caracteritzen, aquestes informacions es registren en
un full indicant la freqüència d'observació.

Diagrama de dispersió o correlació

Figura 61. Diagrama de dispersió

És una tècnica que intenta posar de manifest la relació entre dues variables en funció dels valors
obtinguts quan aquestes varien. Se sol utilitzar per comprovar la dependència entre aquestes dues
variables, cercant relacions de causa i efecte. Es representa mitjançant un gràfic de dos eixos en què
se situen els valors de cada variable a analitzar. S'obtindrà un núvol de punts que permetrà saber si
hi ha relació o no entre les variables. Podem obtenir l'expressió de la funció que relaciona totes dues
variables i el grau de correlació entre aquestes (figura 61).

Diagrama de Pareto

Figura 62. Diagrama de Pareto

82
El diagrama de Pareto és un gràfic de barres (vegeu la figura 62). La longitud de cada barra
representa la freqüència d'ocurrència o el cost. Aquest gràfic permet visualitzar ràpidament les
causes de més influència i assenyalar la importància relativa de cada una. Així es podran determinar
les causes més freqüents que originen el problema estudiat i donar-los més o menys importància a
l'hora de decidir sobre quins aspectes caldrà treballar.

El diagrama rep aquest nom perquè respon a una norma enunciada per Wilfred Pareto que diu que
"El 80% dels problemes que es presenten venen només del 20% de les causes".

Histograma

Tècnica habitual de representació gràfica que permet mostrar quin tipus de distribució estadística
presenten les dades per mitjà d'un diagrama de barres.

En el diagrama, la freqüència apareixerà en l'eix vertical, i el rang de valors que la variable

analitzada pot prendre apareixerà en l'eix horitzontal (vegeu la figura 63).

Són útils per comprovar l'efectivitat de canvis introduïts, comparant l'evolució temporal i verificant
les especificacions dels límits establerts.

Figura 63. Histogrames

Diagrama causa-efecte o d'Ishikawa

És una representació gràfica que permet relacionar un problema amb les possibles causes. Facilita la
selecció de les causes de més influència i ajuda a adoptar mesures correctores (figura 64).

Analitza de manera organitzada i sistemàtica els problemes o causes que poden afectar la qualitat de
l'efecte. És útil per identificar i ordenar les causes i els seus orígens i solucionar el problema des de
l'arrel.

83
 Figura 64. Diagrama de Ishikawa o d'espina de peix

Gràfic de control

És un gràfic utilitzat per analitzar les variacions d'un procés comparant les dades actuals amb les
històriques (vegeu figura 65). S'utilitza quan:

• Es volen comprovar/analitzar les tendències d'un procés des del punt de vista de l'evolució
temporal.

• Permet esbrinar si un procés és estable o no.

• Permet analitzar la influència de determinades variables en el procés.

Figura 65. Diagrama de control

Aquestes set eines no solament ens permeten fer un diagnòstic de la nostra organització sinó que,
l'aspecte més important, ens aporten informacions de quins aspectes s'han de millorar, i ens
permeten fer un seguiment continu de l'evolució d'aquests aspectes.

84
 Aquest conjunt d'eines i la nostra experiència ens han de permetre fer
un diagnòstic complet de la nostra empresa.

3.6. Implantació d'un sistema d' assegurament de la qualitat

Un segon pas consisteix a assegurar la qualitat, és a dir, a establir uns procediments de treball
estàndards que permetin assegurar que tots els productes i serveis produïts tindran sempre el mateix
nivell de qualitat i que les fites assolides no es perdran al llarg del temps.

El concepte d'assegurament de la qualitat es podria definir com el conjunt d'elements organitzatius,

funcionals i de control necessaris per obtenir uns resultats d'acord amb les línies de qualitat que
tinguem marcades. Per a establir aquest assegurament de la qualitat hem d'implantar un sistema de
gestió de la qualitat.

Aquest sistema de gestió de la qualitat permetrà desenvolupar, dissenyar, produir i servir un

producte o servei de qualitat, a la vegada que permetrà gestionar-la d'una manera eficaç i eficient
per aconseguir els objectius fixats en matèria de qualitat.

Figura 66. Diagrama d'influències i fluxos en la gestió de la qualitat

Aquesta implantació d'un sistema de gestió de la qualitat implicarà una anàlisi i valoració profundes
que abastaran diferents aspectes:

• Quins recursos són necessaris per dur a terme aquest projecte.

• Quins recursos l'empresa/organització està disposada a aportar per dur a terme el projecte.

85
 • Establir una planificació detallada dels passos a seguir i les pautes a marcar.
• Definir l'estructura organitzacional per dur a terme el canvi cap a la qualitat empresarial.

Font: Gerusa Giménez i altres (2005). Sistemes Integrals de gestió, medi ambient i prevenció.
Presentacions. UDG.

Les etapes que conformen la totalitat del projecte d'assegurament i gestió de la qualitat (figura 66)
s'inicien amb l'anàlisi de la situació inicial per passar al desenvolupament del sistema escollit, a la
seva implantació efectiva, a l'avaluació posterior i finalment a la seva certificació.

3.6.1. L'estructura bàsica d'un sistema de gestió de la qualitat

L'estructura bàsica d'un sistema de gestió de la qualitat pot variar i ha de variar d'una empresa a una
altra. Podria estar formada (figura 67) per tres elements principals:

• El comitè/comissió de qualitat. La comissió de qualitat representa el grup de més alt nivell.

Inclou com a membres el personal responsable de l'empresa i dels diferents departaments.
Requereix un compromís ferm envers el funcionament del sistema de qualitat i un
convenciment de la conveniència del camí que s'ha iniciat. Aquesta seguretat que la
comissió de qualitat ha de mostrar s'ha de reflectir en les seves tasques:

• Vetllar perquè s'apliqui la política de qualitat, determinant les funcions i recursos

necessaris.

• Revisar periòdicament la situació del sistema per detectar comportaments erronis.

• Fixar objectius i vetllar perquè es compleixin per contribuir efectivament a la millora

contínua.

• La direcció/coordinació de qualitat. La coordinació de qualitat és la responsable principal

del sistema de gestió de qualitat. Pot tractar-se d'un únic responsable de qualitat o bé d'un
departament format per més d'una persona. Dirigeix i controla el procés d'implantació del
sistema de qualitat i el manteniment del sistema implantat.

Figura 67. Distribució d'atribucions en els sistemes de gestió de qualitat

86
Font: Gerusa Giménez i altres (2005). Sistemes Integrals de gestió, medi ambient i prevenció.
Presentacions.
UDG.

• Els equips de millora. Els equips de millora són grups de persones de qualsevol departament
de l'empresa que normalment fan les tasques operatives, i que treballen plegats per tractar
temes relacionats amb l'SGQ. Els tipus principals d'equips de millora són:

• Cercles de qualitat. Es tracta de grups que es creen de manera voluntària per resoldre
determinats problemes i dinàmiques presents en l'empresa i que necessiten reconduir-
se i acoblar-se al sistema de qualitat.

• Grups de millora. Grups de persones designades per la direcció per analitzar i mirar
de resoldre un problema puntual. Aquest grup de millora té caràcter temporal i es
dissol en el moment en què finalitza la seva tasca.

• Grups d'actuació. Són grups de millora que es constitueixen per tractar de temes
urgents.

3.7. Documentació del sistema de gestió de la qualitat

Una de les tasques a fer una vegada ja tenim plantejada l'estructura organitzativa del sistema de
qualitat és la redacció de la documentació del projecte de qualitat.

Aquesta documentació ha de contenir tota la informació referida al sistema de gestió de qualitat

implantat (o que serà implantat) en l'empresa. Aquesta documentació, que ha d'incloure tot el que es
fa en l'empresa i com es fa, és el que l'organisme certificador agafarà com a referent per realitzar
l'auditoria.

Per tant, és vital tenir sempre la documentació actualitzada de manera que s'hi reflecteixin tots els
canvis funcionals i organitzatius de l'empresa. La revisió periòdica de la documentació és una
necessitat per assegurar-nos que continua descrivint les tasques que es realitzen efectivament en
l'empresa i que la seva operativa està reflectida en aquesta documentació.

La documentació del sistema de gestió generalment està formada pels documents següents:

• Documentació bàsica del sistema de gestió de qualitat (planificació, organització,

reglaments, designació del responsable de qualitat, etc.).

• Documents principals del sistema de gestió (manual de qualitat, mapes de processos,

procediments de qualitat, instruccions de qualitat, formats, indicadors, formularis i registres
de qualitat).

Aquesta documentació l'han de redactar les persones designades per la direcció de qualitat que
estiguin implicades en les activitats a què es fa referència en cada document en concret i ha de ser
aprovada inicialment i actualitzada regularment segons el que disposa la norma escollida.

87
 La correcció i actualització de la documentació és un dels punts forts
del procés d'assegurament de la qualitat.

3.8. Auditoria
Una vegada implantat el sistema de gestió és necessari sotmetre'l a una mena d'examen per avaluar
si compleix els requisits que té marcats, per la qual cosa és necessari realitzar el que s'anomena una
auditoria del sistema de gestió de la qualitat.

Els diferents tipus d'auditoria trauran a la llum els nostres punts forts
i punts febles després d'una anàlisi de la nostra empresa.

En general, les auditories poden ser de diferents tipus en funció del seu objecte (auditoria de procés,
de producte o de sistema) o de l'àmbit de realització (auditoria interna o externa).

En cas que l'auditoria sigui interna, significa que és el personal de la mateixa empresa qui analitza i
valora el funcionament del sistema per descobrir els punts forts i els punts febles i, així, poder posar
en marxa les mesures correctores o les modificacions necessàries per reconduir la situació cap al
punt on volem que es trobi el nostre sistema de qualitat.

3.9. La certificació
Una vegada realitzada una o més auditories internes i havent dut a terme les mesures correctores
que les auditories internes ens han marcat, ens podem obrir a l'exterior.

Una vegada arribada a aquest punt, l'empresa pot contractar un organisme extern que s'encarregui
d'avaluar el sistema i emeti un veredicte respecte a la correcció de la implantació del sistema de

88
qualitat en funció de les normes aplicables. Aquest procés es coneix com a auditoria externa i és
l'anomenat procés de certificació del sistema de gestió de la qualitat, que duen a terme els
organismes certificadors acreditats per una entitat d'acreditació de prestigi reconegut.

La certificació és una feina de tots. Tots hi participem i

tots hi guanyem.

Figura 68. Diagrama de flux corresponent a les auditories i el camí cap a la certificació
Font: http://www.cidem.com

Aquest organisme certificador ha de dur a terme l'auditoria corresponent que, en cas de ser superada

89
amb resultat positiu, tindrà com a resultat l'atorgament a l'organització o empresa del certificat
adequat com a comprovant que el sistema compleix tots els requisits establerts per la norma.

El sistema de gestió de la qualitat ha de complir una sèrie de requisits fonamentals:

• Ha d'afectar a totes les persones que formen part de l'empresa.

• Ha de ser entenedor i accessible a totes les persones que formen part de l'empresa.
• Ha d'integrar funcions, processos i sistemes per aconseguir un objectiu comú.
• S'ha de crear i aplicar de manera coherent segons els objectius de l'empresa.

3.9.1. Etapes a seguir en la certificació

Per arribar a aconseguir una certificació, l'empresa, que ja ha implantat el sistema de qualitat, ha de
seguir uns passos genèrics (figura 68) que poden variar d'una empresa a una altra depenent del
sector de l'empresa certificadora, i que indiquem a continuació:

1. Informació. L'empresa es posa en contacte amb l'organisme certificador. El centre de certificació

li sol·licitarà unes informacions per valorar el grau d'implantació del sistema de qualitat.

2. Sol·licitud formal. Quan l'empresa ja ha implantat el sistema de gestió de la qualitat, fa la

sol·licitud. El centre de certificació valorarà la sol·licitud i, si cal, demanarà a l'empresa els
aclariments o documents complementaris.

3. Designació dels auditors. El centre de certificació designarà l'equip d'auditors i el presentarà a

l'empresa. Aquesta té potestat per recusar algun dels membres de l'equip d'auditors.

4. Examen de la documentació. L'equip auditor examina la documentació presentada i elabora un

informe que es lliura a l'empresa.

5. Planificació de l'auditoria. L'empresa i el centre de certificació planifiquen el calendari de

l'auditoria. Acorden la data de la visita o visites amb l'objectiu de completar l'anàlisi prèvia de la
documentació. L'auditoria es durà a terme en la data prevista.

6. Auditoria. L'informe final de l'auditoria, en el qual es destaquen els punts forts i els punts que
poden millorar, es lliura a l'empresa. En cas de no-conformitat, se sol·licita a l'empresa que presenti
el pla d'accions correctores amb uns terminis de resolució.

7. Decisió. El centre de certificació presenta els resultats de l'auditoria al comitè de certificació;

aquests resultats es presenten de manera anònima. El comitè avalua l'informe i proposa al centre la
concessió o no de la certificació.

8. Lliurament del certificat. Si s'accepta la concessió de la certificació, el centre de certificació i

l'empresa signen el contracte, mitjançant el qual el centre concedeix a l'empresa el dret d'ús de la
marca.

El centre de certificació emet el certificat corresponent de conformitat del sistema de qualitat de

l'empresa amb la norma que sigui aplicable. El període de validesa és finit.

9. Auditories de seguiment. Durant el període de validesa del certificat es realitzaran periòdicament

90
auditories de seguiment amb l'objectiu de comprovar si es mantenen els requisits que van permetre
la concessió de la certificació. L'empresa certificada ha de notificar a l'empresa certificadora
qualsevol canvi organitzatiu, estructural o funcional perquè l'empresa certificadora n'estigui
assabentada i pugui analitzar si aquests canvis són adequats i acceptables per la norma.

10. Auditoria del sistema de qualitat per a la renovació de la certificació. Una vegada acabat el
termini de validesa de la certificació, l'empresa ha de tornar a passar una auditoria per renovar la
concessió.

3.10. Gestió de la qualitat total. La excel·lència empresarial

Una vegada assegurat el sistema de gestió de la qualitat, cal millorar-lo contínuament. Aquesta
millora requereix la cerca continuada de la satisfacció de tots els clients, i té com a objectiu la
qualitat total i l'excel·lència empresarial.

Podríem definir la gestió de la qualitat total com "[...] la forma de gestió d'una
organització centrada en la qualitat basada en la participació de tots els seus membres i
que pretén un èxit a llarg termini mitjançant la satisfacció del client i beneficis per a tots
els membres de l'organització i per a la societat".

UNE-EN-ISO 8402.

La TQM (gestió de la qualitat total) té com a objectiu principal l'excel·lència empresarial. És

complicat posar en pràctica la gestió de la qualitat total, ja que és una filosofia, una cultura, una
nova manera de pensar en l'organització.

Hi ha tres models principals en la TQM, desenvolupats i difosos per les institucions i governs dels
tres grans blocs econòmics:

• Model Deming - Japó

• Model Malcom Balridge - EUA
• Model EFQM - Europa

Tots aquests models tenen aspectes comuns:

• El disseny i la difusió han estat tasca de les institucions públiques com a suport a l'increment
de la competitivitat de les empreses.
• Han constituït grans premis per a les empreses més excel·lents.
• L'objectiu final és crear una cultura de qualitat a tot el país.
• Són models que permeten l'autoavaluació de la gestió empresarial.
• Són models que consideren valors i fonaments similars.
• Són models que es poden aplicar en qualsevol empresa per assolir la seva excel·lència.

3.10.1. Concepte de gestió de la qualitat total

Una manera d'entendre la gestió de la qualitat total és com un conjunt d'assumpcions, principis,

91
intervencions i pràctiques en matèria de gestió empresarial. Aquests són:

1. Assumpcions

• Sobre qualitat. Produir productes i serveis de qualitat no és solament menys costós, sinó que
a més és absolutament essencial per a la supervivència de les organitzacions a llarg termini.

• Sobre les persones. Els empleats es preocupen per la qualitat de la feina que fan i prendran
iniciatives per millorar-la.

• Sobre les organitzacions. Les organitzacions són sistemes amb parts molt interdependents en
què els problemes s'han de resoldre amb la participació de les diferents àrees.

• Sobre la direcció. La qualitat és, en últim terme, una responsabilitat de l'alta direcció.

2. Principis

• Èmfasi en els processos de treball. La qualitat dels productes o serveis depèn molt dels
processos de disseny i producció.

• Anàlisi de la variabilitat. Una variància incontrolada en els processos o en els resultats és la

causa primària dels problemes de qualitat.

• Gestió a partir dels fets (management by fact). Necessitat de recollir sistemàticament totes
les dades per a la resolució dels problemes.

• Aprenentatge i millora contínua.

3. Intervencions

• Identificació explícita i mesura dels requeriments dels clients

• Creació d'una relació forta de col·laboració amb els proveïdors

• Ús d'equips multifuncionals per identificar i resoldre problemes de qualitat

• Utilització de mètodes científics per analitzar els processos de treball i identificar punts
potencials de millora (eines estadístiques)

• Ús de procediments heurístics per augmentar l'efectivitat dels grups de millora

4. Pràctiques

• Creació d'equips per a la resolució de problemes

• Formació
• Desenvolupament de relacions amb els proveïdors
• Obtenció de dades sobre els clients

92
3.10.2. Què és el model d'excel·lència europeu EFQM?
El model europeu d'excel·lència empresarial (EFQM) estableix una ordenació sistemàtica dels
factors més crítics per al bon funcionament d'una organització.

L'EFQM és el model europeu d'excel·lència empresarial.

Aquest model europeu està dividit en nou criteris dels quals cinc es denominen agents i quatre
resultats. Els criteris agent estan relacionats amb la manera en què l'organització enfoca cadascun
dels subcriteris següents:

• Lideratge. Com inspira l'equip executiu els altres directius i condueix la qualitat total com el
procés fonamental de millora contínua de l'organització.

• Política i estratègia. La missió, valors i direcció estratègica de l'organització i la manera en

què arriba a les persones.

• Persones. Com utilitza l'organització el ple potencial dels recursos humans per millorar
contínuament.

• Aliances i recursos. Com es gestionen els recursos de l'organització en suport de la seva

política i estratègia.

• Processos. Com es gestionen totes les activitats que generen un valor afegit.

Mentre que els criteris resultat valoren què ha aconseguit l'organització respecte al següent:

• Resultats de clients. Què aconsegueix l'organització respecte a la satisfacció de les

expectatives i necessitats dels clients externs.

• Resultats en les persones. Què aconsegueix l'organització respecte a la satisfacció de les

persones que la componen.

• Resultats en la societat. Què aconsegueix l'organització per satisfer les necessitats i

expectatives de la comunitat en la qual es troba.

• Resultats clau. Què aconsegueix l'organització respecte a la satisfacció dels que hi tenen
algun interès financer, com també en l'assoliment dels objectius planificats.

Cada criteri es valora numèricament. El total màxim de punts a obtenir (mil punts) es reparteix entre
els diversos criteris d'agents i resultats sobre la base d'una ponderació ja predeterminada.

3.10.3. Eines
A més dels models, també hi ha un gran nombre d'eines considerades clau per aconseguir la tan
apreciada gestió de la qualitat total.

93
Aquest tipus d'eines, a diferència de les set eines bàsiques de la qualitat, intenten anar més enllà del
control numèric i estadístic del producte, del servei o de les activitats. Així, volen ser útils per
analitzar situacions complexes, identificar oportunitats de millora i permetre el desenvolupament de
plans de millora contínua de la qualitat.

Entre les eines de millora principals i més utilitzades trobem les següents:

• Pluja d'idees (brainstorming)

• Cercles de qualitat
• Benchmarking
• 6 sigma
• 5S
• AMFE
• Poka yoke
• QFD

3.11. Estàndards de qualitat. La normalització

Comencem intentant definir el concepte de normalització: "La normalització és una activitat
col·lectiva encaminada a establir solucions a situacions repetitives. En particular, aquesta activitat
consisteix en l'elaboració, difusió i aplicació de normes".

Una norma vol ser un document ordenador d'una certa activitat, elaborat voluntàriament i amb el
consens de totes les parts interessades, i amb la finalitat que les empreses es regeixin per uns
principis d'organització que garanteixin l'estabilitat i l'harmonització.

Segons la definició acceptada per l'Organització Internacional de Normalització

(International Organization for Standarization, ISO) i la Comissió Econòmica per a
Europa de les Nacions Unides (CEPE), la norma és "aquella especificació tècnica o
qualsevol altre document accessible al públic" que ha estat elaborat en cooperació i amb
el consens o l'aprovació general de totes les parts interessades, que es basa en la
combinació dels resultats de la ciència, la tecnologia i l'experiència, que ha estat
aprovada per un organisme habilitat nacional, regional o internacional, i que té per
objectiu beneficiar al màxim tota la comunitat.

La normalització és l'activitat de creació de normes amb els objectius següents:

• Unificar criteris comuns.

• Simplificar, suprimint allò superflu.
• Especificar les característiques d'allò que sigui objecte de la norma.

3.11.1. Organismes de la normalització

Tot i que cada país disposa dels seus organismes de normalització nacionals, hi ha un seguit
d'organismes internacionals encarregats de gestionar, unificar, millorar i cohesionar tots els aspectes

94
de la normalització de manera que aquestes normes sobrepassin les fronteres i tinguin criteris
comuns a escala mundial que comportaran millores per als fabricants, per als consumidors i per a
les administracions. Aquestes normes són impulsades per la universalització dels mercats i la
preocupació creixent per la competitivitat dels productes i serveis.

ISO: International Standard Organization

Missió: creació de les normes ISO, d'àmbit internacional.

L'any 1947 es va constituir una federació mundial d'organismes nacionals de normalització, que va
prendre el nom d'Organització Internacional de Normalització, ISO, amb seu a Ginebra (Suïssa). De
fet, la paraula ISO procedeix del mot grec isos, que significa 'igual', i aquest concepte és coherent
amb els objectius que proposen les normes tècniques.

Cada país membre de l'ISO pot tenir únicament un organisme de normalització que el representi. A
Espanya aquest organisme és l'AENOR.

L'International Standard Organization (ISO) és l'organització

internacional per a la normalització.

CEN: Comitè Europeu de Normalització

Missió: creació de les normes EN, d'àmbit europeu.

El Comitè Europeu de Normalització és una associació internacional sense finalitat lucrativa i de

caràcter científic i tècnic, amb seu a Brussel·les. El CEN va signar un acord amb l'ISO anomenat
acord de Viena, que estableix els mecanismes de cooperació entre totes dues organitzacions, des de
l'intercanvi d'informació fins a la possibilitat per a l'organització ISO d'introduir un observador en
els comitès tècnics del CEN i viceversa.

El Comitè Europeu de Normalització (CEN) gestiona

la normalització a Europa.

95
AENOR: Associació Espanyola de Normalització i Certificació

Missió: creació de les normes UNE, d'àmbit espanyol.

És l'entitat encarregada d'elaborar i vendre normes tècniques espanyoles. A més, actua a Espanya,
amb altres entitats, com a entitat de certificació de productes, serveis i empreses (sistemes de gestió)
i confereix un valor competitiu diferencial que contribueix a afavorir els intercanvis comercials i la
cooperació internacional.

AENOR és l'Associació Espanyola per a la Normalització i la Certificació.

És el representant a Espanya de l'ISO.

3.11.2. Les normes ISO

La família de normes ISO 9000 (elaborades per l'Organització Internacional per a la Normalització
–ISO–) són l'estàndard de normes de qualitat més internacional.

Es van publicar per primera vegada l'any 1987. Es compon d'un conjunt de normes que ajuden a la
implantació i desenvolupament de sistemes de qualitat. Recentment (en el moment en què s'escriuen
aquest materials) aquest conjunt de normes ha passat per una profunda revisió, i s'ha passat ara a
denominar revisió 9000:2008.

La família de normes ISO 9000 que descrivim breument a continuació s'ha elaborat per ajudar les
organitzacions a implementar adequadament sistemes de gestió de qualitat. La família ISO 9000
disposa, en el moment en què es redacten aquests materials, de quinze normes publicades.

Les tres normes principals són:

• ISO 9000. Sistemes de gestió de la qualitat. Principis i vocabulari: descriu els fonaments
dels sistemes de gestió de la qualitat i especifica la terminologia; presenta una visió general
dels conceptes usats.

• ISO 9001. Sistemes de gestió de la qualitat. Requisits: conté únicament els requisits mínims
d'un sistema de gestió de la qualitat per aconseguir certificar-se; és una norma "de mínims".

96
 • ISO 9004. Sistemes de gestió de la qualitat. Guia per a la millora contínua: proporciona
directrius que consideren tant l'eficàcia com l' eficiència del sistema de gestió de la qualitat;
l'objectiu d'aquesta norma és la millora del funcionament de l'organització i la satisfacció
dels clients i d'altres parts interessades; constitueix una guia per a les organitzacions que
volen anar més enllà dels requisits establerts.

Aquestes normes estan sotmeses sistemàticament a revisions fruit de l'observació, de les enquestes
dels usuaris i dels diferents processos d'interpretació de la norma. Tota aquesta anàlisi genera una
sèrie de recomanacions de canvi que condueixen a unes esmenes i revisions de les normes.

La finalitat d'aquestes esmenes i revisions a les normes són variades i han de seguir unes
especificacions de disseny:

• S'ha de mantenir l'enfocament a processos.

• La norma ha de restar genèrica i ser aplicable a tot tipus d'organitzacions independentment
de la mida i sector d'activitat.
• S'ha de mantenir la compatibilitat amb altres normes.
• Els canvis han de ser mínims, però beneficiosos per als usuaris.
• Els esborranys de les modificacions han d'estar sotmesos al judici i validació dels usuaris.
• S'ha de millorar la claredat i la facilitat d'ús.
• S'ha de millorar la coherència i compatibilitat amb altres normes.
• S'ha d'adaptar a noves tendències.

L'estructura d'aquestes normes segueix unes línies genèriques que indiquem a continuació:

• Gestió per a l'èxit d'una organització. La presa de decisions

• L'entorn de negoci d'una organització
• Formulació de l'estratègia, planificació i desplegament
• Recursos
• Gestió de processos
• Mesurament i anàlisi
• Aprenentatge, millora i innovació
• Annexos: eines d'autoavaluació

3.11.3. La certificació i les empreses certificadores

La certificació és una activitat que du a terme una entitat reconeguda com a independent de les parts
interessades, mitjançant la qual es manifesta que es confia prou que un producte, procés o servei
degudament identificat és conforme amb una norma o un altre document normatiu especificat.

La certificació aporta a l'empresa uns avantatges:

• Representa un avantatge competitiu per a l'empresa i n'incentiva el desenvolupament.

97
 • Facilita l'accés a nous mercats i l'expansió internacional.
• Facilita la millora contínua.
• Introdueix racionalitat en els processos productius.
• Dóna una imatge de confiança al consumidor.
• Representa una defensa contra la competència deslleial.

En definitiva, la certificació dota l'empresa d'un element diferenciador, i caracteritza els seus
productes o serveis amb una imatge que guanya la confiança i la fidelització dels clients.

Els certificats de qualitat han de ser atorgats per un organisme reconegut com a certificador. Aquest
reconeixement només el concedeix l'ENAC (Entitat Nacional d'Acreditació), màxim organisme
espanyol en acreditació d'empreses expenedores de certificats de qualitat.

L'ENAC, Entitat Nacional d'Acreditació, és una associació patrocinada i tutelada pel Ministeri
d'Indústria i Energia (MINER). Coordina i dirigeix, en l'àmbit nacional, un sistema d'acreditació
conforme a normes internacionals. L'ENAC centra la seva activitat en tots els organismes que
realitzen activitats d'avaluació de la conformitat:

• Laboratoris d'assaig
• Laboratoris de calibratge
• Entitats d'inspecció
• Entitats de certificació de productes, sistemes de qualitat, sistemes de gestió mediambiental i
persones
• Verificadors mediambientals

La funció de l'ENAC és controlar les entitats certificadores de la qualitat. L'ENAC audita aquestes
empreses i controla que en tot moment compleixin els requisits d'independència, imparcialitat i
coneixement del camp d'actuació.

• Independència. Independència perquè és un organisme extern a l'empresa qui comprova que

el sistema de qualitat establert satisfà els requisits d'una normativa de qualitat determinada.
Això és d'aquesta manera perquè l'auditoria i la certificació posterior tinguin credibilitat.

• Imparcialitat. Per prendre les mesures oportunes, per a la certificació de l'empresa o servei
d'una manera objectiva i real, cal imparcialitat.

• Coneixement del sector o producte. Perquè l'organisme que atorga un certificat de qualitat
ho fa després d'haver realitzat una auditoria d'empresa i els auditors han de conèixer els
processos i els productes que auditen, a més de tenir una formació tècnica i acadèmica en
auditoria.

Entitat encarregada de controlar les entitats certificadores d'Espanya

98
Qualsevol acreditació que l'ENAC faci està reconeguda automàticament a la resta de països
europeus. Passa el mateix amb els certificats de qualitat expedits per les entitats acreditades per
l'ENAC. D'aquesta manera es facilita el lliure comerç o lliure circulació dels productes o serveis per
tots els països d'Europa, la qual cosa no deixa de ser una ajuda més al comerç exportador i facilita la
instauració d'un mercat únic sense barreres. És un instrument més a tenir en compte per a la creació
d'un mercat exterior més homogeni i accessible.

Les diferents organitzacions europees tipus ENAC s'han agrupat sota el nom de European
Acreditation, un fòrum en què participen totes de manera conjunta i en què es controlen entre elles
mateixes i homogeneïtzen les seves accions (s'auditen les unes amb les altres i s'analitzen les
diferents situacions).

3.11.4. Consells per a la implantació d'un sistema de gestió de qualitat

Finalment, si haguéssim de donar alguns consells per a la implantació d'un sistema de qualitat
podríem indicar:

• Total convenciment de la direcció.

• Establir un programa de treballs a realitzar amb assignació de responsabilitats.

• Identificar quins són els recursos necessaris.

• Aplicar les normes següents:

• Escriure el que es fa.

• Fer el que s'ha escrit.
• Arxivar el que es va fer.
• Revisar el que es va fer.
• Corregir el que es farà.
• Identificar els problemes.

• Donar formació al personal amb responsabilitats de qualitat.

• Col·laboració externa o assessoria.

99